El que es juguen els andorrans en les eleccions de diumenge

Aquest diumenge hi ha eleccions a Andorra. El Principat vota enmig d'una incertesa sobre els resultats, després de tres legislatures en les quals la formació de centredreta Demòcrates d'Andorra ha ocupat el govern. L'actual cap del Govern, Xavier Espot, es presenta a la reelecció. Però no és ell el cap de l'Estat. El sistema polític andorrà té la seva complexitat. Constituït com a principat, els dos coprínceps són el president de França i el bisbe de la Seu d'Urgell, que comparteixen la condició de caps d'estat. 

Diumenge, els andorrans elegiran els 28 membres del Consell General, el parlament de les valls. La meitat d'ells, 14, són elegits per sistema majoritari en cada una de les set parròquies. La força que s'imposa en una s'emporta dos consellers. Això dona als sectors més conservadors del país, amb especial domini de les petites parròquies, com Canillo o Ordino, un clar avantatge. Els 14 consellers restants són elegits a través d'una llista nacional. Això és el que està en joc.
 

Alternança després de dotze anys?

El Principat ha estat governat des del 2011 per Demòcrates d'Andorra (DA), formació que es proclama centrista i que els seus adversaris situen en una dreta moderada. Fins fa ben poc, les expectatives els donaven moltes probabilitats de revalidar l'hegemonia. Però aquest cop, les eleccions apareixen molt obertes. Una enquesta elaborada per Andorra Recerca i Innovació, feta a 1.210 enquestats, mostrava que un 47% dels andorrans estaven indecisos. DA acusa cert desgast i ha tancat acords amb diverses formacions locals i amb Liberals, partit més conservador, a Andorra la Vella.
 

Una esquerra recosida

Un dels factors que han obert el camp de possibilitats en aquestes eleccions ha estat l'aliança electoral entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Progressistes SDP, liderat per l'excap de govern Jaume Bartumeu. Tensions personals van provocar la fractura al PS fa deu anys, el que ha condemnat l'esquerra andorrana a una travessia per l'oposició. Aquest cop van junts, amb Pere López de candidat. L'única vegada que l'esquerra ha governat el país va ser amb Bartumeu entre el 2009 i el 2011.
 

L'associació amb la Unió Europea

El lligam amb la Unió Europea ha estat un dels temes de debat en la campanya. Hi ha negociacions entre la UE i els petits estats europeus com San Marino, Mònaco i Andorra. Està previst tancar un acord d'associació amb Brussel·les, que després es posaria a referèndum, potser a finals d'any. Però el vincle amb la UE genera controvèrsia. Perviu al país un corrent molt hostil a les influències foranes. I aquesta campanya ha mostrat l'existència d'un populisme de dretes, encarnat per Andorra Endavant, liderat per Carine Montaner, que propugna aturar les negociacions amb Brussel·les i "prioritzar Andorra".

L'associació amb la UE tindrà efecte en molts aspectes de la vida andorrana. Caldrà veure com es produeix l'encaix del sector financer i de les grans operadores monopolístiques, com Andorra Telecom i FEDA (Forces Elèctriques d'Andorra).
 

Habitatge i cost de la vida, temes centrals

Una novetat de l'actual moment polític a Andorra és el predomini que han tingut els temes socials en la campanya. La inflació també ha fet els seus estralls al país i l'habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu han estat tema de debat. La pressió d'inversors estrangers ha imposat la construcció d'habitatges de luxe, forçant segments cada cop més nombrosos del país a haver de fixar la seva residència fora del Principat. La pandèmia ha accentuat l'arribada de gent de nivell alt que s'han refugiat al país. No hi ha preu de lloguer digne per un treballador mitjà.

D'altra banda, malgrat que la FEDA és pública i l'electricitat sempre ha estat relativament barata al país, se n'ha d'importar de França i Espanya, i el cost ha pujat, afectant també el nivell de vida i empobrint una franja de treballadors i classes mitjanes. Sobre aquesta inquietud creix el partit Concòrdia, format per joves andorrans com Cerni Escalé i que alguns qualifiquen de nova política.
 

O avortament o coprínceps

Un tema que ha aparegut de nou és el de l'avortament. Tot i que una majoria de la societat andorrana defensa la despenalització, fins ara una majoria no ha volgut legalitzar la interrupció de l'embaràs. L'actual cap de Govern ha justificat aquesta posició argumentant que posaria en perill la continuïtat dels coprínceps, concretament l'eclesiàstic, del tot contrari a una llei avortista. DA sí que avalar una llei d'"acompanyament" que permet que les andorranes que vulguin interrompre el seu embaràs ho facin, però fora, i després disposin d'uns serveis socials que en tenen cura. Però a Andorra la mitra encara té el seu pes.