Colau denuncia a la Fiscalia les proclames nazis i els insults de la manifestació de la Bonanova

L'Ajuntament de Barcelona ha denunciat a la Fiscalia de delictes d'odi i discriminació les proclames amb significació nazi i els insults emmarcats en la mobilització -i les convocatòries prèvies- del barri de la Bonanova, dijous passat. En el marc d'un clima d'assenyalament contra les ocupacions dels edificis coneguts com El Kubo i La Ruina, a més de contra els col·lectius antifeixistes i la mateixa alcaldessa Ada Colau, es van arribar a proferir crits de "Sieg Heil" o a fer la salutació nazi. En declaracions a Nació, Colau assegura que es van traspassar "uns límits no tolerables" i anuncia la tramitació de la denúncia formal.

De fet, l'escrit ja s'ha fet arribar a la Fiscalia. I inclou tant expressions d'odi constatades durant la manifestació com el contingut d'algunes publicacions d'un dels principals instigadors de la protesta, Daniel Esteve, de Desokupa. L'alcaldessa, però, també recorda que en el clima de crispació contra les ocupacions de la Bonanova també hi han col·laborat formacions com Cs, Valents o Vox. "Partits de dretes i d'extrema dreta van incendiar de forma irresponsable un conflicte", recalca Colau, abans d'afegir: "No permetrem que vingui l’extrema dreta a crear conflictes i a instaurar discursos d’odi o fer crits feixistes als nostres carrers".

La denúncia, a la qual ha tingut accés aquest diari, posa en coneixement de la Fiscalia fets que l'Ajuntament considera que podrien suposar un delicte d'odi, castigat amb penes d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos, i un delicte d'incitació a o provocació als desordres públics amb l'agreujant de discriminació ideològica, amb càstigs d'entre sis mesos i tres anys de presó. També es contempla una possible infracció administrativa molt greu de la llei de memòria democràtica. En concret, de l'article que planteja sancionar les convocatòries que incitin imaginaris com "la revolta militar", "la guerra o la dictadura" o els "participants en el sistema repressiu". 
 
Una de les proves aportades és un vídeo en què diverses persones proclamen "Sieg Heil", una salutació habitual del règim d'Adolf Hitler. Segons el document, a les imatges s'hi veu coneguts membres de de moviments neonazis i se n'esmenten Daniel Carrasco i Gabriel Naranjo, número 17 de la llista de Vox per Rubí. També es fa constar que entre els grups neonazis hi havia membres dels Casuals, un grup neonazi condemnat per organització criminal, lesions i altres delictes d'odi. De fet, segons ha pogut saber aquest diari, a les protestes hi van participar el fill del candidat de Vox a Barcelona, Gonzalo de Oro-Pulido, que va ser caçat amb una porra extensible i denunciat per portar una arma il·legal. 

Incitacions i insults

En el seu escrit, l'Oficina per la No Discriminació municipal recalca que a més de les expressions nazis hi va haver "manifestacions incitant a l'odi ideològic contra persones que identifiquen com de signe contrari, així com contra la pròpia alcaldessa de Barcelona". Un dels vídeos més compartits en aquesta línia va ser la seqüència que mostra una columna de gent que cridava "Puta Ada Colau" repetidament, dijous passat. També s'hi recullen expressions d'altres ciutadans que, després de la convocatòria de Desokupa, proposaven "anar a pals" contra els ocupants dels edificis i anomenava "subnormal" Colau i "la gent que li dona poder". També es recorda que es van enregistrar càntics amb el missatge inequívoc: "A por ellos". 

Aquestes paraules lliguen amb altres continguts recollits també en la denúncia de l'Ajuntament, especialment en referència als vídeos que feia Daniel Esteve, director de l'empresa de desallotjaments extrajudicials denunciada almenys 28 vegades per presumptes accions delictives. "Què passarà el dijous? Que si no ho eviten, hi haurà pals als carrers, però aquesta vegada pillaran ells Estàs amb els okupes o estàs contra els okupes", resumia. Més endavant, es cita un altre missatge del mateix Esteve que apel·la a la por que haurien de tenir els ocupants i col·lectius antifeixistes: "Ja soc a Barcelona, ratetes, i des d'aquí oloro la vostra por". 

La crida a la mobilització va fracassar en el seu principal propòsit, que teòricament preveia desallotjar El Kubo i La Ruina per la força, però va implicar un gran focus mediàtic i participació de centenars de persones. Veïns i comerciants han assenyalat en diverses ocasions l'absència de conflicte previ amb els ocupants d'aquests espais, i han demanat als partits polítics i la resta d'agents que deixin de generar crispació. Sobre l'escenari creat, Ada Colau expressa -en conversa amb Nació- que és "inacceptable" que "l'extrema dreta" arribés a portar "centenars de persones de tot l'Estat amb autobusos i cotxes per fer una manifestació d'odi que res tenia a veure amb el tema de l'ocupació". Així, tal com també havien plantejat els darrers dies formacions com la CUP, que reclamaven que es prenguessin mesures contra els protagonistes de les expressions d'odi, el govern municipal ha portat els fets a la Fiscalia.

La discriminació més enllà de la llibertat d'expressió

De fet, l'Ajuntament de Barcelona subratlla en l'escrit a la Fiscalia que la situació viscuda a la Bonanova i els dies previs té una "especial gravetat" perquè apel·la a l'odi i la violència des de perfils de xarxes socials "amb una àmplia publicitat". Més encara, assenyala la denúncia, en una ciutat amb un episodis similars i preocupants en el passat. I en concret cita el cas que es va donar arran d'una concentració a la plaça d'Artós, també a Sarrià-Sant Gervasi, l'octubre del 2019, que va acabar amb una brutal agressió feixista contra un jove. 

Amb tot, el govern municipal considera que la llibertat d'expressió no empara aquestes expressions viscudes al voltant dels fets de la Bonanova. Per reforçar-ho, es recorda que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha deixat clares algunes línies vermelles per casos similars en el passat: "la prohibició de l'antisemitisme i el negacionisme de l'Holocaust nazi, prioritzar la protecció de col·lectius vulnerabilitzats i la prohibició de la discriminació per damunt de la llibertat d'expressió".