Diana Riba: «Les crítiques de Junts? Ens hauríem d'unir per confrontar la barbaritat del 'Catalangate'»

Del 2007 fins al 2017, Diana Riba (Barcelona, 1975) va regentar una llibreria especialitzada en llibres infantils i juvenils a Sant Cugat. La repressió va entrar de ple a la seva vida quan la seva parella, l'exconseller Raül Romeva, va ingressar a presó pels preparatius del referèndum. Lluny de la resignació, Riba va prendre partit dins l'activisme de l'Associació Catalana pels Drets Civils, impulsada pels familiars dels presos polítics i exiliats. I el salt va ser major l'any 2019, quan va ser escollida eurodiputada per ERC.

Des de l'Eurocambra ha denunciat la repressió contra el moviment independentista, i també l'escàndol delCatalangate. Víctima de Pegasus, és la vicepresidenta de la comissió que investiga l'ús d'aquest software a Europa, i que aquesta setmana ha visitat Madrid en una missió especial que ha topat amb la negativa del govern espanyol a col·laborar. En aquesta entrevista amb Nació destaca que la pluralitat de l'independentisme ha estat representat davant la missió europea i lamenta les crítiques de Junts a ERC i Pere Aragonès.

- Estan satisfets amb el desenvolupament de la missió, malgrat la impossibilitat de reunir-se amb polítics del govern espanyol?

- El balanç té aspectes positius i negatius. Celebrem que s'hagi fet la missió a l'estat espanyol després de totes les dificultats que van posar damunt la taula els populars i socialistes europeus. La falta de col·laboració del govern espanyol, però, ha constatat que estem davant d'un estat que s'ha comportat com Polònia i Hongria, destinant molts pocs esforços a esclarir els fets i a parlar amb el comitè. Això és una regressió per a la democràcia.

- La visita de treball ha coincidit amb un festiu a Madrid i una moció de censura. No podien canviar els dies de la missió?

- Els dies van ser escollits per la majoria de l'Eurocambra. Però malgrat que el govern espanyol no es pogués reunir amb nosaltres per la moció de censura, portem un any treballant i ens podria haver enviat informació o demanat una reunió al llarg de tot aquest temps. És evident que no hi ha voluntat política per explicar un dels casos més greus de vulneració de drets com és el Catalangate. Un espionatge tan massiu només s'entén perquè és molt polític i molt poc legal, ja que inclou societat civil, advocats, entorns familiars, i polítics de diferents cambres. Si una cosa ha quedat clara per a tot el comitè europeu és que el Catalangate afecta tots els partits d'una orientació política determinada, l'independentisme. La dimensió de l'espionatge ha quedat més que palesa en aquesta missió.

"L'estat espanyol s'ha comportat com Polònia i Hongria, destinant molts pocs esforços a esclarir els fets"

- Vostè ha fet missions a altres països sobre Pegasus. La falta de col·laboració del govern espanyol s'ha repetit en aquests indrets que han visitat?

- Els estats membres que hem visitat no volen col·laborar. És important remarcar la 'no diferència' entre l'estat espanyol i la resta. L'estat espanyol fa temps que vol demostrar a Europa que és democràtic. En totes les reunions d'aquests dies, els representants de l'Estat, o del PP i PSOE, començaven les seves intervencions reivindicant Espanya com un estat de dret on no es persegueixen les idees polítiques sinó els delictes. Aquesta constant argumentació i justificació demostra que no és així.

"La missió no ha complert amb els objectius, perquè l'agenda no és la que hauria fet ERC"

- La missió ha complert amb les expectatives? 

- La no col·laboració ha donat molta informació. S'ha posat al punt de mira la llei de secrets oficials espanyola i també quin marge hi ha perquè els jutges autoritzin o no unes escoltes. La llei només permet dues maneres de vigilància: escoltes telefòniques durant tres mesos o escorcollar un edifici 24 hores. El cas del Catalangate, que ha estat un espionatge total del telèfon mòbil durant molt de temps, no entra dins d'aquest marc legal. Tampoc els 18 casos en què s'ha espiat membres del govern espanyol, malgrat s'hagi dit que era de manera oficial. Tot i això, la missió no ha complert amb els objectius, perquè l'agenda no és la que hauria fet ERC. Nosaltres havíem reclamat que s'escoltés la societat civil espiada -Òmnium i ANC-, però les majories ho han vetat i només han volgut escoltar Amnistia i Rights International Spain. Tot i això, n'hem tret coses, i s'ha aconseguit donar una visió directa al comitè del què és el Catalangate. 
 
- Des de Junts han criticat ERC perquè en la reunions per escoltar les víctimes només hi havia com a representants tres persones del seu partit: el president Pere Aragonès, la consellera Meritxell Serret, i l'alcaldable Ernest Maragall.

- Estem molt sorpresos per aquestes crítiques i hauríem de demanar una reflexió a Junts. L'independentisme s'ha coordinat des del primer moment que va esclatar el Catalangate. Quan vam proposar noms de víctimes, vam mencionar persones de l'entorn de Junts com Josep Lluís Alay o Gonzalo Boye, i també l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, però no es van acceptar. De totes maneres, a la missió vam aconseguir espais diferents per poder explicar el Catalangate, com va ser la reunió amb la comissió del Parlament que l'investiga. Per part de Junts, Josep Rius i Albert Batet van poder testificar com a víctimes. Sorprèn moltíssim que després de declarar, critiquin i diguin que no hi eren. No entenc aquestes declaracions. Cal construir espais de confiança, i ens hauríem d'unir per confrontar la barbaritat que està fent l'estat espanyol amb aquest cas, i no anar minant els espais que tenim en comú de treball.

"Josep Rius i Albert Batet van testificar com a víctimes. Sorprèn moltíssim que després critiquin a ERC i diguin que no hi eren"

- Sigui com sigui, pot sorprendre que en una reunió sota el nom de "víctimes" només hi hagi tres representants del mateix partit, ERC.

- En els comitès d'investigació sempre hi ha tres blocs fixes: entitats, víctimes i autoritats. El problema va ser que van incloure en l'apartat de víctimes als representants del Govern de la Generalitat en lloc dels de la comissió del Parlament català. Les majories no van voler canviar el títol. El què és clar, és que la comissió de l'Eurocambra no ens vam reunir amb víctimes en aquella reunió sinó amb Aragonès, Serret i Maragall, considerades autoritats. En el cas de Maragall, se'l va considerar així des del Parlament Europeu perquè un exeurodiputat sempre manté el tracte d'eurodiputat. 

- No existia, doncs, cap fórmula perquè hi hagués representants independentistes d'altres partits?

- No, perquè des del Parlament europeu només volien autoritats.

- Va assistir-hi Ernest Maragall. No hi havia espai per a un exeurodiputat de Junts? 

- No, perquè no en tenen cap que sigui víctima. I els actuals, com Carles Puigdemont, van ser escoltats en un hearing específic sobre eurodiputats víctimes, on també vaig participar jo mateixa. Nosaltres haguéssim volgut més representació de víctimes, però no vam poder. En cap cas, però, hi van anar tres militants d'ERC: hi va anar el president de la Generalitat, la consellera, i l'eurodiputat.
 
- Com va ser la trobada amb Aragonès?

- Que un president de la Generalitat hagi estat espiat és gravíssim i demostra la magnitud de la situació. El president Aragonès, en la seva intervenció, malgrat que se li va preguntar pel seu cas personal, va explicar que els quatre últims presidents de la Generalitat [Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas] han estat espiats. Aquesta dada va posar els pèls de punta, i va demostrar la magnitud i la llarga durada de l'espionatge en el temps. El testimoni de Serret també va ser interessant perquè se la va espiar quan era ciutadana belga, i els casos transfronterers són rellevants per al comitè, ja que no només s'espien ciutadans d'un estat sinó ciutadans d'altres estats membres. I Maragall va poder explicar que va ser víctima d'espionatge en un moment electoral. També vull destacar, perquè soc constructiva, com Rius va explicar en l'altra reunió el seu cas, també transfronterer, perquè una de les infiltracions va ser a Bèlgica. Tots els testimonis en la missió han permès que els eurodiputats ens enduem la pluralitat de les víctimes. 

"Aragonès va explicar que els quatre últims presidents de la Generalitat han estat espiats"

- Després de la reunió amb la comissió del Catalangate del Parlament, des de Junts, en roda de premsa, van criticar la política d'aliances d'ERC amb el govern espanyol, quan aquest es nega a col·laborar. Els eurodiputats van veure aquesta divisió?

- En cap cas. Les rodes de premsa posteriors no les veiem, i ens vam quedar amb el que es va dir en el transcurs de la reunió, que va servir per captar la gran quantitat d'espionatge, contra qui es fa, i a quins grups polítics. Va quedar molt clar el 52% de l'independentisme, i també es va demostrar com els socialistes no estaven d'acord amb la resta. En la reunió, en cap moment es va fer cap crítica interna del moviment, ni Junts va dir res del que després va dir en la roda de premsa. 

"Durant la missió va quedar molt clar el 52% de l'independentisme. Junts no va dir res als eurodiputats del que després va dir en la roda de premsa

- Una altra de les reunions esperades va ser amb el secretari d'estat d'Afers Europeus, Pascual Navarro. Com va ser la seva col·laboració?

- Va fer una introducció parlant de la transparència i cooperació del govern espanyol amb la justícia, va mostrar la voluntat de revisar les competències de l'estat i modernitzar el CNI. Va fer una molt bona introducció, que va caure en el moment que no va voler respondre a cap pregunta. Com va passar amb Hongria i Polònia.

- Tampoc van tenir respostes de representants de la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats perquè no es van ni presentar.

- Des del primer moment ens van dir que no hi hauria reunió fins que s'acabés el ple del migdia de la moció de censura. Havíem quedat a la una i no va acabar fins a les tres, i nosaltres havíem de marxar per fer la roda de premsa final. Ara estarem pendents de rebre una invitació d'aquesta comissió, on ens proposin una reunió telemàtica. D'aquesta manera, veurem en els propers dies si tenen interès a col·laborar o si va ser una excusa més per diluir l'agenda de la missió. Nosaltres vam demanar reunir-nos amb una comissió plural i va ser la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, qui va proposar la de Defensa. En la trobada volíem parlar dels 65 casos del Catalangate i debatre sobre si entra o no en la seguretat nacional. 

"Des de la comissió de l'Eurocambra esperem que la comissió de Defensa ens proposi una reunió telemàtica"

 
- Les traves del govern espanyol per investigar el Catalangate demostren la incapacitat d'arribar al fons de l'entrellat. Vostès, però, insisteixen que es trobarà justícia a Europa. En què es basen, quan es demostra que al Parlament Europeu mateix hi ha unes majories que no són partidàries d'això?

- No trobarem justícia al Parlament Europeu perquè no serveix per això. El comitè d'investigació no és un judici. Però nosaltres som a Europa i construïm Europa. El cas del Catalangate és tan gran que fins i tot la vicepresidenta del comitè, que soc jo, en soc víctima, i un membre titular com és el president Puigdemont, també ha estat espiat. Esperança no sé si en tinc massa, però sí sé que puc treballar molt. Ho farem tot per aconseguir que en l'informe final el cas del Catalangate sigui reflectit. I també que surtin recomanacions. El que esperem d'Europa no és una resposta al nostre cas concret, és que en un futur existeixi un marc legal perquè es deixin de vulnerar els drets que s'estan vulnerant. Això sí que ho espero, i ho estem fent tot perquè passi. 

"El que esperem d'Europa no és una resposta al nostre cas concret, és que en un futur existeixi un marc legal perquè es deixin de vulnerar els drets

- Fins a quin punt aquest marc legal tindrà capacitat d'incidència sobre els estats membres, que sempre reclamen sobirania pròpia?

- El marc legal toparà molt amb l'oposició dels estats, ja ho sabem, però ajudarà a posar temes sobre la taula molt importants. El cas de Pegasus ha situat la urgència d'homologar entre tots els estats membres què és la seguretat nacional, i no ho demana només el Parlament Europeu, sinó també el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders. Quan arribarà el marc legal? Falta molt de temps, però mentrestant farem feina. 

- Quins seran, després de la missió a Espanya, els següents passos?

- El primer, elaborar l'informe de la missió, que després serà susceptible d'entrar en l'informe final que ja estem negociant. S'emetran dos informes: un sobre les víctimes i tot el què ha passat, i un altre de recomanacions per a la Comissió Europea. Nosaltres intentarem que recomani, mentre no es fa un marc legal, que es demani una moratòria de no utilització d'aquest programa en casos que són clarament una vulneració dels drets humans. Possiblement, no aconseguirem la moratòria estricta que nosaltres voldríem i serà més flexible, però intentarem que es demani que Pegasus només es pugui utilitzar en casos de terrorisme i sota autorització judicial.

- Arribarem algun dia a saber d'on va venir l'ordre per perpetrar el Catalangate?

- Sí, costarà moltíssim i potser masses anys, però crec que sí. En el meu cas, està a Barcelona en mans de la justícia, i ja s'han obert les diligències. Podrem testificar, i la jutgessa ja ha demanat informació al CNI. De totes maneres, l'únic que pot respondre sobre qui ens ha espiat és NSO. El govern espanyol pot dir-nos si ens ha espiat o no, però és NSO qui ho pot dir del cert. 
 
- Els eurodiputats de la comissió s'han reunit amb NSO. Els han donat respostes?

- No responen les nostres preguntes, però ens van dir que Pegasus no és un programa sinó una arma. Si mai es fa un marc legal, ho hem de posar en la llistes d'armes i respectar les exigir que es respectin les clàusules armamentístiques, que suposen que l'arma porti un codi de rastreig per tal de saber qui i quan l'ha fet servir. 

- Mentre celebraven la missió, el Tribunal Suprem desestimava dimarts els recursos de les defenses dels exiliats, mantenint així la persecució contra Puigdemont per malversació greu. Com reaccionarà ERC als següents moviments?

- Nosaltres estarem al costat dels exiliats de Junts i de la seva estratègia jurídica. Saben que ens tenen al seu costat pel que necessitin, i a mi com a eurodiputada. Per molt que siguin de Junts, eren el nostre Govern empresonat i exiliat, un Govern conjunt, i aquí estarem per respondre conjuntament.

- Parlant de l'estratègia europea conjunta, ara falta un any per a les pròximes eleccions europees. Han obert a ERC el debat de com es presentaran? Fa tres anys ho van fer amb la coalició Ahora Repúblicas, conformada per ERC, Bildu, BNG, Ahora Canarias, Andecha Astur i Puyalón de Cuchas. Ho repetirien?

- Encara no n'hem parlat perquè queda molt de temps, però la voluntat és seguir a Ahora Repúblicas. És una fórmula amb la qual tots estem molt còmodes, i no ha passat res com perquè no s'hagi de tornar a repetir. 

- Diana Riba repetirà com a eurodiputada?

- Jo m'ho estic passant molt bé i aprenent moltíssim. Però és una cosa que hem de parlar amb tot el partit, i jo estaré al costat d'ERC amb la llista que sigui.
 
- Potser és aviat per fer balanç de la seva gestió a l'Eurocambra, però com la valora fins ara?

- De fet, és un bon moment per fer balanç. Jo mai m'havia dedicat a la política, i vaig començar amb en Raül a la presó, ara ja és lliure i la meva vida ha canviat molt. N'he après i em queda un final de legislatura amb informes molt importants, com el reglament de la llibertat de premsa a Europa, la directiva de violències masclistes, i de protecció de periodistes. És un final trepidant, també amb Pegasus. Tinc ganes de gaudir d'aquest any i incidir políticament. He gaudit molt de la política i és una frase que no hauria pensat que podria dir mai.

- Va ser l'empresonament de Raül Romeva el que la va empènyer a fer el pas?

- Amb la presó va entrar el meu motor intern de donar-li veu a ell, que l'havien silenciat. Amb la resta de familiars vam fer l'Associació Catalana pels Drets Civils, i vam fer molta política. El meu salt al Parlament Europeu pot semblar mortal, però no era així perquè al mig hi havia molt d'activisme. Un cop vaig entrar, vaig servir per representar una persona que lluita contra l'empresonament dels polítics, però també vaig fer de mirall d'en Raül. Ell havia estat 10 anys eurodiputat, i molts dels companys que tinc ara, havien treballat amb ell, i el simple fet que em veiessin, els mostrava com era la situació. Això em va obrir les portes a mi, i a ells amb en Raül. Després ja ha vingut el meu propi desenvolupament personal, que no té res a veure amb el meu marit, com demostren les matèries en les quals m'he implicat. Ha sigut un luxe.