Confiar en Pedro Sánchez?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

D'aquí a uns dies farà un any que va esclatar un dels escàndols més importants dels darrers temps a Espanya. L'estudi Citizen Lab de la Universitat de Toronto va constatar que desenes de líders independentistes havien estat espiats amb Pegasus, un programari de fabricació israeliana que només poden adquirir governs. Uns mesos abans ja havia transcendit que els dirigents d'Esquerra Roger Torrent i Ernest Maragall havien estat espiats pel mateix sistema, però la justícia ho va arxivar malgrat que va mostrar alguns dubtes.

L'informe de Citizen Lab, que va tenir ressò internacional a través dels mitjans, va provocar un terratrèmol polític a Espanya. Poc després, es va saber que el telèfon de Pedro Sánchez també havia estat espiat amb aquest sistema. Si en el cas dels líders i personalitats independentistes les sospites van anar, lògicament, cap al govern espanyol, que en els darrers anys ha mostrat la seva predisposició a combatre el moviment sobiranista al marge de la llei i dels controls democràtics, en el cas de Sánchez les mirades es van adreçar cap al Marroc.

El rebombori polític va provocar amenaces de trencament de relacions i molta tensió. El govern espanyol va cessar la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència, Paz Esteban, i la va substituir per la seva segona, va donar alguna informació a la comissió de secrets i va fer que el Defensor del Poble obrís una investigació que va durar uns dies i va constatar que tot s'havia fet "d'acord amb la llei" i per evitar que la unitat nacional es veiés amenaçada. Per contra, la ministra de Defensa, Margarita Robles, s'ha mantingut tranquil·lament en el seu càrrec, es va rebutjar una comissió d'investigació al Congrés sobre el tema -el mateix ha passat amb l'Operació Catalunya malgrat l'allau de gravacions i la gravetat i l'abast dels fets i els implicats-, de nou s'ha posposat la reforma de la llei franquista de secrets oficials, i la col·laboració que es va anunciar amb la Justícia ha estat mínima en el millor dels casos.

El govern espanyol, això sí, va poder parar el cop i va refer les relacions polítiques amb ERC i amb el Govern, que es nega a contemplar cap altre escenari que el de buscar una relació normalitzada amb l'executiu central. Ni el Catalangate ni l'Operació Catalunya s'han aclarit ni s'han assumit responsabilitats, però els pactes, més o menys beneficiosos per a la ciutadania, com és el cas dels pressupostos, han continuat produint-se a velocitat de creuer. El mateix ha passat amb la reforma del codi penal. 

A Madrid, als despatxos dels ministeris i als tribunals, han esperat senzillament que escampés la tempesta. Ni estaven ni estan disposats a moure un sol dit per netejar les clavegueres. No hi estan perquè això suposaria desarmar l'Estat i enfrontar-se a funcionaris patriòtics que estan molt ben incardinats en les estructures del poder judicial, de l'alt funcionariat o dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. I que planten cara i estan envalentits.

Ara, ERC ha aconseguit, a través del seu advocat, el penalista Andreu Van den Eynde, que l'Audiència de Barcelona demani investigar el cas. Insten el jutjat a imputar l'empresa israeliana que comercialitza Pegasus, que fins ara no ha volgut col·laborar, i a citar com a testimoni l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, com a testimoni. També volen que s'ordeni al CNI que traslladi tota la informació relativa a la compra del programari. La decisió contrasta amb la que va prendre l'Audiència Nacional, que va assumir el cas del telèfon punxat de Sánchez però va descartar fer el mateix amb el d'Aragonès fa uns dies. Ja se sap que hi ha espiats de primera i de segona. 

Sánchez va dir quan va esclatar la polèmica pel Catalangate que el seu govern no tenia "res a ocultar" i que col·laboraria amb la Justícia fins on calgués. L'acceptació de la denúncia arriba a les portes de la visita que els eurodiputats membres de la comissió que investiga l'espionatge dels governs amb Pegasus -entre ells la republicana i denunciant Diana Riba- faran a Madrid. Que l'Audiència de Barcelona ordeni investigar és una bona oportunitat per veure fins on vol arribar la Justícia i fins on està disposat a ser transparent i jugar net un president espanyol que, a les municipals primer i a les espanyoles després, aquest any demanarà rebre a les urnes la confiança massiva dels catalans. Amb presentar-se com la garantia de barrar el pas a les dretes extremes no n'hauria de tenir prou.  
 

---

Avui no et perdis

» L'Audiència de Barcelona ordena interrogar la directora del CNI per l'espionatge amb Pegasus; per Bernat Surroca.

» Opinió: «La gent i els ciutadans, un nosaltres»; per Carme Vidalhuguet.

» La mesa de l'1-O torna al TSJC: sense marge de maniobra en un judici repetit; per Bernat Surroca.

» Batussa a l'«upper Diagonal»: per què Delgado i Lacalle volen presidir l'Ecuestre; per Pep Martí.

» Entre un Aragonès «esgotat» i el «senyor X» de l'Operació Catalunya: així fa oposició Junts; per Oriol March.

» De Pedro Sánchez a Meritxell Batet: què passa a l'Estat amb les assignacions dels presidents?; per Bernat Surroca.

» Obituari d'Antoni Serra: L’home del capell; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» La veu de Nació: «La sort de tenir un Lineker»; per Pep Martí.

» L'àrbitre que es va querellar pel cas Negreira, número cinc d'ERC a Lleida.

» Quatre hospitals catalans, en el punt de mira de cibercriminals russos.

» Ja són 25 les comarques amb risc alt d'incendi.

» Rumbes i flors: Manel, la destral de guerra mai s'enterra; per Paula Carreras.

» Quina és la teva cançó preferida de Manel? 16 anys, en 10 lletres
 

---

 El passadís

Jordi Pujol continua omplint la seva agenda d'actes i retrobaments. Fa uns dies, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, va presentar el llibre conversa amb el catalanòfil japonès Ko Tazawa, recentment desaparegut. Porta per títol L'última conversa. Trobada a Queralbs i reprodueix una llarga trobada que, a model de comiat, van mantenir tots dos per parlar de tot i de res al poble del Ripollès. L'expresident no puja tant com abans a Queralbs, lloc d'origen de la seva esposa Marta Ferrusola, que des que va patir una caiguda al poble arrossega problemes de salut. Pujol va presentar dissabte a la tarda el llibre amb l'alcaldessa, Imma Constans, la vídua de Tazawa, Yoshiko, i l'editor, Joan López de Viñastre. Més d'un centenar de persones el van escoltar i aplaudir. Pujol té moltes ganes de ser rehabilitat i no aturar-se.        

Vist i llegit

Espanya no és el país que ofereix pitjors xifres macroeconòmiques en l'actual context de crisi. És dels països de l'eurozona que millor està embridant la inflació i l'atur està contingut. Això, però, no vol dir que no creixin les desigualtats, que qui menys té sigui qui s'ho passa pitjor i que la pobresa es cronifiqui. La taxa espanyola de llars vulnerables és la que més augmenta a l'eurozona, titulava ahir una informació de Carlos Reus a El Economista. L'escut social del govern central i dels autonòmics no va ser suficient i, mentre a Irlanda o Alemanya l'índex d'exclusió es reduïa, a Espanya anava a més. Afecta un 21,7% de les famílies mentre a Irlanda és del 12,9% o a França del 14,4%. Per comunitats, Madrid va ser la que més va retallar la despesa en polítiques socials el 2021 -més d'un 10%- i Navarra és la que més inverteix per ciutadà amb 617 euros per persona. La mitjana d'inversió autonòmica és de 332,8 euros i Catalunya inverteix 309 euros per càpita. Necessitem millorar. Ho podeu llegir aquí.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2004 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Es votava encara sota l'impacte dels atemptats de l'11-M a Madrid, que van segar la vida de gairebé 200 persones, i de les mentides del govern sortint del PP, que va intentar atribuir-los a ETA malgrat les evidències, ja en el primer moment, de l'autoria islamista. Contra tot pronòstic, i gràcies a una gran participació de l'esquerra, José Luis Rodríguez Zapatero, candidat del PSOE, va resultar vencedor i va ser investit amb els vots d'IU-ICV i d'ERC (que va aconseguir un resultat històric amb vuit escons). "No ens fallis!", cridaven aquella nit a la seu del carrer Ferraz a Zapatero els simpatitzants del PSOE. Aquesta va ser la seva agredolça intervenció d'aquella nit. 

 L'aniversari

Un 14 de març de 1937 va nàixer a Andratx, a Mallorca, l'escriptor, periodista i crític Baltasar Porcel. D'estil vigorós i un registre ric, la seva extensa producció, també com a articulista a La Vanguardia, l'acredita com un dels autors més reconeguts en català de la segona meitat del segle XX. Porcel va morir el 2009 de càncer i, malgrat una joventut d'idearis llibertaris, en els seus darrers anys no havia amagat la proximitat envers Jordi Pujol i la monarquia espanyola. Aquí us deixo una entrevista que li van fer l'any 1993 al mític programa de TV3 Tres senyores i un senyor, que conduïen Susanna Griso, Gemma Nierga i Fina Brunet. 

  ​ Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor