L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, anunciava l'estiu del 2022 que no es presentaria com a candidata de Junts al consistori vigatà a les eleccions municipals del 28 de maig. Una decisió meditada, explica, després de dos mandats consecutius al capdavant de la ciutat. El seu nom, en els últims mesos, ha transcendit la política municipal: la situació judicial de Laura Borràs -condemnada per corrupció i amb l'escó en risc per l'amenaça de la Junta Electoral Central (JEC)- fa que hi hagi sectors de Junts que la vegin com a relleu de Borràs a la presidència del Parlament. En aquesta entrevista a Nació indica que, "de moment", no es postularà.
Erra també repassa la seva trajectòria a Vic, que va arrencar el 2007, i que ha inclòs una majoria absoluta obtinguda el 2019. La capital d'Osona és un dels feus que Junts aspira a mantenir la nit electoral del 28-M al costat de Girona, emblemes del seu poder municipal.
- Què queda de l'Anna Erra del 2007? Com ha evolucionat?
- Ara és una Anna Erra amb molta més experiència, que ha rebut moltes més clatellades i que ha anat teixint una cuirassa perquè la política municipal és molt agraïda, però també té un impacte constant amb les persones. Quan tens un càrrec a on es prenen decisions no sempre agrades a tothom, i aquest fet fa patir. En queda la meva manera de ser: sempre he intentat fer política propera, d'acostar-me i escoltar les persones, de diàleg i la idea de treballar en equip, no només amb els regidors o el personal del consistori sinó també amb les entitats i els ciutadans. L'administració, l'Ajuntament, no pot arribar a tot. Vic té la sort de la riquesa del seu teixit associatiu i se li ha de posar el camí fàcil, perquè la seva feina és important per a la ciutat. Sempre he intentat mantenir aquest pensament i funcionament, però és evident que, després de tants anys a la política municipal, et poses la cuirassa perquè reps clatellots.
- El 2015 va fer un pas endavant i es va presentar com a candidata, i va aconseguir ser la primera alcaldessa de la ciutat. Aquest fet ha estat una càrrega afegida?
- D'entrada va haver-hi un factor previ quan vaig decidir fer un pas endavant. En aquell moment, uns tenien la percepció que l'alcaldable havia de ser un candidat d'Unió –Josep Arimany- i nosaltres dèiem que havia de ser de Convergència. Aquest va ser el primer entrebanc que vaig haver de superar, i cal destacar que, per sort, es va saltar fàcilment i amb en Josep Arimany hem treballat sempre colze a colze.
El segon factor era fer el pas com a dona. Sempre m'ha sorprès que hagués de ser jo, l'any 2015, la novetat. En altres poblacions, el fet que hi hagués una alcaldessa ja era una normalitat. A Vic tot just arribava en aquell moment i suposava trencar amb els estereotips de la gent de la ciutat. A algunes persones els va agradar, d'altres van fer un vot de confiança, però també d'interrogant, perquè es preguntaven si la ciutat aniria bé amb una dona al capdavant. Al llarg del temps m'he adonat que m'he hagut de treballar més la confiança de la gent pel fet de ser dona i demostrar que no és qüestió de sexe sinó de validesa i capacitat per portar un projecte.
- Aquesta pedra en el camí que es troben les dones com a representants a les institucions, creu que a 2023 continua sent un obstacle?
- Políticament, no. Aquest últim mandat he articulat un equip amb dones al capdavant. Cada cop passa menys, i des del primer a l'últim dia del meu pas per l'Ajuntament de Vic he vist una evolució positiva en aquest sentit. Ara ens fixem en la capacitat de la persona sense mirar si és home o dona. La ciutat ha demostrat maduresa.
"Al llarg del temps m'he adonat que m'he hagut de treballar més la confiança de la gent pel fet de ser dona i demostrar que no és qüestió de sexe sinó de validesa i capacitat per portar un project"
- Sovint, els representants municipals manifesten que quatre anys no són suficient per desplegar la totalitat dels projectes plantejats per un equip de govern. Vostè ha tingut la sort d'encadenar dues legislatures consecutives com a alcaldessa, una de les quals amb majoria absoluta.
- Quan valorava la possibilitat de tornar-me a presentar com a alcaldessa l'any 2019, pensava que un partit té dues parts. El 2015, com a primera dona que assumia l'alcaldia de Vic i liderant un nou projecte, encara hi havia un punt d'ingenuïtat. Però el 2019, era l'examen: havia presentat un projecte i la meva manera de treballar. Assolir la majoria absoluta és la màxima confiança que et poden brindar els ciutadans. Et fa sentir satisfet, que vas ben encarrilat, que la ciutat compra la teva proposta i et dona marge per acabar-la. Tenia molt clar que serien vuit anys, quatre en són pocs. Tot i la majoria absoluta no hem deixat d'explicar ni de consensuar, però sí que t'ajuda, en certs moments, a tirar pel dret, et dona seguretat. L'administració és molt lenta, i amb una pandèmia pel mig encara més, i la majoria absoluta ha ajudat a agilitzar l'execució de projectes.
Anna Erra, al seu despatx. Foto: Adrià Costa Rifà
- Aquest "tirar pel dret" és un dels punts que l'oposició sempre els ha criticat.
- És normal. Sempre hem explicat els projectes i hem escoltat les propostes de l'oposició per enriquir-los. En el primer mandat -2015-2019- l'oposició va intentar marcar el nostre projecte de ciutat, aquest és el joc polític. Aquells quatre anys, vam haver de negociar molt més i tot s'alentia. Amb la seguretat de la majoria absoluta acceleres els tempos.
- Ha estat testimoni de l'auge i declivi de partits com Plataforma per Catalunya. Com va viure aquella etapa?
- Com a ciutat va ser dur haver d'acceptar un partit que anava amb certes proclames i demostrava que teníem alguns punts dèbils que calia treballar. En el meu primer mandat com a alcaldessa ja va baixar i el 2019 ja no es va poder presentar per inhabilitació. El tema de la immigració, que és on aquests partits es fan forts, va ser latent a Vic. En poc temps la ciutat va rebre una onada de nouvinguts, però sempre s'ha treballat a escala social, en cohesió, per entendre els drets i deures de tothom, per conèixer les noves cultures. És un procés llarg que implica molt de temps, i la ciutat ho va entendre. No ens agrada que entrin partits d'aquestes característiques a l'Ajuntament perquè generen divisió, odi i pors. El problema el tenim amb les persones incíviques, i aquest fet no va lligat amb la cultura ni amb les nacionalitats.
- Al llarg de tots aquests anys en política municipal ha viscut de primera mà moments històrics que traspassen les parets de l'Ajuntament i la ciutat. Per exemple, la gestació del procés català que culmina amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la posterior persecució de l'independentisme. Com ho va viure com a alcaldessa?
- Els alcaldes d'aquell moment ho vam viure amb força, passió i nerviosisme. Sabíem el paper clau que hi jugàvem els municipis i vam traslladar al nostre president que els municipis hi seríem. Fa massa temps que com a país ens cal reivindicar els nostres drets i deures, i sobretot, aquest procés de llibertat. A cada municipi hi havia d'haver el referèndum i els ajuntaments i la ciutadania hi van jugar un paper històric. Tothom es va alinear en un gest de democràcia. La resposta de Vic va ser un orgull, una ciutat que lluita clarament per a la independència. Recordo com s'omplia la plaça Major amb les manifestacions, el 3 d'octubre... Tenim una vigatana a l'exili [Marta Rovira, secretària general d'ERC] i gent propera que està patint la repressió.
- A la legislatura que s'acaba també ha hagut de fintar una pandèmia.
- Sempre recordo la primera reunió on ens deien que s'acostava una pandèmia, i vam haver de decidir no fer el Mercat del Ram. Són aquelles lliçons que et dona la vida. Veure com tot el consistori i tota la ciutadania es va arremangar, com ens vam sobreposar a la situació. A Osona, en una setmana es va fer un hospital! És la capacitat que demostra la persona humana. Amb l'equip de govern ens reuníem cada dia per aprendre a gestionar una situació desconeguda i que constantment canviava. Tothom tenia clar que n'havíem de sortir, i la relació amb la resta de partits del consistori també ens deixa bons moments dins de les circumstàncies, igual que amb tot el teixit associatiu.
- L'estiu passat anunciava que feia un pas al costat i que no presentaria candidatura per a les municipals del maig. Va ser una decisió complicada?
- Ho tenia molt clar, però vaig esperar el moment adient per explicar la meva decisió. De manera subtil vaig parlar amb el meu equip per trobar un relleu consensuat.
- Va rebre pressions per continuar?
- No vaig donar massa marge, ho vaig comunicar amb un temps estratègic perquè no em poguessin convèncer (riu).
Erra governa amb majoria absoluta des del 2019. Foto: Adrià Costa Rifà
- Com es fa això de separar-se d'una etapa que ha format part del seu dia a dia durant tant de temps?
- Com que és una decisió personal i volguda és més fàcil. Hi ha moments que costa perquè parlen de futur i tu ja no hi ets, o es prenen decisions i has de deixar pas... A vegades tens una relació estranya amb tu mateixa i amb el paper que exerceixes. Però també és agradable tenir aquesta sensació. Estic tranquil·la.
- Com definiria el candidat de Junts a Vic, Albert Castells?
- L'Albert és un home de consens, una persona molt preparada i que amb poc temps –només fa quatre anys que està al consistori- s'ha fet una visió molt clara de la ciutat i dels projectes. Una persona que sap escoltar, treballadora i transversal, amb molt sentit de l'humor, optimista, encara un pèl tímida, amb un gran cor i que es desfà per la ciutat. Quan el vaig anar a buscar, com a alcaldessa, li volia donar una carpeta complicada, i l'àrea de manteniment feia temps que la tenia al cap. Sempre l'hi he vist aptituds i celebro que hagi entomat el repte.
- Tanca, simbòlicament, la llista a Vic. Aquest fet significa que continuarà treballant activament per a la ciutat?
- L'Albert m'ho va demanar i m'agrada poder-ho fer. S'ha articulat un bon equip amb gent molt potent i sempre em trobaran per treballar per a la ciutat, però ara em toca desaparèixer. M'emporto coneixement, estima per a la ciutat i tot el que he gaudit intentant fer-la millor.
- Fa uns dies, durant la presentació de l'equip que acompanyarà a Albert Castells el 28-M, vostè deia: "A les ciutats s'hi projecten les necessitats de les persones que hi viuen, i són escenaris clau també pel país". Des del Parlament continuarà vetllant pels interessos de Vic?
- Vic, Osona, la Catalunya Central... Els alcaldes d'aquest territori podem aportar una visió descentralitzada del país. Fora de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana també es generen oportunitats. No volem una Catalunya Chupa-Chup, com deia el conseller Puigneró, amb un centre fort i un voltant fluix. Catalunya ha de ser rica a tot arreu.
L'alcaldessa de Vic també és membre de la direcció de Junts. Foto: Adrià Costa Rifà
- Com creu que afectarà a la capitalitat de Vic, i a Osona, la creació de la nova comarca del Lluçanès?
- Aquest tema el vaig portar fins al Parlament, com a país són uns deures que teníem amb aquest territori. A Osona li sabrà greu, pel fet de perdre municipis i per l'encant que té el Lluçanès, però a nivell de consell comarcal i en nombre d'habitants afectarà poc. Ara venen quatre anys de Mancomunitat de municipis i no se sap amb quins serveis podem quedar lligats, i sempre em diuen que continuaran venint al Mercat de Vic (riu).
- Es veu fent carrera política a nivell nacional?
- A vegades les situacions te les trobes. Ara soc diputada i no aspiro a res més.
- Laura Borràs ha estat condemnada per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En cas que la Junta Electoral Central li prengui l'escó, Junts ha de proposar un nou candidat per rellevar-la?
- Per aconseguir la presidència del Parlament vam donar els vots al president Aragonès. Aquesta cadira ens toca, però som conscients que, en el moment que marxem del govern, el pacte es trenca. Un cop quedi l'escó buit veurem si veritablement queda en mans de Junts, i si és així, haurem de decidir si l'ocupem, i qui l'ocupa. Encara hi veig tres fases: que la cadira quedi buida, si serà de Junts i qui l'ocuparà.
- Estaria disposada a postular-se per ser la candidata de Junts a la presidència del Parlament?
- De moment no és la meva intenció. Pot ser qualsevol dels 32 diputats del Parlament i hem d'estar tots a disposició. L'altra cosa seria que com a partir o grup parlamentari així es decidís.
- Considera que Borràs s'hauria d'apartar de la presidència de Junts després de la condemna per la causa de la ILC?
- Des de Junts sempre hem dit que s'ha apartat la Borràs abans que la normativa del mateix Parlament ho contempli així, a més que ha tingut un judici en el qual se l'ha castigat molt més per la persona que pel que veritablement ha passat. Com a Junts mai provocarem apartar-la i estem al seu costat.
Erra es dedicarà ara a la seva acta com a diputada. Foto: Adrià Costa Rifà
- Corre risc la unitat interna de Junts si Borràs en continua sent la presidenta?
- Hi ha una idea de partits on sembla que tothom hagi de ser molt homogeni. La novetat de Junts és l'heterogeneïtat, el fet que hem estat capaços d'ajuntar-nos per l'1 d'octubre i la independència. Que hi hagi visions diferents no significa que hi hagi d'haver un trencament, i en el nostre cas, sovint aquesta visió de trencament ve de fora. Per exemple, vam sortir del Govern i, evidentment, no tothom hi estava d'acord, però això no ha creat divisió en la unitat del partit.
"Des de Junts mai provocarem apartar Laura Borràs, estem al seu costat"
- Creu que la seva figura pot ser un problema de cara a les perspectives de les eleccions municipals?
- Si algú té aquest dilema a l'hora d'anar a votar és perquè no és votant de Junts. La capacitat que el partit ha tingut a l'hora de fer llistes municipals demostra que la força de Junts és la d'un projecte que no s'ha vist castigat per les circumstàncies.
- Ha estat un encert o un error sortir del Govern?
- En aquell moment continuar a Govern era molt difícil. Els acords que havíem fet amb ERC no es complien, sobretot en temes de país. Aquest fet ens feia sentir incòmodes. Evidentment que estant a Govern pots prendre moltes més decisions, però Junts va fer un gran acte de generositat pel que fa a la coherència política. Ara treballem constructivament des de l'oposició i pel país.
- Com li agradaria que es recordés el seu pas per l'Ajuntament de Vic?
- M'agradaria que em recordessin en positiu, que vaig intentar treballar al màxim per la ciutat.
- Què li espera en el futur més immediat?
- A partir del 17 de juny seré només diputada al Parlament.