11
de març
del
2023
Actualitzat
el
13
de març
a les
8:06h
El anys no estoven les intencions de la Junta Constructora de la Sagrada Família. Va quedar clar durant la presentació recent del balanç de l'any 2022, en la qual els impulsors de l'obra patrimonial van insistir que l'escalinata de la façana de la Glòria -que en el compliment de la seva màxima aspiració implicaria l'enderrocament d'uns 3.000 habitatges i comerços- s'havia de fer tant sí com no. Un dilema enquistat. Fa anys que la paciència veïnal escura els seus últims recursos, almenys per esclarir el futur de les seves llars, i ara la declaració d'intencions dels impulsors del Temple ha posat els veïns de la zona en guàrdia.
"Jo he dubtat molt, però amb l'actitud del temple ja tinc clar que lluitaré per no marxar d'aquí. Ni amb diners ni res", resol l'Adela, veïna històrica de l'edifici que ho té més cru pel que fa al seu futur. És la finca promoguda per Núñez i Navarro del carrer Mallorca, que va néixer arran d'una batalla judicial amb el temple i que s'encamina a acabar -o quedar-se- amb una bel·ligerància similar.
Els arguments de la Junta Constructora són que el projecte de Gaudí contemplava que la façana principal de la Sagrada Família no fos la del Naixement, com passa fins ara, sinó que ho fos la de la Glòria. Per rubricar-la, i apamar el desnivell entre l'accés i el carrer, hi projectava una escala i una avinguda que implicaria l'enderroc de dues illes de cases. Les encabides entre els carrers Sardenya i Marina, des de Mallorca i fins a Aragó.
Això fa anys que sembla inacceptable al veïnat. I s'hi han creat dues corrents. La primera té coll avall que el projecte, d'alguna manera, es realitzarà. Per tant busquen aigualir les seves conseqüències, plantejant-se acceptar algunes propostes que l'Ajuntament de Barcelona ja ha posat sobre la taula internament, com l'afectació parcial a una única illa: la del carrer Mallorca, fet que implicaria reduir a uns pocs centenars de pisos el projecte d'enderroc. D'altra banda, hi ha una segona tendència, la dels veïns tips dels posicionaments maximalistes del temple i que consideren un greuge inassumible, l'expulsió del que ha estat la seva llar durant dècades. L'Adela n'és un exemple.
Els portaveus de les entitats veïnals fan equilibris entre les dues inclinacions. Però, sigui com sigui, hi ha punts d'unió inqüestionables. Un d'aquests principis és el que exposa Salvador Barrroso, membre de l'Associació d'Afectats per la Construcció de la Sagrada Família. "Seria hora que la Junta Constructora cedís. Ni que sigui per tot el que hem hagut d'afrontar els veïns les últimes dècades, i sobretot els últims anys", resumeix.
Entre les exterioritats negatives del boom dels visitants a la basílica -el 1992 n'hi havia 650.000 anuals, mentre que el 2010 se'n van registrar 2,3 milions i l'any passat, 3,8 milions- hi ha l'impacte sobre la quotidianitat. "Hi ha dies que a les set del matí ja sents grups fent free tours a la porta de casa, i que en segueixen fent fins a les deu de la nit. I això ara. A l'estiu ni me'n parlis", apunta Barroso.
El representant de l'Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família pel que fa al temple, Gabriel Mercadal, ho amplia. "Els problemes dels veïns han estat últimament una conseqüència directa del turisme massiu" i assegura que el barri s'ha "pràcticament ensorrat". Entre els motius que ho expliquen menciona "l'excés de pisos turístics", "la desaparició del petit i mitjà comerç" en pro del monocultiu de restaurants i botigues de souvenirs. I la irrupció d'un darrer fenomen creixent. "Ara també els locals de lloguer de bicicletes", matisa Mercadal.
Els dos portaveus dels col·lectius veïnals, entrevistats per separat, de fet, coincideixen a mencionar la conversió del barri en un "parc temàtic". S'ha acceptat massa com per rebre tan poc a canvi, venen a dir els veïns.
Al dilema se li suma l'argument de la plataforma d'afectats, que insisteix que la projecció ambiciosa de la façana de la Glòria no va ser obra d'Antoni Gaudí, sinó que era idea dels seus deixebles. Una realitat que rebaixaria la pressió d'aixecar el projecte urbanístic sota l'argument de la fidelitat als plans de l'arquitecte. Tanmateix, des del Junta Constructora neguen la major.
Entremig, qui s'ha de posicionar com a part decisiva del futur d'un punt clau de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona, es manté tebi. Ja fa tres anys des que liderar un espai de trobada entre veïns, temple i altres actors implicats. Era la primera vegada que aconseguien fer seure en una mateixa taula els constructors de la Sagrada Família i el veïnat. Però el pas de la pandèmia ha acabat arrasant aquesta taula de ciutat, i el govern municipal no l'ha tornat a convocar. Una situació que impacienta alhora el veïnat i la junta constructora, que també vol saber de quin mal ha de morir, si és que finalment el consistori renuncia a expropiar els 3.000 pisos i enderrocar-los. I presenta una alternativa.
Fonts municipals, si bé eviten concretar noves dates de trobada conjunta o el posicionament municipal sobre el futur entorn de la Sagrada Família, subratllen que estan liderant reunions per separat amb les diferents parts implicades "per seguir avançant" i aconseguir "un acord". S'hi reconeix la situació de xoc entre "interessos legítims i evidentment allunyats", però també es ressalta que se segueix buscant una sortida que compleixi les quatre premisses establertes a principis de mandat: minimitzar els habitatges afectats, reduir l'impacte del turisme, guanyar espais per a usos veïnals i definir la fi de les obres de la Sagrada Família.
Mentrestant, les incògnites se segueixen acumulant sobre l'escalinata. Ni se sap fins on arribarà l'obra final ideada per Gaudí, ni s'ha definit quin cost assumirà l'Ajuntament i quin està disposat a acceptar la Junta Constructora -que no ha respost la petició d'aquest mitjà-, ni es preveu com s'actuarà si hi ha veïns, com l'Adela, que es planten i no volen marxar de cap manera. L'única compensació ja en marxa és el pacte entre el consistori i els constructors de la Sagrada Família, que van acordar el 2018 que el privat pagaria 30 milions en deu anys a la ciutat per finançar les despeses i impactes negatius que genera el monument.
De moment, la Junta Constructora ha aportat 11,5 milions d'euros, amb la meitat del termini ja complert. El gruix de la inversió per al barri encara queda pendent. I els veïns, que lamenten que l'Ajuntament no hagi posat fil a l'agulla durant el mandat, insisteixen: "El temple té l'oportunitat de sanar mínimament l'impacte que ha tingut fins ara. Oblidar-se d'un projecte sense-sentit o, si es fa alguna cosa, compensar-ho com cal amb una alternativa digna en habitatge o amb un pagament just pels pisos afectats", clou Barroso.
"Jo he dubtat molt, però amb l'actitud del temple ja tinc clar que lluitaré per no marxar d'aquí. Ni amb diners ni res", resol l'Adela, veïna històrica de l'edifici que ho té més cru pel que fa al seu futur. És la finca promoguda per Núñez i Navarro del carrer Mallorca, que va néixer arran d'una batalla judicial amb el temple i que s'encamina a acabar -o quedar-se- amb una bel·ligerància similar.
Els arguments de la Junta Constructora són que el projecte de Gaudí contemplava que la façana principal de la Sagrada Família no fos la del Naixement, com passa fins ara, sinó que ho fos la de la Glòria. Per rubricar-la, i apamar el desnivell entre l'accés i el carrer, hi projectava una escala i una avinguda que implicaria l'enderroc de dues illes de cases. Les encabides entre els carrers Sardenya i Marina, des de Mallorca i fins a Aragó.
Zona afectada per la projecció de l'escalinata de la Glòria de la Sagrada Família
Això fa anys que sembla inacceptable al veïnat. I s'hi han creat dues corrents. La primera té coll avall que el projecte, d'alguna manera, es realitzarà. Per tant busquen aigualir les seves conseqüències, plantejant-se acceptar algunes propostes que l'Ajuntament de Barcelona ja ha posat sobre la taula internament, com l'afectació parcial a una única illa: la del carrer Mallorca, fet que implicaria reduir a uns pocs centenars de pisos el projecte d'enderroc. D'altra banda, hi ha una segona tendència, la dels veïns tips dels posicionaments maximalistes del temple i que consideren un greuge inassumible, l'expulsió del que ha estat la seva llar durant dècades. L'Adela n'és un exemple.
Un barri "ensorrat"
Els portaveus de les entitats veïnals fan equilibris entre les dues inclinacions. Però, sigui com sigui, hi ha punts d'unió inqüestionables. Un d'aquests principis és el que exposa Salvador Barrroso, membre de l'Associació d'Afectats per la Construcció de la Sagrada Família. "Seria hora que la Junta Constructora cedís. Ni que sigui per tot el que hem hagut d'afrontar els veïns les últimes dècades, i sobretot els últims anys", resumeix.Entre les exterioritats negatives del boom dels visitants a la basílica -el 1992 n'hi havia 650.000 anuals, mentre que el 2010 se'n van registrar 2,3 milions i l'any passat, 3,8 milions- hi ha l'impacte sobre la quotidianitat. "Hi ha dies que a les set del matí ja sents grups fent free tours a la porta de casa, i que en segueixen fent fins a les deu de la nit. I això ara. A l'estiu ni me'n parlis", apunta Barroso.
El representant de l'Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família pel que fa al temple, Gabriel Mercadal, ho amplia. "Els problemes dels veïns han estat últimament una conseqüència directa del turisme massiu" i assegura que el barri s'ha "pràcticament ensorrat". Entre els motius que ho expliquen menciona "l'excés de pisos turístics", "la desaparició del petit i mitjà comerç" en pro del monocultiu de restaurants i botigues de souvenirs. I la irrupció d'un darrer fenomen creixent. "Ara també els locals de lloguer de bicicletes", matisa Mercadal.
Els dos portaveus dels col·lectius veïnals, entrevistats per separat, de fet, coincideixen a mencionar la conversió del barri en un "parc temàtic". S'ha acceptat massa com per rebre tan poc a canvi, venen a dir els veïns.
Al dilema se li suma l'argument de la plataforma d'afectats, que insisteix que la projecció ambiciosa de la façana de la Glòria no va ser obra d'Antoni Gaudí, sinó que era idea dels seus deixebles. Una realitat que rebaixaria la pressió d'aixecar el projecte urbanístic sota l'argument de la fidelitat als plans de l'arquitecte. Tanmateix, des del Junta Constructora neguen la major.
La pilota a la teulada de l'Ajuntament
Entremig, qui s'ha de posicionar com a part decisiva del futur d'un punt clau de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona, es manté tebi. Ja fa tres anys des que liderar un espai de trobada entre veïns, temple i altres actors implicats. Era la primera vegada que aconseguien fer seure en una mateixa taula els constructors de la Sagrada Família i el veïnat. Però el pas de la pandèmia ha acabat arrasant aquesta taula de ciutat, i el govern municipal no l'ha tornat a convocar. Una situació que impacienta alhora el veïnat i la junta constructora, que també vol saber de quin mal ha de morir, si és que finalment el consistori renuncia a expropiar els 3.000 pisos i enderrocar-los. I presenta una alternativa.Fonts municipals, si bé eviten concretar noves dates de trobada conjunta o el posicionament municipal sobre el futur entorn de la Sagrada Família, subratllen que estan liderant reunions per separat amb les diferents parts implicades "per seguir avançant" i aconseguir "un acord". S'hi reconeix la situació de xoc entre "interessos legítims i evidentment allunyats", però també es ressalta que se segueix buscant una sortida que compleixi les quatre premisses establertes a principis de mandat: minimitzar els habitatges afectats, reduir l'impacte del turisme, guanyar espais per a usos veïnals i definir la fi de les obres de la Sagrada Família.
Mentrestant, les incògnites se segueixen acumulant sobre l'escalinata. Ni se sap fins on arribarà l'obra final ideada per Gaudí, ni s'ha definit quin cost assumirà l'Ajuntament i quin està disposat a acceptar la Junta Constructora -que no ha respost la petició d'aquest mitjà-, ni es preveu com s'actuarà si hi ha veïns, com l'Adela, que es planten i no volen marxar de cap manera. L'única compensació ja en marxa és el pacte entre el consistori i els constructors de la Sagrada Família, que van acordar el 2018 que el privat pagaria 30 milions en deu anys a la ciutat per finançar les despeses i impactes negatius que genera el monument.
De moment, la Junta Constructora ha aportat 11,5 milions d'euros, amb la meitat del termini ja complert. El gruix de la inversió per al barri encara queda pendent. I els veïns, que lamenten que l'Ajuntament no hagi posat fil a l'agulla durant el mandat, insisteixen: "El temple té l'oportunitat de sanar mínimament l'impacte que ha tingut fins ara. Oblidar-se d'un projecte sense-sentit o, si es fa alguna cosa, compensar-ho com cal amb una alternativa digna en habitatge o amb un pagament just pels pisos afectats", clou Barroso.