25
de maig
del
2023
Actualitzat
el
26
de maig
a les
10:20h
El 28 de maig està encara molt obert a Barcelona. Si Ada Colau guanya, no té clar continuar sent l'alcaldessa. Necessitaria fer-ho amb un avantatge molt clar o que Jaume Collboni quedés tercer i no tingués cap opció de ser alcalde per allunyar les caramboles. Ernest Maragall està en una posició similar. Si els que queden primers el diumenge són bé el candidat socialista o bé Xavier Trias sí que poden donar per feta la seva investidura perquè les majories alternatives són políticament inviables.
Però la campanya també ha de resoldre el futur de les altres tres capitals de demarcació. El 2019, gràcies al fet que el PSC encara patia els estralls de la fractura interna, a l'embranzida del procés i l'efecte d'arrossegament de Maragall a Barcelona, ERC va aconseguir les alcaldies de Lleida i Tarragona. Va acabar amb anys d'hegemonies socialistes. Ara, temen ser víctimes d'una paradoxa electoral: incrementar suports gràcies al lideratge dels alcaldes Miquel Pueyoi Pau Ricomà, però acabar a l'oposició, bé perquè els adversaris socialistes, Fèlix Larrosa i Rubén Viñuales, fagocitin Ciutadans pràcticament per complet o perquè Junts, singularment a Tarragona, faciliti per activa o per passiva l'alternativa. Atents també a com hi pot influir el que passi a la Diputació de Tarragona, ara en mans republicanes. Esquerra es juga les grans alcaldies i també la primera posició al país, que va aconseguir per només 55.000 vots. D'aquests, 25.000 venien de l'avantatge de Maragall davant Collboni. Ara sembla que es girarà la truita, si més no a la capital.
Una sociovergència a Barcelona podria estendre's com una taca d'oli a tot el país ara i en un futur. Però, en qualsevol cas, Esquerra, que compta imposar-se en regidors i alcaldes, tindrà mecanismes de pressió en forma de vots als plens que poden decantar balances molt cobejades. És el que pot passar a Girona, on la retirada de Marta Madrenas, que acusava desgast, deixa un panorama obert. Els republicans, fins ara socis de Junts, no són els més ben posicionats per guanyar la capital de l'Onyar, però és possible que tinguin la clau en una lluita molt oberta entre Gemma Geis, Guanyem —la formació que integra la CUP— i els socialistes. Diumenge pot canviar Barcelona, però també ballen les altres capitals del país.
El protagonista
La sardina. Un grup de joves, se suposa que vinculats a Esquerra, ha fet aquest dijous una acció a diversos trens de Rodalies. Disfressats de sardines per cridar l'atenció —com feien els activistes italians contra l'ultradretà Salvini— han denunciat les mancances de les línies per moure's entre Barcelona i les corones metropolitanes. L'assumpte incomoda molt als socialistes, que no se'n surten d'executar les inversions i d'oferir un bon servei. Pedro Sánchez tancarà campanya amb Jaume Collboni a Barcelona i, malgrat que a la Moncloa expliquen que la seva preocupació amb el tema és màxima, no està previst que s'hi refereixi. Aquest dijous les sardines que protestaven han conviscut amb els problemes habituals.
L'estirabot
La campanya de Badalona va associada a la polèmica. Quan no són les polèmiques declaracions del candidat de Junts, és la botifarrada de Xavier García Albiol, i ara s'hi ha afegit l'actual alcalde, el socialista Rubén Guijarro, repartint marxandatge de l'Ajuntament en un acte de campanya. Els fets han tingut lloc al barri de Llefià el candidat ha assegurat que ha estat només una "coincidència desafortunada".
La dada
El 98% de les ocupacions són a pisos buits i les del 2% restant (97 pisos a tot el país) es desallotgen immediatament. La immensa majoria dels poc més de 6.000 pisos que s'ocupen són de bancs i grans tenidors. Són dades oficials que va avançar ahir la Cadena Ser i que ha elaborat el departament de l'Interior. Fan evident fins a quin punt és interessat el debat de les ocupacions, que la dreta ha promogut durant la campanya. Es pot defensar la propietat privada i ser contrari a les ocupacions il·legals, és clar, però és esbiaixat dir que "el problema" de l'habitatge és aquest. Són els pisos buits i la dificultat de centenars de milers de joves i treballadors per accedir-hi.
La proposta
Els caps de campanya acostumen a recomanar als candidats que expliquin quines seran les primeres mesures si governen. D'aquesta forma es transmet seguretat en el triomf i empenta. És el que ha fet aquest dijous Xavier Trias, de Junts a Barcelona. En la línia de marcar distàncies amb el govern Colau ha proposat frenar els eixos verds, radars de trànsit flexibles i un "pla de xoc" per la seguretat. Trias admet que les xifres de delinqüència no són dolentes però vol més acció i més policia per revertir la percepció d'inseguretat.