Junts s'aferra al 28-M per emergir com a alternativa a la «rendició» d'ERC

La història de Junts va viure un canvi de rasant la tarda del 7 d'octubre, quan es van fer públics els resultats de la consulta interna sobre si calia abandonar el Govern. El triomf -ajustat- dels partidaris del trencament de la coalició van fer entrar el partit fundat per Carles Puigdemont en un procés de catarsi que es posa a prova per primera vegada a les urnes aquest diumenge en les municipals del 28-M. Després de mesos al divan, els principals dirigents de la formació -Laura Borràs i Jordi Turull, però també Puigdemont des de Waterloo- s'aferren als comicis com una oportunitat per tornar a emergir com a força institucional i com a alternativa a la "rendició" que representa -segons el criteri de Junts- ERC i molt especialment el president Pere Aragonès i Oriol Junqueras. En el míting final del partit, celebrat al Sucre de Vic -s'ha hagut de canviar l'espai per la pluja-, tots els missatges han anat encaminats cap aquí, i també cap a Pedro Sánchez. Les aliances dels republicans amb el PSOE són la munició favorita de Junts.

Turull ha posat l'accent en el fet que cal esquivar la "resignació". "Tot això que s'ha fet des dels ajuntaments [en clau de procés] perviurà en els llibres d'història. Ara ens trobem en una cruïlla i necessitem que els consistoris siguin la força tractora. No caure en l'anestèsia i la desmobilització als quals alguns ens volen portar. Està en joc l'ànima i el tremp del país. L'objectiu d'esdevenir un país lliure és més vigent que mai", ha apuntat el secretari general de Junts, que ha enviat un missatge a Sánchez, que demà visita Catalunya. "Segur que no ve amb Rodalies, perquè segur que no arribaria a temps", ha indicat el dirigent independentista.

"El que ha de fer no és demanar el vot, sinó venir a demanar perdó per Rodalies, per l'enganyifa de les inversions, per la gestió de la sequera, per la repressió a tants catalans, i també perquè quan institucions internacionals diuen que s'estan vulnerant drets mira cap a un altre costat, i ha de demanar perdó per l'espionatge", ha posat de manifest Turull, que ha demanat "passar a l'acció" per no "recular". "Hem de tornar a fixar un horitzó de progrés. Hem de guanyar aquells que volen portar el país a la resignació, a la renúncia i a la rendició", ha remarcat el secretari general, que ha tret pit per no haver posat cap "catifa vermella" ni haver "abaixat el cap". Puigdemont és l'exemple d'aquesta actitud, segons Junts, i el partit està pendent de què passarà el 5 de juliol, quan es coneixerà la sentència europea sobre la seva immunitat parlamentària.  
 
Borràs ha fet una advertència davant del risc d'abstenció independentista. "Heu de dir a totes les persones que diuen que votar no serveix de res que sí que serveix. Podem dir que hi ha gent que promet, i hi ha gent que es compromet. I la gent de Junts es compromet amb la gent, fem que el seu vot tingui valor", ha apuntat la presidenta de la formació. "El que és segur és que, si no anem a votar, guanyen els que no volen que l'independentisme guanyi, i també els qui pensen que ho hem de deixar estar", ha ressaltat Borràs, molt aplaudida per un públic en el qual ha destacat la presència de Francesc Homs, conseller de la Presidència durant el 9-N. Puigdemont, en un vídeo gravat, ha posat de manifest que una victòria de Junts és un "missatge clar" de portes enfora l'endemà del 28-M, i ha elogiat la tasca del món local del partit.
 

Entre l'1-O i la "contraofensiva independentista"

Josep Rull, president del consell nacional de Junts i conseller de Territori durant l'1-O, ha reclamat actitud "positiva" perquè el país sigui "imparable", i ha reivindicat -com feia sovint la Convergència dels inicis- que és més important "sumar que restar". Rull ha posat de manifest que cal "aprendre i millor" per "vèncer en última instància" l'Estat, i ha subratllat que la classe política no té "cap dret" a "malbaratar" la tardor del 2017. "Quan anem junts som imbatibles", ha assenyalat l'exconseller de Territori, que ha demanat "recuperar la unitat". "Nosaltres no tenim dret a tenir por, ni tampoc a rendir-nos", ha assegurat el dirigent de Junts.

Una de les intervencions més destacades ha estat la d'Antoni Castellà, líder de Demòcrates de Catalunya, formació hereva d'Unió que va a les eleccions sota el paraigua de Junts. "La prioritat sempre ha estat molt més el país que no pas el partit. Entenem els partits com instruments, no com a finalitats en si mateixos", ha remarcat Castellà, que ha situat la plataforma com la fórmula més fidedigna a "l'esperit de Junts pel Sí". "Som les úniques candidatures insubornablement lleials a l'1-O", ha reivindicat el dirigent independentista, que ha situat Vic com a "referent del procés d'alliberament nacional" perquè hi va néixer l'AMI. "Fem possible una gran tramuntanada que esborri i s'emporti els mals governs i totes les renúncies que hi ha hagut en aquest país", ha remarcat Castellà, que ha recordat els sis anys de repressió de l'Estat i també les "rendicions" que ha dut a terme, segons ell, el Govern. "Tenim l'obligació ètica d'una contraofensiva", ha apuntat el dirigent independentista en clau postelectoral.

Xavier Trias, en una intervenció telemàtica, ha situat Barcelona com a "capital de la catalanitat", i ha indicat que cal teixir "complicitats" amb tots els municipis del país. "Col·laborarem junts, guanyarem i ho farem bé", ha apuntat l'alcaldable en un discurs de menys d'un minut. Trias ha esquivat en tot moment fotografies amb la caravana nacional de Junts, a excepció del primer dia, en què Turull i Borràs li van fer costat. El candidat, a banda, ha mostrat independència de criteri pel que fa a pactes, i ha remarcat que els decidirà ell personalment.
 

Erra demana "no fer experiments" a Vic

L'encarregada d'obrir l'acte ha estat Anna Erra, que ha posat l'accent en la necessitat de mantenir ciutats com Igualada, Ripoll i Reus, que porten almenys una dècada sota el paraigua postconvergent en clau municipal. "Som alcaldes que tenim molt clar el món local, que governem per la gent, que tenim projecte i que som lluitadors", ha ressaltat l'alcaldessa de Vic, una de les que sonen amb més força per rellevar Laura Borràs a la presidència del Parlament quan hagi de deixar l'escó a la cambra catalana. Erra també ha indicat que Junts mai renunciarà a la independència, i per això ha demanat "confiança" encara que hi hagi gent "desencisada o desanimada". "Junts hi som i hi serem", ha reclamat abans de demanar el vot per al candidat de la formació a la capital d'Osona, Albert Castells, que s'estrena com a cap de cartell.
 
"No feu experiments, ens calen ajunatments forts", ha ressaltat Erra. Castells, en una intervenció en la qual ha fet referència a la presència de la incombustible Pilarín Bayés, ha assenyalat que el principal repte és gestionar el creixement demogràfic de la ciutat -que superarà els 50.000 habitants- camí del 2030. Castells no ha volgut acabar sense advertir que una "suma de partits" desallotgi Junts de l'alcaldia en un dels feus del partit. Sense Vic, el mapa municipal de la formació quedaria tocat. Encara més si es planteja el 28-M com un repte pensat per emergir com a alternativa independentista i de gestió davant del principal rival, que sempre és ERC.