Les sis grans mentides del discurs de Tamames

El Congrés dels Diputats ha escoltat aquest dimarts el discurs que l'economista i exdirigent del PCE Ramón Tamames ha llegit com a candidat de Vox a la presidència del govern espanyol en la moció de censura que s'ha començat a debatre. Tamames, assegut tota l'estona, amb problemes de mobilitat als seus 89 anys, ha parlat durant prop d'una hora assegut en un escó junt amb els diputats de Vox, a pocs metres de Pedro Sánchez, el president al qual vol descavalcar. 

La intervenció de l'acadèmic ha tingut característiques diferents de les que solen acompanyar els discursos dels dirigents del partit ultra. Ha mostrat trets més professorals i un to més ponderat que el de Santiago Abascal, el president de Vox que l'he precedit per explicar els motius de la moció de censura. Però en general ha respost als temes que animen els missatges de l'extrema dreta contra el govern de coalició. Aquestes són algunes de les falsedats més destacades de la seva intervenció. 

1.- "Hi ha qui no pot educar en la llengua materna"

Tamames ha dedicat part del seu discurs al tema de la llengua, tot assegurant que "hi ha compatriotes que no poden ensenyar els seus fills en la llengua materna". El candidat ha dit: "La nostra llengua comuna és vituperada en part de la pròpia Espanya". Una situació que l'"indigna". 

En realitat, la Comissió Europea va recordar l'obligació de complir les lleis. I això és el que va fer el Govern català, ja que la llei del Parlament sobre usos i aprenentatges lingüístics -aprovada per donar resposta a la sentència del 25%- va deixar invalidada aquella exigència de percentatges. El mateix TSJC va reconèixer que la sentència del 25% ja no es podia aplicar, alhora que va elevar qüestió d'inconstitucionalitat davant el TC.

2.- Els nacionalismes, "sobrerepresentats"

Des de l'inici del seu discurs, Tamames ha evidenciat la seva obsessió contra els nacionalismes perifèrics. Ha fet una proposta per reduir la influència dels partits sobiranistes al Congrés, reclamant una llei electoral que posi fi a la suposada "sobrerepresentació" que, segons ell, tenen. 

En realitat, això és fals. Amb l'actual legislació, els territoris que gaudeixen d'avantatge en el Congrés són les ciutats autònomes de Melilla i Ceuta, i les províncies més deshabitades de l'Espanya profunda, demarcacions com Conca, Sòria o Palència. Són precisament en aquestes províncies on s'han covat moltes majories del PP. Barcelona té un diputat per cada 130.000 habitants. Guadalajara, un per cada 25.000.   

3.- La Guerra Civil: "No hi ha un bàndol bo i un dolent"

Tamames també ha escomès contra la memòria democràtica i ha volgut fer una esmena a la totalitat a les polítiques de memòria i de recuperació de la dignitat de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. La seva referència al conflicte armat deu haver fet les delícies del partit que l'ha postulat. "Van cometre atrocitats els dos bàndols", ha afirmat, i també "en una Guerra Civil no hi ha un costat bo i un de dolent". Ha rebutjat que la Segona República fos "angelical" i l'ha equiparat "al caos i la indisciplina". Fins i tot, assumint les tesis més reaccionàries sobre la Guerra Civil, ha assegurat que "la guerra va començar el 1934". Tamames ha criticat totes les polítiques de memòria, assenyalant que "hi ha joves que creuen que la guerra la va guanyar la República".  

L'economista ha obviat un fet essencial: la Guerra Civil la va iniciar un sector de l'exèrcit que es va revoltar contra un govern legítim. El bàndol que en uns mesos va acabdillar Franco es va imposar gràcies al suport donat per l'Alemanya de Hitler i la Itàlia feixista. Un acadèmic com Tamames, que en altres moments de la seva vida ha mostrat erudició, aquest cop l'ha oblidat per justificar el missatge ultra de Vox. 

4.- El règim, en perill

El règim constitucional està en perill i Pedro Sánchez n'és el responsable, ha assenyalat el candidat, que ha criticat els pactes del líder socialista amb els seus socis d'investidura i les seves "concessions". El candidat de l'extrema dreta ha denunciat un suposat projecte per convertir Espanya "no en una república federal, sinó confederal", un projecte del qual seria còmplice Sánchez. El candidat ha aprofitat per fer un elogi a "la unitat d'Espanya, la monarquia i el rei Felip VI".

No només el sector més conservador de l'opinió creu això. També en una franja del votant socialista hi ha inquietud pels pactes de Sánchez. Vox i Tamames ho saben, i furguen en això. Malgrat que no hi hagi ni rastre de cap república confederal i que ni tan sols estigui plantejada cap reforma estatutària al País Basc i la mesa de diàleg a Catalunya porti mesos sense reunir-se.

5.- "Un poder judicial dominat per l'executiu"

Una de les "veritats oficials" del bloc de dretes és que Sánchez ha suposat la fi de la divisió de poders. Tamames s'hi ha referit tot assegurant que "el poder judicial està dominat per l'executiu". Ha arribat a proposar que els membres del Tribunal Constitucional del Tribunal Suprem fossin vitalicis. Ha afirmat, això sí, que encara hi ha tribunals independents, i com a exemple ha posat que el Suprem ha mantingut, tot i la reforma del codi penal, la pena de 13 anys d'inhabilitació a Oriol Junqueras.

Tamames ha mentit clarament aquí perquè sap molt bé que amb la legislació vigent, la renovació del TC i del Consell General del Poder Judicial s'ha de fer a través d'una majoria del legislatiu. Una renovació que ha costat anys de fer al TC i que en el cas del CGPJ encara resta bloquejada pel PP al Congrés.  

6.- Una economia en reculada

Economista de formació, Tamames ha intentat presentar un quadre negatiu de la situació econòmica. Ha assenyalat que Espanya és l'únic país de la UE que no ha superat el PIB d'abans de la pandèmia i la millora en el creixement es deu a un factor exogen: l'increment del turisme. La previsió de creixement que ha fet Brussel·les per a l'economia espanyola és d'un 1,4%, per sota dels càlculs de l'executiu. 

El cert és que la zona euro està responent millor de l'esperat a la crisi i s'allunya l'escenari d'una recessió. Brussel·les ha augmentat la previsió de creixement per a l'economia espanyola, que era de l'1% a la tardor. Entitats tan poc sospitoses com el BBVA Research o lapatronal Foment preveuen un 2023 amb més creixement de l'esperat. I totes les institucions econòmiques han subratllat les dades positives en ocupació, amb més de 20 milions de treballadors inscrits a la seguretat social. També en això, les dades desmenteixen els apocalíptics.