Martina González: «Si perdem el català a TikTok i les xarxes, la llengua no tindrà futur»

Martina González (2002, Granollers) té 20 anys i perfils a pràcticament totes les xarxes socials, on hi publica de manera diària. Fins aquí semblaria una jove catalana més. Però només al perfil de TiKTok suma 1,1 milió de seguidors i la seva feina, ja de manera literal i des de fa un parell d'anys, és la creació de contingut. Una influencer de cap a peus que destaca pel seu discurs. De manera directa, afronta l'entrevista sense esquivar cap de les qüestions que giren al voltant de la seva figura, professió ni entorn. Estigmatitzats per ser abanderats d'un missatge buit, la Martina demostra que un altre tipus d'influencer és possible. Independentment del contingut que faci, vengui o representi. 

Estudiant de periodisme, un fet molt poc habitual en aquest sector, és molt crítica amb la cosificació i sexualització que viuen les dones, especialment les joves, a xarxes com TikTok. Forma part de la fornada de creadors catalans de gran rellevància que no fan cap contingut en català, un fet pel qual fa autocrítica i desgrana certes sortides. González va amunt i avall de viatge, però com a les seves stories, ben escrits i complets, o al seu podcast d'Spotify (una tendència entre influencers) deixa veure la imatge i la veu d'una nova generació que pot canviar internet i la llengua.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Nació (@naciodigital)

- Com comença el teu camí a xarxes socials? Quin és l'origen de tot plegat?

- Molt improvisat. Mai vaig tenir la intenció de posicionar-me a les xarxes socials. Tampoc tenia cap estratègia i mira que hauria estat el millor. Però en cap cas va haver-hi cap planificació. Jo era una nena de 16 anys que es va reinstal·lar TikTok i em divertia cantar, ballar i el format de vídeos. Em vaig sentir molt còmoda, vaig publicar un vídeo i vaig tenir com 10.000 reproduccions la primera vegada. El vaig enviar sense voler. Després en vaig fer més, estava còmoda i fins aquí. No he tingut vídeos molt virals fins més tard, no havia aconseguit un que fos allò mega viral.


- Eres molt jove i per tant, estudiaves. Com es compagina això amb ja ser reconeguda a gran nivell?

- Mai he tingut dificultat amb els estudis, sempre he estat una noia que treia molt bones notes. No patia gens a l'escola i les prioritats a la meva vida sempre han estat la família, l'esport i els estudis. Això em donava un equilibri i m'ha inculcat uns valors que m'ha dut a tenir consciència de la importància de la meva formació. Sobretot a organitzar-me, com quan feia natació sincronitzada. És al batxillerat quan tinc aquesta dualitat amb les xarxes socials. Amb 17 anys començo a treballar i als 18 ja em faig autònoma i ho professionalitzo tot. El procés difícil és ara, que estic a la carrera.


- Per què la carrera de Periodisme?

- No era la meva primera opció. Tenia les aspiracions molt altes gràcies a la meva feina, però tenia molt clar que volia una formació. Acabo fent la carrera de Periodisme perquè volia dedicar-me a l'àmbit de la comunicació. Arran de la pandèmia i de prendre una sèrie de decisions, vaig decidir-me o per CAV o per Periodisme. Aquell any, però, les notes van pujar i vaig anar a parar a Periodisme.

- I et convenç?

- Com a periodista, jo no m'hi he vist mai. Em veig fent feina de xarxes socials com a molt, però el meu objectiu sempre ha estat formar-me i ser empresària. No descarto aplicar el periodisme a les noves comunicacions. A mi m'agrada el sector. Amb el pas del temps m'ha acabat agradant molt més, el periodisme.

El català té un repte molt gran amb els perfils emergents que tenim a Catalunya i amb les xarxes socials que tenim disponibles

- Ara que coneixes el gremi des de dins, tens la sensació que els mitjans seguim sense entendre el pes i la rellevància dels influencers i creadors com vosaltres?

- El periodisme encara necessita adaptar-se a l'era digital. I després la connotació negativa que els mitjans d'aquest país li han donat a persones com jo, que treballem del que treballem, ha de canviar. És una professió molt estigmatitzada, encara poc transparent, amb poca informació pública, tot i estar molt exposats. No només tenen aquesta imatge de nosaltres les xarxes socials, també la societat en general. Som un nínxol, allà penjat, que és més dolent que necessari. Pocs mitjans, com vosaltres, que li dona la importància que li correspon a la influència que tenim a les noves generacions.

- Veient el teu contingut, de moda o viatges, denotes fugir de la superficialitat. No només una stories i prou, sinó una intenció de missatge. És intencionat?

- Soc una perfeccionista. Va molt lligat a la mateixa personalitat i crec que, encara sense voler, mostres com ets. I jo soc així. Hi ha persones que arriben a dalt de tot i els passa el contrari, que és quan es destapa que són buides. A mi m'encanta treballar-ho, ho faig a la meva vida personal, com no ho haig de fer a les meves stories.

- Què els diries a aquells que consideren que la teva feina és menjar, viatjar, vestir roba nova i dormir?

- Quan em trobo en aquestes situacions la via més efectiva és ignorar qui m'ataca. Jo no haig de demostrar a ningú què faig o què deixo de fer. Qui ho apreciï, bé i ho agraeixo; qui no, també, és el seu problema.

La connotació negativa que els mitjans d'aquest país li han donat a persones com jo, que treballem del que treballem, ha de canviar

- Notes una evolució en el contingut i en el discurs respecte a la generació anterior d'influencers?

- Crec que no és tan generacional, encara que ho sembli. Va lligat a allò que t'he dit abans, a com és cadascú que es dedica a això. Jo dono molt valor al fet que, per la meva feina, pugui viatjar als nivells que viatjo ara. És un privilegi immens. M'adono que dec ser la més jove del lloc on vaig. Puc treballar amb marques que em cuiden, puc anar a certs esdeveniments impressionants. Poder tenir aquesta oportunitat ja ho és. Així intento traslladar-ho a la meva audiència i perquè la puguin viure o entendre d'alguna manera. Per això paro, ho explico i li dono un valor de proximitat com si fos un amic meu. Si no ho fes així, no tindria cap sentit el que faig. Però això és la meva versió. En conec molts que fan totalment el contrari. Unes stories promocionals i ja està.

- Has expandit la teva feina multiplataforma a Spotify, amb un pòdcast. Que tal la rebuda?

- De veritat que no tinc ni idea de xifres d'èxit, però la rebuda ha estat immensa per a mi. Cinc vegades més del que jo m'esperava. No pels números, sinó per l'acollida, els comentaris, reflexions que m'envien a nivell personal, missatges per tantes coses... Aquest reconeixement és el més important. Si ja a números acompanya... Vaig arribar a passar el Top10 d'Spotify d'Espanya. Jo sola, editant-ho jo, gravant-ho jo...



- Parles sobre cures, relacions tòxiques, sexualitat, experiències pròpies... Molts ho consideren una autoajuda new age. Com ho valores?

- Jo parlo des de la meva experiència i el coneixement que jo he adquirit després d'haver viscut certes coses. El meu enfocament és ajudar i connectar amb la meva audiència sobre coses que ens puguin preocupar, que ens facin sentir escoltats. Una persona que podria ser la teva amiga, que et pot acompanyar i et pot ajudar. Si algú es creu que estic intentant vendre la moto a algú, només cal que escolti 10 minuts de qualsevol capítol. Es nota molt el discurs i la meva intenció. Per què parlo de què parlo i després ho noto amb la resposta que rebo.

- Més una amiga que una psicòloga.

- Total. És que sempre que parlo de temes delicats ho aviso: jo no soc psicòloga. "Recordeu que és important que si necessiteu ajuda, la demaneu". No tinc criteri professional per parlar de temes tan importants com trastorns de la conducta alimentària, relacions tòxiques extremes, problemes de salut mental... Sempre faig un avís i ho recordo: a mi em teniu aquí, amb el meu discurs, però en el cas de necessitar ajuda, feu-ho, sense dubtar.
 

@martiinag en realidad me gusta como voy, muy miercoles! Q opinamos????🖤 #fashiontwic ♬ sonido original - martiinag

- Aquesta és la part més lluminosa de la teva feina, però el rol dels influencers ha anat acompanyat de crítica i, fins i tot, odi. Ho has viscut?

- O he tingut molta sort o ho he sabut evitar. No he entrat mai en polèmiques i soc una persona molt respectuosa. Per a mi, és fer la meva feina. Ara bé, ho he vist de molt a prop, en amics i amigues, que ho han patit moltíssim. Un odi desmesurat. Jo no ho he tingut mai a aquell nivell com per patir, com per plantejar-me deixar-ho. Però això passa. Evidentment que he rebut comentaris negatius, res comparable al que he vist en altres persones. El que cal és no reatroalimentar aquest odi. Molts perfils ho fan i, fins i tot, no s'adonen que ho estan fent.

- L'autocontrol és important?

- Sempre. Jo podria haver entrat en polèmiques, com per exemple quan estava amb una parella i després estava amb una altra persona. Tot eren preguntes i un bombardeig constant. El que cal, simplement, és no entrar-hi. El fet de no donar peu a res ni a explicar la teva vida, tot passa. Les xarxes socials ho tenen això: el temps passa molt de pressa.

- L'altra part més obscura de les joves que us dediqueu a les xarxes és la sexualització i la cosificació.

- Qualsevol dona que està en alguna de les plataformes actuals, el 99% de les vegades, per no dir el 100%, serà sexualitzada. Vivim en una societat masclista, les dones som vistes com a objectes i la primera imatge que tenen els homes sobre nosaltres és cosificar-nos. El fet d'estar a més en un entorn digital que protegeix l'assetjador dona peu a poder fer aquests comentaris amb impunitat. Si al carrer ja ho fan, imagina't en entorns on pots ser anònim. Per altra banda, hi ha noies que en aquest sistema patriarcal en el qual vivim es mostren de certa manera i intenten arribar a agradar de maneres que contribueixen al fet que les sexualitzin. És un problema molt gran, no ens eduquen a estimar el nostre cos, a no buscar aquesta validació. Una xarxa social és massa llaminera per caure en això. És un pou on es cau molt de pressa. Soc molt conscient això i a vegades em sexualitzen igualment. Amb el fet més normal del món ja ho fan. Però veig noies i nenes que cometen aquest error i és culpa de la societat en què vivim.

- Millorarem o estem condemnats per aquestes plataformes?

- Estic esperançada, perquè la clau és que la societat evolucioni. Si les plataformes posen més mesures perquè es freni tot això, anirem a millor. Educació sobre sexualitat i sobre el mateix cos, i un control sobre totes aquelles persones que el que fan no és racional. Aquest és un altre problema: com arriba de petita a ser la gent que té a les mans un mòbil és preocupant. Fa por.

- Tens un discurs molt crític. No tot s'hi val, a l'hora de crear contingut?

- Evidentment. No em trenca el cap la situació actual, però jo soc molt crítica amb mi mateixa i amb el que faig o deixo de fer. Des de bon principi fins avui, que tinc una idea molt més clara. És molt fàcil cagar-la a les xarxes socials.

- Cap contingut que diries que no, que ni de broma?

- Avui mateix he vist un perfil d'Instagram que promocionava una casa d'apostes. Mai a la meva vida ho faria. No només aquesta mena de contingut: ni el servei de missatgeria prèmium, slots... No puc arribar a entendre com pots fer publicitat que fomenti aquest tipus de contingut amb un públic que està ple de menors i no t'importa en absolut. És surrealista. Ni aplicacions de cita faria, no em representa. En aquest darrer cas no em sembla dolent, però cap d'elles és un entorn que valori.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Martina González (@martiinag)

- Estarem d'acord que el català no viu el seu millor moment a internet. No té referents a la creació de contingut en comparació amb la de catalans que ho feu en castellà. Com ho valores?

- Jo em sentiria molt còmoda fent contingut en català. No ho he descartat mai. M'agradaria tenir dues vessants, també fer ràdio en català, a part de les plataformes. Programes com el de la Berta Aroca i la Xènia Casado, per exemple. Tenim moltes oportunitats i moltes plataformes per poder crear contingut. El català té un repte molt gran amb els perfils emergents que tenim a Catalunya i amb les xarxes socials que tenim disponibles. Està claríssim que hi ha un nínxol de mercat. En el meu cas, el català és la meva llengua materna, me l'estimo moltíssim, mai la deixaré de parlar i els meus fills els educaré en català. És invisible, està estigmatitzat i hi ha una visió molt negativa de la llengua a nivell estatal. La riquesa de Catalunya amb el bilingüisme és una sort. Els mitjans i el sistema audiovisual tenen una feina important a l'hora de buscar creadors de contingut en català que diversifiquin els continguts que estan destinades a les generacions joves com la meva, a més d'incentivar la seva creació [de contingut].

- Clar, però tu no vas començar a fer-ho en català, no?

- Mai m'ho vaig plantejar des d'un inici amb una perspectiva de diferència d'idioma. Vaig assumir que amb la llengua que tothom m'entendria era el castellà. Per mi no hi havia una opció, em volia fer entendre. Quan va passar el temps i ja ho tenia tot molt consolidat, vaig pensar: "Ostres, ho podria haver fet més en català". En algun sentit em va saber greu, perquè també em sentiria molt còmoda fent-ho en aquesta llengua. Amb tot el perfil ja creat és molt difícil, però no ho descarto gens amb la possibilitat que tenim ara de saltar entre plataformes. Perquè es pot diferenciar molt.

Qualsevol dona que està en alguna de les plataformes actuals, el 99% de les vegades, per no dir el 100%, serà sexualitzada

- Si tu ara mateix publiquessis algun TikTok en català, però...

- Sé que rebria crítiques. "No l'entenc, tradueix...". Hi puc empatitzar fins a un punt, des del respecte. És que no és tan difícil d'entendre-ho per a un castellanoparlant. El primer feedback seria negatiu, perquè a Espanya el català no està tan ben vist com altres idiomes del país. Per motius diversos. L'hi veig futur, però. Si perdem el català en aquest entorn, la llengua no tindrà futur. Per a mi és important és fer-li espai. Entenc que ho tingui difícil, però cal treballar-ho i pot tenir una evolució molt gran.

- Tu hi posaries el teu granet de sorra?

- M'agradaria, tot i que jo no he rebut cap proposta. Sé que hi ha mitjans, ràdios i televisions que ho busquen, però a mi no m'han trucat. Haurien de trobar aquestes persones que volem aportar pel català.

- Després del milió, què? Tens sostre?

- Jo en vull més. Soc ambiciosa, però no estic obsessionada amb els números, adaptar-me a algoritmes... Res d'això. Vull millorar, trobar coses que em facin feliç, que m'ajudin a connectar amb la meva audiència. Diferenciar-me de la immensa quantitat de creadors que hi ha a Barcelona, a Espanya... Els objectius estan clars: volia diversificar-me i tinc altres projectes en marxa que són molt més diferents del que he fet fins ara. A més, vull reinventar-me. Prioritzar la carrera, acabar periodisme (riu) i fer el treball final de grau, la meva parella, la meva família. Tenir salut i estar bé.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor