Apesteguia (Més per Mallorca): «Clama al cel que Barcelona no tingui la competència per limitar creuers»

Després d'anys com a coalició electoral entre el PSM, Esquerra i altres forces ecologistes, el 2021 Més per Mallorca va decidir constituir-se com a formació política sota el lideratge de Lluís Apesteguia (1985, Deià). És també el candidat a la presidència de les Illes Balears aquest 28-M, amb la intenció de reeditar per tercera vegada un govern de coalició amb el PSIB i evitar que les velles forces del PP tornin al poder. Ara bé, la formació ecosobiranista té molt clar que només reeditarà un pacte amb els socialistes si les prioritats del nou executiu busquen pal·liar l'emergència habitacional en un context de turisme desbocat i fan del foment del català un eix transversal en tota l'acció de govern.

El cap de files de Més per Mallorca ha estat aquesta setmana a Catalunya per protagonitzar un acte amb joves mallorquins que viuen a Barcelona. La cita ha estat a l'emblemàtic Espai Mallorca, cau d'illencs que resideixen a la capital catalana. Així mateix, ha aprofitat el viatge per reunir-se amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que també és coordinador d'ERC, partit integrat a Més per Mallorca. El foment del català i l'increment de vies de col·laboració ha estat un dels principals eixos que han abordat en la trobada celebrada a la seu nacional del carrer Calàbria. Però hi ha altres temes transversals entre Catalunya i Balears, com la limitació dels creuers. Al port de Palma han aconseguit ser el primer de l'estat en posar fre, però no ha estat gens fàcil per la falta de competències en la gestió. És precisament això que escandalitza al líder dels ecosobiranistes, que veu amb perplexitat que un port com el de Barcelona no tingui les competències per decidir gestions com aquesta.

- Per què ha decidit reunir-se amb Pere Aragonès?

- Ell és el president d'una part del país, i jo em presento per ser el president d'una altra part del país. Allò lògic i normal és que mantinguem un diàleg fluid, i més entenent que representem forces similars. Les nostres formacions no són mimètiques, però Esquerra Republicana forma part de Més per Mallorca i, per tant, som companys de militància.

- Des de Catalunya, sovint es perden a l'hora d'entendre què és exactament Més per Mallorca.

- Vam néixer com a coalició electoral amb una proposta lligada a l'ecosobiranisme, i s'hi van sumar actors com Entesa per Mallorca, ERC, i partits d'àmbit local. Aquesta coalició ja és un partit. Per un principatí és difícil ubicar-nos perquè no hi ha un mimetisme en l'arc parlamentari del Principat. Simplificant, dins Més per Mallorca hi conviuen espais del que a Catalunya pot representar ERC, fins als comuns, amb alguns elements de la CUP. Som un espai molt plural, que també tenim actors germans a altres illes com és Més per Menorca, Ara Eivissa o Gent per Formentera. Això últim també és difícil d'entendre per als principatins. Nosaltres som una comunitat autònoma perquè és el marc administratiu que s'imagina des de la península, però la realitat de les Illes Balears és que cada illa té el seu projecte polític. Una altra cosa és que siguem una comunitat d'interessos compartits. Som conscients d'això i establim sinergies.

- A les Balears, Més per Mallorca situa com a imprescindible fomentar l'ús social del català. Hi ha prou col·laboració entre les administracions dels Països Catalans?

- Aquests darrers anys hi ha hagut més col·laboració i diàleg entre el Govern de Balears i les dues Generalitats. No fer-ho, no tindria sentit, ja que ningú comprendria que no hi hagués elements de connexió entre les administracions que fan polítiques lingüístiques sobre una mateixa llengua que té un àmbit territorial petit, però molt cohesionat.

"Si la política lingüística no és una aposta clara del següent govern, Més per Mallorca no en formarà part"

- Quina és la salut del català a les Illes Balears?

- No és bona, però no està tocada de mort, i som a temps d'impulsar-la. Ara bé, no podem badar ni mirar cap a una altra banda. Nosaltres continuarem fent feina a les administracions per a la normalització lingüística, per recuperar tots els drets lingüístics que es van eliminar durant el Govern de José Ramón Bauzà. Encara no els hem recuperat tots, i hem d'anar més enllà i no permetre cap retrocés. Una de les majors crisi de govern que hem tingut com a Més per Mallorca amb el PSIB va ser quan Francina Armengol va pretendre estabilitzar [sense èxit] 2.000 places de funcionaris sense requerir-los el català. Però aquesta exigència nostra ja no basta i és necessari fer més. No podem continuar aplicant la política lingüística dels anys vuitanta durant l'any 2023. Si la política lingüística no és una aposta clara del següent govern, Més per Mallorca no en formarà part. 

- Vol dir que el debat ja no girarà entorn de l'exigència del català cap al personal sanitari?

- No només no permetrem que hi torni a haver debats sobre si els funcionaris han de conèixer o no les dues llengües, sinó que no permetrem que la direcció general de Política Lingüística continuï tenint una quarta part del pressupost que tenia l'any 1999. Hem de fer que tingui més eines i recursos, i que el català sigui un eix transversal a totes les àrees del Govern. També necessitam implicar els agents socials. Si soc elegit president del Govern, farè dues coses l'endemà: convocar un gran pacte de país per l'habitatge, i un gran pacte de país pel català. Són dues emergències que no poden esperar cap dia més.
 

- La crisi de l'habitatge sacseja tots els territoris de l'estat. A les Balears, s'hi suma un fenomen en què una de cada tres vendes d'habitatge són a estrangers. Des de Més per Mallorca pretenen que això es prohibeixi. Quin recorregut pot tenir?

- Tenim un problema d'habitatge gravíssim. Soc conscient que és present a tots els altres territoris, però nosaltres el patim d'una forma singular que també la pateixen altres territoris insulars de la Mediterrània. Fa anys que treballem en una aliança d'illes amb Sicília, Còrsega, Sardenya i Creta, perquè som víctimes de processos especulatius que es fan des dels grans capitals, i també des de grans capitals de tercers estats. Ara bé, mai hem plantejat que la limitació de la compra d'habitatges sigui a estrangers, sinó a no residents. És un debat que hem de fer des de l'esquerra perquè no acabi liderant-lo la ultradreta populista. En aquest sentit, l'any passat vaig anar a Brussel·les per entrevistar-me amb la Comissió Europea, i vaig constatar que la legislació europea i les sentències dels tribunals diuen que és possible la limitació sempre que es justifiqui l'extraordinària necessitat, com passa a Balears. Davant d'aquesta situació d'autèntica emergència habitacional, hem de ser capaços de posar aquestes mesures extraordinàries damunt la taula. Ho proposarem a la taula de l'estat i de la Unió Europea. L'habitatge ha de ser per viure-hi, i qui no l'utilitzi per això, que vagi a invertir a una altra banda, o millor, a cap banda.

"Si soc elegit president, faré dues coses l'endemà: convocar un gran pacte de país per l'habitatge, i un gran pacte de país pel català"

- Al govern espanyol, ara mateix, s'està tramitant la llei que contempla la regulació del mercat del lloguer i que acaba amb la possibilitat de fer increments anuals dels contractes en base a l'IPC. Com influirà a les Balears? Paral·lelament, Pedro Sánchez ha anunciat nous habitatges de lloguer social.

- Les mesures de nous habitatges arriben tard i en període electoral, el que suposa una manca de respecte a la ciutadania. Tot i això, benvingudes siguin. Dit això, la llei que ha de permetre regular el preu del lloguer és clarament insuficient. Nosaltres plantejàvem la modificació de la llei d'arrendaments urbans, amb la intenció que cada territori pugui regular el preu de l'habitatge, però va ser tombada pel PSOE, PP i Vox. En canvi, la llei que es tramita ara és una limitació dels preus de cara al futur, i això pot tenir sentit a territoris com Sòria, Terol o Segòvia, però a les Balears no serveix, perquè ja existeixen uns preus impossibles de pagar per a la majoria social del país. Amb aquesta iniciativa torna el centralisme, amb decisions preses des de Madrid i tractant de manera homogènia allò que és diferent. És una discriminació. Nosaltres continuarem defensant que sigui cada territori el que pugui prendre mesures i a les Balears el que necessitam és una limitació retroactiva del preu dels lloguers.

"La llei de l'habitatge pot tenir sentit a Sòria o Terol, però a les Balears no serveix perquè ja existeixen uns lloguers impossibles de pagar. El que necessitam és una limitació retroactiva"

- Vostès volen limitar el preu dels lloguers i de moment no se n'han sortit. En canvi, sí que han aconseguit limitar, de manera pionera a l'estat, l'arribada de creuers al port de Palma, amb tres creuers com a màxim al dia. Aquesta mesura ha estat aplaudida per partits com els comuns a Catalunya, on també es viu un debat sobre la limitació.

- Crec que Catalunya hauria de mirar més a Balears en molts de temes. I no des del tractament anecdòtic, paternalista i folklorista, sinó com agents polítics que som i que moltes vegades hem anat a l'avantguarda. En altres qüestions ha anat a l'avantguarda Catalunya, i en altres el País Valencià. Tots ens hem de tractar molt més seriosament i compartir aquestes experiències que desenvolupam. Dit això, sobre la limitació de creuers, hem aconseguit un pacte amb les navilieres per limitar el nombre de creuers que arriben, però hem partit des d'una posició de debilitat perquè com a Govern no tenim les capacitats per regular-ho. S'ha hagut de fer molta negociació i no hem aconseguit tots els límits que nosaltres consideram que serien sostenibles. El que clama al cel és que la ciutat de Barcelona no tingui la capacitat de regular el nombre de creuers que arriben perquè no té prou competències per fer-ho. A les Balears ens passa, que topam amb l'estat cada vegada que volem dur a terme polítiques de decreixement turístic. Tenim un estat que des dels ports i aeroports boicoteja activament aquestes mesures, plantejant ampliacions i augmentant el nombre de vols. Si nosaltres fem mesures de decreixement i de diversificació econòmica, però les principals portes d'accés ens actuen en contra, tenim un seriós problema, que es diu falta de sobirania.

"Catalunya hauria de mirar més a Balears. I no des del tractament anecdòtic, paternalista i folklorista, sinó com agents polítics que som i moltes vegades d'avantguarda"

- Ara parlava d'ampliacions d'aeroports. Fa uns dies el candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, es proclamava ecologista i defensava l'ampliació del Prat. Es pot ser ecologista i defensar aquesta obra? Fa declaracions similars Francina Armengol? 

- No es pot ser ecologista i defensar l'ampliació del Prat. Ens hem avesat a que els discursos ho sostinguin tot. Que un pugui dir-se ecologista i estar a favor de les ampliacions, o que un pugui dir-se d'esquerres i estar en contra de la derogació de les lleis pernicioses en matèria laboral del PP, o que un pugui dir-se demòcrata i no voler derogar la llei Mordassa, o que es digui feminista i estigui en contra d'ubicar el consentiment al centre del codi penal. Dit això, a Balears ens trobam molt que Francina Armengol juga amb la doble carta del PSIB-PSOE. Quan li interessa, diu que no té res a veure amb ella el que fa el seu partit a Madrid. Pel que fa al PSC, em té molt despistat. Ja no sé en quin espai ideològic situar-lo.
 

- Vostès parlen de decreixement turístic en un territori que viu del turisme. És un debat que a Catalunya genera moltes oposicions, però que a les Balears cada vegada té més consens. Com han aconseguit situar-lo al centre?

- A les Balears, durant un període de temps, el turisme va suposar una millora de les condicions de vida per a gran part de la població, creant llocs de feina on no n'hi havia. Va ser quan es van començar a produir processos de massificació i saturació que es va veure insostenible, en un procés que també ha conduït a l'empobriment de la població. L'any 1983 arribaven a les Balears sis milions de turistes, i érem la primera comunitat autònoma en renda per càpita. Avui arriben 16 milions de turistes i som la setena comunitat en renda per càpita. L'augment de turistes no ha suposat una millor redistribució de la riquesa. Al contrari, tenim una pujada de preus desfermada, tot és molt més car, i convivim amb persones amb un poder adquisitiu molt més alt que el de la població resident. A la societat s'és conscient que s'ha arribat a un punt perniciós per a la majoria social, i el missatge del decreixement és universal i fins i tot l'ha assumit el PP. Jo soc alcalde d'un poble que pateix molt la sobresaturació turística, i sé que quan s'arriba a aquests punts, és molt difícil tornar enrere, per això s'ha d'actuar. No fem un missatge antiturístic, el que diem és que s'han de posar límits, com a qualsevol àmbit en el qual es produeixen excessos.

"El missatge del decreixement és universal i fins i tot l'ha assumit el PP"

- Més per Mallorca entén el sobiranisme i l'ecologisme com a elements indestriables. Sempre ha estat així?

- La lluita nacional és indestriable de les lluites socials i de protecció del territori. La pàtria -un concepte del qual ens hem d'apoderar des del sobiranisme i no deixar en mans de nacionalismes de dominació- són les persones, el territori i la sostenibilitat. Hem de construir una pàtria d'il·lusió en positiu i confrontar-la amb una pàtria depredradora, purament simbòlica, i que no té en compte a la majoria de les persones. 

- Parlant de sobiranies, com veuen els sobiranistes illencs el moment actual que viu Catalunya en l'eix nacional?

- Soc candidat d'un territori on conviuen quatre sobiranies -Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera- i soc molt respectuós amb els processos que es duen a terme en cada territori dels Països Catalans. És un debat que no hem tingut dins Més per Mallorca i la meva opinió és estrictament personal. He de reconèixer que després de la sacsejada del procés, no vaig entendre com es va arribar a l'1-O sense tenir un pla per l'endemà. Passat aquest episodi, però, em sembla interessant la valentia i honestedat d'ERC per parar i rearmar-se, perquè es necessita força per tornar a envestir un estat que té moltes armes. Ampliar la base social és imprescindible. Sobre l'estratègia del diàleg, però, dubto que l'estat espanyol tingui la capacitat de dialogar amb una voluntat autènticament transformadora, perquè mai permetrà que es replantegi allò que és connatural: la unitat manu militari del territori. Les forces carpetovetòniques que dominen les estructures profundes del regne d'Espanya no ho permetrien mai.

"És interessant la valentia i honestedat d'ERC per parar i rearmar-se, però dubto que l'estat espanyol vulgui dialogar amb una voluntat autènticament transformadora"

- Llavors, veu Catalunya en una cruïlla sense sortida?

- Des de la distància, crec que a Catalunya li aniria bé un rearmament. Tornar a bastir un front independentista capaç de debatre sobre altres temes, amb un full de ruta clar que acabi innegablement amb una confrontació pacífica i democràtica amb l'estat. És l'única manera de resoldre-ho. Posant l'estat contra les cordes i sent suficient forts perquè no ens pugui guanyar. 

- Les Illes Balears votaran mai el seu futur?

- Jo faig feina perquè així sigui. Espero que les Balears puguin decidir sobre tot. Sobre la relació amb la resta de l'estat espanyol, però també sobre moltes altres coses, sense vetos a temes que certs sectors liberals nacionalistes imposen. L'èxit del sobiranisme a Catalunya i el que ens va il·lusionar als que som d'altres territoris va ser la capacitat de dir 'ho podem fer tot', el poder fer un país de bell nou. Això va crear enormes adhesions de gent que mai no havia estat independentista. Aquesta capacitat de defensar que es pot decidir sobre qualsevol tema té una enorme potencialitat i ha de ser una de les eines que els sobiranistes hem d'emprar a l'hora de plantejar el nostre projecte polític a la ciutadania. Quina pàtria volem? La pàtria que ens interessa no és canviar la bandera que oneja als balcons dels ajuntaments, és fer un país més lliure. 

- Com a altres territoris de l'estat, l'extrema dreta amenaça aquestes sobiranies. A Balears ja hi ha tres de 59 diputats de Vox, i se'ls augura una pujada. Com de preocupant és la situació?

- No ho podem normalitzar mai. Moltes vegades els polítics xerren d'altres moments històrics intentant defugir d'aquest debat, i no podem negar que la democràcia a les Balears i als Països Catalans està en una cruïlla. Hem de saber estar a l'altura de les circumstàncies. Hem de ser valents i a Més per Mallorca ho serem.