Turisme de cinc estrelles i model «business friendly»: l'aposta econòmica de Xavier Trias

El candidat de Junts, en un esmorzar informatiu amb empresaris del districte 22@, planteja un gran pacte sobre habitatge que permeti la construcció de pisos de lloguer en les properes quatre dècades en col·laboració amb el sector privat

Xavier Trias, amb el 22@ Network.
Xavier Trias, amb el 22@ Network. | 22@ Network
15 de març del 2023
Actualitzat a les 9:57h
Model business friendly, turisme de cinc estrelles, més col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana per augmentar la "percepció" de seguretat, més construcció d'habitatge públic de lloguer en col·laboració amb el sector privat per evitar la "degradació", i més neteja per evitar que hi hagi zones noves de la ciutat que no estiguin fetes una "porqueria". Aquesta és l'aposta que ha desgranat Xavier Trias, candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona, en un esmorzar organitzat pel 22@ Network. En clau d'habitatge, ha defensat un gran acord que hauria d'incloure, també, els actors clau de l'àrea metropolitana de la capital catalana.

Preguntat per Miguel Trias Sagnier, soci del despatx Cuatrecasas, sobre el model econòmic de la ciutat, Trias ha defensat "impulsar" àrees de negoci. "Hem de fer costat als interessos econòmics. Ens interessa que les coses vagin bé", ha remarcat l'exalcalde, que ha elogiat el paper d'Antoni Vives -tinent d'alcaldia en el seu mandat i que va acceptar una condemna de dos anys de presó per malversació- a l'hora de vendre la capital catalana com a smart city. "I, socialment, la ciutat no ha millorat. Tenim els mateixos problemes, els mateixos desnonaments", ha retret el candidat de Junts en relació a l'herència de l'alcaldessa. 

"S'ha creat una desafecció, a Barcelona. La gent estava orgullosa de la ciutat, del seu disseny, de l'arquitectura, de l'excel·lència. I ara ens hem trobat que la gent està enfadada, disgustada, que no ve perquè s'ha fet incòmoda", ha remarcat Trias, que ha alertat de la quantitat de ciutadans que vol marxar de la ciutat. "Barcelona no està tan malament com es diu, és injust, però s'han de tenir les idees clares sobre què volem que sigui i on la volem portar", ha receptat. Si no es té tot això clar, ha remarcat, "tot trontolla". Per lluitar contra la pobresa i contra les desigualtats, l'únic remei -segons l'exalcalde- és generar activitat econòmica. Segons ell, "no s'entén que no s'entengui" que Colau no ho tingui com a màxima prioritat.

Zones fetes una "porqueria" i lloguer públic

El dirigent de Junts ha posat de manifest que la ciutat està "bruta". "Si aneu al Mercat de Sant Antoni, us trobareu que s'han posat uns parterres que fan pena i que estan fets una porqueria. Sé què és bonic i què no. Jo vaig a Bilbao i hi ha flors, és una exhibició", ha remarcat Trias, que ha indicat que amb la seguretat passa el mateix. Quan es repassen les xifres, es pot arribar a la conclusió que és "més segura" del que diuen, però hi ha contraposat les "percepcions". "Alguna cosa no va bé", ha remarcat Trias, que ha demanat "procurar" que la ciutat sigui segura. Això vol dir, entre d'altres coses, més Guàrdia Urbana i més Mossos d'Esquadra.

"No tenim una cosa que és molt important, que és la col·laboració estreta entre els dos cossos", ha ressaltat Trias, que també s'ha queixat del fet que no existeixi més habitatge amb titularitat de l'Ajuntament. Quan això no passa, la gent s'instal·la en els llocs "més degradats", que poden estar al centre de la ciutat. "Tornem a tenir un problema: quina solució donem al Raval?", s'ha preguntat l'exalcalde barceloní, que ha demanat col·laboració entre el sector públic i el sector privat per construir habitatge públic de lloguer amb la vista posada en les properes dècades. La inversió hauria de superar els 250 milions d'euros anuals, segons el seu criteri.

L'exemple del Four Seasons

L'exemple principal, ha indicat, és el turisme. "Jo tinc la culpa de tot el que ha passat i només he estat alcalde durant quatre anys", ha ironitzat en referència a les queixes de l'alcaldessa sobre el seu model practicat entre el 2011 i el 2015. Ara hi torna a haver una "explosió" de turisme, i ha apuntat que cal portar-lo cap a un model de "qualitat", amb congressos, famílies i cultura. "El que has de tenir clar és què no interessa: el turisme de cànnabis, de droga i de comiats de solter. Això no interessa i no ens va bé. Tenim clar on volem portar la ciutat", ha dit.

Preguntat específicament per l'hotel Four Seasons que havia d'anar a Diagonal amb Passeig de Gràcia, Trias ha assenyalat la "incoherència" d'haver-hi fet "apartaments de superluxe". "Es podria haver fet habitatge social. Això és equivocat, són conceptes equivocats. La ciutat no pot continuar fent aquestes coses equivocades. Necessitem turisme de cinc estrelles", ha apuntat l'exalcalde. El futur de la ciutat, ha dit, no pot passar pels sous baixos.

El Prat, hub intercontinental decidit des de Catalunya

Pel que fa a l'ampliació de l'aeroport del Prat, s'ha queixat que Aena no hagi consensuat cap proposta amb l'Ajuntament de Barcelona. "Nosaltres necessitem vols intercontinentals perquè la ciutat estigui a primeríssima fila. No ser un hub intercontinental fa que hagis d'anar a altres aeroports per agafar vols llargs. I contamines més", ha apuntat l'exalcalde, que també ha demanat acordar qualsevol moviment amb l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Pel que fa a la pista sobre el mar, l'ha considerada "estranya", però ha apuntat que convida a la "reflexió". En tot cas, ha indicat que les decisions s'han de prendre "des de Catalunya", i ha recordat que es poden fer servir els aeroports de Reus i de Girona com a satèl·lits de Barcelona. 

Enric Urreta, president del 22@Network, ha obert l'acte reivindicant el paper de les empreses tecnològiques en el transcurs de la pandèmia. "Sense aquestes companyies, no l'hauríem passat així", ha assenyalat sobre la crisi. Urreta ha assenyalat que hi ha hagut "incertesa" també generada pel paper de l'administració, i ha posat l'accent en la "fugida de talent" que es produeix cap altres companyies i cap a altres ciutats. El districte del 22@ acull 15.000 empreses, la meitat de les quals són tecnològiques, i en total hi ha 150.000 llocs de treball.