Aragonès i Junqueras s'arromanguen en el porta a porta d'ERC a Barcelona per remuntar el 28-M

En temps d'immediatesa, política a cop de Twitter, i minuts d'or en debats electorals, ERC Barcelona ha decidit aturar i fer una mirada a les maneres de fer d'abans. A la política de proximitat, de petita escala, i fins i tot, del porta a porta. L'equip d'Ernest Maragall ha apostat amb força per aquest últim format com a estratègia per a les eleccions municipals del 28-M. De fet, des de l'inici de la campanya el passat 12 de maig, els republicans ja han picat la porta de fins a 10.000 llars barcelonines, segons ha pogut saber Nació, i l'objectiu és assolir les 15.000. Per arribar a tots aquests indrets, les bases han estat imprescindibles, però també s'hi han dedicat primeres espases com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el president del partit, Oriol Junqueras, i la portaveu, Marta Vilalta. El mateix Maragall i molts dels seus candidats també s'han arromangat i han tret temps per fer visites a domicili durant les poques estones lliures entre actes i rodes de premsa.

És habitual que un president de la Generalitat entri en una llar barcelonina demanant el vot per al seu partit? No es recorda tal fet, com a mínim, en l'última dècada. Però les circumstàncies en aquesta ajustada cursa electoral ho requereixen, i ha estat el mateix Aragonès qui ha volgut tenir una presència més activa a la campanya de Barcelona, on ERC es juga, a hores d'ara, millorar els resultats que pronostiquen les enquestes, que els dibuixen una forta baixada a la capital catalana, passant de la victòria del 2019 a una quarta posició. "Si les enquestes diuen això, no ens resignarem i farem molta més feina i molt millor", remarquen fonts del partit. Aquestes municipals, més enllà del resultat a cada municipi, són també una prova d'estrès per a ERC en l'escala nacional, les primeres eleccions locals que es disputen sota la batuta d'una presidència de la Generalitat republicana.
 
On s'ha fet el porta a porta a la capital catalana? A tots els districtes. Ara bé, una de les jornades més destacades va ser la protagonitzada per Aragonès el dimecres 17 de maig, als volts de les sis de la tarda. El president de la Generalitat, abans de fer una ruta pel barri de la Barceloneta, es va plantar al carrer de la Maquinista i, lluny del focus mediàtic, va visitar diverses cases i fins i tot va ser convidat a entrar a la sala d'estar. Més tard, llavors acompanyat de mitjans de comunicació i de Maragall i Vilalta, va passejar pel front marítim, tastant en primera pell l'essència d'un barri que pateix el turisme desbordant. Una dona asiàtica se'l va topar de cara, ell va dir-li 'hello', i ella va seguir fent camí. "Pensava que em volia saludar", va exclamar el cap de l'executiu. Pocs minuts després els republicans van reivindicar, en un acte, la necessitat replantejar el turisme al barri per evitar que sigui una "plaga". 
 
Però més enllà de l'anècdota concreta, quin és el balanç d'aquests dies de porta a porta? Fonts del partit asseguren que molt bona, fins i tot "sorprenentment" positiva. Aquest és un format que a Catalunya s'empra poc comparat amb altres zones com els Estats Units, i l'equip d'ERC no tenia del tot clar, quan ho va plantejar en un inici, si podria ser una fórmula guanyadora. Sembla que sí, segons les sensacions del partit. De moment, no hi ha hagut cap incident i es continuarà fent fins al divendres, últim dia abans de la jornada de reflexió.
 
Els actes de petit format són un eix central de l'estratègia de l'equip de Maragall. De fet, l'alcaldable d'ERC porta des del mes de novembre fent petites trobades amb sectors concrets de la població, com són els cicles 'Maragall a casa'. Es tracta de petites reunions a sales d'estar, amb grups reduïts de fins a 15 persones, i ja n'ha fet una trentena, amb personalitats de sectors diversos com advocats, comerciants, editors, actors, directors de teatre, urbanistes i economistes. Són una reinterpretació del que feia el germà del candidat d'ERC, Pasqual Maragall, quan era alcalde i es quedava fins i tot a dormir durant uns dies a cases de veïns per viure en primera pell la realitat dels barris. 

Fa pocs dies, Maragall també va planificar una ruta en autobús amb membres del seu equip, família i premsa per dibuixar la ciutat que anhela, especialment per als llocs perifèrics de la ciutat on més es plasmen les desigualtats. Serà aquest retorn a la proximitat una estratègia guanyadora?