24
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
15:21h
José Antonio Primo de Rivera, el fundador de Falange Espanyola, ha estat exhumat aquest dilluns del Valle de los Caídos en compliment de la llei de memòria democràtica, que impedeix que ningú ocupi un lloc preeminent en l'interior de la basílica. En una cerimònia discreta, sense càmeres, les restes de Primo de Rivera han estat traslladades al cementiri de Sant Isidre de Madrid, al districte de Carabanchel, per desig de la família.
Grups falangistes han rebut el seu fundador i han proferits crits contra el govern espanyol, protagonitzant alguns enfrontaments amb la policia. Aquest nou enterrament, però, no és el primer moviment que experimenten les restes de Primo de Rivera, sinó el cinquè enterrament. En realitat, els trasllats de Primo de Rivera han seguit les tràgiques vicissituds de la història espanyola.
Primo de Rivera va fundar Falange el 1933, durant la Segona República. Era la versió espanyola del feixisme, amb un discurs i una estètica similar a la de moviments com el feixisme italià. Era el fill del general Miguel Primo de Rivera, que havia estat dictador entre 1923 i 1930. El falangisme va destacar en aquells anys pel que el mateix José Antonio va definir com "la dialèctica dels punys i les pistoles", protagonitzant episodis de violència. Detingut el març del 1936 per tinença il·lícita d'armes, l'aixecament militar del 18 de juliol -en què la Falange s'hi va implicar- el va agafar a la presó d'Alacant, en mans republicanes.
Jutjat per rebel·lió militar, fou afusellat al pati de la presó el 20 de novembre del 1936, sent enterrat en una fossa comuna. També van ser processats el seu germà Miguel i la dona d'aquesta, condemnats a diverses penes de presó. L'historiador Paul Preston ha explicat que la sentència va ser aplicada sense donar temps al consell de ministres de la República de plantejar la possibilitat d'un indult.
El primer trasllat de les restes del fundador de Falange es va produir amb el triomf franquista. L'abril del 1939, el cos de Primo de Rivera va ser dipositat en una tomba individual al mateix cementiri d'Alacant. Però aquesta ubicació seria provisional, ja que al fundador de Falange, una de les grans forces vencedores de la Guerra Civil, li estava deparada una escenificació d'acord amb les exigències del triomf feixista.
El novembre del 1939 es va viure un episodi representatiu del que seria l'estètica del primer franquisme. Primo de Rivera, proclamat per Franco com a "màrtir gloriós de la Croada", fou transportat a peu, nit i dia, per membres de Falange, govern inclòs, d'Alacant fins al monestir de l'Escorial, a Madrid. La tètrica comitiva va travessar el territori enmig d'un ambient d'exaltació. La Falange era aleshores la força hegemònica al cim del nou estat i es va notar. Franco va rebre les restes a la capella dels Reis de l'Escorial. Equiparar José Antonio als reis espanyols va semblar excessiu als sectors més monàrquics, però quedava
clar quina família del règim manava en aquells moments.
El 1959, Franco -amb l'aprovació de la família Primo de Rivera- va decidir una nova ubicació per al "màrtir". S'inaugurava el Valle de los Caídos i el dictador volia que el líder falangista estigués a l'altar de la basílica. Aquest cop, però, la cerimònia ja va ser més sòbria que la del 1939. L'ambient havia canviat molt. No hi va haver un desplegament d'uniformes ni Franco va anar a Cuelgamuros.
Va ser l'almirall Carrero Blanco qui va rebre el cos, com un símbol del canvi que s'estava produint en el règim: els falangistes continuaven sent rellevants, però la torxa de l'hegemonia passava als tecnòcrates i catòlics propers a l'Opus Dei. De la camisa blava a la camisa blanca. I l'Escorial quedava "net" de falangisme mentre el règim enfilava el camí -sense presses, val a dir- cap a la monarquia.
La cinquena tomba de José Antonio Primo de Rivera serà al cementiri de Sant Isidre, a Carabanchel, on hi descansen les restes d'altres membres de la seva família. Amb la sortida del fundador de la Falange de Cuelgamuros, l'executiu de Pedro Sánchez s'apunta un nou punt a les portes de les eleccions municipals. L'exhumació de Franco el 2019 ja era un anunci del que acabaria passant amb Primo de Rivera. Amb la seva sortida de l'antic Valle de los Caídos, es tanca un altre capítol en la lluita per normalitzar la memòria ferida per la dictadura.
Grups falangistes han rebut el seu fundador i han proferits crits contra el govern espanyol, protagonitzant alguns enfrontaments amb la policia. Aquest nou enterrament, però, no és el primer moviment que experimenten les restes de Primo de Rivera, sinó el cinquè enterrament. En realitat, els trasllats de Primo de Rivera han seguit les tràgiques vicissituds de la història espanyola.
1. Afusellat per participar en el cop militar del 1936
Primo de Rivera va fundar Falange el 1933, durant la Segona República. Era la versió espanyola del feixisme, amb un discurs i una estètica similar a la de moviments com el feixisme italià. Era el fill del general Miguel Primo de Rivera, que havia estat dictador entre 1923 i 1930. El falangisme va destacar en aquells anys pel que el mateix José Antonio va definir com "la dialèctica dels punys i les pistoles", protagonitzant episodis de violència. Detingut el març del 1936 per tinença il·lícita d'armes, l'aixecament militar del 18 de juliol -en què la Falange s'hi va implicar- el va agafar a la presó d'Alacant, en mans republicanes.Jutjat per rebel·lió militar, fou afusellat al pati de la presó el 20 de novembre del 1936, sent enterrat en una fossa comuna. També van ser processats el seu germà Miguel i la dona d'aquesta, condemnats a diverses penes de presó. L'historiador Paul Preston ha explicat que la sentència va ser aplicada sense donar temps al consell de ministres de la República de plantejar la possibilitat d'un indult.
2. De la fossa comuna a una tomba
El primer trasllat de les restes del fundador de Falange es va produir amb el triomf franquista. L'abril del 1939, el cos de Primo de Rivera va ser dipositat en una tomba individual al mateix cementiri d'Alacant. Però aquesta ubicació seria provisional, ja que al fundador de Falange, una de les grans forces vencedores de la Guerra Civil, li estava deparada una escenificació d'acord amb les exigències del triomf feixista.
3. A peu fins a la capella dels Reis de l'Escorial
El novembre del 1939 es va viure un episodi representatiu del que seria l'estètica del primer franquisme. Primo de Rivera, proclamat per Franco com a "màrtir gloriós de la Croada", fou transportat a peu, nit i dia, per membres de Falange, govern inclòs, d'Alacant fins al monestir de l'Escorial, a Madrid. La tètrica comitiva va travessar el territori enmig d'un ambient d'exaltació. La Falange era aleshores la força hegemònica al cim del nou estat i es va notar. Franco va rebre les restes a la capella dels Reis de l'Escorial. Equiparar José Antonio als reis espanyols va semblar excessiu als sectors més monàrquics, però quedava clar quina família del règim manava en aquells moments.
4. A Cuelgamuros en hores baixes de Falange
El 1959, Franco -amb l'aprovació de la família Primo de Rivera- va decidir una nova ubicació per al "màrtir". S'inaugurava el Valle de los Caídos i el dictador volia que el líder falangista estigués a l'altar de la basílica. Aquest cop, però, la cerimònia ja va ser més sòbria que la del 1939. L'ambient havia canviat molt. No hi va haver un desplegament d'uniformes ni Franco va anar a Cuelgamuros. Va ser l'almirall Carrero Blanco qui va rebre el cos, com un símbol del canvi que s'estava produint en el règim: els falangistes continuaven sent rellevants, però la torxa de l'hegemonia passava als tecnòcrates i catòlics propers a l'Opus Dei. De la camisa blava a la camisa blanca. I l'Escorial quedava "net" de falangisme mentre el règim enfilava el camí -sense presses, val a dir- cap a la monarquia.