23
de març
del
2023
Actualitzat
el
24
de març
a les
16:31h
Veure Ramón Tamames de la mà d'una força d'extrema dreta com Vox segurament hauria sonat a ciència-ficció per a molts, fa algunes dècades. Tot i això, el cert és que la base electoral d'aquesta formació és similar a la que apel·la el comunisme que fa un temps abraçava el fallit candidat a desbancar Pedro Sánchez. Molts treballadors de classe baixa fan confiança als de Santiago Abascal, que obté millors resultats als barris més pobres i més rics, i fins i tot un petit sector dels seus simpatitzants es declara d'esquerres.
Segons els baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicats des de mitjan 2021, es tracta d'un 3% de la base electoral de Vox. Un percentatge minso, però constant, entre un electorat decantat clarament cap a la dreta. Pràcticament, tres de cada quatre dels seus votants i simpatitzants s'hi situa, cinc punts més que en el cas del PP. Traslladat en termes absoluts, són uns 90.000 els espanyols que, malgrat fer costat a l'extrema dreta, mantenen que es troben al cantó esquerre de l'eix ideològic.
Com es posicionen ideològicament els votants i simpatitzants de cada partit?
Més enllà del seu desconeixement polític o garbuix ideològic, què caracteritza aquests electors funambulistes que basculen entre les idees pretesament progressistes i el vot ultra? Quins elements els diferencien del gruix de la base social de Vox i de la resta de ciutadans que es declaren d'esquerres? Algunes dades apunten a que presenten característiques més pròpies de sectors precaris que el conjunt de simpatitzants d'Abascal. En concret, els progressistes que flirtegen amb Vox es defineixen menys a si mateixos com a classe mitjana del que ho fa el gruix de votants d'aquest partit i, en canvi, se situen més entre la classe mitjana-baixa o baixa.
Igualment, aquesta ala esquerra dels seguidors d'Abascal es diferencia del gruix dels seus simpatitzants en que n'hi ha més que es troben en situació d'atur i perquè, malgrat que són lleugerament més joves (a diferència de Tamames), tenen nivells d'estudis inferiors. Així mateix, mostren més preocupació per qüestions vinculades al món laboral i també presenten diferències en aspectes que caracteritzen les forces conservadores, com la religió. Entre els "progressistes" de Vox, hi ha més ateus, agnòstics i no-creients i, entre els que sí que es declaren catòlics, n'hi ha força menys de practicants.
Com es caracteritzen els "progressistes" de Vox, el gruix dels seus simpatitzants, el conjunt de ciutadans d'esquerres i la població total?
El periodista expert en extrema dreta Xavier Rius Sant, autor de Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal), apunta diverses hipòtesis que podrien explicar aquest acostament a l'extrema dreta des de posicions progressistes. Segons explica, una part del seu vot arriba de nacionalistes espanyols molt defensors de la unitat de l'Estat crítics amb l'aplicació d'un 155 per part del PP que, a parer seu, va ser massa tou. Independentment que pugui tractar-se de gent, per exemple, favorable a l'avortament, l'acostament seria en clau espanyolista.
Per altra banda, també hi podria haver simpatitzants seduïts per la protesta frontal i desacomplexada, més enllà del contingut concret. O també col·lectius que identifiquen Vox com l'única formació que, ideari global a banda, defensa els seus interessos particulars, com podria ser una part dels transportistes, els caçadors o pares divorciats que se sentin perjudicats per l'impacte de les polítiques de gènere en els termes de la seva separació.
En tot cas, Rius Sant també recorda que a Vox hi conviu "una ànima falangista, amb un ideari formalment socialitzant i d'esquerres". Similar al recentment dissolt Moviment Social Republicà (MSR), part del qual ara es troba dins de la formació d'Abascal "amb reivindicacions que, si s'obvia el discurs sobre Catalunya i la migració, es podria confondre amb el d'algun partit d'esquerres".
En el cas de Vox, això és molt matisat, si bé, per exemple, va incloure entre les seves bases doctrinàries l'impuls de lleis contra la usura, postura que després no ha desenvolupat. Alguns representants d'aquest sector que veu del falangisme són Javier Ortega Smith i Jorge Buxadé. Tot i això, Rius Sant assenyala que, per ara, Vox no ha aconseguit allò que sí que va assolir el Front Nacional francès en sumar molts suports a barris tradicionalment comunistes on va quallar el discurs contra la immigració. I no sembla que, tal com ha anat la moció de censura, l'operació Tamames hagi de permetre a curt termini a Abascal la mateixa conversió.
Segons els baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicats des de mitjan 2021, es tracta d'un 3% de la base electoral de Vox. Un percentatge minso, però constant, entre un electorat decantat clarament cap a la dreta. Pràcticament, tres de cada quatre dels seus votants i simpatitzants s'hi situa, cinc punts més que en el cas del PP. Traslladat en termes absoluts, són uns 90.000 els espanyols que, malgrat fer costat a l'extrema dreta, mantenen que es troben al cantó esquerre de l'eix ideològic.
Com es posicionen ideològicament els votants i simpatitzants de cada partit?
Més enllà del seu desconeixement polític o garbuix ideològic, què caracteritza aquests electors funambulistes que basculen entre les idees pretesament progressistes i el vot ultra? Quins elements els diferencien del gruix de la base social de Vox i de la resta de ciutadans que es declaren d'esquerres? Algunes dades apunten a que presenten característiques més pròpies de sectors precaris que el conjunt de simpatitzants d'Abascal. En concret, els progressistes que flirtegen amb Vox es defineixen menys a si mateixos com a classe mitjana del que ho fa el gruix de votants d'aquest partit i, en canvi, se situen més entre la classe mitjana-baixa o baixa.
Igualment, aquesta ala esquerra dels seguidors d'Abascal es diferencia del gruix dels seus simpatitzants en que n'hi ha més que es troben en situació d'atur i perquè, malgrat que són lleugerament més joves (a diferència de Tamames), tenen nivells d'estudis inferiors. Així mateix, mostren més preocupació per qüestions vinculades al món laboral i també presenten diferències en aspectes que caracteritzen les forces conservadores, com la religió. Entre els "progressistes" de Vox, hi ha més ateus, agnòstics i no-creients i, entre els que sí que es declaren catòlics, n'hi ha força menys de practicants.
Com es caracteritzen els "progressistes" de Vox, el gruix dels seus simpatitzants, el conjunt de ciutadans d'esquerres i la població total?
El periodista expert en extrema dreta Xavier Rius Sant, autor de Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal), apunta diverses hipòtesis que podrien explicar aquest acostament a l'extrema dreta des de posicions progressistes. Segons explica, una part del seu vot arriba de nacionalistes espanyols molt defensors de la unitat de l'Estat crítics amb l'aplicació d'un 155 per part del PP que, a parer seu, va ser massa tou. Independentment que pugui tractar-se de gent, per exemple, favorable a l'avortament, l'acostament seria en clau espanyolista.
Per altra banda, també hi podria haver simpatitzants seduïts per la protesta frontal i desacomplexada, més enllà del contingut concret. O també col·lectius que identifiquen Vox com l'única formació que, ideari global a banda, defensa els seus interessos particulars, com podria ser una part dels transportistes, els caçadors o pares divorciats que se sentin perjudicats per l'impacte de les polítiques de gènere en els termes de la seva separació.
En tot cas, Rius Sant també recorda que a Vox hi conviu "una ànima falangista, amb un ideari formalment socialitzant i d'esquerres". Similar al recentment dissolt Moviment Social Republicà (MSR), part del qual ara es troba dins de la formació d'Abascal "amb reivindicacions que, si s'obvia el discurs sobre Catalunya i la migració, es podria confondre amb el d'algun partit d'esquerres".
En el cas de Vox, això és molt matisat, si bé, per exemple, va incloure entre les seves bases doctrinàries l'impuls de lleis contra la usura, postura que després no ha desenvolupat. Alguns representants d'aquest sector que veu del falangisme són Javier Ortega Smith i Jorge Buxadé. Tot i això, Rius Sant assenyala que, per ara, Vox no ha aconseguit allò que sí que va assolir el Front Nacional francès en sumar molts suports a barris tradicionalment comunistes on va quallar el discurs contra la immigració. I no sembla que, tal com ha anat la moció de censura, l'operació Tamames hagi de permetre a curt termini a Abascal la mateixa conversió.