El 7 de maig de 1986 és, sense cap mena de dubte, un dels dies més tràgics en la més que centenària història del Barça. Aquell dia el club blaugrana va perdre de forma dramàtica la final d’una Copa d’Europa que el seu entorn havia començat a celebrar abans d’hora. El fet que el Sánchez-Pizjuán de Sevilla estigués ple fins a la bandera d’afeccionats culers i que el rival fos un fins aleshores desconegut Steaua de Bucarest feien presagiar una victòria fàcil dels homes entrenats per Terry Venables.
El guió de la final va ser, però, substancialment diferent del que els seguidors blaugrana havien imaginat. La inoperància ofensiva, afegida a una increïble tanda de penals on els jugadors del Barça van ser incapaços de transformar ni una sola pena màxima, van fer viatjar la preuada copa fins a l’altre costat del teló d’acer.
La victòria de l’Steaua era la primera que aconseguia un club del bloc comunista i va ser viscuda amb autèntica devoció a Bucarest. Mentre Barcelona plorava el poc encert dels seus futbolistes davant d’un immens Helmuth Duckadam, el porter romanès que va arribar a aturar els quatre penals que li van llençar els jugadors culers, Bucarest sortia al carrer per celebrar la que encara avui és la major fita esportiva de la història de Romania juntament amb la memorable actuació de la gimnasta Nadia Comaneci als Jocs Olímpics de Montreal de 1976.
Desenes de milers de joves van omplir els carrers de la capital romanesa i van caminar fins a l’aeroport d’Otopeni, a una quinzena de quilòmetres del centre de Bucarest, per rebre els herois de Sevilla que van arribar al país ben entrada la matinada. Encara avui, Bucarest recorda aquella nit del 7 de maig de 1986 com un dels dies més feliços de la llarga història d’una ciutat que, en aquells moments, estava poc avesada a grans alegries.
Curiosament, però, la majúscula fita esportiva que l’Steaua va aconseguir sobre la gespa del Sánchez-Pizjuán va tenir escassa presència a la portada de l’únic diari esportiu que es publicava a la Romania comunista. La raó és ben senzilla, l’edició del diari que recollia la victòria de l’Steaua a la Copa d’Europa de 1986 va coincidir amb el 8 de maig, la data en què se celebrava el 65è aniversari de la creació del Partit Comunista Romanès (PCR), el partit únic que ostentava el poder a la Romania de l’època a través de la figura de Nicolae Ceausescu.
La curiosa portada de l’Sportul l’endemà de la victòria de l’Steaua de Bucaresta a la final de Sevilla Foto: Sportul
Ni el fet que l’Steaua fos el club de l’exèrcit i estigués presidit oficiosament per Valentin Ceausescu, el fill gran del president romanès, va evitar que l’Sportul, el diari esportiu de la Romania comunista, editat pel Consell Nacional per a l’Educació Física i l’Esport, dediqués la seva portada de l’endemà de la victòria de Sevilla al 65è aniversari de la fundació del partit.
Així, doncs, els lectors romanesos no van poder veure ni una sola fotografia dels jugadors de l’Steaua alçant la copa a la portada del periòdic. Per contra, una imatge de Nicolae Ceausescu il·lustrava la primera pàgina acompanyada dels titulars “Visca el Partit Comunista Romanès!” i “Un camí d’història gloriosa per un futur brillant per a la pàtria”. Completaven la portada una cita de Ceausescu, un poema dedicat al PCR i, finalment, al peu i sense cap imatge fent-hi referència, un titular que afirmava: “L’Steaua ha guanyat la Copa dels campions europeus!”.
La portada de l’Sportul no deixava lloc a dubte sobre quines eren les prioritats de l’estat romanès. Ni tan sols l’històric triomf de Sevilla, el primer d’un equip d’un país socialista a la màxima competició europea, amb la connotació inequívocament política que aquest fet tenia, mereixia relegar la celebració de l’aniversari del partit a un segon terme.
Nicolae Ceausescu durant la recepció a la plantilla de l’Steaua campió d’Europa al Palau Presidencial Foto: Wikimmedia Commons
La Copa d’Europa sí que va aparèixer a la portada de l’Sportuldesprés de la recepció que Nicolae Ceausescu va dedicar als campions el 12 de maig d’aquell mateix 1986 al Palau Presidencial, en què els jugadors i el president van brindar amb xampany per l’èxit assolit a Sevilla que, òbviament, va ser utilitzat pel règim com una demostració de les bondats esportives de la Romania socialista.
Els brindis van anar acompanyats de les tradicionals consignes destinades a magnificar la figura de Ceausescu. “Visca el camarada Comandant Suprem! Servim a la pàtria!” van exclamar els integrants de la delegació de l’Steaua mentre presentaven la preuada orelluda a la màxima autoritat del seu país.
Per agrair-los la victòria, el govern romanès va obsequiar cadascun dels membres de la plantilla del club de Bucarest amb un jeep ARO de fabricació nacional. La llegenda explica que Ramón Mendoza, l’aleshores president del Reial Madrid, va regalar un Mercedes a Helmuth Duckadam per agrair-li l’actuació que va evitar que el Barça alcés la seva primera Copa d’Europa. Un Mercedes que els rumors populars van situar a l’origen d’una disputa de Duckadam amb Valentin Ceausescu que va acabar amb l’heroi de Sevilla condemnat a l’ostracisme per haver gosat desafiar el poder.
Pel que sembla, la veritat dista molt d’aquesta llegenda i l’ostracisme de Duckadam, que mai més va tornar a competir al més alt nivell, va ser conseqüència d’una trombosi que el va apartar durant tres anys dels terrenys de joc just després de la final de Sevilla i que gairebé li costa l’amputació del seu braç dret, però que no va evitar que l’Sportul el designés com el millor futbolista romanès de 1986.
El porter Helmuth Duckadam alça la Copa d’Europa guanyada al Barça després d’aturar tots els penals que els blaugrana li van llençar Foto: @retrofutboll
Curiosament, aquest mateix Sportul, un diari a vegades ben poc esportiu, és una bona metàfora de la història romanesa del segle XX. Nascut originàriament com a Gazeta Sporturilor el 1924, el diari va adoptar el nom d’Sportul amb l’adveniment del comunisme. El 23 de desembre de 1989, tot just després de la caiguda del règim de Nicolae Ceaușescu, la publicació va recuperar la seva denominació original. Pocs mesos més tard, el diari va ser un dels primers periòdics a ser privatitzats, convertint-se així en una metàfora ben evident dels nous destins cap a on caminava el país.
En qualsevol cas, per a la història sempre quedarà aquella portada del 8 de maig de 1986, una portada ben poc esportiva que va preferir glorificar la figura de Ceaucescu i lloar les virtuts del Partit Comunista en lloc de celebrar a tota pompa el major èxit esportiu mai assolit per un equip romanès. Qüestió de prioritats.