Jaume Collboni: «Barcelona ha arribat al límit de la seva càrrega turística»

La batalla de Barcelona serà ajustada. Tres o quatre opcions pugnen per guanyar i quedar en bona posició per arribar a l'alcaldia. Els pactes seran necessaris i, de nou, n'hi poden haver  de contranaturals o de perdedors. Un dels noms que parteix com a favorit és Jaume Collboni (Barcelona, 1969), candidat a l'alcaldia pel PSC i amb experiència a l'Ajuntament i al govern municipal, on ha estat durant els dos últims mandats primer tinent d'alcaldia amb Ada Colau abans de deixar el càrrec per poder fer campanya, diu, amb "llibertat". Quan tot just falta una setmana perquè arrenqui oficialment la cursa, exhibeix coneixement de les principals carpetes i evita mullar-se massa en pactes postelectorals, en un moment en què se l'ubica més a prop de Xavier Trias que no pas de Colau.

L'alcaldable socialista cita Nació al centre civic Can Deu, a la plaça Concòrdia de les Corts, un edifici de terres hidràulics i grans finestrals, amb jardí interior que permet fugir de la intensitat de la ciutat. "Recorda al passat de l'arquitectura ben feta i cuidada, i també la identitat de Barcelona", explica. La campanya tractarà d'habitatge, mobilitat, turisme i model econòmic, i Collboni detalla en aquesta entrevista les seves propostes, algunes de les quals esmenen la feina feta amb ell de segon d'un govern on encara hi ha el PSC. En clau d'habitatge, defensa regular lloguers i aposta per fer més pisos; davant del turisme, assegura que Barcelona ha arribat al límit; i en clau econòmica, tot i sentir-se còmode amb l'etiqueta business friendly, remarca que el seu model no és el de la "barra lliure".

- Es pot distanciar de l'obra de govern, sortint-ne només quatre mesos abans de les eleccions? 

- El meu compromís ha estat sempre amb Barcelona. Ho va ser el passat mandat, fins que Colau ens va expulsar el 2018. Es veu també en l'inici d'aquest mandat, l'any 2019, perquè pensàvem que si no hi havia una majoria independentista dins de l'Ajuntament no havíem de tenir un alcalde independentista. La meva responsabilitat està amb la ciutat en la gestió de la pandèmia i en fer que Barcelona tingués quatre pressupostos, que tingués estabilitat. I justament per responsabilitat vaig decidir apartar-me, per poder explicar amb llibertat el meu projecte sense que generés inestabilitat o conflicte. El resultat és positiu.

- No hauria estat més coherent que tot el PSC sortís del govern?

- El PSC compleix els compromisos. Nosaltres no som un partit que trenqui governs. Tanmateix, era important -tenint en compte que podem guanyar i jo ser alcalde- tenir tota la llibertat i la capacitat per explicar el meu projecte, presentar els meus candidats... S'imagina presentar el futur govern de la ciutat dins d'un altre govern? Hauria estat una contradicció. Hem mantingut els compromisos, el govern ha funcionat i va aprovar els darrers pressupostos. El resultat ha estat fer una campanya més neta.

"Soc partidari d'aturar la transformació al centre de la ciutat, pair els canvis i tornar a invertir als barris"

- Si és alcalde, mantindrà les superilles?

- Quines? Una cosa és la superilla de Sant Antoni, que té tot el sentit perquè està morfològicament al voltant d'un mercat i és un projecte de l'etapa socialista, com la pacificació del carrer Girona. Una altra cosa és fer 22 vegades el carrer Consell de Cent i que a això s'anomeni "superilla de l'Eixample". Això és inviable econòmicament, perquè hipotecaria les inversions de la ciutat els pròxims vuit anys. No podríem invertir a la resta de barris i hem de tenir una política de desconcentració de les inversions. El meu compromís és un pla de barris de 350 milions d'euros que liderarà Lluís Rabell. Per guanyar verd a l'Eixample tenim previst recuperar els interiors d'illa. Durant l'etapa socialista en vam recuperar 42 i la previsió els propers vuit anys és recuperar-ne 30 per guanyar nou hectàrees de verd. Podem aconseguir els mateixos objectius, sense gastar tant ni hipotecar la mobilitat.

- La recuperació d'interiors d'illa ha estat aturada aquests darrers anys...

- Perquè Trias va desmuntar l'empresa ProEixample quan va entrar al govern el 2011. Va retallar la societat 22@, va aturar la transformació de Ciutat Vella perquè va dissoldre PROCIVESA, i va aturar els interiors d'illa perquè va dissoldre l'empresa pública que s'encarregava d'això. Quan atures un projecte de transformació tan complex, trigues molt a tornar-hi. 
 
- El pacte amb els comuns deia que es desenvoluparien els eixos verds a l'Eixample. Se'n penedeix?

- Això es va fer abans de la pandèmia. Ara tenim una acumulació d'obres al centre, perquè tot s'ha fet al final del mandat i ja es veu que no està acabat i trigarà. No me'n penedeixo, però el procés de pacificació de carrers ha d'anar pas a pas. No es pot pretendre fer-ho tot de cop, sense contrastar ni dialogar, i pensant que forçant s'anirà més de pressa. Soc partidari, en els pròxims quatre anys, d'aturar la transformació al centre, pair els canvis i tornar a invertir als barris.

"L'aposta per l'eliminació de les emissions dels vehicles privats passa per l'electrificació: volem arribar a 2.700 punts de càrrega el 2027"

- La tinent d'alcaldia Janet Sanz deia en una entrevista a Nació que el carrer Aragó s'havia de començar a pacificar, que havia de deixar de ser una "autopista urbana". Hi està d'acord?

- Ens hauria d'explicar què vol dir pacificar. Un exemple de pacificació modèlic és el que vam fer al passeig de Sant Joan. Vam guanyar espai per als vianants, per a les terrasses, carril de pujada i de baixada, carril bici i carril bus. No va provocar conflictes. Fer transformació urbana amb l'objectiu de provocar polèmica és un error. Quan un planteja transformació urbana per millorar la qualitat de vida, de l'aire, la mobilitat i la convivència, normalment no provoca conflictes, com sí que passa quan es fan anuncis que després no es podran complir. L'aposta per l'eliminació de les emissions dels vehicles privats ha de passar per l'electrificació i el meu compromís és intensificar l'electrificació de la ciutat. Tenim 900 punts de càrrega i el compromís és arribar a 2.700 l'any 2027.

- Regular el lloguer és la solució per al problema de l'habitatge? El PSC s'hi va mostrar contrari al Parlament, però la llei espanyola va en aquest sentit.

- El PSC sempre ha estat a favor de la intervenció del mercat de lloguer, una altra cosa és que es fes a Catalunya sabent que podia ser impugnat al TC per una qüestió competencial. El contingut de les polítiques ha estat a favor de la regulació dels preus dels lloguers. És necessari, però no suficient. També cal generar oferta en el mercat privat i públic per reduir preus. 

"Regular els lloguers és necessari, però no suficient: també cal generar oferta al mercat públic i privat per reduir els preus"

- Hauria anat més enllà de la llei estatal? 

- És una llei molt ambiciosa. Servirà per contenir l'escalada de preus, insostenible a Barcelona, però després hem de posar en marxa de manera intensiva la construcció d'habitatge protegit. Proposem que en les noves zones de desenvolupament urbà -22@ nord, Sagrera i Bon Pastor, Marina del Prat Vermell i Zona Franca- podem fer fins a 25.000 nous pisos protegits per a menors de 35 anys, de classe mitjana treballadora, amb un salari estable, però que ara no poden viure a la ciutat. Tenim un problema d'expulsió de gent jove que en condicions normals podria pagar-se un lloguer. Això, sumat a l'envelliment, genera un repte demogràfic.
 
- Proposen flexibilitzar el 30% de la reserva d'habitatge públic en noves promocions. Què vol dir, això? No ha funcionat aquesta política?

- La idea és fer el que es fa en altres ciutats europees. Un 30% rígid no ha funcionat. Hem promogut, en la trama urbana consolidada al centre de la ciutat, una mitjana de deu pisos socials per any, i s'ha aturat la promoció d'habitatge privat perquè les càrregues eren excessives. Proposem convertir l'equivalent del 30% en diners, que es paguin a l'Ajuntament, i que amb aquests diners es faci habitatge protegit, també al centre. Així tens recursos per comprar edificis i solars i fer promoció. Totes dues coses són un consens: tots els grups menys els comuns reconeixen que s'ha de flexibilitzar -la dreta diu que s'ha de suprimir-, perquè no podem seguir amb una mesura que ha frenat que hi hagi habitatge social i també privat.

- L'Ajuntament ja compra pisos i edificis. No funciona prou?

- La mesura que funciona de veritat a escala són els 25.000 pisos que s'han de desenvolupar en els propers 10 anys. El 30% t'ha de donar recursos per fer-ho amb operacions concretes, invertint en comprar un edifici, rehabilitant o convertint un parc de lloguer públic.

- Què proposa per posar ordre al turisme?

- Tres fronts. Primer, combatre la il·legalitat: d'alguns pisos turístics, del top manta, dels bicitaxis... Els fenòmens d'il·legalitat vinculats al turisme han generat sensació de desordre. En segon lloc, dient que Barcelona té un límit de càrrega turística, i que allò que està marcat en el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) com límit de llits que pot assumir la ciutat ja s'ha establert.

- Hi hem arribat a aquest límit?

- Sí. Al PEUAT encara hi ha per construir uns 3.000 llits més, que segurament aniran a les zones de nou desenvolupament, especialment a la Sagrera quan es comenci a transformar l'estació, però no ha d'augmentar més. I finalment, també és important la taxa turística. Si tot va bé, l'any que ve recaptarem 80 milions d'euros de taxa turística, que ens ha de servir per compensar les externalitats negatives i invertir en patrimoni, neteja, transport públic...

"Els fenòmens il·legals vinculats al turisme com els pisos il·legals, el top manta o els bicitaxis han generat una sensació de desordre"

- S'ha d'incrementar aquesta taxa? 

- Ja s'ha incrementat. Com que la Generalitat no ens donava el 100% de la taxa, hem legislat el recàrrec municipal per arribar als 80 milions d'euros. Fa cinc anys, la recaptació era de 15 milions. El ciutadà ha de percebre aquesta aportació com una compensació davant l'activitat econòmica del turisme, que encara genera el 15% de la riquesa de la ciutat.
 
- En aquesta il·legalitat de què parla hi ha les residències que actuen com a hotels encoberts, que explicàvem a Nació. La solució és més oferta hotelera o perseguir aquest frau?

- Les normes que fan referència a l'ús habitacional de la ciutat s'han de complir i fer complir. Les aproximadament 15.000 places de residències d'estudiants que tindrem quan acabin les promocions en marxa han de suposar, sobretot, alliberar habitatge. Que la demanda no vagi a l'habitatge habitual -el clàssic pis d'estudiants-, sinó que hi hagi edificis específics. Això en cap cas pot ser amb frau de llei, ni que s'utilitzi com a hotel encobert. Per això hi ha els serveis d'inspecció, que ja funcionen per als pisos turístics il·legals i que també han de funcionar per a les residències que no fan la seva funció. Serem implacables com ho hem estat amb els pisos turístics il·legals, el top manta o els bicitaxis.

- Les 120 llicències al carrer Tarragona li semblen bé? 

- No. Va en contra del que defensem, que és limitar la càrrega turística de la ciutat i els pisos turístics. En tenim 9.000 de legals, que compleixen les normes, i per tant res a dir. Però fa temps que es va dir que no es donarien més llicències. En el cas del carrer Tarragona s'ha aprofitat una escletxa legal i em comprometo, com a futur alcalde, a buscar les vies legals per revertir-ho. Altrament, provocarà problemes de convivència. 120 habitatges d'aquest tipus és molta pressió en un sol carrer.

- El PSC ha tingut la regidoria de seguretat, amb Albert Batlle. Les dades de delinqüència no són dolentes, però Batlle que ha parlat de la "cultura de la navalla". Es transmet una sensació d'inseguretat falsa? 

- Les dades són molt millors que abans de la pandèmia, però hi ha una sensació d'inseguretat. Molts veïns m'ho han traslladat, sobretot per petits furts.

"Per combatre la pobresa i la desigualtat cal generar riquesa, i això es fa sent una ciutat amable amb l'activitat econòmica. És 'business friendly'? Doncs no em molesta ser-ho"

- Però aquesta sensació s'ha d'atendre amb mesures o s'ha d'explicar que no l'avalen les dades?

- Les dues coses. Si hi ha la sensació és que alguna cosa passa, encara que no amb la dimensió que es vol fer veure. Tenim un problema amb la multireincidència. Vam demanar un canvi en el codi penal per penalitzar-la, i ja s'ha aprovat. L'acumulació de tres furts de menys de 400 euros pot suposar una pena de fins a 18 mesos de presó. Estic convençut que això farà que moltes organitzacions de delinqüents ho tinguin en compte. També calen més Mossos. L'Ajuntament ha posat 1.000 agents més de la Guàrdia Urbana. Hem demanat 600 mossos i se'ns va negar fins al febrer, quan es va acceptar gràcies al pacte pressupostari ERC-PSC. 
 
- Se sent còmode amb l'etiqueta de candidat business friendly? 

- Sí. Si per business friendly s'entén que soc amic de l'activitat econòmica... Quan es parla d'economia de la ciutat normalment no es diu que encara tenim 60.000 aturats i que un de cada quatre barcelonins està en risc de pobresa. Per combatre la pobresa i les desigualtats cal generar riquesa, i això es fa sent una ciutat amable amb l'activitat econòmica en general. A això li diuen business friendly? Doncs a mi no em molesta ser-ne. Si volem tornar a ser una ciutat d'oportunitats, la ciutat ha de ser habitable i assequible, i per això calen polítiques públiques per contenir el lloguer i construir nous pisos, però també activitat econòmica de valor a la ciutat. Després d'aquest mandat, tindrem més d'un milió de metres quadrats de noves oficines. Això vol dir llocs de treball.

"Dic no a l'activitat econòmica que no respecta la ciutat, com l'economia de plataforma; el meu model no és de barra lliure"

- A quina activitat econòmica diria que no? 

- A la que no respecta la ciutat, com l'economia de plataforma. La primera taxa d'Amazon l'ha posada Barcelona, i l'ha posada un "amic de l'economia". La limitació de les cuines i els supermercats fantasma. La no activitat dels patinets de sharing, que a París ara hi han votat en contra. La limitació de les VTC perquè no facin de taxi. A tot això dic que no. Barcelona té dret a escollir el seu model i per mi, que soc un socialdemòcrata clàssic, no consisteix en la barra lliure i que no hi hagi normes. Se m'ha arribat a dir que no és modern estar en contra de l'economia de plataforma. Doncs miri, no. Jo no vull una ciutat com les americanes o les asiàtiques; hi ha el model social europeu, que diu que l'activitat econòmica té normes i regles, entre les quals hi ha la protecció dels drets laborals i del consumidor. Dit això, vull que vinguin inversions, empreses i que hi hagi facilitat per emprendre.

- Les dades de l'Ajuntament apunten a un descens de l'ús del català a Barcelona. Li preocupa? Què proposa per revertir-ho?

- Sí, em preocupa perquè la llengua és un factor de cohesió social. Ho ha estat sempre i nosaltres ho hem defensat com a partit catalanista. La politització de la llengua és en part responsable de la situació del català a casa nostra. Si no es despolititza, serà difícil tornar a una certa normalització a l'Àrea Metropolitana. Fins que no aconseguim que els mitjans públics catalans tornin a ser vistos en municipis de l'AMB, tindrem problemes per activar l'ús de la llengua com a factor de cohesió.

"Volíem el que està passant, una campanya sense procés. La gent que vol fer un vot moderat i d'ordre ha de saber que Trias és qui més inestabilitat podria provocar"

- Se sent còmode en una campanya en què no es parla del procés?

- Si nosaltres som els que hem treballat perquè això s'acabés! Com vol que no estigui més còmode? Volíem el que està passant. Que qualsevol persona o partit independentista defensi el seu plantejament per la via democràtica. Això és tornar a la normalitat. Ara bé, jo tinc l'obligació d'advertir dels riscos d'una candidatura com la del senyor Trias, que és la de Junts, amb Borràs com a presidenta i Puigdemont a Waterloo. Alguna cosa grinyola. Amagar les sigles, negar el que ets, fer-te passar per moderat quan tens elements radicals... Tot això ho diré durant la campanya, perquè la gent ha de saber què votarà. La gent que pretén fer un vot moderat i d'ordre ha de saber que Trias és menys confiable i que pot provocar inestabilitat.
 
- Trias s'ha mostrat disposat a fer-lo alcalde sense massa condicions amb l'incentiu de fer fora Colau. Vostè està disposat a fer el mateix?

- Jo hi soc per guanyar les eleccions. Si parlem d'acords, soc clar. Vaig amb les meves sigles, les del PSC, i amb les credencials de les transformacions dels alcaldes socialistes. Per pactar hi ha tres condicions: compromís amb el creixement econòmic, garantia de polítiques socials i lleialtat a l'estat espanyol i a les institucions europees. Si això hi és, dialogarem.

"No crec que jo sigui alcalde amb el suport de partits de la dreta"

- Està disposat a ser alcalde amb Junts i el suport del PP?

- Estic disposat a ser alcalde amb el vot majoritari dels barcelonins. Els acords seran en funció d'aquestes tres màximes. No crec que jo sigui alcalde amb el suport de partits de la dreta.

- Per tant, no es veu liderant o participant d'un "front d'ordre"?

- Això del "front d'ordre" ho diu vostè. Jo em presento amb un projecte per ordenar determinades coses, que dona oportunitats i que parla de recuperar l'orgull. És la meva proposta i projecte. El que plantegin els altres, ja ho explicaran.

- Pel que diu, el seu projecte de ciutat encaixa més amb el de Junts que amb el dels comuns o d'ERC, amb el que ha governat i pactat els darrers anys. Ens equivoquem?

- Jo em sento còmode tenint un projecte socialdemòcrata, progressista, catalanista, que ha transformat Barcelona amb polítiques d'esquerres que toquen de peus a terra... Aquesta és la nostra identitat i on jo em sento còmode.

- És factible repartir-se l'alcaldia? A Barcelona no ha passat mai, però sí en municipis més petits.

- Per la ciutat és bo tenir un alcalde investit amb els màxims vots possibles i amb el màxim d'estabilitat. Perquè hi hagi oportunitats i per posar ordre calen governs estables, amplis, dialogants i que generin confiança.

- Si no és alcalde, podria ser tinent d'alcalde? 

- He dit que o soc alcalde o me'n vaig a l'oposició. O alcalde, o res. Si no guanyo, a l'oposició.