Ernest Maragall: «Dir que som el primer soci de Colau és el relat de ficció dels comuns»

Ernest Maragall (Barcelona, 1943) va guanyar les eleccions municipals del 2019 a Barcelona. Va obtenir els mateixos regidors que la candidatura liderada per Ada Colau (10), però amb més vots, resultat que no li va servir per convertir-se en alcalde. Quatre anys després —i amb la digestió d'aquella victòria agra encara present en els debats entre candidats—, Maragall no parteix com a favorit en les enquestes. Però l'alcaldable republicà es postula com a alternativa al govern de comuns i socialistes en l'esprint de la campanya.

Decidit a rebatre l'etiqueta de soci preferent de Colau, que intencionadament li pengen els comuns pel suport a votacions tan rellevants com els pressupostos, Maragall argumenta que l'alcaldessa no ha convertit la "ideologia" que verbalitza en "resultats tangibles" i també castiga la proposta dels socialistes. En aquesta entrevista a Nació, apunta el "risc per a la ciutat" d'una entesa postelectoral entre Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts) i Daniel Sirera (PP) mentre reivindica una agenda pròpia en habitatge, turisme, mobilitat i també seguretat.

- La campanya d'ERC a Barcelona és més complicada perquè, després de validar els pressupostos d'Ada Colau, han d'escalar una proposta en el terreny dels grisos?

- És una escalada en el terreny dels grocs, dels blaus, dels verds esperança i de tots els colors de la ciutat. Aquesta és una campanya que és resultat de quatre anys de feina, d'aprofundiment en el coneixement de la ciutat, d'escolta atenta, també d'explicació, d'impuls i proposta. Hem fet moltes propostes durant aquest mandat des de l'oposició. Se n'han aprovat moltes i se n'han complert poques. Però estic bastant orgullós de la feina que hem fet des del punt de vista de l'interès general de la ciutat.

"El pressupost de l'Ajuntament no està ben gestionat"

Quan arribem al govern d'aquí a quinze dies, ens trobarem amb un pressupost significatiu, tot i que en aquests moments no està ben gestionat. Nosaltres aspirem a gestionar amb la màxima ambició, amb més solvència i eficiència, i amb més retorn explícit per a la ciutadania. Venim d'un pressupost, fa quatre anys, de 2.700 milions i, aquest any, en tenim un 3.600, quasi un miler de milions més. Vostè em sabria dir on són? En què els hem notat? És obvi que no es veuen i que no estan ben aplicats.

- Vol dir que el govern municipal no ha aprofitat el suport d'ERC a l'aprovació dels pressupostos?

- No és que no l'hagin aprofitat. Primer, no era un suport gratuït a les bones, era un suport amb objectius i partides concretes. Però l'Ajuntament té un règim molt executiu i presidencialista, les decisions de debò es prenen a la comissió de govern, i al plenari només es fan debats urbanístics, en algun cas. Les grans decisions executives no les votem. ERC no les ha votades, ni es fa responsable de ni un sol euro dels que s'han gastat. Però sí que hi ha altres coses de les quals en som responsables, com que el pressupost de l'any vinent pugui tenir prop de 100 milions que provenen de la taxa turística. És una clara iniciativa d'ERC. I, en el proper exercici, podrem aprovar un determinat desplegament de la llei de contenció de lloguers, que és una iniciativa d'ERC al Congrés. Primer ho vam aprovar al Parlament, però el Tribunal Constitucional ens ho va tombar. És la llei Ester Capella.

- I és possible presentar-se clarament com a alternativa quan els comuns diuen que són el primer soci del govern municipal?

- Que som el primer soci és el seu relat de ficció. És la manera de cobrir-se de la vergonya inicial, del pacte de la vergonya que els va permetre accedir a la conquesta de l'alcaldia. Diuen que som molt amics, i que tot ho fem plegats, i que som els socis preferents... Però és tan exagerat que s'acaba convertint en una caricatura de la realitat. El relat real és que nosaltres hem actuat des del punt de vista de l'interès de la ciutat. Hem proposat polítiques de compra de locals buits en bé del comerç de proximitat, hem contribuït a resoldre i atacar les dark kitchen, i hem impulsat el compromís Besòs, malgrat el govern.

- Janet Sanz proposava, en una entrevista a Nació, que el carrer Aragó deixés de ser una autopista urbana en el següent mandat. El programa d'ERC defensa remodelar el carrer Aragó perquè esdevingui un corredor verd. Hi ha similituds.

- La diferència és bastant significativa entre les propostes. La responsable d'Urbanisme actua des d'una perspectiva d'actuacions una per una i amb un objectiu molt específic de fer un canvi intens a un punt determinat. Nosaltres parlem d'actuacions al conjunt de la ciutat, i de com farem una pacificació i una reducció gradual i necessària de la intensitat del trànsit, i de com reduirem els carrils al conjunt dels carrers de 20 metres que permeten una millor reordenació. En aquest marc, la funció d'Aragó i Gran Via poden canviar i els podem convertir en carrers de la ciutat, amb la dosi corresponent d'espai verd, ampla per a vianants, i que deixin de ser vies per travessar Barcelona, que és el que són ara.

"La funció d'Aragó i Gran Via poden canviar i els podem convertir en carrers de la ciutat, amb la dosi corresponent d'espai verd"

Però això ha de fer-se al costat de tota una altra bateria de coses. Per això parlem d'actuar generant aquest canvi de proporció en l'espai públic per a vianants i vehicles. I per això parlem del 40-60. Vol dir que estem ara en una proporció inacceptable, que és 40% per a vianants i 60% per als vehicles. I hem de passar a una proporció inversa. Però això implica, al mateix temps, actuar en altres terrenys, més enllà de l'àmbit municipal, també amb polítiques metropolitanes i catalanes.
 
- La mirada sobre el rumb de la ciutat és similar, com a mínim. 

- La nostra mirada no és de 21 eixos sinó que és de 73 barris. Ells [els comuns] proposen augmentar en una determinada dosi els metres quadrats i hectàrees per a vianants. Nosaltres estem proposant quatre vegades més, amb la nostra ambició i proposta. Similar, similar... Hi ha una distància molt significativa. Nosaltres governem la ciutat, ells fan obres. La nostra perspectiva no és tan exigent en termes de grans obres, sinó en termes d'intel·ligència urbana en el disseny, la gestió i determinació d'usos.

"Nosaltres governem la ciutat, Colau fa obres"

- En el programa electoral no defugen la carpeta de la seguretat: proposen crear una unitat específica dins de la Guàrdia Urbana per combatre els narcopisos.

- La realitat és tossuda. Veiem que no n'hi ha prou amb actuacions puntuals en un moment determinat en un lloc determinat, que molt sovint el que fan és traslladar el problema.

- Es refereix a les batudes del Raval de l'inici de mandat? 

- Determinades actuacions intenses d'un dia que poden tenir eficàcia en si mateixes, però que tendeixen a reproduir-se amb les mateixes característiques en un altre lloc o al mateix lloc o barri de la ciutat. Aquest bacteri demana polítiques més de fons. Ha d'haver-hi més investigació policial, més coordinació amb altres forces, més acció judicial degudament aplicada, probablement més investigació compartida dins la Unió Europea. Qui pren les decisions sobre la delinqüència organitzada que existeix a la nostra ciutat? Es prenen aquí o a centenars i milers de quilòmetres de distància?

Nosaltres tenim una situació que és la manca de polítiques suficients d'habitatge, o de formació, o d'ocupació, que són fàbriques d'inseguretat. Per això poso l'accent en la responsabilitat de la ciutat per crear aquestes polítiques de fons. Són feines de profunditat que demanen tenacitat i paciència. S'ha d'actuar també avui mateix, hem de prendre decisions. Ens hem de saber adaptar a allò que la delinqüència ha sabut adaptar-se. Per això parlem de la justícia de proximitat, que és una eina que ara no tenim.

"Jo no aniré a la Generalitat a demanar, treballaré amb la Generalitat per sumar intel·ligentment i amb coherència"

-Parlem d’habitatge. Les crítiques d'Ada Colau a la inacció de la Generalitat en matèria d'habitatge estan fonamentades?

- En bona part, sí. Ens hem d'exigir una determinada iniciativa fonda, tensa de la Generalitat. Tinc la seguretat que amb el Govern actual —fa sis mesos que ERC gestiona la conselleria de Territori— ja s'està començant a notar un canvi, no només per afegir dues operacions més o mesuretes, hi ha un canvi de política, estratègia i concepte. Colau està molt a gust en la queixa, en la lamentació i la centrifugació, és el seu terreny favorit. El meu terreny favorit és el de l'aliança, la suma, l'exigència positiva. Jo no aniré a la Generalitat a demanar, treballaré amb la Generalitat per resoldre les qüestions i per sumar intel·ligentment i amb coherència, tenint en compte les capacitats i el patrimoni que tenim cadascú.
 
- En habitatge, què hauria pogut fer Maragall com a alcalde el 2019 que no hagi fet Colau? Quants pisos hauria pogut fer en aquests quatre anys i quan se'n poden fer en els pròxims quatre, si governa? 

- Se n'han fet 2.300 en vuit anys. Jo no vull participar en la subhasta que Collboni i Sirera han fet. Maria Eugènia Gay [número dos del PSC] pujava la subhasta a nivells indescriptibles. Es tracta de ser conscient de les capacitats i possibilitats. Ara tenim una oportunitat, a condició que hem de treure el bloqueig que hi ha imposat per aquest govern. Aquest govern ha aconseguit paralitzar la inversió. N'ha fet unes quantes d'iniciativa pròpia, però no ha sabut ni definir bé les regles del joc urbanístic, patrimonial i econòmic per aconseguir que acabés apareixent oferta real d'habitatge protegit i assequible. 

"Colau ha paralitzat la necessitat de comptar amb la iniciativa privada com a complement necessari i imprescindible de les polítiques públiques d'habitatge"

- Colau ha paralitzat les polítiques d'habitatge a Barcelona? 

- Ha paralitzat la necessitat de comptar amb la iniciativa privada com a complement necessari i imprescindible de les polítiques públiques. I tal com ha gestionat la regla del 30%, doncs sí, ha aconseguit paralitzar i dissuadir absolutament la inversió, a còpia de considerar-los com una mena d'adversaris perillosos que qualsevol moviment que fan és sospitós. I d'adoptar una actitud absurda de requisits o imposicions que han aconseguit dissuadir-los. A l'empar de la regla del 30%, per molt benintencionada que fos, quants habitatges ha produït? 54 segons, les dades.

- És la dada del PSC. Segons els comuns, més d'un centenar, uns 120 habitatges.

- Doncs, arribarem a més de 100. Molt bé, continua sent ridícul. El 30% de zero és zero. Es tracta de capgirar això en positiu. Es tracta, com en altres ciutats que tenen aquesta regla, de no paralitzar per això la inversió privada. Es tracta d'establir les relacions de confiança i seguretat jurídica i perspectiva. I, al mateix temps, que aparegui habitatge protegit i assequible allà on pot i ha d'aparèixer.
 
- El PSC té una proposta clara per refer el 30% d'habitatge protegit obligatori en noves construccions. ERC també diu que cal "corregir-la". Podria concretar què en vol fer?

- La proposta que fem és revisar la norma en la seva lletra petita i fer aparèixer els criteris i procediments que permetin interpretar adequadament en cada cas quin és l'esperit real d'aplicació de la norma. Que no sigui només aquesta cosa estricta en tots els edificis. Ara, ha d'apuntar a l'objectiu de fer aparèixer habitatge assequible i protegit en la proporció que necessitem. I per això hi ha mecanismes de compensació, de copropietat, de compartir una part de la inversió pública i privada, hi ha una determinada visió territorial que es pot preveure associada a aquesta gestió de la regla. Hi ha més vies afegides possibles que permeten treure'n tot el profit. 

- Una de les propostes estrella dels comuns era passar del 30% al 50% d'habitatge protegit en les noves promocions. Era una aposta de mandat, però en el programa d'aquestes eleccions ha quedat diluïda.

- Era un altre brot d'entusiasme, també en la direcció equivocada. S'ha de tenir ideologia, s'han de definir objectius, i es poden tenir molt bones intencions. Però si ets incapaç de traduir la ideologia en acció institucional responsable i resultats tangibles, en base d'entendre bé sobre quina realitat econòmica, social i ciutadana estàs treballant, doncs no serveix de res. A l'inrevés, la ideologia i el dogmatisme es converteixen en obstacles. Nosaltres desbloquejarem la ciutat.
 
-El debat de l'ocupació a la Bonanova li sembla una polèmica inflada?

- Hi ha una actitud interessada de l'extrema dreta que ha fet acabar apareixent una materialització d'un conflicte al carrer. Hem d'evitar això per tots els mitjans institucionals, judicials i d'acció de la força pública que convinguin, en bé de la protecció dels drets de tothom. Amb bé que el procés que s'hagi de fer es pugui dur a terme sense perjudicar cap dret personal ni col·lectiu, en cap sentit. Diguem clar d'on ve. Alguns dels que més s'exclamen, com el PSC, en són els autors. Són els directes responsables d'haver creat aquesta situació i de no haver-hi fet res. En aquests moments, quan falten 15 dies per a les eleccions, hem de muntar aquest espectacle depriment i inacceptable?

- Vostè ho ha assenyalat en més d'una ocasió, això.

- Sí, perquè m'indigna com a ciutadà ser objecte de la utilització abusiva d'un determinat conflicte social que té uns orígens i característiques i determinada explicació, i que demana una aproximació i gestió intel·ligent en el terreny de drets i deures. I si, a més a més, manega el concepte de violència o el provoca, llavors no és simplement una indignació, és inadmissible. 

- ERC ha estat el grup que ha protestat més per la liberalització dels horaris en diumenges i festius al centre turístic. Si governa, retirarà la mesura? 

- Si governo refaré l'acord amb els sectors, amb les associacions, amb els eixos comercials, i el refaré en les millors condicions. Vam avisar del que podia passar, i ha passat. S'ha fet evident que hi ha hagut una vulneració de drets, i un abús de determinades condicions laborals, de situacions concretes en determinats indrets. Fins al punt que, una part de qui va signar-ho, després és obvi que no estan satisfets de l'experiència. Ara, aprenguem de l'experiència, posem les coses al seu lloc i escatim explícitament en què consisteix aquest tema, que no és tan senzill. Aquí també hi ha un exercici de drets i uns interessos legítims. La ciutat també vol que vingui gent a comprar i fruir de l'excel·lència de Barcelona, i això val per als eixos i grans avingudes. Ho hem de regular bé. 

- En turisme, ha criticat l'abast de les polítiques municipals que no han evitat la massificació. Què proposa que pugui fer l'Ajuntament en els pròxims quatre anys i que pugui donar resultats tangibles?

- Tenim nous elements que evidencien l'error greu d'aquest govern en la no regulació o no utilització adequada de les capacitats i competències pròpies en la gestió dels habitatges d'ús turístic. Primer teníem la primera sentència judicial del bloc del carrer Tarragona i ara constatem que estan apareixent set sentències més. N'hi haurà més? Que ens diguin quants casos i llicències estaven en aquesta situació eventualment en risc de ser convertides en decisions judicials favorables als interessos dels que les presentaven. Aquí la demanda de responsabilitats al govern és explícita.

"La ciutat pateix del no fer sistemàtic d'un govern que no és una coalició sinó un repartiment de cadires i recursos"

Això es deriva de no haver desenvolupat l'ordenança que estava a les seves mans de desenvolupar, perquè probablement, com en tantes coses, no s'han posat d'acord, però han callat, i han preferit no fer. La ciutat pateix del no fer sistemàtic d'un govern que no és una coalició sinó un repartiment de cadires i recursos. Si ho haguessin fet en el seu moment i haguessin reaccionat quan es va declarar la moratòria que va donar lloc a tota aquesta allau de demandes, no estaríem en aquesta situació.
 
- A Barcelona hi ha 192 edificis que compten amb almenys 10 pisos turístics amb llicència. No se sap, però, en quants casos es pot reproduir la situació del bloc del carrer Tarragona.

- Això ve de l'època del senyor Trias. Colau i Collboni són absolutament responsables de la situació actual, d'aquestes sentències i de no haver fet el que tocava. Però la causa remota és l'entusiasme depredador dels anys 2011-2015, quan vam acceptar alegrament que podíem tenir tots els pisos turístics que es demanessin. Vam passar de 2.000 a 10.000 pisos turístics. Després l'única cosa que han fet des del govern actual és intentar contenir els excessos i els desbordaments. Però el monstre ja estava creat. I, en canvi, no van adoptar la iniciativa més important i més efectiva, que era abordar l'ordenança. Altres ajuntaments ho han fet, hi ha ordenances estrictes i ordenades. 

- Una formació com a ERC no hauria de ser més taxativa amb la limitació dels creuers per ser coherent amb la bandera ambiental? El govern de Colau ha assenyalat la Generalitat en aquesta carpeta.

- El primer que fa la senyora Colau quan s'aixeca cada dia és buscar allò que pot situar en la responsabilitat de la Generalitat en aquesta matèria o altra. Si jo soc alcalde, m'asseuré amb la Generalitat i amb el Port, i amb el sector interessat, i definiré quins objectius són els que, des de l'interès de la ciutat, estem expressant i com els fem respectar. L'última paraula ha de ser de la ciutat. Aquí hi ha una primera aproximació que és evident, que és la reducció dels creuers en trànsit. Hem de veure amb quines eines procedimentals i legals i operatives estem en condició d'aconseguir-ho i en quina projecció de temps. Potser ha de ser gradual.

Però això ha d'anar acompanyat d'altres qüestions. Hi ha requisits sobre l'electrificació i exigències en l'àmbit de la contaminació. Quines embarcacions poden arribar i quines no des d'un punt de vista mediambiental i no només fiscal, per exemple. I, després, ja Barcelona endins, hem de decidir sobre els itineraris, destinacions inicials i concentracions màximes, capacitat real d'acollida a un punt i hora determinades. Estem afegint ciutats senceres sobre una ciutat no tan gran, perquè ho estem concentrant en un territori molt específic. Els creuers hi contribueixen. 

- El 40% dels creueristes només passen quatre hores a la ciutat.

- Això no té sentit. No tenen temps d'anar gaire més enllà de la plaça Catalunya. Rambla amunt i Rambla avall. És l'últim que ens interessa.

"El caos a les oposicions de la Generalitat? Si d'alguna cosa em sento capaç, és de representar un concepte de bon govern i administració eficient"

- Té por que l’episodi de caos les oposicions a la Generalitat lamini l'estratègia de presentar a ERC a Barcelona com una opció més fiable en la gestió que els comuns?

- És un incident molt desafortunat i criticable de la funció pública. De totes maneres, hi ha hagut una reacció immediata i bastant contundent, que espero que condueixi molt ràpidament a la reparació. Si d'alguna cosa em sento capaç, és de representar un concepte de bon govern i administració eficient, que vol dir prendre moltes decisions.

L'Ajuntament ja no és un prodigi en termes de l'eficiència de l'administració. Una llicència que triga més del que estableix la llei està començant a produir danys i perjudicis. Un establiment que no pot obrir quan pretenia i era possible procedimentalment perquè els procediments interns d'aquesta casa ho impedeixen perjudica l'interès general de la ciutat. Això és en el que estic en condicions de millorar sensiblement, perquè tinc experiència, coneixement i respecte dels treballadors d'aquesta casa, als quals admiro, però que demanen també una directriu clara, una autoritat responsable, un criteri de decisió explícit i clar.
 
- El 2019 va ser el candidat més votat, però no es va convertir en alcalde. I ara no parteix com a favorit a les enquestes. Com s'ha de gestionar una situació com aquesta en campanya?

- Doncs, fent-ho millor, anant a totes. Tractant de donar totes les explicacions. No només fent memòria de com i per què vaig guanyar sinó explicant com i per què és bo per a la ciutat que torni a guanyar. I això vol dir, tan com en sigui capaç, definir i concretar propostes. En el programa que hem presentat n'hi ha moltíssimes i encara n’ha de sortir alguna més. M’haig de guanyar el pa. Molta gent em diu: "Que tinguis sort". La sort per a qui se la treballa. Jo m’estic treballant el dret a guanyar. Crec que en tinc la possibilitat i l’oportunitat, haig d’acabar de conquerir el dret i el reconeixement de la ciutat en aquest sentit.

- Per què creu que ERC, que va ser la força més votada a Barcelona fa quatre anys, ara va més endarrerida en les enquestes; i, en canvi, Barcelona en Comú i el PSC, que són al govern municipal, no han patit aquest desgast?

- Ja ho veurem si l’han patit o no. Ha canviat la societat. Han passat moltes coses en aquesta societat. Ha canviat el país, d'alguna manera. I ha canviat la ciutat també.

- Pel procés, ho diu?

- Ho dic en el sentit més estructural, més social i econòmic. I, per tant, tot hi influeix. Les reaccions i les vivències associades a la pandèmia, la crisi econòmica, les situacions de desigualtat que tenim i el que la ciutadania percep com a possibilitats de remei… I també hi ha una nova situació en el camp de les forces sobiranistes. Tot aporta en aquesta aparent equitat inicial. Això és fantàstic. Fa unes setmanes deia que érem en una carrera de 5.000 metres i ara potser ja és una carrera de 400 metres, en les quals has de resistir i córrer molt. Jo estic preparat per fer aquesta etapa amb la deguda energia i intensitat. Estem obligats a distingir-nos. Jo haig d'explicar en què i per què pretenc que es doni suport a la meva proposta i no a les de Colau, Trias o Collboni. I crec tenir raons i arguments.

"Aquests dies sembla com si algú es presentés com a aspirant a ocupar el mateix lloc de treball que el senyor Valls"

- Quatre anys després, ha perdonat políticament a Colau el que va passar amb la investidura?

- En el llenguatge de perdó i culpes no hi cauré, no és el que prefereixo. I aquí hi ha una qüestió de responsabilitat política, una qüestió de coherència i una qüestió de capteniment democràtic. Cadascú ho sap. És molt clar el que va passar. I és molt clar quines han estat les conseqüències. Jo haig de mirar endavant. I, en tot cas, si alguna preocupació tinc és que allò, com dir-ho, hagués creat escola. Aquests dies, alguna vegada, sembla com si algú es presentés com a aspirant a ocupar el mateix lloc de treball que el senyor Valls.

- Es refereix al senyor Sirera?

- Per exemple, sí, sí. En aquests moments ja ho podem dir clar. I els debats d’aquests dies ho demostren. El coqueteig, no sé si massa decent, entre el senyor Collboni, el senyor Trias i el senyor Sirera… El senyor Collboni quasi obertament és el cavall de Troia del PP en aquesta ciutat. Aquí hi ha un risc per a Barcelona.
 
- Hi ha una possibilitat d'un govern liderat pel PSC, amb Junts i el suport del PP. Vostè ha dit que no investirà Colau. Ni per evitar un govern de centredreta?

- Jo dic que la senyora Colau no guanyarà, que guanyaré jo. Vinc a substituir-la i obrir una nova etapa en aquesta ciutat. Això és el que he dit. Estic obligat a aconseguir per a aquesta ciutat un acord de govern que no sigui com aquest, que és un pur repartiment de cadires, sinó que tingui unes bases programàtiques, un projecte clar, unes responsabilitats definides, i objectius a assumir i com els pensem dur a terme. Això és el que farem. I s'ha de fer en funció de la decisió dels ciutadans el dia 28 de maig. Haurem de saber llegir els resultats.

- Si hi hagués la possibilitat, en funció dels resultats, de partir-se l'alcaldia amb Colau, en aquesta ocasió s'ho pensaria?

- Això no s'ha arribat a plantejar mai fins ara seriosament. El que caldria preguntar a la senyora Colau és per què no va respectar allò que deia que respectaria, el criteri de suport a la llista més votada. I com va preferir, per tal de conquerir el poder, acordar [la investidura] amb el senyor Valls i el senyor Collboni. Aspiro que aquesta situació no es pugui ni tan sols remotament plantejar. I que quedi clarament establert que hi ha un esgotament d’una etapa i d'una determinada orientació. D'un determinat dogmatisme, per entendre'ns. I que, en canvi, estem en condicions d'obrir una etapa de transformació positiva i de creixement intel·ligent i equitatiu, però també de gran ciutat que no vol deixar de ser-ho.

"A d'altres els costa molt poc abandonar els principis. Els va costar molt poc fa quatre anys. Espero que ara no torni a succeir. I que no convertim l'Ajuntament en el cavall de Troia del PP"

- Però els votants volen saber quins pactes postelectorals es poden teixir. No ens queda clar si l'acord amb Colau és una porta tancada. Trias ho ha dit clarament.

- Jo estic en moltes millors condicions que el senyor Trias o la senyora Colau. Però el que demano i el que espero dels ciutadans és que valorin la proposta que els faig. I que prenguin una decisió en nom de la distinció de les alternatives que se li presenten. Jo estic en condicions, des de l'alcaldia, de liderar una diversitat de possibilitats d'acord ample. Des d'aquest punt de vista, més i millor que cap altre candidat. Perquè tothom té condicionants absoluts. Jo tinc criteris. Jo tinc uns principis i un projecte. A d'altres els costa molt poc abandonar els principis. Els va costar molt poc fa quatre anys. Espero que ara no torni a succeir. I que no convertim l'Ajuntament en el cavall de Troia del PP.

- En les 236 pàgines del programa electoral d'ERC a Barcelona no hi surt la paraula independència. La seva candidatura es planteja accions concretes per avançar en l'eix nacional?

- Sí que surt al programa el concepte de capital de drets i llibertats. I això és el que s'espera de Barcelona com a capital de Catalunya, cosa que ara no succeeix. Aquí hi ha inhibició o oposició. Una altra de les divisions entre el PSC i els comuns és aquesta: uns quasi lideren la repressió i uns altres miren cap a una altra banda i callen. I tenim un representant de la llista del PSC que continua defensant que la comissaria de la Via Laietana continuï sent seu de la policia com si no hi hagués passat res. Em sembla francament incomprensible.

"El rol de Barcelona com a capital del país ha de ser més nítid, més clar, molt més republicà"

Barcelona ha d’exercir com a capital de drets i llibertats, i ha de plantejar aquestes qüestions. Ha de plantejar, per exemple, la recuperació de la part de la ciutat segrestada per l'Estat al front marítim o les casernes del Bruc. El rol de Barcelona com a capital del país ha de ser més nítid, més clar, molt més republicà. Però també en base que construïm una ciutat digna, equitativa i cohesionada, que redueixi les desigualtats. I aquesta és la millor manera d’avançar.