La batalla pel cinturó roig: ERC intenta fer forat al bastió del PSC

Els republicans tenen l'Àrea Metropolitana al punt de mira aquest 28-M per intentar erosionar els socialistes, que es mostren convençuts que mantindran o milloraran els resultats del 2019

Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma amb majoria absoluta, i Gabriel Rufián, que aspira a millorar els resultats d'ERC al municipi
Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma amb majoria absoluta, i Gabriel Rufián, que aspira a millorar els resultats d'ERC al municipi | Núria Garrido
Carme Rocamora / Bernat Surroca
21 de maig del 2023
Actualitzat a les 20:07h


"El temps del color vermell del PSC a tot el cinturó metropolità s'està acabant". Són paraules d'Oriol Junqueras, president d'ERC, en un acte de precampanya a Santa Coloma de Gramenet, on els republicans han posat totes les esperances en Gabriel Rufián per mirar de fer forat a l'històric feu del PSC, que governa amb majoria absoluta l'alcaldessa Núria Parlon. ERC ha situat l'Àrea Metropolitana, tradicionalment socialista, com a objectiu en aquestes eleccions municipals, no tant per guanyar-hi a ciutats com la mateixa Santa Coloma, l'Hospitalet o Cornellà, sinó per mirar de desgastar el PSC, consolidar-se com a segona força als ajuntaments i primera força independentista, i trencar algunes majories absolutes que els socialistes esperen ampliar. De fet, el PSC, confiat, no veu en ERC un rival per fer trontollar les seves alcaldies el 28-M.

De fet, des del PSC neguen que existeixi una batalla real amb els republicans a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. No han canviat la seva estratègia i volen consolidar les majories —com la de Santa Coloma o la de l'Hospitalet, amb Núria Marín—, i recuperar-ne algunes perdudes els darrers anys o que els ballen, com Badalona o Molins de Rei. "No tenim por, estem molt consolidats", asseguren fonts socialistes. L'optimisme s'explica també pel bon moment que viu la marca del partit i la bona valoració de Salvador Illa —ha participat en actes per tot Catalunya, també a la primera corona de Barcelona, per donar suport als candidats socialistes—. Amb el "vent de cara", es veuen amb opcions de millorar els resultats de 2019.

Els municipis del "cinturó roig" han canviat sociològicament en els darrers anys, però això no preocupa especialment els socialistes. "No ens va suposar cap canvi el 2019", recorden. Per això tampoc creuen que els pugui suposar un retrocés. Les enquestes internes i el feedback que reben dels veïns els fan ser optimistes de cara al 28-M i respecte a la gestió feta en els principals municipis socialistes de la primera corona de Barcelona. Noms propis? El PSC té el focus posat a la capital, on Jaume Collboni té opcions de guanyar les eleccions, i també, entre molts altres municipis, aspiren a mantenir i créixer a l'Hospitalet i Santa Coloma, consolidar el Baix Llobregat i mantenir l'alcaldia de Barcelona.

En canvi, des d'ERC sí que consideren que existeix una batalla real. L'any 2019 els republicans ja es van consolidar com a segona força en aquesta zona, el que també demostrava un canvi de tendència per la simpatia cap a un projecte independentista. Van anar més enllà del que mai havia anat l'antiga CiU, que limitava la seva presència als centres urbans catalanoparlants. L'Àrea Metropolitana d'avui poc té a veure amb aquella idea dels anys 80, una època encara molt marcada per l'arribada de persones immigrades d'altres punts de l'Estat i no atretes per projectes nacionalistes o independentistes. Ara, a més dels nouvinguts del Magreb o Llatinoamèrica, hi ha els fills i els d'aquells immigrants dels 60 i 70, que han nascut i viscut a Catalunya i que poden tenir simpaties per projectes netament sobiranistes com ERC.

En els darrers anys, a més, la gentrificació a molts barris de Barcelona ha provocat que fills de les classes mitjanes vagin a parar a poblacions de la primera o la segona corona de la capital. I és aprofitant aquesta realitat social que ERC fa una gran aposta al cinturó roig, amb el fitxatge de Rufián, que més enllà de ser l'alcaldable de Santa Coloma, ha estat pla fort en actes de Nou Barris, Mollet del Vallès o l'Hospitalet. En aquest mandat ERC ja va aconseguir una fita històrica fa un any: gràcies a un pacte de govern amb els comuns i als vots de Junts va fer-se amb l'alcaldia de la capital del Baix Llobregat, Sant Feliu. Oriol Bossa aspira a mantenir-la.  

Que el cinturó roig és una prioritat ho demostra també la ubicació que els republicans havien escollit per a l'acte central de la campanya, Santa Coloma, si bé finalment davant la previsió de pluges es traslladarà a Cornellà. "Estan nerviosos, és bon senyal", asseguren des de l'entorn de Rufián en referència al PSC. El missatge d'ERC per guanyar en aquests territoris és la necessitat de trencar amb 40 anys de "dominació" socialista, que comparen amb un "règim". També, els de Junqueras es reivindiquen com la garantia de la gestió honesta davant de les irregularitats vinculades amb la corrupció en el cas del Consell Esportiu que ha esquitxat el PSC de l'Hospitalet. Les crítiques a la gestió de Rodalies, que els socialistes no han estat capaços de millorar des del govern espanyol, també són recurrents, més encara tenint en compte que la ministra Raquel Sánchez era alcaldessa de Gavà, un dels enclavaments tradicionals del PSC al Baix Llobregat.

Amb quin discurs intenten guanyar els republicans? No és homogeni a tot el territori metropolità, i depèn de la presència o no d'altres forces independentistes en la batalla municipal. ERC es reivindica alternativa al PSC en aquelles ciutats on Junts i la CUP no tenen gairebé presència, però també s'erigeix en el "vot útil" per desbancar partits no independentistes en ciutats on sí que hi tenen presència. Així, a Santa Coloma el discurs és purament social i no inclou l'eix nacional, mentre que a indrets com Badalona els de Junqueras es reivindiquen com l'única alternativa republicana i independentista enfront dels socialistes i a les dretes constitucionalistes. A la sala de màquines del partit, la projecció que s'espera és créixer a Santa Coloma i l'Hospitalet, desbancar el PSC a Sabadell i a Molins de Rei i liderar l'alternativa a Albiol a Badalona.
 

Santa Coloma: la carta Rufián per erosionar Parlon

La socialista Núria Parlon és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des de l’any 2009. Va ser ungida en plena polèmica pel cas Pretoria, que va provocar la dimissió de l'anterior alcalde. En els dos últims mandats els veïns li han fet tal confiança que li han atorgat dues majories absolutes consecutives. Actualment, el PSC té 17 dels 27 regidors del consistori, i la segona força és Ciutadans, amb 4. La caiguda en picat del partit taronja podria fer una transfusió de vots directa cap al PSC, si bé hi ha una batalla propulsada per ERC amb el fitxatge de Rufián. ERC va ser el 2019 quarta força amb tres regidors, per darrere també d’En Comú Podem. Si després del 28-M no aconsegueix retenir com a mínim 14 regidors, haurà de buscar una entesa amb altres formacions, com podrien ser els comuns o fins i tot ERC. Ara bé, els d'Oriol Junqueras no contemplen, afirmen, pactes amb els socialistes ni a Barcelona ni al cinturó metropolità.


 

L'Hospitalet: un exsocialista d'ariet contra Marín 

El PSC té les regnes de l'Hospitalet de Llobregat des de l'any 1979, i Núria Marín és la seva alcaldessa des del 2008. La socialista, que actualment també és presidenta de la Diputació de Barcelona gràcies a un pacte amb Junts, ha vençut a les urnes la resta de formacions durant tres comicis consecutius, recuperant la majoria absoluta l’any 2019. Com a principal rival hi té un excompany de partit, Jaume Graells, que es presenta per ERC. Va ser regidor amb Marín, i també el socialista que va denunciar les presumptes irregularitats en el cas del Consell Esportiu. La investigació cap a l’alcaldessa ha quedat arxivada i Marín aspira a ser reelegida reivindicant la seva innocència, mentre que ERC acusa el PSC de no haver fet prou per combatre la corrupció i recorda que hi ha alts càrrecs socialistes encara imputats i processats. El repte del PSC seria mantenir la majoria absoluta. En cas de no fer-ho, possiblement podria arribar a una entesa amb els comuns, soci recurrent a la ciutat. Caldrà veure si la ciutadania castiga el sol fet que inicialment se la impliqués en el cas, i si ERC, amb una cara coneguda del PSC local de cap de cartell, aconsegueix restar-li força amb el seu al·legat contra la corrupció. "Tenim 92 anys d’història i cap cas de corrupció”, deia Oriol Junqueras, president dels republicans, ara fa uns dies en un acte de campanya.



 

Sabadell: el PSC es refà del bustisme

Sabadell és un dels feus on ERC vol fer bons resultats per desbancar el PSC. Després de l'impàs del mandat de 2015 a 2019 amb la Crida (CUP) i ERC al govern, els socialistes, que van pagar els escàndols de corrupció de Manuel Bustos, van recuperar el poder a la ciutat de la mà de Marta Farrés amb un acord amb Podem i el suport extern de Junts, que ara no es descarta que pugui acabar al govern. El 2019 Farrés va aconseguir 10 regidors, seguida d'ERC, amb 7, i Crida per Sabadell, amb 3. Ciutadans i Junts també en van obtenir 3 i Podem, 1. Els republicans aspiren a millorar, però Farrés es manté forta i té números, també, de millorar-los. Els veïns, en general, estan contents amb la gestió de la pandèmia i des del govern municipal s'han desbloquejat projectes que feia temps que estaven encallats. No es pot descartar que alguns votants independentistes optin aquesta vegada per donar suport a la candidatura de Joan Mena, amb En Comú Podem, que fàcilment podria reeditar el pacte del darrer mandat. En debats electorals, Farrés ja ha picat l'ullet al candidat per entendre's després del 28-M, sobretot en matèria d'habitatge o mobilitat.

  

Badalona: es busca qui barri el pas a Albiol

Quina esquerra liderarà el front contra Xavier García Albiol? És aquesta la clau de la qüestió a Badalona aquest 28-M, en una de les ciutats on la campanya està més polaritzada per la popularitat del candidat del PP. Si Albiol aconsegueix la majoria absoluta, no hi haurà cap sorpresa. Però si no ho fa, caldrà veure quin partit d’esquerres queda en millor posició per liderar l’alternativa. L’actual alcalde és el socialista Rubén Guijarro, que va ser investit quan l’oposició va tombar Albiol arran dels Papers de Pandora i que no ha tingut un mandat plàcid. El 2019 el PSC va quedar tercera força i aspira a guanyar per primer cop reivindicant l’obra de govern feta. En canvi, en segona posició hi va quedar la confluència entre Guanyem de Dolors Sabater i ERC, però aquesta vegada es presenten separats. Els republicans, en aquest sentit, tenen bones enquestes i s’erigeixen en el “vot útil” independentista per guanyar a la ciutat, i més després de les declaracions de l’alcaldable de Junts sobre la seva preferència a investir Albiol que el republicà Àlex Montornès.


Molins de Rei: es repetirà l'acord PSC-Junts? 

Les darreres eleccions van deixar un escenari força fragmentat a Molins de Rei, però el PSC hi ha pogut governar amb el suport de Junts. L'alcalde Xavier Paz va arribar a un acord de govern amb la candidatura independentista, liderada per Ramon Sánchez. En els darrers anys, els acords entre socialistes i Convergència, primer, i Junts, després, han estat habituals. En el mandat de 2015, CiU va guanyar i va governar amb el PSC fins a l'aplicació del 155, quan l'alcalde Joan Ramon Casals va trencar l'acord de govern i va pactar amb ERC i la CUP. En les darreres eleccions va guanyar el PSC amb 7 regidors, seguit de Junts, amb 4, els mateixos que ERC. Els republicans aspiren, com a mínim, a superar Junts, però difícilment podran superar el PSC. La decisió de la CUP, que tenia tres regidors de no presentar-se, alimenta les seves expectatives. El dubte és si es reeditarà l'acord entre socialistes i la candidatura del partit de Borràs i Turull.