Pedro Sánchez coneix a la perfecció el pavelló Antonio Magariños de Madrid. Era l'antiga pista de l'Estudiantes, on el president espanyol va aprendre a estimar el bàsquet, i també ha estat seu habitual de mítings del
PSOE. El recinte acollirà aquest diumenge l'acte final de l'anomenat "procés d'escolta" impulsat per
Yolanda Díaz, en el qual s'oficialitzarà la candidatura de la vicepresidenta i ministra de Treball a les eleccions estatals del mes de desembre. Res és casualitat en política. Díaz pretén convertir
Sumar en l'enèsima marca estatal que l'aglutini els projectes polítics a l'esquerra del PSOE,
una refundació plena d'entrebancs i de la qual en depèn la viabilitat d'un altre
govern de coalició. Sánchez és el primer interessat, doncs, en la viabilitat de la candidatura de la seva companya d'executiu en el combat electoral contra el bloc de les dretes.
Díaz, que no entrarà en l'esbarzer de les municipals per preservar-se, encetarà ara la part més complexa per articular la proposta de Sumar: posar d'acord la macedònia de sigles i interessos que en formaran part. Les
tensions més rellevants —i públiques— són amb
Podem, unes tibantors difícils de deslligar de la pugna per les quotes de poder. La formació morada exigeix constituir una relació bilateral amb Sumar i
primàries obertes per confeccionar la llista, tal com va recalcar aquest mateix dissabte en el Consell Ciutadà estatal. El resultat que Podem obtingui a les municipals pot ajudar Díaz a esmorteir les exigències que ara escolta.
La negociació, en qualsevol cas, no serà senzilla: Díaz és la figura amb més projecció per mantenir l'estatus de l'espai ara articulat en el grup confederal d'Unides Podem —i compta amb el suport de socis com els
comuns—, però el partit fundat per
Pablo Iglesias és qui té més estructura organitzativa per mobilitzar les bases. Podem no és l'únic protagonista en l'escaquer: també hi tenen pes En Comú Podem, Esquerra Unida, Més País, Més Madrid, Galícia en Comú o Projecte Drago, el projecte de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez. Aquests són els noms més influents de la galàxia de Sumar.
Yolanda Díaz: la candidata
La vicepresidenta espanyola va compartir protagonisme amb Sánchez
en el torn de rèplica a la moció de censura presentada per Vox. Pensant en l'horitzó electoral, la
Moncloa li va concedir temps de pantalla per projectar que l'única alternativa viable a l'entesa entre el PP i l'extrema dreta és un govern de coalició d'esquerres. Díaz és la companya de viatge amb qui se sent més còmode Sánchez i el PSOE, amb una relació més distant amb veus com
Ione Belarra i
Irene Montero, del poder orgànic de Podem. Veus de la formació morada fins i tot han denunciat que la Moncloa alimenta l'aparador de Díaz i menysté la projecció de les seves ministres. Convertida en la líder política més ben valorada pel CIS —un 4,89 sobre 10 en l'enquesta d'aquest març—, Díaz ha mantingut un discret segon pla en la polèmica reforma de la llei del "només sí és sí" i s'adjudica avenços com l'augment del
salari mínim i la nova
reforma laboral. Militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i amb bona relació amb Esquerra Unida, insisteix que Sumar tindrà èxit si "no va de partits" i s'espolsa qualsevol responsabilitat en les baralles.
Ada Colau: l'aliada
L'alcaldessa de Barcelona és el suport polític més rellevant que té Díaz. La líder dels comuns està
plenament implicada en la confecció de Sumar i impulsa la figura de la ministra de Treball com la millor candidata per afermar les aspiracions electorals de l'espai de l'esquerra alternativa. Colau, que sempre havia mantingut una relació freda amb Pablo Iglesias i tampoc ha establert lligams profunds amb Podem, ha compartit mítings amb Díaz i aprofita les xarxes socials per reivindicar la plataforma de la vicepresidenta espanyola, de la qual en formarà part
En Comú Podem. Díaz li farà costat en la campanya de les municipals, perquè Sumar espera el torn de les espanyoles de finals d'any.
Josep Vendrell: l'arquitecte
L'exdirigent d'
Iniciativa i ara
cap de gabinet de Díaz al Ministeri de Treball és un dels noms de l'entorn dels comuns implicats en la confecció de Sumar. Amb llarga trajectòria en el partit ecosocialista i després ressituat en l'espai polític liderat per Colau, Vendrell empeny la plataforma electoral al costat d'altres figures amb passat a ICV, com l'eurodiputat
Ernest Urtasun, que també té un vincle estret amb la vicepresidenta espanyola, i dirigents dels comuns ben connectats amb Colau, com el ministre
Joan Subirats.
Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unides Podem, no forma part del cercle més estret de Díaz, però empeny per unir totes les sensibilitats de l'esquerra confederal dins del projecte de Sumar.
Xavier Domènech: l'oracle
L'expresident del grup parlamentari de
Catalunya en Comú fa temps que va tornar a la carrera acadèmica, després d'un comiat aspre amb els comuns, de la qual n'era una de les figures més identificables. Domènech va guanyar, com a candidat d'En Comú Podem, dues eleccions espanyoles a Catalunya i va tenir un rol rellevant al Congrés quan Pablo Iglesias era el mascaró de proa de Podem.
Ha exercit d'assessor extern de Díaz en la gestació de Sumar, de la mateixa manera que va ser un dels dirigents més escoltats per Iglesias. No té cap intenció de tornar a la
política activa, però Díaz l'escoltarà per repensar l'esquerra.
Pablo Iglesias: el franctirador
L'exvicepresident espanyol i fundador de Podem va ungir Díaz com a successora al govern de coalició, però la seva
relació s'ha deteriorat. Amb ascendent sobre el partit que va crear i convertit en tertulià i podcàster estrella, Iglesias ha parlat en nom de Podem quan ha corregit o atacat Díaz. El moment de més tensió es va produir en plena tempesta per la
llei del "només sí és sí", que castigava Irene Montero. Iglesias va afirmar que era "
miserable, covard i políticament estúpid" posar-se "de perfil" quan es fuetejava en públic una companya d'executiu, dards dirigits a Díaz. Allunyats personalment i política, la seva pugna sintetitza com és de profunda l'esquerda entre la vicepresidenta i Podem.
Ione Belarra i Irene Montero: les adversàries
El divorci entre les ministres de Podem i Díaz és manifest. Ione Belarra, que també és secretària general de la formació morada des del juny de 2021, i Irene Montero són la veu del partit al govern espanyol. Cap de les dues ha amagat la seva
distància amb la vicepresidenta i han exigit repetidament a la líder de Sumar un
paper protagonista de Podem en la
cuina del nou espai. La negociació de la candidatura no serà senzilla, perquè el partit no vol renunciar a tenir un rol preponderant mentre Díaz pretén diluir-hi el pes de les formacions.
Íñigo Errejón: el soci natural
Un dels fundadors de Podem i líder de
Més País manté una relació cordial amb Díaz, fins al punt que ha compartit actes polítics amb la vicepresidenta espanyola en el trajecte per pensar l'artefacte de Sumar. La seva formació, però, encara no ha aclarit si confluirà en la plataforma electoral, com passa amb
Més Madrid, de
Mónica García. Errejón, que manté vincles estables amb formacions perifèriques com Compromís o Més Mallorca, ha teixit aliances amb Projecte Drago, de l'exdiputat Alberto Rodríguez, o Verds Equo. Tots s'agrupen en la iniciativa
Acord del Túria, que podria ingressar a Sumar o tenir vida pròpia en els comicis de desembre a l'Estat. Errejón, barallat amb Iglesias i allunyat de tot el que representa Podem, no ha confrontat amb Díaz en el
trajecte sinuós per repensar l'esquerra espanyola.
