03
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
16:53h
Entitats socials, com el Sindicat d'Habitatge de Mataró o la Comissió Jurídica del Moviment per l'Habitatge de Catalunya, han denunciat públicament una acumulació de pràctiques dels jutjats de Mataró, així com la incidència política de l'alcalde la ciutat, David Bote, que van contra el dret a l'habitatge. Així, la portaveu del sindicat maresmenc, Pili Sánchez, ha expressat en roda de premsa que els jutjats han iniciat "una cursa desesperada per inventar noves formes de repressió contra el moviment per l'habitatge" i ha lamentat que "la ciutat de Mataró s'ha convertit en un laboratori de proves" on "s'estan assajant fórmules que pretenen convertir-se en un precedent i aplicar-se massivament arreu del territori". Davant d'això, aquestes plataformes crítiques amb la manera d'operar dels jutjats de Mataró han presentat una queixa formal al Consell General del Poder Judicial, en especial per la intervenció dels jutjats que imposen desnonaments amb data oberta -no tenen dia ni hora fixa- per desnonar famílies vulnerables.
En concret, la roda de premsa, que s'ha dut a terme davant la judicatura mataronina, ha mencionat també un pla que s'ha desvelat fa pocs dies tot protagonitzant una informació de La Vanguardia. A l'article titulat "Mataró impulsa un sistema de judicis immediats per a desallotjar ocupes en vuit dies" es va trobar també un matís que va cridar l'atenció dels activistes i que aquest dimecres han citat literalment, sobre la proposta mataronina. "La rapidesa del tràmit judicial impedeix la reacció dels serveis socials a l'emetre informes de vulnerabilitat, el que dificultava l'execució del desnonament". És a dir, que es vincula aquest nou acord -impulsat per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró- a una agilitat judicial que eviti que les famílies, en cas de tenir vulnerabilitat social acreditada, tinguin més garanties abans de ser expulsats de la llar que ocupen.
En relació a aquest últim apunt, des dels moviments socials han assenyalat com a màxima responsable del pla a la degana del col·legi de l'advocacia mataronina, Maria Pastor Santana. "És indignant i surrealista que la degana es dediqui a buscar dreceres per esquivar la feina de serveis socials", ha reblat Pili Sánchez.
Igualment, els col·lectius socials també han assenyalat individualment el titular del jutjat de primera instància de Mataró, Pablo Izquierdo Blanco, i l'alcalde de la capital del Maresme, David Bote, del PSC. En aquest darrer cas, per haver promogut una reforma legislativa que habilita els jutges a dictar ordres de desnonament en 48 hores. A més, durant la roda de premsa també s'ha retret que hi hagi administracions públiques que col·laborin en "l'estigmatització de la pobresa" amb un discurs "que contribueix a crear un enemic comú: l'ocupa", ha mencionat Max Carbonell, membre de la Comissió Jurídica sorgida en el primer congrés de l'habitatge de Catalunya. Recentment, en una entrevista a El Periódico, el mateix Bote va defensar que volia que "Mataró seguís liderant la lluita contra les ocupacions" i celebrava la creació d'un protocol local d'avís a la policia cada vegada que un veí detecta que algú intenta entrar en un pis buit, sense fer cap referència a quina és la situació de l'immoble o el perfil dels ocupants.
Com a afegit, hi ha la presència continuada d'ordres de desnonament amb data oberta. Aquesta pràctica, pensada per evitar la resistència veïnal, ha aixecat una polèmica recurrent els últims anys. Amb la llei estatal a la mà, tots els desnonaments haurien de produir-se amb dia i hora marcats. A la pràctica, però, els jutges consideren que això és incompatible amb aconseguir l'execució de l'ordre judicial, a vegades impedida per la mobilització veïnal. Quan hi ha sospita que un grup de gent pot intentar aturar un desnonament, alguns jutges aposten per reinterpretar la llei i fer desallotjaments amb data oberta. Això s'ha tornat a modificar legislativament amb la nova llei d'habitatge de l'Estat, per collar encara més aquests supòsits i impedir que es produeixin, ara de debò. Tanmateix, els col·lectius pel dret a l'habitatge es mostren recelosos. "No tenim cap confiança que perquè aquesta llei ho digui ara es faci de veritat", ha matisat Max Carbonell.
Davant aquesta situació, el Sindicat d'Habitatge de Mataró ha reunit tres peticions principal per fer-les arribar als principals assenyalats durant l'acció reivindicativa. Els reclamen que que aturin els desnonaments sense dia ni hora concreta, que s'anul·li el protocol mataroní de judicis penals immediats i que l'alcalde "abandoni el seu discurs d'odi i promoció d'una llei" -la de dictar desnonaments en 48 hores- "que, de fer-se efectiva, faria tornar el barraquisme massiu".
En concret, la roda de premsa, que s'ha dut a terme davant la judicatura mataronina, ha mencionat també un pla que s'ha desvelat fa pocs dies tot protagonitzant una informació de La Vanguardia. A l'article titulat "Mataró impulsa un sistema de judicis immediats per a desallotjar ocupes en vuit dies" es va trobar també un matís que va cridar l'atenció dels activistes i que aquest dimecres han citat literalment, sobre la proposta mataronina. "La rapidesa del tràmit judicial impedeix la reacció dels serveis socials a l'emetre informes de vulnerabilitat, el que dificultava l'execució del desnonament". És a dir, que es vincula aquest nou acord -impulsat per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró- a una agilitat judicial que eviti que les famílies, en cas de tenir vulnerabilitat social acreditada, tinguin més garanties abans de ser expulsats de la llar que ocupen.
En relació a aquest últim apunt, des dels moviments socials han assenyalat com a màxima responsable del pla a la degana del col·legi de l'advocacia mataronina, Maria Pastor Santana. "És indignant i surrealista que la degana es dediqui a buscar dreceres per esquivar la feina de serveis socials", ha reblat Pili Sánchez.
Igualment, els col·lectius socials també han assenyalat individualment el titular del jutjat de primera instància de Mataró, Pablo Izquierdo Blanco, i l'alcalde de la capital del Maresme, David Bote, del PSC. En aquest darrer cas, per haver promogut una reforma legislativa que habilita els jutges a dictar ordres de desnonament en 48 hores. A més, durant la roda de premsa també s'ha retret que hi hagi administracions públiques que col·laborin en "l'estigmatització de la pobresa" amb un discurs "que contribueix a crear un enemic comú: l'ocupa", ha mencionat Max Carbonell, membre de la Comissió Jurídica sorgida en el primer congrés de l'habitatge de Catalunya. Recentment, en una entrevista a El Periódico, el mateix Bote va defensar que volia que "Mataró seguís liderant la lluita contra les ocupacions" i celebrava la creació d'un protocol local d'avís a la policia cada vegada que un veí detecta que algú intenta entrar en un pis buit, sense fer cap referència a quina és la situació de l'immoble o el perfil dels ocupants.
Un estira-i-arronsa entre col·lectius socials i jutjats
El focus més clar de la protesta d'aquest dimecres, però, han estat els jutjats. I és que Sánchez també ha destacat que s'ha detectat una tendència a les sales mataronines "d'ignorar" la moratòria de desnonaments espanyola, que dona garanties a les famílies pobres de manera temporal. També ha lamentat que no s'aposti per una lectura garantista de la llei, com la que proposa la normativa catalana, que forçaria els grans tenidors a oferir lloguer social a famílies vulnerables que han ocupat, en alguns casos.Com a afegit, hi ha la presència continuada d'ordres de desnonament amb data oberta. Aquesta pràctica, pensada per evitar la resistència veïnal, ha aixecat una polèmica recurrent els últims anys. Amb la llei estatal a la mà, tots els desnonaments haurien de produir-se amb dia i hora marcats. A la pràctica, però, els jutges consideren que això és incompatible amb aconseguir l'execució de l'ordre judicial, a vegades impedida per la mobilització veïnal. Quan hi ha sospita que un grup de gent pot intentar aturar un desnonament, alguns jutges aposten per reinterpretar la llei i fer desallotjaments amb data oberta. Això s'ha tornat a modificar legislativament amb la nova llei d'habitatge de l'Estat, per collar encara més aquests supòsits i impedir que es produeixin, ara de debò. Tanmateix, els col·lectius pel dret a l'habitatge es mostren recelosos. "No tenim cap confiança que perquè aquesta llei ho digui ara es faci de veritat", ha matisat Max Carbonell.
Davant aquesta situació, el Sindicat d'Habitatge de Mataró ha reunit tres peticions principal per fer-les arribar als principals assenyalats durant l'acció reivindicativa. Els reclamen que que aturin els desnonaments sense dia ni hora concreta, que s'anul·li el protocol mataroní de judicis penals immediats i que l'alcalde "abandoni el seu discurs d'odi i promoció d'una llei" -la de dictar desnonaments en 48 hores- "que, de fer-se efectiva, faria tornar el barraquisme massiu".