21
de març
del
2023
Actualitzat
el
22
de març
a les
10:11h
El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos de les defenses dels exiliats, i també els de les acusacions, contra la interlocutòria de processament dels dirigents independentistes, que va fer-se públic al gener després de l'entrada en vigor de la reforma del codi penal. En el cas de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, se'ls persegueix per malversació agreujada i desobediència, mentre que a Clara Ponsatí i Marta Rovira, la persecució és només per desobediència, que no implica penes de presó. Rovira, de fet, no va presentar recurs. El delicte de sedició, en tots els casos, ha caigut, i no s'ha convertit en un delicte de desordres públics agreujats, tal com demanava la Fiscalia. D'aquesta manera, el jutge Pablo Llarena confirma la seva interlocutòria.
En la interlocutòria, de 52 pàgines, Llarena tomba un per un els arguments de les defenses, de la Fiscalia, i de l'Advocacia de l'Estat, i es ratifica en el que ja fa va dir fa uns mesos i el criteri exhibit per la sala segona del Tribunal Suprem en la revisió de la sentència del procés. Llarena nega que la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí -que ostenten de manera cautelar a l'espera del que digui el Tribunal General de la Unió Europea en les properes setmanes- els empara a Europa, però no pas a Espanya, on mantenen uns privilegis equivalents als que tindrien com si fossin membres del Congrés. També nega que calgui demanar un nou suplicatori, perquè els eurodiputats van ser processats abans d'accedir l'acta d'eurodiputat.
De tota manera, Llarena s'obre ara a la possibilitat de permetre a Puigdemont d'assistir al Parlament Europeu si s'entrega a les autoritats espanyoles i és detingut. La defensa de l'expresident presentarà recurs d'apel·lació, que l'hauran de resoldre jutges diferents del Tribunal Suprem.
En la interlocutòria, Llarena també tomba un altre dels arguments plantejats per Gonzalo Boye. La defensa de Puigdemont sostenia que el procediment al Tribunal Suprem i el del Tribunal de Comptes suposa una vulneració del principi de non bis in idem, és a dir, que no es pot tornar a jutjar una cosa ja jutjada. En la interlocutòria, Llarena recorda que un procediment de responsabilitat comptable com el del Tribunal de Comptes -que amenaça els independentistes amb fiances i multes milionàries- analitza despeses de diners públics que caldria retornar, no pas sancions per un comportament penal que, si existeix, es decidirà en un tribunal de justícia. "Els dos procediments es complementen", remarca el jutge del Tribunal Suprem.
Ara com ara, Pablo Llarena encara no ha activat noves ordres europees de detenció. Al gener, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar sentència sobre les qüestions prejudicials plantejades pel jutge del Suprem. La resolució va permetre interpretacions per a tots els gustos i, si bé permet noves euroordres, també estableix límits per a la seva admissió i dona arguments als exiliats per defensar-se. En tot cas, Llarena encara no les ha activat a l'espera del que digui, d'aquí a unes setmanes, el TGUE, que s'ha de pronunciar sobre el suplicatori que va concedir el Parlament Europeu i que va aixecar la immunitat dels eurodiputats de Junts. Si decau la immunitat, Llarena podria reactivar les euroordres, que les defenses insisteixen que tindrien poc recorregut.
En la interlocutòria, de 52 pàgines, Llarena tomba un per un els arguments de les defenses, de la Fiscalia, i de l'Advocacia de l'Estat, i es ratifica en el que ja fa va dir fa uns mesos i el criteri exhibit per la sala segona del Tribunal Suprem en la revisió de la sentència del procés. Llarena nega que la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí -que ostenten de manera cautelar a l'espera del que digui el Tribunal General de la Unió Europea en les properes setmanes- els empara a Europa, però no pas a Espanya, on mantenen uns privilegis equivalents als que tindrien com si fossin membres del Congrés. També nega que calgui demanar un nou suplicatori, perquè els eurodiputats van ser processats abans d'accedir l'acta d'eurodiputat.
De tota manera, Llarena s'obre ara a la possibilitat de permetre a Puigdemont d'assistir al Parlament Europeu si s'entrega a les autoritats espanyoles i és detingut. La defensa de l'expresident presentarà recurs d'apel·lació, que l'hauran de resoldre jutges diferents del Tribunal Suprem.
En la interlocutòria, Llarena també tomba un altre dels arguments plantejats per Gonzalo Boye. La defensa de Puigdemont sostenia que el procediment al Tribunal Suprem i el del Tribunal de Comptes suposa una vulneració del principi de non bis in idem, és a dir, que no es pot tornar a jutjar una cosa ja jutjada. En la interlocutòria, Llarena recorda que un procediment de responsabilitat comptable com el del Tribunal de Comptes -que amenaça els independentistes amb fiances i multes milionàries- analitza despeses de diners públics que caldria retornar, no pas sancions per un comportament penal que, si existeix, es decidirà en un tribunal de justícia. "Els dos procediments es complementen", remarca el jutge del Tribunal Suprem.
Ara com ara, Pablo Llarena encara no ha activat noves ordres europees de detenció. Al gener, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar sentència sobre les qüestions prejudicials plantejades pel jutge del Suprem. La resolució va permetre interpretacions per a tots els gustos i, si bé permet noves euroordres, també estableix límits per a la seva admissió i dona arguments als exiliats per defensar-se. En tot cas, Llarena encara no les ha activat a l'espera del que digui, d'aquí a unes setmanes, el TGUE, que s'ha de pronunciar sobre el suplicatori que va concedir el Parlament Europeu i que va aixecar la immunitat dels eurodiputats de Junts. Si decau la immunitat, Llarena podria reactivar les euroordres, que les defenses insisteixen que tindrien poc recorregut.