15
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
17
d'abril
a les
8:05h
L'extrema dreta ja és una força institucional rellevant a bona part del continent i fins i tot hi encapçala diversos governs. Fins a arribar a normalitzar-se com un actor polític central més, però, aquest moviment ha aconseguit anar incrementant la seva presència mediàtica, legitimant així els seus posicionaments. Què ha provocat aquesta creixent cobertura dels seus actes per part dels mitjans? Un estudi empíric a nivell europeu ha identificat elements compartits i el més determinant pot sorprendre: les contraprotestes antifeixistes que intentaven silenciar les mobilitzacions de l'extrema dreta han contribuït involuntàriament a amplificar-ne l'impacte mediàtic.
Així ho conclou l'article "Quan l'extrema dreta fa les notícies: les característiques de les protestes i la cobertura mediàtica de les mobilitzacions de l'extrema dreta a Europa", dels investigadors Pietro Castelli (Universitat Lliure de Brussel·les i Centre de Recerca sobre Extremisme de la Universitat d'Oslo) i Caterina Froio (Institut d'Estudis Polítics de París), publicat a la revista acadèmica Comparative Political Studies. I els investigadors exposen que aquest ressò sobredimensionat a accions amb escàs suport social no és innocu, ja que "la cobertura constitueix una precondició necessària per aconseguir un altre important resultat, la influència mediàtica".
Castelli i Froio analitzen diverses característiques de 3.794 mobilitzacions de l'extrema dreta a 11 estats europeus (entre els quals no hi ha l'espanyol), entre 2008 i 2018. D'aquestes, 480 van guanyar-se un lloc als mitjans (el 12,7%) i els autors calculen quins elements més comuns catapulten aquestes accions a l'espai mediàtic. I quina és la conclusió? "Les majors probabilitats estan associades amb la presència de contraprotestes al carrer, cosa que indica que l'atenció dels mitjans de comunicació està impulsada principalment per cadenes d'accions i reaccions entre els extremistes i els seus oponents", afirmen.
Unes dades que reforcen altres estudis en la mateixa línia, i fins i tot alguns han assenyalat que les manifestacions del Ku Klux Klan es van considerar d'interès mediàtic sobretot per les protestes i arrestos que provocaven. Els investigadors alerten, tornant als temps actuals, que "aquestes contraprotestes sovint van tenir l'efecte no desitjat de crear els marcs conflictius que després van ser recollits pels mitjans de comunicació", fins al punt que, en ocasions, van compensar "el suport i la visibilitat limitats dels manifestants, convertint esdeveniments d'altra banda marginals en històries sensacionalistes i entretingudes, facilitant així l'accés dels grups marginals d'extrema dreta a les notícies".
Quin nivell de cobertura van tenir les mobilitzacions d'extrema dreta, en funció de les següents característiques?
Tot i això, també hi ha altres elements que impacten en el nivell de cobertura de l'extrema dreta. Pel que fa al seu missatge, apareixen més als mitjans quan tracten aspectes vinculats a la immigració (malgrat que l'anterior gràfic situa en un percentatge més elevat les protestes sobre la Unió Europea, aquest element deixa de ser rellevant quan es pondera amb altres característiques de la protesta). En aquest sentit, Castelli i Froio alerten que "els periodistes accepten implícitament que l'extrema dreta ha adquirit una certa reputació per abordar o gestionar aquests àmbits" de les migracions.
Malgrat això, les seves accions no tenen més possibilitats de tenir presència als mitjans en èpoques amb majors nivells d'arribada de migrants i refugiats. Sí que apareixen més, però, quan la immigració se situa com una de les problemàtiques més citades per la ciutadania. I és que es tracta de dues cares no necessàriament de la mateixa moneda: la preocupació social per la immigració no sempre creix quan arriben més migrants, sinó que hi ha altres elements que hi impacten, molts dels quals polítics.
En un altre sentit, l'estudi no detecta diferències en la cobertura en cas que els actes siguin convocats per moviments de base o per partits, fins i tot si, en aquest segon cas, tenen representació parlamentària. Sí que aconsegueixen més notorietat quan es tracta d'accions polèmiques, com els atacs a camps de refugiats a Grècia, concentracions al poble on Adolf Hitler va escriure el Mein Kampf o el repartiment de salsitxes de porc i vi que es va fer en barri de París amb molts residents musulmans. En canvi, l'extrema dreta quasi no apareix enlloc quan fa actes més ortodoxos per difondre les seves propostes.
El cas dels mitjans a aquestes mobilitzacions varia també molt entre països i, de fet, decau en aquells que tenen una legislació en contra de les organitzacions d'extrema dreta. Igualment, els estats on aquestes convoquen més accions d'entre els analitzats, Itàlia, Polònia i Grècia, són també on un percentatge més petit aconsegueix captar l'atenció mediàtica. Per contra, aquesta augmenta en països petits com Estònia o Eslovàquia.
Quantes mobilitzacions ha convocat l'extrema dreta per estats, entre 2008 i 2018, i quants han tingut cobertura mediàtica?
Els investigadors tenen en compte en els seus càlculs altres variables com la proximitat d'eleccions, el pes institucional de la dreta radical o el sistema mediàtic de cada país. Amb tots els resultats conclouen que l'extrema dreta "adquireix visibilitat més pel seu estil i tàctiques que per les característiques específiques i la rellevància social dels iniciadors de les protestes, una troballa en línia amb les investigacions recents que assenyalen el paper dels mitjans de comunicació en el sensacionalisme i l'amplificació de la influència de la protesta de l'extrema dreta a la societat".
Així mateix, alerten els mitjans que, malgrat que informar d'un determinat moviment no implica donar-li suport, "l'atenció mediàtica sovint té l'efecte (no desitjat) de donar posició social a causes d'extrema dreta", la qual, a la llarga, "contribueix a transformar l'esfera de polèmica legítima, erosionant els límits entre allò que es considera acceptable en l'esfera pública". I a mesura que aquestes "idees passen dels marges al corrent principal, impregnen les agendes dels partits de govern i, finalment, influeixen en les seves posicions sobre immigració, gènere i seguretat". El seu ideari, per tant, es podria imposar fins i tot sense guanyar un pes polític determinant.
Així ho conclou l'article "Quan l'extrema dreta fa les notícies: les característiques de les protestes i la cobertura mediàtica de les mobilitzacions de l'extrema dreta a Europa", dels investigadors Pietro Castelli (Universitat Lliure de Brussel·les i Centre de Recerca sobre Extremisme de la Universitat d'Oslo) i Caterina Froio (Institut d'Estudis Polítics de París), publicat a la revista acadèmica Comparative Political Studies. I els investigadors exposen que aquest ressò sobredimensionat a accions amb escàs suport social no és innocu, ja que "la cobertura constitueix una precondició necessària per aconseguir un altre important resultat, la influència mediàtica".
Castelli i Froio analitzen diverses característiques de 3.794 mobilitzacions de l'extrema dreta a 11 estats europeus (entre els quals no hi ha l'espanyol), entre 2008 i 2018. D'aquestes, 480 van guanyar-se un lloc als mitjans (el 12,7%) i els autors calculen quins elements més comuns catapulten aquestes accions a l'espai mediàtic. I quina és la conclusió? "Les majors probabilitats estan associades amb la presència de contraprotestes al carrer, cosa que indica que l'atenció dels mitjans de comunicació està impulsada principalment per cadenes d'accions i reaccions entre els extremistes i els seus oponents", afirmen.
Unes dades que reforcen altres estudis en la mateixa línia, i fins i tot alguns han assenyalat que les manifestacions del Ku Klux Klan es van considerar d'interès mediàtic sobretot per les protestes i arrestos que provocaven. Els investigadors alerten, tornant als temps actuals, que "aquestes contraprotestes sovint van tenir l'efecte no desitjat de crear els marcs conflictius que després van ser recollits pels mitjans de comunicació", fins al punt que, en ocasions, van compensar "el suport i la visibilitat limitats dels manifestants, convertint esdeveniments d'altra banda marginals en històries sensacionalistes i entretingudes, facilitant així l'accés dels grups marginals d'extrema dreta a les notícies".
Quin nivell de cobertura van tenir les mobilitzacions d'extrema dreta, en funció de les següents característiques?
Tot i això, també hi ha altres elements que impacten en el nivell de cobertura de l'extrema dreta. Pel que fa al seu missatge, apareixen més als mitjans quan tracten aspectes vinculats a la immigració (malgrat que l'anterior gràfic situa en un percentatge més elevat les protestes sobre la Unió Europea, aquest element deixa de ser rellevant quan es pondera amb altres característiques de la protesta). En aquest sentit, Castelli i Froio alerten que "els periodistes accepten implícitament que l'extrema dreta ha adquirit una certa reputació per abordar o gestionar aquests àmbits" de les migracions.
Malgrat això, les seves accions no tenen més possibilitats de tenir presència als mitjans en èpoques amb majors nivells d'arribada de migrants i refugiats. Sí que apareixen més, però, quan la immigració se situa com una de les problemàtiques més citades per la ciutadania. I és que es tracta de dues cares no necessàriament de la mateixa moneda: la preocupació social per la immigració no sempre creix quan arriben més migrants, sinó que hi ha altres elements que hi impacten, molts dels quals polítics.
En un altre sentit, l'estudi no detecta diferències en la cobertura en cas que els actes siguin convocats per moviments de base o per partits, fins i tot si, en aquest segon cas, tenen representació parlamentària. Sí que aconsegueixen més notorietat quan es tracta d'accions polèmiques, com els atacs a camps de refugiats a Grècia, concentracions al poble on Adolf Hitler va escriure el Mein Kampf o el repartiment de salsitxes de porc i vi que es va fer en barri de París amb molts residents musulmans. En canvi, l'extrema dreta quasi no apareix enlloc quan fa actes més ortodoxos per difondre les seves propostes.
El cas dels mitjans a aquestes mobilitzacions varia també molt entre països i, de fet, decau en aquells que tenen una legislació en contra de les organitzacions d'extrema dreta. Igualment, els estats on aquestes convoquen més accions d'entre els analitzats, Itàlia, Polònia i Grècia, són també on un percentatge més petit aconsegueix captar l'atenció mediàtica. Per contra, aquesta augmenta en països petits com Estònia o Eslovàquia.
Quantes mobilitzacions ha convocat l'extrema dreta per estats, entre 2008 i 2018, i quants han tingut cobertura mediàtica?
Els investigadors tenen en compte en els seus càlculs altres variables com la proximitat d'eleccions, el pes institucional de la dreta radical o el sistema mediàtic de cada país. Amb tots els resultats conclouen que l'extrema dreta "adquireix visibilitat més pel seu estil i tàctiques que per les característiques específiques i la rellevància social dels iniciadors de les protestes, una troballa en línia amb les investigacions recents que assenyalen el paper dels mitjans de comunicació en el sensacionalisme i l'amplificació de la influència de la protesta de l'extrema dreta a la societat".
Així mateix, alerten els mitjans que, malgrat que informar d'un determinat moviment no implica donar-li suport, "l'atenció mediàtica sovint té l'efecte (no desitjat) de donar posició social a causes d'extrema dreta", la qual, a la llarga, "contribueix a transformar l'esfera de polèmica legítima, erosionant els límits entre allò que es considera acceptable en l'esfera pública". I a mesura que aquestes "idees passen dels marges al corrent principal, impregnen les agendes dels partits de govern i, finalment, influeixen en les seves posicions sobre immigració, gènere i seguretat". El seu ideari, per tant, es podria imposar fins i tot sense guanyar un pes polític determinant.