15
de març
del
2023
Actualitzat
el
16
de març
a les
17:01h
L'acció de govern de l'Ajuntament de Barcelona torna als tribunals. En aquest cas, per petició de la patronal dels operadors de l'enviament de comerç a domicili, que aplega empreses com Amazon, Seur o DHL. Segons ha pogut saber Nació, l'Organització Empresarial de Logística i Transport d'Espanya -UNO- ha portat la taxa barcelonina recent estrenada i coneguda com a taxa Amazon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb la intenció de tombar-la.
Inicialment, la petició de la patronal era que s'apliquessin mesurescautelaríssimes -fet que hauria implicat la suspensió immediata del nou gravamen-, però aquest extrem es va descartar. Ara, el tribunal està valorant si hi aplica mesures cautelars, un mecanisme que també comporta una decisió ràpida sobre si suspèn la nova taxa, però que abans de posicionar-se permet a l'Ajuntament de Barcelona defensar la validesa legal de la iniciativa municipal. Sigui com sigui, una de les mesures estrella del mandat de comuns i PSC queda a expenses del posicionament del màxim òrgan del poder judicial a Catalunya.
La disputa judicial arriba de la mà de l'estrena de la taxa que el govern municipal va presentar com a pionera. UNO va introduir el recurs el 2 de març, un dia després que entrés en vigor el nou mecanisme. El consideren "discriminatori" i argumenten que "ataca els principis tributaris". Ràpidament, l'alt tribunal va donar deu dies al consistori per justificar-se. I l'Ajuntament ja ha complert.
La posició del govern d'Ada Colau és defensar fermament l'ordenança ideada per regular l'ús de l'espai públic per part de les grans operadores postals. En aquest sentit, des de la regidoria de Comerç, que ha liderat la forma final del gravamen, remarquen que també es va obtenir una "àmplia majoria" al plenari municipal quan es va votar la iniciativa, el febrer passat. Hi van votar a favor BComú, PSC, ERC, Junts i Cs. A banda, la taxa també compta amb un informe favorable del Consell Tributari municipal.
En un comunicat recent, l'associació d'empreses del sector logístic i del transport assenyala "contradiccions" en el naixement de la taxa i adverteixen que l'increment dels costos per operar a Barcelona repercutiran en els comerços -siguin grans o petits- o en els clients finals. "Tot i que el nou tribut es fonamenta en la necessitat de cobrir les desigualtats competitives amb el comerç de proximitat, aquest acabarà veient-se afectat per la taxa", resol el president de la patronal, Fernando Aranda.
Pel que fa als arguments que arriben al TSJC, els gegants del comerç -si no facturen més d'un milió d'euros cada any a Barcelona queden exempts de pagar la taxa- addueixen que el va contra les bases tributàries. "L'impost grava l'activitat econòmica de l'operador postal en base a la seva facturació, i no l'ús del domini públic, com pretén defensar l'Ajuntament. Per tant, els operadors postals hauran de suportar una càrrega fiscal injustificada que no s'ajusta a la realitat", puntualitza Aranda.
En essència, doncs, es planteja que l'instrument està mal dissenyat. I remarca que això suposa un greuge per a "un servei d'interès general", insisteixen des d'UNO.
Diverses fonts implicades en l'estira-i-arronsa reconeixen que el problema de fons no són les condicions actuals de la taxa, que suposa un cost assumible per als operadors, als quals els fa pagar únicament 2,6 milions d'euros entre 26 grans empreses, sinó el precedent que genera. L'existència del nou gravamen implica consolidar una possibilitat -fer pagar pel repartiment de paqueteria- que en el futur podria ampliar les exigències i estendre's. Aquest és el principi que més preocupa les empreses del sector.
Una realitat que s'accentua després que la regidora que s'ha encarregat de presentar la taxa barcelonina, Montserrat Ballarín, recentment hagi reivindicat el gran interès que ha suscitat el nou mecanisme municipal. En una entrevista al programa Bàsics de betevé, la representant socialista va expressar que "la taxa Amazon ha aixecat una expectació internacional" que els ha "sorprès", i va esmentar que ja hi ha ciutats que han demanat informació sobre la proposta, com València i Vitòria.
Així, la partida queda dividida i a l'espera d'un posicionament que pot tornar a afectar l'obra de govern dels comuns, que ja ha rebut el revés del TSJC en noves taxes com la dels pisos buits o la de les escombraries. A una banda, la patronal veu riscos i també assenyala que l'argument mediambiental no se sustenta, ja que "un impost sobre les vendes online estimularia les compres físiques" i "augmentaria els desplaçaments de particulars, incrementant la congestió i l'impacte mediambiental".
A l'altra banda, el govern municipal es manté ferm amb una mesura que té punts dòcils, com és el fet de deixar fora de la taxa tots els repartiments que es facin a punts de recollida, coneguts com a lockers. Un sector a l'alça a la ciutat, especialment després que Ajuntament i Generalitat hagin estès també la presència d'armariets per a deixar-hi productes del comerç electrònic, ja sigui a quioscs o estacions de ferrocarrils. Sigui com sigui, la decisió sobre si aquesta taxa se suspendrà provisionalment -a l'espera d'un procés judicial més llarg- arribarà les pròximes setmanes, però no es pot concretar quan, apunten fonts judicials.
Inicialment, la petició de la patronal era que s'apliquessin mesurescautelaríssimes -fet que hauria implicat la suspensió immediata del nou gravamen-, però aquest extrem es va descartar. Ara, el tribunal està valorant si hi aplica mesures cautelars, un mecanisme que també comporta una decisió ràpida sobre si suspèn la nova taxa, però que abans de posicionar-se permet a l'Ajuntament de Barcelona defensar la validesa legal de la iniciativa municipal. Sigui com sigui, una de les mesures estrella del mandat de comuns i PSC queda a expenses del posicionament del màxim òrgan del poder judicial a Catalunya.
La disputa judicial arriba de la mà de l'estrena de la taxa que el govern municipal va presentar com a pionera. UNO va introduir el recurs el 2 de març, un dia després que entrés en vigor el nou mecanisme. El consideren "discriminatori" i argumenten que "ataca els principis tributaris". Ràpidament, l'alt tribunal va donar deu dies al consistori per justificar-se. I l'Ajuntament ja ha complert.
La posició del govern d'Ada Colau és defensar fermament l'ordenança ideada per regular l'ús de l'espai públic per part de les grans operadores postals. En aquest sentit, des de la regidoria de Comerç, que ha liderat la forma final del gravamen, remarquen que també es va obtenir una "àmplia majoria" al plenari municipal quan es va votar la iniciativa, el febrer passat. Hi van votar a favor BComú, PSC, ERC, Junts i Cs. A banda, la taxa també compta amb un informe favorable del Consell Tributari municipal.
Els arguments de la patronal
En un comunicat recent, l'associació d'empreses del sector logístic i del transport assenyala "contradiccions" en el naixement de la taxa i adverteixen que l'increment dels costos per operar a Barcelona repercutiran en els comerços -siguin grans o petits- o en els clients finals. "Tot i que el nou tribut es fonamenta en la necessitat de cobrir les desigualtats competitives amb el comerç de proximitat, aquest acabarà veient-se afectat per la taxa", resol el president de la patronal, Fernando Aranda. Pel que fa als arguments que arriben al TSJC, els gegants del comerç -si no facturen més d'un milió d'euros cada any a Barcelona queden exempts de pagar la taxa- addueixen que el va contra les bases tributàries. "L'impost grava l'activitat econòmica de l'operador postal en base a la seva facturació, i no l'ús del domini públic, com pretén defensar l'Ajuntament. Per tant, els operadors postals hauran de suportar una càrrega fiscal injustificada que no s'ajusta a la realitat", puntualitza Aranda.
En essència, doncs, es planteja que l'instrument està mal dissenyat. I remarca que això suposa un greuge per a "un servei d'interès general", insisteixen des d'UNO.
Diverses fonts implicades en l'estira-i-arronsa reconeixen que el problema de fons no són les condicions actuals de la taxa, que suposa un cost assumible per als operadors, als quals els fa pagar únicament 2,6 milions d'euros entre 26 grans empreses, sinó el precedent que genera. L'existència del nou gravamen implica consolidar una possibilitat -fer pagar pel repartiment de paqueteria- que en el futur podria ampliar les exigències i estendre's. Aquest és el principi que més preocupa les empreses del sector.
Una realitat que s'accentua després que la regidora que s'ha encarregat de presentar la taxa barcelonina, Montserrat Ballarín, recentment hagi reivindicat el gran interès que ha suscitat el nou mecanisme municipal. En una entrevista al programa Bàsics de betevé, la representant socialista va expressar que "la taxa Amazon ha aixecat una expectació internacional" que els ha "sorprès", i va esmentar que ja hi ha ciutats que han demanat informació sobre la proposta, com València i Vitòria.
Una taxa a l'espera de validació judicial
Així, la partida queda dividida i a l'espera d'un posicionament que pot tornar a afectar l'obra de govern dels comuns, que ja ha rebut el revés del TSJC en noves taxes com la dels pisos buits o la de les escombraries. A una banda, la patronal veu riscos i també assenyala que l'argument mediambiental no se sustenta, ja que "un impost sobre les vendes online estimularia les compres físiques" i "augmentaria els desplaçaments de particulars, incrementant la congestió i l'impacte mediambiental".A l'altra banda, el govern municipal es manté ferm amb una mesura que té punts dòcils, com és el fet de deixar fora de la taxa tots els repartiments que es facin a punts de recollida, coneguts com a lockers. Un sector a l'alça a la ciutat, especialment després que Ajuntament i Generalitat hagin estès també la presència d'armariets per a deixar-hi productes del comerç electrònic, ja sigui a quioscs o estacions de ferrocarrils. Sigui com sigui, la decisió sobre si aquesta taxa se suspendrà provisionalment -a l'espera d'un procés judicial més llarg- arribarà les pròximes setmanes, però no es pot concretar quan, apunten fonts judicials.