Vivim entre pantalles: ens desperten els dispositius mòbils, treballem amb monitors i les noves indústries de l’oci, com els videojocs, es desenvolupen en entorns digitals. L’ecosistema digital obre noves possibilitats, però el seu funcionament també és un risc afegit de desenvolupar usos abusius, com va ser el cas d’en David Batalla. “No es respectava ni a ell ni al seu voltant. Les pantalles el van fer tancar en ell mateix”, recorda la seva psicòloga, Ángela Trabal, experta en addiccions. Amb ella descobrim el procés del jove per canviar i analitzem les dificultats per fer entendre els riscos de les pantalles en la nostra societat.
- Des que va a teràpia, com ha canviat en David?
- Va arribar sent una persona diferent. No es respectava ni a ell ni al seu voltant. A través de l'addicció el que feia era tancar-se en ell mateix, reprimir la seva empatia i, per tant, renunciar a una part de la seva personalitat. Hi ha hagut un canvi. Ara és una persona honesta i amb ganes d’ajudar al seu entorn.
"L’addicció a les pantalles es resol reeducant i amb la restricció total dels
elements tòxics. Però és una malaltia crònica: sempre es pot recaure"
- De cares a la rehabilitació, quin tractament es fa servir ?
- Els pilars són la reeducació i la restricció dels elements tòxics. No n’hi ha prou amb reduir, s’ha de tallar de soca-rel i a poc a poc s’han de llevar les restriccions, en paral·lel que n’aprengui a fer un bon ús en el dia a dia. De vegades costa de fer entendre, sobretot en pacients joves.
- En el cas d'en David va ser diferent?
- Va entendre-ho de seguida i fins i tot s’ha posat pressió per fer les coses bé. Tot això ajuda a consolidar els canvis: en David ha reprès els estudis —està acabant un cicle—, un escenari que quan va arribar a la consulta era impensable. Fa goig perquè sempre ha respost positivament i ha estat disposat a seguir les propostes que li he fet.
- L’ús abusiu de les pantalles es pot comparar amb els supòsits de drogues com l’alcohol?
- És més complicada d’identificar perquè l’hem normalitzat molt. Avui en dia, qui no està enganxat al mòbil? Fins i tot a mi em passa, de vegades: trec el telèfon per mirar quina hora és i acabo per navegar-hi. Quan el tanco no me'n recordo de quina hora era, i haig de tornar a mirar-ho. A més, a diferència d’altres substàncies és un tipus d’addicció que està a l’abast de tothom. Ara bé, com en la resta d’addiccions, una persona addicta té una malaltia crònica. Es pot rehabilitar, però això no exclou la possibilitat de recaure.
- N’hi ha prou amb anar a teràpia perquè el tractament funcioni?
- A teràpia s’ha de ser honest. Al final s’han de rectificar conductes i s’han de voler parlar les coses. És important tenir la iniciativa de voler rectificar els problemes. Per això també és crucial crear un vincle entre el psicòleg i l’usuari. Ha de sentir que pot explicar-te el que sigui. Sinó, hi ha molts pensaments que, sense un vincle fort, fa vergonya de dir.
"Qui no sàpiga afrontar la realitat, o no tingui les eines per saber avorrir-se pot caure en l'addicció"
- Més enllà de les sessions, en què ajuda el tractament?
- La teràpia no és restrictiva a la consulta: l’usuari pot aplicar les eines quan s’està en un grup d’amics, per exemple. En el cas d'en David, fent teràpia vam poder donar-li les eines per ajudar-lo a identificar conductes en altres membres d’una colla (mateix consum de pantalles, mateixos horaris nocturns) que en ells mateixos no havien vist. Així, el grup, en comptes de ser un nucli de pressió, es transforma en un entorn per créixer.
- Hi ha un perfil amb més facilitat per desenvolupar aquest tipus d’addicció?
- No ho diria. Qualsevol persona que no sàpiga afrontar la realitat, o no tingui les eines per saber avorrir-se hi pot caure. Tots sabem d’algun cas on el temps lliure el dedica al mòbil. Sí que és més freqüent que hi hagi patologies prèvies, per exemple de consum d’alcohol o cànnabis. Al final, més enllà de la substància en concret, el que fa sorgir l’addicció és la conducta, i per tant és on s’ha d’actuar per educar-la.