11
de maig
del
2023
Actualitzat
el
12
de maig
a les
9:24h
El tret de sortida de la campanya d'ERC ha començat, des del primer minut, amb molta força contra un dels principals adversaris d'Ernest Maragall: Xavier Trias. Ha estat el president del partit, Oriol Junqueras, l'encarregat de proclamar unes dures paraules, sense ambigüitats, contra la llista de Junts a Barcelona, que ha assegurat que està nodrida d'aquells que es van atemorir durant el referèndum. "És una llista que amaga el nom del partit i farcida d'aquells que l'estiu del 2017 van abandonar el Govern i el poble de Catalunya per no assumir les responsabilitats del referèndum de l'1 d'octubre". Així ho ha dit, especialment en referència als membres de l'executiu presidit per Carles Puigdemont que van dimitir de les seves funcions durant els preparatius de l'1-O: Meritxell Ruíz, Jordi Jané, Jordi Baiget i Neus Munté. Aquesta última, és ara la número dos de la llista de Trias.
Les crítiques contra Junts, però, no han estat les úniques del president dels republicans. El PSC de Jaume Collboni també ha estat a la diana del relat, tot i que amb menys intensitat. Els retrets de Junqueras s'han centrat en la polèmica pel caos a Rodalies, que una vegada més, torna a ser arma electoral. "El partit socialista és el partit de la Renfe. És bo recordar-ho, perquè nosaltres som els que volem assumir tota la responsabilitat i la plenitud de recursos que el país genera i el partit socialista ens nega". Per tot plegat, Junqueras ha demanat el vot a la ciutadania per evitar que a Barcelona hi hagi un "pacte de la vergonya".
Abans del míssil que ha llançat el president d'ERC en la cloenda de l'acte, els discursos dels dirigents republicans s'havien centrat principalment en la carpeta de l'habitatge, situant-lo com el primer problema que afronta la ciutadania. El lloc escollit per donar el tret de sortida a la campanya ha estat el Born Centre de Cultura, un espai que acostuma a ser una ubicació de bones notícies -a mitges- per ERC. Va ser en aquest indret on, ara fa vuit anys, els republicans encapçalats per Alfred Bosch aconseguien cinc regidors a Barcelona igualant el rècord històric del 2003.
Mantenir l'hegemonia i sobreposar-se a la davallada a Barcelona
Aquella nit, però, vivien també amb absoluta perplexitat un canvi sense precedents a Barcelona, amb la victòria inesperada d'Ada Colau. El regust agredolç d'aquella nit, quan els republicans van quedar quarts per darrere de BComú, Xavier Trias i Ciutadans, és una bona fotografia de la sensació que hi ha ara dins la candidatura encapçalada per Maragall. La gran majoria de les enquestes el situen com a quarta força, lluny de la victòria assolida l'any 2019. Sobreposar-se a aquesta davallada a la capital catalana aconseguint prou força per ser decisius al pròxim govern municipal i mantenir l'hegemonia arreu del país en aquestes eleccions, són els dos cavalls de batalla que afronten els de Junqueras el 28-M, en les primeres eleccions que viurà el partit sota la presidència de la Generalitat.Tot i que les municipals funcionen amb una lògica molt diferent de les autonòmiques i estatals, és evident que conduir la presidència de la principal institució del país, i més en solitari, té una gran influència sobre els municipis. Pot ser un avantatge, però també un fantasma que recobreix qualsevol proposta municipal. Polèmiques com el desgavell a les oposicions o la incapacitat de liderar un acord per fer front a la sequera superen les fronteres de les principals institucions del país i sobrevolen les sigles de qualsevol candidatura d'ERC des de Barcelona al poble més petit. És per això que aquests comicis són una prova d'estrès per als republicans, que tastaran si la seva força hegemònica als municipis -van guanyar al país les eleccions municipals del 2019- es manté, especialment en ciutats com Lleida, Tarragona o Sant Cugat. Perdre alcaldies o obtenir un resultat mediocre a Barcelona, en el context actual, podria ser considerat com un toc d'atenció cap a un partit que últimament ha aconseguit aplegar molts triomfs, com a mínim, a les urnes.
És per tots aquests motius que ERC ha dissenyat una campanya amb un fort desplegament de les cares més visibles del partit als actes municipals. A Barcelona hi veurem durant aquests dies tant al president de la Generalitat, membres del Govern, com al president del partit. Però tots aquests també tindran una important presència en actes a Girona, Lleida, Tarragona, Sant Cugat o Mataró. I especialment també en una àrea metropolitana on es vol mantenir el títol de segona força. La mostra evident de la voluntat de mantenir el pols a un PSC imbatible al cinturó roig és el fitxatge de Gabriel Rufián, candidat a Santa Coloma de Gramenet, però també símbol a totes les ciutats metropolitanes. Serà en el municipi on es presenta el cap de files d'ERC a Madrid on, el 20 de maig, ERC celebri el seu acte central de campanya, un dels més importants en aquesta cursa.
Però abans de començar a trepitjar el territori, s'ha volgut donar tot el pes a Barcelona en l'acte d'inici de campanya. Maragall, en la seva intervenció, ha assegurat que ara és "molt més fort" que fa quatre anys, i ha promès que el seu projecte s'adreça a la "immensa majoria". Tant ell com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com les números dos i tres de la llista, Elisenda Alamany i Ester Capella, han promès polítiques amb un "canvi radical" en la matèria de l'habitatge si ERC, a Barcelona i el Govern, acumula tota la força necessària. Maragall ha tancat la seva intervenció amb un dard contra Trias i Colau en aquest àmbit: "Cap lliçó ni dels que especulen, ni dels que no han sabut governar".
Maragall sap que el repte no és gens fàcil, i més en una cursa profundament polaritzada entre Colau i Trias. És des d'aquesta polarització i després de l'efecte per l'entrada a la carrera del candidat de Junts, que els republicans han hagut d'activar-se per intentar desinflar l'efecte Trias. ERC no parteix de la diagnosi que fan la resta de partits -inclòs el PSC, que ha governat els últims anys amb Colau- i rebutja d'aquesta manera proclamar una mirada apocalíptica de l'estat de la ciutat. El que intenten potenciar els republicans com a tret diferencial davant dels retrets creuats, és que Barcelona podria "brillar" molt més amb una bona gestió que no enfronti una part de la ciutat contra l'altra, com considera que està passant sota el mandat de l'actual alcaldessa. Aquests 15 dies seran claus per Maragall per intentar saber explicar bé aquesta fórmula als indecisos.
Els eixos de la campanya estan recollits en un programa de més de 200 pàgines, on es recullen propostes que pretenen anar "més enllà" dels canvis que ha pogut fer Colau en els últims vuit anys. Així, no es parla de superilles, sinó que s'aposta perquè un 60% de l'espai sigui per als vianants. No es parla de pacificacions concretes com podria ser la del Consell de Cent, però s'aposta per reduir espai per als cotxes al carrer Aragó i convertir-lo en un corredor verd. També s'aposta per resoldre problemes concrets de seguretat, com podrien ser els narcopisos, amb una brigada especial de la Guàrdia Urbana. No es parla de la proposta del 30% d'habitatge social en noves promocions, sinó que s'aposta per construir 20.000 habitatges en un mandat. Al cap i a la fi, les idees de BComú i ERC no estan tan allunyades -ho certifica també el suport dels republicans al govern municipal en els últims quatre anys- però Maragall vol portar-les un pas més enllà amb el que reivindica com a "bona" gestió.