16
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
12:17h
Les eleccions municipals centren sempre l'atenció en qui aconsegueix l'alcaldia de la ciutat o poble. No és cap sorpresa: el més important és saber qui serà la persona que lideri l'ajuntament durant els pròxims quatre anys. Però pels partits sense possibilitats reals de bregar per la batllia, també hi ha una altra batalla: la delmur del 5%, o dit d'altra manera, aconseguir representació al consistori.
És l'escenari en què a Barcelona es troben, sempre segons les enquestes, formacions com la CUP, el PP, Ciutadans, Valents o l'extrema dreta de Vox. Si no superen aquest llindar del 5%, quedaran fora del consistori barceloní, però no seran el primer cas: des de l'inici de la democràcia, llistes de diferents colors polítics han quedat fora de l'Ajuntament per qüestió de dècimes i tot i haver sumat milers de vots.
En els primers comicis municipals després de la dictadura, el 1979, CoalicióDemocràtica -una mena d'escissió d'Unió Centre Democràtic (UCD) i en què hi havia AliançaPopular (l'actual PP)- va quedar-se en el 3%, sense representació malgrat obtenir més de 24.000 vots. Quatre anys després, el 1983, una absència més notòria: ERC va quedar fora del consistori amb un 3,9% de suports, el que equivalia a més 34.000 vots que, com se sol dir, es van "llançar a la paperera".
El 1987 els republicans tampoc se'n sortien -sumant el 2,3% dels vots i un total de 21.000 vots-, però encara hi havia un partit al qual se li tancaven les portes de l'ajuntament estant-hi encara més a prop: el Centre Democràtic i Social fundat per Adolfo Suárez obtenia més de 31.000 vots però no aconseguia cap regidor en sumar només el 3,4% de suport.
Però ERC segueix sent la gran perdedora històrica davant del mur del 5%. A les eleccions del 1991, a les portes dels Jocs Olímpics, la formació republicana es tornava a quedar com la primera sense regidors en obtenir altre cop gairebé 20.000 vots però només aconseguir el suport del 2,6% dels votants de la capital catalana. Quatre anys després, el 1995, ERC per fi aconseguiria dos regidors superant només per dues dècimes la barrera del 5%.
I després d'un impàs en què cap formació va quedar-se fora de l'ajuntament passant dels 10.000 vots, el 2007 va ser Ciutadans qui, encara en una etapa molt precoç, aconseguia més de 23.000 vots però es quedava amb el 4% dels suports, xifra insuficient per ocupar una cadira al ple. El 2011, el partit taronja i la CUP també es quedaven fora de l'ajuntament malgrat sumar 11.000 vots cadascun (2% del suports), i Escons en blanc suma 10.000 vots.
L'últim episodi de no superar la barrera del 5% es va viure el 2019 i va tenir com a protagonistes la CUP i Primàries. Els anticapitalistes, amb Anna Saliente de candidata, van sumar més de 29.000 vots i el 3,9% dels vots. Per altra banda, el partit que tenia com a candidat Jordi Graupera va arribar als 28.000 vots però va recollir el 3,8% dels suports. Qui seguirà tots aquests partits? La resposta, la nit del 28-M.