01
de maig
del
2023
Actualitzat
el
02
de maig
a les
16:13h
Les residències d'estudiants s'han convertit, en pocs anys, en un focus de tensions a Barcelona. L'acumulació d'aquests negocis especialment rendibles ha portat l'Ajuntament a restringir-ne la seva aparició a certes zones de la ciutat. També s'ha arribat a anunciar una regulació de preus específica per abaixar els cost d'uns lloguers d'habitacions i estudis difícils d'assumir, malgrat que la promesa, de moment, s'ha traslladat al mandat següent. I per acabar-ho d'amanir, el sector s'ha caracteritzat per protagonitzar diversos episodis d'una pràctica il·legal especialment estesa: residències d'estudiants que ofereixen allotjament a turistes com si fossin un hotel, però sense cap llicència turística. Una il·legalitat que el consistori ha perseguit en els últims anys, però que mai ha acabat de desaparèixer. Ara, en ple retorn de visitants, Nació ha comprovat com diverses residències continuen operant com a hotels encoberts.
La normativa té un principi clar: les residències d'estudiants són per a estudiants. No són hostals amb activitat turística. Per poder operar així, haurien de tramitar una llicència específica per fer també aquesta funció. Hi ha casos en què s'opta per fer aquest pas i integrar-ho tot, com seria el cas de la Residència Universitària Campus del Mar, al barri de la Barceloneta. Té dos títols habilitants, el d'equipament per a universitaris i el d'alberg. "Som com un hostel. No hi ha cap problema", explica una operadora d'aquest espai, en ser preguntada sobre si ofereixen estades curtes a l'estiu a turistes.
Tanmateix, la majoria de residències no es mouen en aquest sentit. O bé accepten que durant l'estiu -quan hi ha menys estudiants- tindran estances buides, o bé decideixen trampejar la normativa. Algunes ho arriben a expressar tant per telèfon com per correu electrònic, o fins i tot ho plantegen en obert a la seva pàgina web.
El cas més evident és el de la residència Resa Campus la Salle, al barri de la Bonanova, que té el tràmit en línia disponible per allotjar-s'hi uns pocs dies, com si fos un hotel. Per telèfon també ho deixen clar. Davant la pregunta d'aquest diari, de si un conegut de Glasgow sense cap vincle educatiu podria venir al juliol i quedar-se dues setmanes a les seves instal·lacions mentre visita Barcelona, la proposta es materialitza. "El que oferíem l'any passat era una habitació individual amb cuina i bany privat. Això es pot fer a la mateixa pàgina web. Hi apareixen ja les fotos i hi ha un tour virtual. L'habitació ve amb canvi de llençols i tovalloles i neteja una vegada per setmana. Crec, i no vull enganyar-lo, que surt per uns 840 euros al mes", comenta el treballador de la residència d'estudiants.
Quan se li insisteix -"però s'hi podria estar només dues o tres setmanes?"- la resposta torna a ser meridiana. "Sí, sí. Si són dues setmanes, no passaria res. Es prorrateja. Aquests 800 euros es prorratejarien", remarca la mateixa veu. L'únic inconvenient a aclarir és la disponibilitat i la tarifa actualitzada, però això es podria aclarir parlant directament amb el director del centre, planteja. En cap moment es demana cap vincle estudiantil del visitant.
Quan aquest diari els ha demanat una justificació oficial, el centre de Resa -el grup privat amb més places de residències d'estudiants a tot Catalunya, que ha anat canviant de mans entre grans operadors internacionals- ha optat per no fer cap declaració. Des de l'Ajuntament de Barcelona subratllen que la residència no té llicència per fer negoci turístic. De fet, aquest mateix centre ja té incoat un expedient sancionador amb una multa de 7.500 euros per exercir com a allotjament turístic sense permís. Aquella sanció, però, es remet a una activitat detectada l'any 2016. Els darrers anys no sembla que res hagi canviat gaire, en un equipament amb 115 places d'allotjament.
A la residència Emilie de Villeneuve, del grup Mestral, la trucada obre un ventall de matisos abans d'arribar a l'evidència final. "Per a l'estiu sí que és possible fer estada curta. El que passa és que encara no disposem de les tarifes actualitzades", exposa la dona que respon al telèfon, que també planteja que encara es desconeix l'ocupació que tindran en aquelles dates. Després de preguntar si l'amic de Glasgow, doncs, podria comptar-hi o no, el plantejament es referma. "No crec que hi hagi problema. Fem estades curtes a l'estiu", comenta la treballadora, que tampoc demana cap requeriment d'estudis o formació al visitant.
A continuació, proposa rematar l'operació per correu electrònic, i allà es fa constar que l'operació és possible, però que s'hauria de fer a la residència religiosa Josep Manyanet, del mateix grup. El consistori confirma que aquest centre tampoc té llicència d'alberg. Davant les peticions de Nació d'un posicionament oficial, una representant de la companyia atribueix les converses per telèfon i per correu a "un lapsus" i contradiu tot allò expressat en les converses: assegura que la residència no permet estades curtes a l'estiu.
Aquestes pràctiques, però, encara tenen altres derivades. Una de les residències que s'esforça per entrar en el terreny ambigu és l'equipament Livensa Living Barcelona Marina. En aquest cas, es tracta d'un edifici que va ser construït en sòl de zona, que és una categoria que permetria molts usos, i té menys restriccions. Per contra, moltes residències han estat aixecades en sòl d'equipament, on podrien haver-se ubicat altres serveis bàsics per a la ciutadania, com una escola o un centre cívic. El cas és que, per normativa, aquestes últimes residències han de tenir acollides persones que cursen estudis a Barcelona únicament. Mentre que els centres construïts en sol de zona tenen una concreció molt més diluïda, i es parla d'allotjar persones que "integren la comunitat universitària i/o educativa".
Això afavoreix que alguns centres obrin la porta a fer activitat turística a l'estiu amb un únic requisit: "Digue'm que està matriculat, ni que sigui fora del país o en una altra ciutat", diu l'operador del grup Livensa Living, en referència a l'hipotètic visitant de Glasgow, que sí que és estudiant, però a Escòcia. "Pensa que al juliol la residència estarà més buida", comenta, poc després d'explicitar que "per aquestes dates, com seria un període curt, les tarifes serien per dia: 50 euros al dia". El pacte s'acaba de tancar per email. "Hauries de presentar documentació que digui que, efectivament, està en condició d'estudiant a Glasgow i podràs fer la reserva", preveu el missatge.
Així, amb aquesta pràctica es modula l'ús de les residències d'estudiants de Barcelona, nascudes per acollir els alumnes de cursos de la ciutat i l'entorn. També va en contra del que defensa l'Ajuntament. "Les que vulguin actuar com a allotjament turístic també han de tenir llicència d'alberg per compatibilitzar els dos usos", expressen fonts municipals, fent-ho extensible també a les residències aixecades en sòl de zona.
Malgrat aquestes evidències, algunes constatables a través de les webs de les residències, fonts del govern municipal -que en altres casos sí que havia marcat perfil polític davant anuncis il·legals a Internet, com amb els pisos turístics- apunten que l'Ajuntament fa inspeccions constantment, però que les multes requereixen captar in situ algú que s'hi allotgi per menys de 31 dies i no es puguin acreditar com a estudiants. En aquest sentit, el govern municipal remarca que té una alta intensitat d'inspecció sobre el fenomen. Recentment, va inspeccionar les tres residències mencionades en aquesta informació i assegura que ho seguirà fent a l'estiu, així com en altres centres per a estudiants de la ciutat, per evitar el frau. Es tracta d'una dinàmica de detecció d'infraccions engegada especialment des del 2016. L'any passat es va sancionar una residència per aquest motiu, en període estival. Malgrat això, els entorns veïnals de les zones amb més concentració de residències creuen que és un fenomen estès que s'intensifica entre el juny i el setembre.
De fet, encara hi hauria una última denúncia, en aquest cas veïnal, que assenyalaria un ús impropi de les anomenades residències d'estudiants. I és que també serveixen per cobrir les necessitats del pas dels coneguts com a nòmades digitals, els treballadors amb salaris alts i possibilitat de fer la seva feina en remot, mentre viatge o s'instal·len a ciutats allunyades del seu centre de treball. "Hi ha casos de gent que ve com a nòmada digital que potser no estudien en una universitat, però utilitzen les residències d'estudiants com una mena d'allotjament temporal, com un pas intermedi entre les possibilitats de llogar un pis o estar en un hotel", assenyala Albert Valencia, de l'Observatori de Barris del Poblenou.
Així, el fenomen inclou diversos escenaris i l'administració va fent ajustaments, amb un sector amb pràctiques volàtils. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, expressa en conversa amb Nació que va ser el govern de comuns i PSC el que va detectar "a principis del primer mandat que moltes residències d'estudiants estaven fent d'allotjament turístic il·legal", i en una primera tongada se'n van sancionar tretze de cop. Algunes d'aquestes, ara, quan són consultades per telèfon, expliciten la pressió municipal. "Ja no es pot, l'Ajuntament és molt estricte", remarquen des d'un dels centres. Altres casos, tot i que minoritaris, exposen les seves trampes sense embuts.
La normativa té un principi clar: les residències d'estudiants són per a estudiants. No són hostals amb activitat turística. Per poder operar així, haurien de tramitar una llicència específica per fer també aquesta funció. Hi ha casos en què s'opta per fer aquest pas i integrar-ho tot, com seria el cas de la Residència Universitària Campus del Mar, al barri de la Barceloneta. Té dos títols habilitants, el d'equipament per a universitaris i el d'alberg. "Som com un hostel. No hi ha cap problema", explica una operadora d'aquest espai, en ser preguntada sobre si ofereixen estades curtes a l'estiu a turistes.
Tanmateix, la majoria de residències no es mouen en aquest sentit. O bé accepten que durant l'estiu -quan hi ha menys estudiants- tindran estances buides, o bé decideixen trampejar la normativa. Algunes ho arriben a expressar tant per telèfon com per correu electrònic, o fins i tot ho plantegen en obert a la seva pàgina web.
El cas més evident és el de la residència Resa Campus la Salle, al barri de la Bonanova, que té el tràmit en línia disponible per allotjar-s'hi uns pocs dies, com si fos un hotel. Per telèfon també ho deixen clar. Davant la pregunta d'aquest diari, de si un conegut de Glasgow sense cap vincle educatiu podria venir al juliol i quedar-se dues setmanes a les seves instal·lacions mentre visita Barcelona, la proposta es materialitza. "El que oferíem l'any passat era una habitació individual amb cuina i bany privat. Això es pot fer a la mateixa pàgina web. Hi apareixen ja les fotos i hi ha un tour virtual. L'habitació ve amb canvi de llençols i tovalloles i neteja una vegada per setmana. Crec, i no vull enganyar-lo, que surt per uns 840 euros al mes", comenta el treballador de la residència d'estudiants.
Quan se li insisteix -"però s'hi podria estar només dues o tres setmanes?"- la resposta torna a ser meridiana. "Sí, sí. Si són dues setmanes, no passaria res. Es prorrateja. Aquests 800 euros es prorratejarien", remarca la mateixa veu. L'únic inconvenient a aclarir és la disponibilitat i la tarifa actualitzada, però això es podria aclarir parlant directament amb el director del centre, planteja. En cap moment es demana cap vincle estudiantil del visitant.
Quan aquest diari els ha demanat una justificació oficial, el centre de Resa -el grup privat amb més places de residències d'estudiants a tot Catalunya, que ha anat canviant de mans entre grans operadors internacionals- ha optat per no fer cap declaració. Des de l'Ajuntament de Barcelona subratllen que la residència no té llicència per fer negoci turístic. De fet, aquest mateix centre ja té incoat un expedient sancionador amb una multa de 7.500 euros per exercir com a allotjament turístic sense permís. Aquella sanció, però, es remet a una activitat detectada l'any 2016. Els darrers anys no sembla que res hagi canviat gaire, en un equipament amb 115 places d'allotjament.
Del "lapsus" a l'acceptació d'un estudiant de Glasgow
A la residència Emilie de Villeneuve, del grup Mestral, la trucada obre un ventall de matisos abans d'arribar a l'evidència final. "Per a l'estiu sí que és possible fer estada curta. El que passa és que encara no disposem de les tarifes actualitzades", exposa la dona que respon al telèfon, que també planteja que encara es desconeix l'ocupació que tindran en aquelles dates. Després de preguntar si l'amic de Glasgow, doncs, podria comptar-hi o no, el plantejament es referma. "No crec que hi hagi problema. Fem estades curtes a l'estiu", comenta la treballadora, que tampoc demana cap requeriment d'estudis o formació al visitant.A continuació, proposa rematar l'operació per correu electrònic, i allà es fa constar que l'operació és possible, però que s'hauria de fer a la residència religiosa Josep Manyanet, del mateix grup. El consistori confirma que aquest centre tampoc té llicència d'alberg. Davant les peticions de Nació d'un posicionament oficial, una representant de la companyia atribueix les converses per telèfon i per correu a "un lapsus" i contradiu tot allò expressat en les converses: assegura que la residència no permet estades curtes a l'estiu.
Residència Universitària Josep Manyanet. Foto: Adrià Costa Rifà
Aquestes pràctiques, però, encara tenen altres derivades. Una de les residències que s'esforça per entrar en el terreny ambigu és l'equipament Livensa Living Barcelona Marina. En aquest cas, es tracta d'un edifici que va ser construït en sòl de zona, que és una categoria que permetria molts usos, i té menys restriccions. Per contra, moltes residències han estat aixecades en sòl d'equipament, on podrien haver-se ubicat altres serveis bàsics per a la ciutadania, com una escola o un centre cívic. El cas és que, per normativa, aquestes últimes residències han de tenir acollides persones que cursen estudis a Barcelona únicament. Mentre que els centres construïts en sol de zona tenen una concreció molt més diluïda, i es parla d'allotjar persones que "integren la comunitat universitària i/o educativa".
Això afavoreix que alguns centres obrin la porta a fer activitat turística a l'estiu amb un únic requisit: "Digue'm que està matriculat, ni que sigui fora del país o en una altra ciutat", diu l'operador del grup Livensa Living, en referència a l'hipotètic visitant de Glasgow, que sí que és estudiant, però a Escòcia. "Pensa que al juliol la residència estarà més buida", comenta, poc després d'explicitar que "per aquestes dates, com seria un període curt, les tarifes serien per dia: 50 euros al dia". El pacte s'acaba de tancar per email. "Hauries de presentar documentació que digui que, efectivament, està en condició d'estudiant a Glasgow i podràs fer la reserva", preveu el missatge.
Així, amb aquesta pràctica es modula l'ús de les residències d'estudiants de Barcelona, nascudes per acollir els alumnes de cursos de la ciutat i l'entorn. També va en contra del que defensa l'Ajuntament. "Les que vulguin actuar com a allotjament turístic també han de tenir llicència d'alberg per compatibilitzar els dos usos", expressen fonts municipals, fent-ho extensible també a les residències aixecades en sòl de zona.
Malgrat aquestes evidències, algunes constatables a través de les webs de les residències, fonts del govern municipal -que en altres casos sí que havia marcat perfil polític davant anuncis il·legals a Internet, com amb els pisos turístics- apunten que l'Ajuntament fa inspeccions constantment, però que les multes requereixen captar in situ algú que s'hi allotgi per menys de 31 dies i no es puguin acreditar com a estudiants. En aquest sentit, el govern municipal remarca que té una alta intensitat d'inspecció sobre el fenomen. Recentment, va inspeccionar les tres residències mencionades en aquesta informació i assegura que ho seguirà fent a l'estiu, així com en altres centres per a estudiants de la ciutat, per evitar el frau. Es tracta d'una dinàmica de detecció d'infraccions engegada especialment des del 2016. L'any passat es va sancionar una residència per aquest motiu, en període estival. Malgrat això, els entorns veïnals de les zones amb més concentració de residències creuen que és un fenomen estès que s'intensifica entre el juny i el setembre.
Un fenomen incipient: nòmades digitals a residències
De fet, encara hi hauria una última denúncia, en aquest cas veïnal, que assenyalaria un ús impropi de les anomenades residències d'estudiants. I és que també serveixen per cobrir les necessitats del pas dels coneguts com a nòmades digitals, els treballadors amb salaris alts i possibilitat de fer la seva feina en remot, mentre viatge o s'instal·len a ciutats allunyades del seu centre de treball. "Hi ha casos de gent que ve com a nòmada digital que potser no estudien en una universitat, però utilitzen les residències d'estudiants com una mena d'allotjament temporal, com un pas intermedi entre les possibilitats de llogar un pis o estar en un hotel", assenyala Albert Valencia, de l'Observatori de Barris del Poblenou.Així, el fenomen inclou diversos escenaris i l'administració va fent ajustaments, amb un sector amb pràctiques volàtils. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, expressa en conversa amb Nació que va ser el govern de comuns i PSC el que va detectar "a principis del primer mandat que moltes residències d'estudiants estaven fent d'allotjament turístic il·legal", i en una primera tongada se'n van sancionar tretze de cop. Algunes d'aquestes, ara, quan són consultades per telèfon, expliciten la pressió municipal. "Ja no es pot, l'Ajuntament és molt estricte", remarquen des d'un dels centres. Altres casos, tot i que minoritaris, exposen les seves trampes sense embuts.