Ara, el govern vilanoví ha destapat els fets i ha anunciat que presentarà una querella criminal per estafa contra el funcionari. Segons detallen fonts municipals a Nació, el membre de la plantilla municipal hauria arribat a desviar uns 30.000 euros de 44 contractes lloguer.
Si bé ara s'obrirà una investigació judicial, per l'Ajuntament el cas és palmari. I suposa una vulneració greu del servei a la ciutadania. Especialment, perquè enterboleix una eina social clau, en plena emergència habitacional, com és la borsa de lloguer social. Aquest mecanisme municipal s'encarrega de vincular famílies en situació de vulnerabilitat econòmica amb propietaris de pisos que els situen per sota del preu de mercat.
Un intermediari inventat
Segons ha detallat el mateix consistori, presumptament aquest treballador municipal accedia als diners de les fiances amb una altra irregularitat: se situava com a intermediari entre el pacte llogater-propietari i l'Incasòl. S'ho feia perquè el deixessin intervenir i ser ell, com a representant de l'administració local, qui es fes càrrec d'introduir la fiança -que equival a una mensualitat- al dipòsit oficial català. Aquesta pràctica, però, no correspon a l'Ajuntament, que mai és part activa del procediment de reserva de la fiança.
El resultat és que s'arribava a pactes de lloguer en què s'atenia a una emergència social, amb famílies que desembutxacaven centenars d'euros, i aquesta quantitat -que hauria de tornar als llogaters quan abandonessin el pis- s'esfumava. L'Ajuntament exposa que en aquests casos s'ha detectat un "abús de confiança" del treballador municipal respecte als llogaters i propietaris. Ara, el consistori assegura que "s'han posat els mitjans necessaris" per saldar els impagaments generats, mentre no es resol el procediment judicial en què es reclamaran les quantitats desaparegudes al funcionari.
De moment, el regidor d'Habitatge de Vilanova i la Geltrú, Xavier Serra, ha volgut recalcar que "la borsa de mediació per lloguer social és un instrument segur que dona servei i cobertura als propietaris i llogaters, amb un procediment pautat que és el que ha permès detectar el problema i reaccionar per aturar-lo". En aquest sentit, remarca que la situació s'ha d'interpretar com un fet "puntual" i que "traeix un dels valors fonamentals de la borsa de lloguer, que és la confiança que dipositen els propietaris" per augmentar el parc d'habitatges assequibles al municipi.
A més de la querella, l'Ajuntament informa que ha incoat un expedient disciplinari contra el funcionari que gestionava l'habitatge assequible al municipi. Com a mesura afegida, se l'ha suspès provisionalment fins que no es resolgui el procediment. I, si finalment es demostren els fets, la proposta de la instructora és separar el treballador del servei actiu, fa constar el govern municipal en un comunicat.
Aquesta situació s'ha donat en plena evolució dels lloguers i, darrerament, també amb un augment del preu de la vida. De fet, si l'any 2017 els registres marcaven un preu mitjà de 583 euros per viure de lloguer a la capital del Garraf, cinc anys després el cost dels arrendaments ja ha arribat als 746 euros de mitjana, segons les dades oficials del darrer trimestre de 2022.
Més enllà de les fiances
Aquest cas ha despertat la crítica del Sindicat de Llogateres del Garraf, que subratlla que "no es pot explicar que durant nou anys s'hagin estat robant fiances d'aquesta manera" si no hi ha un sistema de "rols de poder amb molts personalismes i amiguismes" al darrere. En aquest sentit, des de la plataforma de defensa dels drets dels llogaters apunten a una manera de funcionar de l'Ajuntament que hauria facilitat que s'hagi donat aquest saqueig.
Igualment, des de l'entitat exposen que hi ha veïns que acaben recorrent al sindicat perquè no se'ls dona resposta a les oficines d'habitatge municipal, i lamenten que amb l'actual escenari de manca d'accés a l'habitatge, "no ens podem permetre que els pocs recursos públics que es destinen a l'habitatge no compleixen amb les necessitats que té la ciutadania". En aquest sentit, detallen que el servei municipal deixa al descobert mancances que fan que hi hagi veïns que, ja sigui per fer mediació amb les entitats financeres amb qui s'ha contret un deute o per denunciar assetjament immobiliari, es trobin llargues esperes i manca d'acció. Per tot plegat, s'espera que el cas evident d'una mala praxi almenys serveixi per corregir altres disfuncions.