10
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
20:30h
Aviat farà un any de l'elecció de Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964) com a presidenta de l'ANC, uns mesos que no han estat plàcids per a una organització habituada a les turbulències internes. En ple debat sobre el full de ruta que ha de guiar l'acció de l'entitat el proper any, l'ANC mira d'apagar el malestar intern provocat per la gestió de la "llista cívica", que va culminar ara el març amb la dimissió amb la dimissió del vicepresident, Jordi Pesarrodona, per discrepàncies amb la direcció i acusacions de no estar disposats a dur a terme accions concretes de desobediència civil, amb les conseqüències que això comporta.
En aquesta entrevista amb Nació, Feliu detalla en quin punt es troba la configuració del quart espai independentista i quina és la funció que hauria de fer aquesta "llista cívica" si finalment es presenta a les eleccions i entra al Parlament. Segons ella, seria contradictori que els diputats d'aquesta llista participessin de la dinàmica de la cambra autonòmica, i un dels plantejaments que s'ha fet en els debats és que es presentin a les eleccions amb l'únic objectiu de fer la independència. Feliu reflexiona també sobre el retorn de Clara Ponstí i la condemna de Laura Borràs, que insisteix que és un cas de lawfare.
- S'ha calmat la crisi interna a l'ANC?
- Sí, estem treballant amb grans consensos i així s'ha vist en els darrers plenaris del secretariat nacional. Ara estem amb el full de ruta, aprovat al secretariat i que ara passa a les territorials perquè hi hagi debat. Estem il·lusionats.
- Què s'hauria d'haver fet millor per evitar la dimissió del vicepresident Jordi Pesarrodona?
- Hem de mirar endavant i que tothom se situï en el debat.
- Han parlat?
- Havíem parlat molt, però ara tothom ha agafat el seu camí.
- Què vol dir?
- Tothom se situa on li sembla en el debat independentista.
- La desobediència civil és l'eina imprescindible per aconseguir la independència?
- Evidentment, i així consta al full de ruta. Es parla de desobediència i lluita no violenta, de lluita activa i pacífica, i estem en aquesta línia.
- I en què es concreta? Quins actes concrets fan de desobediència?
- L'acte més gran va ser l'1-O, una desobediència que va servir per fer un embat davant la negativa de l'Estat de fer un referèndum. Es produeixen moltes desobediències molt simbòliques i rellevants, com el retorn de Clara Ponsatí, que ha tornat directament a Catalunya sense posar-se a disposició del Tribunal Suprem, o com Josep Costa, que no va comparèixer al seu judici per posar en evidència el TSJC. Aquests símbols també importen.
- Clara Ponsatí va tornar i no va anar a Madrid, però no ha passat res. No es va negar a ser detinguda, no hi va haver cap gest de resistència pacífica, cap manifestant va impedir que fos arrestada per un agent dels Mossos, que la va convidar a acompanyar-lo... No va ser una desobediència una mica descafeïnada?
- No es va percebre així. La gent que era allà va percebre que hi havia una diferència entre anar primer a Madrid o venir directament aquí i arriscar-te a una detenció. Van passant coses, van identificant gent, es van fent judicis... Passen coses, però fins que no arribem a la independència no en passarà una de definitiva.
- Vostè està disposada a desobeir?
- És clar. La presidència de l'ANC és un dels llocs més arriscats, perquè defensem molt fort la independència unilateral i el fet que hi hagi un nou embat. Ningú qüestiona que estic disposada a desobeir. Tots els activistes tenen aquesta pulsió d'enfrontar-se a l'Estat, però hem de fer un pla per aconseguir la independència. Pots anar desobeint o anar fent coses, però cal un pla per l'embat.
- Desobeir sí, però que tingui sentit. És això?
- Hem de desobeir perquè no ens deixen fer la independència. Si no desobeïm nosaltres, desobeeixen ells, ara per exemple amb l'espionatge de Pegasus hem vist la poca atenció de la comissió del Parlament Europeu. L'estat espanyol desobeeix els drets fonamentals.
- Clara Ponsatí va dir que no estava disposada a anar a la presó. Quin és el seu límit per aconseguir la independència?
- No tinc ganes d'anar a la presó, ni d'anar a l'exili, ni de morir-me, evidentment. Jo vull fer la independència. Hi ha un punt de risc que s'ha de passar per fer la independència. Si et quedes a mitges, que la fas però no la fas, et quedes sota la repressió de l'Estat, que encara et domina. Cal trencar aquest estadi i accedir a la independència i mantenir-la. No quedar-te a mitges i anar a la presó. Fem la independència per així no estar sotmès als tribunals espanyols o al 155 del Senat. La mateixa sentència del procés diu que el Parlament va tancar amb un paper del Senat. Cal pensar que hi ha un moment que s'ha de trencar, i mantenir-ho.
- Què fa l'ANC que sigui desobediència civil?
- Plantegem un nou embat per fer la independència. Aquesta és la gran desobediència civil. Abans, volem aprofitar totes les mobilitzacions que siguin possibles, i en plantejarem de noves amb la presidència europea de l'estat espanyol.
- Diuen que l'independentisme es troba en una nova fase per fer un nou embat. Què vol dir això? Què ha canviat?
- Som en una nova fase del procés i volem fer un nou embat. L'embat és el moment que tornem a provar la independència. En els darrers cinc anys i mig, des de l'1-O, hem demanat implementar aquell mandat, però els partits no ho veuen clar i diuen que no. No tenen projecte. El que ha canviat és que estem disposats a fer un projecte que pugui tirar endavant sense els partits, que no depengui de la negativa d'unes quantes cúpules de partit. Avançar en tots els àmbits: al carrer, denunciant, demostrant que no som Espanya, que volem ser independents... Per exemple, aprofitant el cas de Clara Ponsatí, que no reconeix els tribunals espanyols. Fem aquest exercici fins que amb les institucions, la gent al carrer i el moviment social organitzat aconseguir la independència.
- Quan presentaran el document del Pacte del Moviment Civil Independentista?
- Vam presentar les conclusions després de la Conferència i estem elaborant aquesta proposta de document, però això serà més lent. La idea és fer xarxa. De la Conferència en van sortir diverses idees, algunes contradictòries. L'Albano Dante Fachin aplaudia que no fossin propostes monolítiques. Volen trobar un punt comú per fer aquest Pacte Nacional per poder debatre i avançar, com passava amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir o pel Referèndum. El moment és canviant, en qualsevol moment pot canviar la situació. No sabem com canviaran els escenaris.
- Pot ser amb el retorn de Puigdemont?
- Això seria una gran cosa.
- És necessari el retorn de Puigdemont per forçar l'embat?
- Podria ser un detonant, però n'hi poden haver d'altres. No es pot descartar. El president Puigdemont és una peça molt rellevant del procés.
- La reforma del codi penal ha beneficiat Clara Ponsatí?
- La modificació del codi penal amb la reforma de la sedició arriba per la pressió del Consell d'Europa i dels relators de l'ONU, que demanaven suprimir aquest delicte i els indults. La reforma és la conseqüència lògica de la pressió internacional sobre Espanya. És clar que ha afavorit Ponsatí, però també per la seva feina de fer pressió internacional.
- Laura Borràs hauria de dimitir com a presidenta del Parlament?
- La sentència reconeix que hi ha un punt de fuga de justícia, perquè demana l'indult. Això mostra una pressió política, que no és justícia. Els partits polítics haurien d'analitzar la pressió contra l'independentisme, situar-se i reaccionar.
- S'han posicionat força. ERC i la CUP diuen que és un cas de corrupció.
- Com deia Vicent Partal, hi ha actuacions que es poden enjudiciar, però la mateixa sentència reconeix que les penes són desproporcionades i passa la pilota al govern espanyol amb l'indult en plenes eleccions i un possible canvi de govern. Aquest posicionament dels partits és volgudament poc conscient respecte d'una situació de gran repressió que hi ha darrere del cas de Borràs.
- L'indult fa referència a la falsedat documental perquè no hagi d'entrar a presó, però no diu res de la prevaricació, que és un delicte de corrupció. Ajuda, un cas així, al moviment independentista?
- Hi ha tota una repressió i es magnifica tot.
- Defensen que cap independentista pot tenir un judici just a l'Estat, però els independentistes no són éssers de llum. També poden cometre il·legalitats. Mentre no arriba la independència, què planteja l'ANC per jutjar els independentistes?
- Ja estem tardant a fer la independència, perquè tenim un problema. Tot està tenyit per aquesta ideologia. Ho veiem amb la presó de Sandro Rosell, les gravacions de Villarejo, l'operació Catalunya, acusacions falses, l'espionatge amb Pegasus i sense autorització judicial... Tenim un problema, i la solució passa per ser-ne conscients i fer la independència. No refiar-se dels tribunals és perjudicial fins i tot per la pròpia vida ciutadana, perquè hem de tenir uns tribunals dels quals ens poguem refiar.
- Posa al mateix nivell el cas de Pegasus, amb espionatge a dirigents independentistes, i el de Laura Borràs, amb uns correus electrònics que tots hem pogut llegir i una condemna per prevaricació i falsedat documental. Es positiu per al moviment agrupar dos casos d'aquestes característiques?
- Evidentment els casos amb acusacions de corrupció són més lletjos. Estem acostumats a una repressió tan gran que fins i tot se'ns qüestiona posar un llaç al balcó de la Generalitat. Els casos de corrupció són casos més lletjos, perquè estem tots en contra de la corrupció i per això apunten a una qüestió moral. Fan el joc de fer-te dubtar, com ha passat en altres llocs del món. En alguns casos, com quan impedeixen al Parlament debatre sobre el referèndum, és molt evident. D'altres casos, com el de Borràs, no són tan evidents. I això és el lawfare.
- Li poso un nom propi: Uriel Bertran. Ha volgut imposar la "llista cívica" a l'ANC?
- No. L'Uriel Bertran ha tingut una trajectòria política molt intensa i molta gent pensa en ell per aquesta trajectòria, però dins de l'ANC és un magnífic coordinador d'Estratègia i Discurs. Afavoreix el debat, parla amb tothom, i és una persona més amb una veu escoltada dins de l'organització. No imposa res. Dins de l'ANC hi ha sectors que pensen que la llista cívica és una opció per sortir de l'immobilisme. En aquests moments, tots, també l'Uriel, estem fomentant el debat a les bases, sense una postura concreta, per tal que les bases prenguin la decisió.
- Clara Ponsatí defensa l'abstenció a les municipals, Fachin i Costa promouen un discurs per superar els partits independentistes... Podrien liderar la "llista cívica"?
- Pensem en persones referents de l'activisme, com els que ha dit, però no estem en un debat de noms. Hi hauria d'haver persones reconegudes per la gent pel seu activisme.
- Fachin i Costa participen molt d'actes de l'ANC.
- Ells hi són, i també hi ha altres persones. Són noms molt rellevants.
- L'èxit de la "llista cívica" depèn del rumb que prengui Junts? Si s'imposen les tesis de Borràs o bé les de Trias.
- L'ANC està pendent de si surt un projecte per fer la independència, i la interpel·lació al fem a tots els partits que es diuen independentistes. Des de la CUP fins a ERC. Ara s'acabaran els dos anys de marge de l'estratègia del diàleg. ERC dirà alguna cosa? També estem pendents de Junts, que no sembla que tinguin un projecte sobre la taula. Si no hi ha projecte, s'haurà d'impulsar aquesta llista cívica.
- Presentar una "llista cívica" per treure menys de 10 diputats seria un fracàs?
- No hi ha garanties, evidentment. Dependrà de la il·lusió de la gent que vulgui fer la llista i s'hi vulgui implicar. Tot apunta que estaríem parlant d'una agrupació d'electors, que no té vocació d'estabilitat, i necessita moltes signatures en molt poc temps. Això ja dona un coixí de rellevància social i d'intenció de vot que et permet sortir amb expectatives.
- Què haurien de fer els diputats d'aquesta llista? Participar de les dinàmiques d'un parlament autonòmic no seria una contradicció?
- Tot plegat està a debat. Una de les opcions que és que sigui una llista per fer la declaració d'independència, i que només tingui aquest punt i no faci res més, encara que això impliqui la dissolució del Parlament i noves eleccions. Participar de la dinàmica del Parlament autonòmic seria contradictori.
En aquesta entrevista amb Nació, Feliu detalla en quin punt es troba la configuració del quart espai independentista i quina és la funció que hauria de fer aquesta "llista cívica" si finalment es presenta a les eleccions i entra al Parlament. Segons ella, seria contradictori que els diputats d'aquesta llista participessin de la dinàmica de la cambra autonòmica, i un dels plantejaments que s'ha fet en els debats és que es presentin a les eleccions amb l'únic objectiu de fer la independència. Feliu reflexiona també sobre el retorn de Clara Ponstí i la condemna de Laura Borràs, que insisteix que és un cas de lawfare.
- S'ha calmat la crisi interna a l'ANC?
- Sí, estem treballant amb grans consensos i així s'ha vist en els darrers plenaris del secretariat nacional. Ara estem amb el full de ruta, aprovat al secretariat i que ara passa a les territorials perquè hi hagi debat. Estem il·lusionats.
- Què s'hauria d'haver fet millor per evitar la dimissió del vicepresident Jordi Pesarrodona?
- Hem de mirar endavant i que tothom se situï en el debat.
- Han parlat?
- Havíem parlat molt, però ara tothom ha agafat el seu camí.
- Què vol dir?
- Tothom se situa on li sembla en el debat independentista.
"La desobediència civil és imprescindible i jo estic disposada a desobeir"
- La desobediència civil és l'eina imprescindible per aconseguir la independència?
- Evidentment, i així consta al full de ruta. Es parla de desobediència i lluita no violenta, de lluita activa i pacífica, i estem en aquesta línia.
Dolors Feliu. Foto: Adrià Costa Rifà
- I en què es concreta? Quins actes concrets fan de desobediència?
- L'acte més gran va ser l'1-O, una desobediència que va servir per fer un embat davant la negativa de l'Estat de fer un referèndum. Es produeixen moltes desobediències molt simbòliques i rellevants, com el retorn de Clara Ponsatí, que ha tornat directament a Catalunya sense posar-se a disposició del Tribunal Suprem, o com Josep Costa, que no va comparèixer al seu judici per posar en evidència el TSJC. Aquests símbols també importen.
- Clara Ponsatí va tornar i no va anar a Madrid, però no ha passat res. No es va negar a ser detinguda, no hi va haver cap gest de resistència pacífica, cap manifestant va impedir que fos arrestada per un agent dels Mossos, que la va convidar a acompanyar-lo... No va ser una desobediència una mica descafeïnada?
- No es va percebre així. La gent que era allà va percebre que hi havia una diferència entre anar primer a Madrid o venir directament aquí i arriscar-te a una detenció. Van passant coses, van identificant gent, es van fent judicis... Passen coses, però fins que no arribem a la independència no en passarà una de definitiva.
- Vostè està disposada a desobeir?
- És clar. La presidència de l'ANC és un dels llocs més arriscats, perquè defensem molt fort la independència unilateral i el fet que hi hagi un nou embat. Ningú qüestiona que estic disposada a desobeir. Tots els activistes tenen aquesta pulsió d'enfrontar-se a l'Estat, però hem de fer un pla per aconseguir la independència. Pots anar desobeint o anar fent coses, però cal un pla per l'embat.
- Desobeir sí, però que tingui sentit. És això?
- Hem de desobeir perquè no ens deixen fer la independència. Si no desobeïm nosaltres, desobeeixen ells, ara per exemple amb l'espionatge de Pegasus hem vist la poca atenció de la comissió del Parlament Europeu. L'estat espanyol desobeeix els drets fonamentals.
- Clara Ponsatí va dir que no estava disposada a anar a la presó. Quin és el seu límit per aconseguir la independència?
- No tinc ganes d'anar a la presó, ni d'anar a l'exili, ni de morir-me, evidentment. Jo vull fer la independència. Hi ha un punt de risc que s'ha de passar per fer la independència. Si et quedes a mitges, que la fas però no la fas, et quedes sota la repressió de l'Estat, que encara et domina. Cal trencar aquest estadi i accedir a la independència i mantenir-la. No quedar-te a mitges i anar a la presó. Fem la independència per així no estar sotmès als tribunals espanyols o al 155 del Senat. La mateixa sentència del procés diu que el Parlament va tancar amb un paper del Senat. Cal pensar que hi ha un moment que s'ha de trencar, i mantenir-ho.
Dolors Feliu. Foto: Adrià Costa Rifà
- Què fa l'ANC que sigui desobediència civil?
- Plantegem un nou embat per fer la independència. Aquesta és la gran desobediència civil. Abans, volem aprofitar totes les mobilitzacions que siguin possibles, i en plantejarem de noves amb la presidència europea de l'estat espanyol.
- Diuen que l'independentisme es troba en una nova fase per fer un nou embat. Què vol dir això? Què ha canviat?
- Som en una nova fase del procés i volem fer un nou embat. L'embat és el moment que tornem a provar la independència. En els darrers cinc anys i mig, des de l'1-O, hem demanat implementar aquell mandat, però els partits no ho veuen clar i diuen que no. No tenen projecte. El que ha canviat és que estem disposats a fer un projecte que pugui tirar endavant sense els partits, que no depengui de la negativa d'unes quantes cúpules de partit. Avançar en tots els àmbits: al carrer, denunciant, demostrant que no som Espanya, que volem ser independents... Per exemple, aprofitant el cas de Clara Ponsatí, que no reconeix els tribunals espanyols. Fem aquest exercici fins que amb les institucions, la gent al carrer i el moviment social organitzat aconseguir la independència.
- Quan presentaran el document del Pacte del Moviment Civil Independentista?
- Vam presentar les conclusions després de la Conferència i estem elaborant aquesta proposta de document, però això serà més lent. La idea és fer xarxa. De la Conferència en van sortir diverses idees, algunes contradictòries. L'Albano Dante Fachin aplaudia que no fossin propostes monolítiques. Volen trobar un punt comú per fer aquest Pacte Nacional per poder debatre i avançar, com passava amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir o pel Referèndum. El moment és canviant, en qualsevol moment pot canviar la situació. No sabem com canviaran els escenaris.
"El retorn de Puigdemont podria ser un detonant per forçar l'embat
- Pot ser amb el retorn de Puigdemont?
- Això seria una gran cosa.
- És necessari el retorn de Puigdemont per forçar l'embat?
- Podria ser un detonant, però n'hi poden haver d'altres. No es pot descartar. El president Puigdemont és una peça molt rellevant del procés.
Dolors Feliu. Foto: Adrià Costa Rifà
- La reforma del codi penal ha beneficiat Clara Ponsatí?
- La modificació del codi penal amb la reforma de la sedició arriba per la pressió del Consell d'Europa i dels relators de l'ONU, que demanaven suprimir aquest delicte i els indults. La reforma és la conseqüència lògica de la pressió internacional sobre Espanya. És clar que ha afavorit Ponsatí, però també per la seva feina de fer pressió internacional.
"El posicionament d'ERC i la CUP és volgudament poc conscient respecte d'una situació de gran repressió que hi ha darrere del cas de Borràs"
- Laura Borràs hauria de dimitir com a presidenta del Parlament?
- La sentència reconeix que hi ha un punt de fuga de justícia, perquè demana l'indult. Això mostra una pressió política, que no és justícia. Els partits polítics haurien d'analitzar la pressió contra l'independentisme, situar-se i reaccionar.
- S'han posicionat força. ERC i la CUP diuen que és un cas de corrupció.
- Com deia Vicent Partal, hi ha actuacions que es poden enjudiciar, però la mateixa sentència reconeix que les penes són desproporcionades i passa la pilota al govern espanyol amb l'indult en plenes eleccions i un possible canvi de govern. Aquest posicionament dels partits és volgudament poc conscient respecte d'una situació de gran repressió que hi ha darrere del cas de Borràs.
- L'indult fa referència a la falsedat documental perquè no hagi d'entrar a presó, però no diu res de la prevaricació, que és un delicte de corrupció. Ajuda, un cas així, al moviment independentista?
- Hi ha tota una repressió i es magnifica tot.
"Si el cas Borràs ajuda a l'independentisme? És repressió i es magnifica tot"
- Defensen que cap independentista pot tenir un judici just a l'Estat, però els independentistes no són éssers de llum. També poden cometre il·legalitats. Mentre no arriba la independència, què planteja l'ANC per jutjar els independentistes?
- Ja estem tardant a fer la independència, perquè tenim un problema. Tot està tenyit per aquesta ideologia. Ho veiem amb la presó de Sandro Rosell, les gravacions de Villarejo, l'operació Catalunya, acusacions falses, l'espionatge amb Pegasus i sense autorització judicial... Tenim un problema, i la solució passa per ser-ne conscients i fer la independència. No refiar-se dels tribunals és perjudicial fins i tot per la pròpia vida ciutadana, perquè hem de tenir uns tribunals dels quals ens poguem refiar.
Dolors Feliu. Foto: Adrià Costa Rifà
- Posa al mateix nivell el cas de Pegasus, amb espionatge a dirigents independentistes, i el de Laura Borràs, amb uns correus electrònics que tots hem pogut llegir i una condemna per prevaricació i falsedat documental. Es positiu per al moviment agrupar dos casos d'aquestes característiques?
- Evidentment els casos amb acusacions de corrupció són més lletjos. Estem acostumats a una repressió tan gran que fins i tot se'ns qüestiona posar un llaç al balcó de la Generalitat. Els casos de corrupció són casos més lletjos, perquè estem tots en contra de la corrupció i per això apunten a una qüestió moral. Fan el joc de fer-te dubtar, com ha passat en altres llocs del món. En alguns casos, com quan impedeixen al Parlament debatre sobre el referèndum, és molt evident. D'altres casos, com el de Borràs, no són tan evidents. I això és el lawfare.
"Ponsatí, Fachin o Costa a la llista cívica? Pensem en referents de l'activisme com ells, però no estem en un debat de noms"
- Li poso un nom propi: Uriel Bertran. Ha volgut imposar la "llista cívica" a l'ANC?
- No. L'Uriel Bertran ha tingut una trajectòria política molt intensa i molta gent pensa en ell per aquesta trajectòria, però dins de l'ANC és un magnífic coordinador d'Estratègia i Discurs. Afavoreix el debat, parla amb tothom, i és una persona més amb una veu escoltada dins de l'organització. No imposa res. Dins de l'ANC hi ha sectors que pensen que la llista cívica és una opció per sortir de l'immobilisme. En aquests moments, tots, també l'Uriel, estem fomentant el debat a les bases, sense una postura concreta, per tal que les bases prenguin la decisió.
- Clara Ponsatí defensa l'abstenció a les municipals, Fachin i Costa promouen un discurs per superar els partits independentistes... Podrien liderar la "llista cívica"?
- Pensem en persones referents de l'activisme, com els que ha dit, però no estem en un debat de noms. Hi hauria d'haver persones reconegudes per la gent pel seu activisme.
- Fachin i Costa participen molt d'actes de l'ANC.
- Ells hi són, i també hi ha altres persones. Són noms molt rellevants.
Dolors Feliu. Foto: Adrià Costa Rifà
- L'èxit de la "llista cívica" depèn del rumb que prengui Junts? Si s'imposen les tesis de Borràs o bé les de Trias.
- L'ANC està pendent de si surt un projecte per fer la independència, i la interpel·lació al fem a tots els partits que es diuen independentistes. Des de la CUP fins a ERC. Ara s'acabaran els dos anys de marge de l'estratègia del diàleg. ERC dirà alguna cosa? També estem pendents de Junts, que no sembla que tinguin un projecte sobre la taula. Si no hi ha projecte, s'haurà d'impulsar aquesta llista cívica.
"Seria contradictori que la llista cívica participés de les dinàmiques del Parlament"
- Presentar una "llista cívica" per treure menys de 10 diputats seria un fracàs?
- No hi ha garanties, evidentment. Dependrà de la il·lusió de la gent que vulgui fer la llista i s'hi vulgui implicar. Tot apunta que estaríem parlant d'una agrupació d'electors, que no té vocació d'estabilitat, i necessita moltes signatures en molt poc temps. Això ja dona un coixí de rellevància social i d'intenció de vot que et permet sortir amb expectatives.
- Què haurien de fer els diputats d'aquesta llista? Participar de les dinàmiques d'un parlament autonòmic no seria una contradicció?
- Tot plegat està a debat. Una de les opcions que és que sigui una llista per fer la declaració d'independència, i que només tingui aquest punt i no faci res més, encara que això impliqui la dissolució del Parlament i noves eleccions. Participar de la dinàmica del Parlament autonòmic seria contradictori.