Basha Changue: «És important que la CUP hi sigui per evitar un govern de dretes a Barcelona»

La CUP ha aprofitat els darrers quatre anys fora de l'Ajuntament de Barcelona per fer una anàlisi exhaustiva de què va fallar -internament i externanent- per no revalidar la representació al consistori l'any 2019. Enguany, recuperar la presència a la capital catalana és l'objectiu prioritari dels anticapitalistes, partit d'arrel municipalista malgrat que bona part de l'atenció se l'enduen ara els diputats al Parlament i al Congrés. A Barcelona, l'escollida per liderar aquest retorn és Basha Changue (El Prat de Llobregat, 1984), diputada a la cambra catalana des de les darreres eleccions, que expressa l'optimisme de la candidatura per entrar de nou a l'Ajuntament malgrat les traves dels darrers dies en forma d'exclusió per part de les televisions i ràdios públiques dels debats electorals.

Els anticapitalistes volen ser-hi per poder aplicar el seu programa, però també per evitar un govern de dretes a la ciutat. En aquest sentit, s'erigeixen en el "vot útil" en un escenari electoral que serà ajustat. Els tres regidors cupaires de fa dos mandats van contribuir a tibar el primer govern d'Ada Colau cap a l'esquerra, i ho volen tornar a fer aquest cop després de quatre anys d'aliança dels comuns amb el PSC. En aquesta entrevista amb Nació poques hores abans de l'inici de la campanya, Changue retreu a Colau no haver fet prou en defensa de l'habitatge i per frenar el turisme, desplega la proposta cupaire en matèria de seguretat, i acusa Junts i ERC d'haver abandonat el procés independentista en aquestes eleccions.

- La CUP proposa ampliar el parc públic. Quants nous habitatges caldria construir per començar a posar fil a l'agulla? 

- Hem d'anar a l'arrel de la qüestió i deixar d'abordar l'habitatge com un bé de mercat, sinó com un bé d'ús. L'habitatge és un dret que s'ha de garantir i les polítiques en aquest àmbit no es poden centrar només en construcció d'habitatge o ampliacions del parc públic. Primer, perquè és evident que els pisos buits no poden continuar buits si hi ha gent que no té sostre on viure, però això no vol dir que els pisos buits puguin ser immediatament habitables. Els pisos de la SAREB, per exemple, necessiten molta rehabilitació. Quan pensem en polítiques d'habitatge, cal tenir en compte que les persones més vulnerabilitzades no tenen accés al parc públic d'habitatge, perquè els requisits no els ho permeten. D'altra banda, la gent que té un habitatge, l'ha de poder mantenir, i per això les polítiques han de garantir que la gent no viu assetjada per part de grans tenidors o fons voltor.

- Quines eines contemplen per fer això? 

- Les lleis d'habitatge, que permeten explorar les expropiacions en cas que no hi hagi un ús social, el desplegament del tempteig i retracte, que no dona grans resultats però s'ha d'explorar, el 50% de recàrrec d'IBI per a pisos buits o els programes de reforma d'habitatges per posar-los a disposició. No és només construir pisos o incloure immobles de titularitat pública, sinó poder-los posar a disposició de la gent i que la gent pugui mantenir els habitatges que habiten.
 
- En l'àmbit de construir pisos, quin paper tenen les promotores privades?

- La promoció i construcció d'habitatges ha de ser una empresa pública per evitar que el lucre sigui un element disruptiu. Amb el 30% d'obligatorietat d'habitatge de protecció oficial en noves construccions, veiem que són les noves constructores privades les que han de fer la nova construcció. Com que no volen cenyir-se a aquesta obligació, no construeixen. Continuen tenint el control i el poder, i no es pot deixar en mans d'empreses privades un dret com l'habitatge. Per això també proposem com a mesura de mínims poder fer un referèndum per a l'expropiació de pisos buits de grans tenidors o constructores que els fan i els deixen buits. Són mesures per treure el control del parc d'habitatge de mans privades.

"Proposem fer un referèndum per a l'expropiació de pisos buits de grans tenidors o constructores que els fan però els deixen buits"

- Defensen en el dret a l'ocupació. En tots els casos?

- El dret a la propietat privada no pot estar mai per davant del dret a tenir un sostre. Mentrestant, l'ocupació sempre serà la solució. Mentre hi hagi una família que no té sostre i hi hagi cases buides, ocupar un habitatge, encara que sigui en precari, és la solució a què es pot acollir una família en el moment d'urgència, mentre es fa tot el camí cap a l'ampliació del parc públic d'habitatge. El marc de garantir la propietat privada confrontant-lo amb el dret a l'habitatge és pervers i interessat per part de qui no defensa els drets fonamentals per davant de la mercantilització de les nostres vides. No entrem en supòsits d'"en quins casos sí i en quins no": mentre hi hagi la necessitat de tenir un sostre, qualsevol mesura per arreglar-ho serà útil.

- Com es pot forçar, des de l'Ajuntament, els grans tenidors a posar una part dels seus pisos a la xarxa d'habitatge públic? 

- Hem d'explorar fins al límit els marcs normatius que tenim, i estem disposats a transgredir-los. Actualment, no s'està ni a prop d'arribar a aquests límits. Tenim les lleis d'habitatge de 2007 i 2016 que permeten fer expropiacions per posar els pisos a disposició de qui ho necessita, i això no s'ha explorat perquè requereix una inversió en recursos tècnics i jurídics. Si no ho fa l'Ajuntament de Barcelona, que és qui té més recursos, els altres no ho faran. Cal un pla general perquè tots els ajuntaments es puguin acollir a la qüestió de les expropiacions, amb recursos que es proveeixin per part de la Generalitat. Cal una mirada de país en la defensa del dret a l'habitatge, perquè hi ha mesures que necessiten col·laboració institucional a tots els nivells.

"Ada Colau no ha fet prou en la defensa de l'habitatge"

- Ada Colau no ha fet prou, doncs, en defensa de l'habitatge?

- No, evidentment no ha fet prou. Critiquem als comuns que s'emparin en les competències quan parlen de la construcció d'habitatge públic, perquè tampoc no han fet altres mesures com l'ordenança que es desplega del PEUAT per poder ajudar a la limitació dels preus dels lloguers. La Generalitat tampoc ha fet la seva feina. La correlació de forces a l'Ajuntament és la mateixa que a l'Estat, i això no ha significat cap avantatge en les polítiques municipals. No s'està fent tot el que es podria fer, o no s'està exercint tota la pressió que es podria exercir. Les conquestes de drets s'han fet amb la força de la gent organitzada, i quan s'ha arribat als límits de la institució no hi ha hagut una crida al carrer per fer més pressió, sinó que s'ha venut amb un triomfalisme impostat unes mesures que són de mínims, com la llei d'habitatge de l'Estat.
 
- Colau ha fracassat a l'hora de posar límits al turisme? I què faria la CUP, amb les competències que té l'Ajuntament, per frenar-lo?

- No ha fet prou. Han intentat tenir bona relació amb el Consorci de Turisme, Barcelona Global, el Gremi de Restauració -que són els lobbis que controlen les polítiques econòmiques de la ciutat- i després han dit que vetllen pels drets dels treballadors. Alguna cosa no encaixa. O al costat d'uns, o al costat dels altres. La situació de precarització dels treballadors que genera el turisme no deixa lloc per poder satisfer els empresaris i les elits. Li poso d'exemple el que ha passat amb el Port. El 2018 s'aprovava l'expedient de la nova bocana, amb uns discursos triomfalistes que defensaven l'acord, i ara els que el van aprovar volen reduir-lo a cinc terminals, només tres creuers al dia... Estem en aquesta situació perquè ells ho van aprovar. Ara que venen eleccions, tothom contra el turisme perquè hi ha enquestes que apunten que la ciutadania diu que estem al límit de la capacitat turística. La majoria veu que el turisme està matant els nostres barris i és inassumible. 

- Plantegen tancar els Habitatges d'Ús Turístic i retornar-los al parc d'habitatge. Això es pot fer? Es poden revocar les llicències?

- No tenim ordenança del PEUAT. A Sitges ho han fet així: no hi ha cap limitació que digui que no es poden revocar llicències. Per això diem que cal explorar tots els marcs legals per veure fins on els podem esprémer. Hem de desplegar l'ordenança del PEUAT per veure fins on ens dona, i mirem si hi ha cap inconvenient per revocar llicències. A nivell legal, no hi ha cap prohibició que digui que no es poden renovar les llicències.
 
- Com endreçaria l'oci nocturn a la ciutat? Com es fa compatible el descans dels veïns amb el fet que hi hagi un grup de persones al carrer que fan soroll?

- És un problema profund, la convivència intergeneracional, i té a veure amb la privatització de l'oci nocturn. Hem de facilitar espais col·lectius per a l'oci nocturn sense que el lucre sigui exagerat i amb preus ajustats al poder adquisitiu dels joves. L'ús de l'espai públic ha d'estar garantit per totes les veïnes en totes les franges horàries. Si construeixes comunitats fortes i enxarxades han de poder dir la seva i posar les seves condicions per fer servir l'espai públic sense molestar la resta dels veïns. Li poso un exemple molt concret: l'Ateneu del Raval dona a un pati interior, hi ha una comunicació molt clara entre veïns, i l'Ateneu vetlla perquè en determinades hores no hi hagi soroll. És qüestió de sentir-te l'espai teu i sentir que formes part d'una comunitat, d'una cosa més gran que tu mateix i la teva individualitat. Si et sents teva la comunitat, cuides l'espai públic perquè te'l sents teu.

"A través de les superilles s'està privatitzant l'espai públic: l'espai el guanyen les terrasses, no els veïns"

- Les superilles són classistes, com va dir Eulàlia Reguant?

- Va dir moltes més coses, entre d'altres que tal com s'havien desenvolupat les superilles havien resultat en una mesura classista. Nosaltres estem a favor de les superilles com a idea, però no són màgiques. Les superilles no solucionen el problema de la massificació de la mobilitat a la ciutat, necessiten unes mesures de control de preus, de xarxa de mobilitat adequada i una mirada de ciutat i fins i tot d'Àrea Metropolitana. Molta gent que transita la ciutat no viu aquí, sinó que venen a fer gestions, a treballar o a estudiar. La mobilitat no és només de Barcelona, és també de la comarca i fins i tot del país. La mobilitat s'ha d'entendre també des d'aquesta perspectiva, perquè hi hagi tota aquest alternativa de transport col·lectiu i sostenible. Ens sembla molt bona idea sempre qualsevol cosa que tregui espai al vehicle privat, però mentre parlem de superilles i eixos verds, no parlem de l'arrel de la qüestió: s'està privatitzant l'espai públic.

- Per què?

- A través de les superilles, l'espai l'estan guanyant les terrasses. No l'estan guanyant les veïnes. Qualsevol ús de l'espai passa pel consum en un comerç. El que es treu al vehicle privat ha d'estar directament ofert o disponible per les veïnes de manera lliure, i això és el que amaga el debat de superilla sí o no.

"Ha faltat un relat sobre seguretat des de l'esquerra"

- La mesura de limitar l'accés als vehicles contaminants perjudica les classes amb menys recursos?

- Si les persones treballadores, autònoms, o gent que va amb transport privat perquè ha de portar materials o eines queden excloses de poder fer servir les vies ràpides de la ciutat és que alguna cosa no has pensat bé. Quan restringeixes sense una mirada de classe, passen aquestes coses. No tot se soluciona amb transport col·lectiu. Un lampista no pot anar amb el maletí al metro. Hi ha una situació d'emergència climàtica, però no podem deslligar les mesures contra la crisi ecològica de la realitat dels treballadors de la ciutat.
 
- Parlem de seguretat. Ha faltat un debat i relat des de l'esquerra?

- Sí, clarament. Hi ha hagut un clar viratge cap a la dreta del consistori, i la seguretat ho demostra. Barcelona en Comú va dir que treuria la Brimo de la Guàrdia Urbana. No ha passat, i a més desnona sense avisar. La Guàrdia Urbana exerceix una violència desorbitada. I en l'últim mandat, Colau se n'ha desentès. Ha deixat la seguretat en mans d'Unió [Units per Avançar] i d'un racista com el senyor Albert Batlle. Quina diferència hi ha entre el discurs del PSC, Valents i Vox en temes de seguretat? Cap ni una. L'actual Ajuntament ha comprat totalment el marc de l'extrema dreta, i s'ha allunyat de l'aposta per enfortir les comunitats o abordar el relat de la por, que el què fa és posar una catifa vermella a la policia perquè militaritzi els nostres carrers. L'esquerra no ha sigut valenta.

"Els comuns han comprat per omissió el discurs de la dreta sobre seguretat, i ERC també se'n va cap a la dreta

- Diu que el PSC ha comprat el discurs de la dreta. Però els comuns i ERC, també ho han fet?

- Els comuns ho han fet per omissió. O t'hi poses o no t'hi poses. Però no posar-t'hi és també una posició. Els comuns fan campanyes de 'Barcelona antiracista' i donen la seguretat a Albert Batlle, que criminalitza les persones no blanques quan parla de la cultura de la navalla, d'importacions de costums llatinoamericanes, o de perseguir els manters. I ERC, amb el discurs de Maragall sobre la multireincidència, també se'n va cap a la dreta. 

"Seguretat és tenir garantides les condicions mínimes de vida, perquè ningú no hagi de delinquir per sobreviure"

- Què proposa la CUP per a la seguretat?

- Seguretat és poder tenir garantides les condicions mínimes de vida, perquè ningú hagi de delinquir per sobreviure. No serveix de res augmentar la policia i la vigilància amb càmeres si la gent continua sense tenir les condicions de vida mínimes garantides.
 
- Plantegen atacar els problemes de fons que generen problemes de seguretat, però a curt termini, com es poden resoldre situacions d’incivisme o d’inseguretat als carrers? Corregir les desigualtats o l’exclusió social poden ser solucions a mig o llarg termini, però què fem per resoldre els problemes d’ara? És aquest, el moment en què s'ha de treure la policia?

- La policia hi ha de ser quan hi ha violències o conflictes explícits. Però nosaltres no podem desatendre'ns de la corresponsabilitat comunitària que tenim en la cura de tots i totes. Podem tenir cura les unes de les altres de forma immediata, i per això hi són les figures com els educadors de carrer, per situacions que no són d'extrema violència o per conflictes on es pot mediar sense la presència d'un cos de seguretat, que ja actua com un element disruptiu en una resolució de conflictes no punitivista. El que hem de fer des de ja és prendre consciència de l'autoresponsabilitat que tenim cadascuna en la seguretat comunitària de totes, i deixar d'invertir tant en agents de policia per invertir més en educadors de carrer. La diferència en aquest últim mandat és escandalosa, a raó de 300 agents per 17 educadors. 

- Barcelona té un problema de seguretat?

- Té un problema de seguretat tal qual nosatres entenem la seguretat, que és la seguretat de viure bé. I ara la gent no té garantits els drets bàsics de vida digna. Ara bé, la seguretat entesa com delinqüència és un relat interessat, alimentat per partits i mitjans que van construint el relat per comprar el marc de l'extrema dreta. Les xifres diuen que els petits furts i la delinqüència també han anat baixant. És normal que els veïns i veïnes que viuen en zones amb més denúncies tinguin la sensació que Barcelona és insegura, però no hi ha un problema de seguretat.

"Tant ERC com Junts han abandonat el procés independentista en aquestes eleccions municipals"
- S'ha instal·lat a la ciutat la percepció que Barcelona està bruta. És un dels grans problemes que pateix la ciutat?

- Barcelona està bruta per diferents motius, i la solució no passa per tenir més papereres o més gent recollint brutícia del terra, sinó en pensar també en l'autorresponsabilitat que tenim cadascú en el manteniment de l'espai públic. Quan et sents teu el barri, el cuides. I tenir persones de pas en la xarxa comunitària és un problema a l'hora de mantenir l'espai públic. Demanar tenir més persones recollint la teva brutícia, quan són persones molt precaritzades, és fomentar que persones que no tenen les mateixes condicions laborals de la resta dels treballadors estiguin al servei de recollir la teva brutícia. Sigui com sigui, la prioritat hauria de ser internalitzar el contracte de neteja.
 
- Junts i ERC han deixat de banda el procés en aquestes municipals?

- És molt fort, però sí. Encara estem al·lucinant per la renúncia explícita de Trias d'entendre Barcelona com a part fonamental del procés d'alliberament nacional. No sé com s'ho faran els votants de Junts, perquè és contradictori el discurs al Parlament i al Congrés amb el de Trias. Han deixat orfes els seus votants independentistes renunciant a Barcelona. ERC no ho verbalitza d'una manera tan explícita com Junts, però ho fa de facto alimentant l'estratègia del govern espanyol per calmar el conflicte. ERC defensa vendre el país a l'Estat, amb projectes com els Jocs Olímpics o el Quart Cinturó. Podem concloure que tant ERC com Junts han abandonat el procés per avançar cap a la independència en aquestes eleccions municipals.

"Proposem crear la regidoria de drets lingüístics i una xarxa de ciutats dels Països Catalans per tirar endavant poítiques sobre llengua i cultura"

- Quines accions concretes planteja fer la CUP, des de Barcelona, per avançar en l'eix nacional?

- Proposem crear la regidoria de drets lingüístics perquè defensi la llengua, vetlli perquè el Consorci de Normalització de Barcelona tingui una dotació de recursos suficients, i perquè tingui la potestat per presentar-se com a acusació particular en casos de vulneració de drets lingüístics. Per altra banda proposem des de la institució la creació d'una xarxa de ciutats dels Països Catalans per tirar endavant polítiques sobre la llengua, cultura, i elements comuns que ens uneixen.

Changue sosté que amb l'actual govern muncipal "Barcelona ha renunciat a ser la capital de Catalunya"

- Com s'ha de relacionar Barcelona amb la resta del país? Aquests darrers anys, té la sensació que ha renunciat a ser la capital de Catalunya?

- Clarament s'hi ha renunciat. Però primer hem d'entendre que la capitalitat de Barcelona no és que sigui més important i que la resta del país hagi d'estar al servei de la ciutat, sinó que Barcelona ha de servir d'exemple de totes aquelles polítiques que es poden tirar endavant sobre la defensa de drets. Barcelona no pot tenir la resta del territori com si fos el seu pati del darrere per situar-hi serveis que no caben a la ciutat. La relació amb el territori ha de ser horitzontal. La voluntat de l'actual Govern de convertir Barcelona en ciutat aparador, enfocant-la al món internacional, ha deixat de banda la resta del territori. Hi ha pobles i petites ciutats que poden ensenyar molt a Barcelona sobre com construir i reconstruir barris o comunitats fortes i segures. 
 
- En un escenari electoral ajustat, la CUP pot sortir perjudicada del “vot útil”? És a dir, que el vot cupaire pugui anar als comuns o a ERC per intentar evitar un govern de dretes.

- Per intentar evitar un govern de dretes, és important que la CUP hi sigui. Res no ens garanteix que si la CUP no hi és, els comuns tornin a pactar amb el PSC. I el PSC no és una força progressista, ha perdut aquest adjectiu i ara està més a prop de Trias que mai. Només cal veure les últimes intencions de Collboni. Vol treure la reserva del 30% i canviar-ho per diners, perquè no vol molestar les elits. Les polítiques de Batlle i Collboni formen part de la dreta de la ciutat. Ara ja hem tingut un govern municipal que no ha sigut netament d'esquerres, i per tant el vot útil per evitar que això torni a passar i per evitar que la dreta tingui més força, encara que sigui camuflada, és la CUP. No hi ha cap altra garantia.- Per tant, si la CUP entra a Barcelona, donaria suport a Colau?

- Per fer què?

- Per evitar un govern de dretes

- El mal menor és una trampa dialèctica. Nosaltres no estem al costat de cap de les forces polítiques, sinó que estem al costat de les veïnes. Tota aquella correlació de forces que permeti desplegar un programa polític en clau de drets al centre, anticapitalista i independentista, serà un escenari propici per asseure'ns a parlar sobre què es pot fer. Però abans de seure a cap taula de negociació, els mínims que situem són que el model de ciutat sigui clarament de confrontació amb els poders econòmics, independentista, i radicalment en defensa dels drets de les veïnes.

- Un possible pacte, estrany però factible, seria Collboni, Trias i Sirera. La CUP es prestaria a una operació així amb els comuns i ERC per fer alcaldessa Colau?

- Veurem. Perquè nosaltres puguem tenir aquest paper decisiu, primer la gent ens ha de votar. Només així estarem en disposició de ser un element clau que decideixi una cosa o l'altra. 

- Un dels debats recurrents a la CUP és el paper que ha de tenir dins de les institucions. Si entren a Barcelona, s’hi posaran bé per tenir responsabilitats de govern o es quedaran a l’oposició?

- Estem disposades a arribar fins on calgui per defensar els drets de les veïnes. No ens fa por cap tipus de posició al consistori. El tema és per fer què? Si arribem a una situació on realment hi ha un projecte de ciutat que encaixi amb els valors i objectius polítics de la CUP, per avançar cap a l'alliberament nacional a través de la garantia dels drets de les veïnes, llavors arribarem fins on calgui. No tenim cap tipus de por a assumir les responsabilitats que siguin necessàries.