10
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:23h
El Ministeri de Seguretat Social, encapçalat pel socialista José Luis Escrivá, ha acordat amb la Comissió Europea i amb Unides Podem que els pensionistes puguin triar per calcular les pensions entre el període actual de 25 anys o ampliar-lo a 29, excloent els dos de pitjor cotització. Aquesta possibilitat de triar es desplegarà progressivament durant 12 anys a partir de 2026.
Aquesta és la proposta que ha plantejat als agents socials en una reunió aquest mateix divendres per tancar la reforma del sistema, i s'han instat a mantenir la negociació el pròxim dilluns. Fonts del Ministeri han explicat que la trobada ha estat "molt productiva" i han defensat que la proposta "garanteix la sostenibilitat del sistema". Els sindicats han valorat positivament el plantejament pactat mentre que la patronal s'hi ha oposat frontalment.
Pel que fa a l'objectiu de reforçar els ingressos del sistema, la proposta planteja incorporar ingressos de les rendes altes a través d'un augment progressiu de les bases màximes de cotització i establir una quota de solidaritat. Aquesta segona opció implica que la part del salari que queda per sobre de la base màxima, que ara està exempta de cotització "contribueixi a la sostenibilitat del sistema". La quota serà de l'1% el 2025 i anirà augmentant 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045. Pel que fa a l'increment de les bases màximes, es farà entre 2024 i 2050 sumant a la quantia anual de l'IPC una de fixa d'1,2 punts percentuals. Les pensions màximes també es revaloraran, però a menor ritme. Se'ls sumarà l'IPC anual i un increment addicional de 0,0115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050.
Pel que fa a les pensions mínimes contributives, s'estableixen mesures perquè la quantia s'aproximi al 60% de la renda mitjana prenent com a referència l'evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, que assoliria entre 2024 i 2027 el 60% de la renda mitjana corresponent a una llar de dos adults. Per a les no contributives s'estableix un procés similar fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.
Un altre element és l'ampliació de l'aplicació del mecanisme d'equitat intergeneracional fins al 2050. Es tracta del mecanisme que substitueix el factor de sostenibilitat que havia estat vigent des del 2013, que enguany ja suposa una cotització addicional del 0,6% per garantir la sostenibilitat del sistema davant l'increment de pensionistes de la generació del baby boom.
En matèria de gènere, es millora la compensació de les llacunes de cotització de les dones treballadores per compte d'altri a partir del mes 49 de buit i fins al mes 60 (el cinquè any) amb una compensació del 100% de la base mínima i del 80% entre el mes 61 i el 84 (del cinquè al setè any). A més, el complement de bretxa de gènere tindrà un increment del 10% addicional a la revalorització anual en el bienni 2024-2025.
En un altre comunicat, la CEOE ha rebutjat la proposta "Mostrem la nostra més frontal oposició", afirma la patronal, que la veu "populista" i denuncia "voracitat recaptatòria" de l'executiu de Pedro Sánchez. "El sosteniment del sistema es fa recaure en els treballadors i les empreses del país mitjançant un augment generalitzat de cotitzacions que minvarà els salaris de tots els treballadors i incrementarà els costos laborals posant en perill la creació de llocs de treball", afirma l'organització empresarial.
La líder de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, també ha celebrat l'acord amb el PSOE que plantejaran als agents socials, que ha estat "molt treballat" i "amplia drets als pensionistes garantint la sostenibilitat del sistema gràcies a l'augment d'ingressos".
Aquesta és la proposta que ha plantejat als agents socials en una reunió aquest mateix divendres per tancar la reforma del sistema, i s'han instat a mantenir la negociació el pròxim dilluns. Fonts del Ministeri han explicat que la trobada ha estat "molt productiva" i han defensat que la proposta "garanteix la sostenibilitat del sistema". Els sindicats han valorat positivament el plantejament pactat mentre que la patronal s'hi ha oposat frontalment.
Pel que fa a l'objectiu de reforçar els ingressos del sistema, la proposta planteja incorporar ingressos de les rendes altes a través d'un augment progressiu de les bases màximes de cotització i establir una quota de solidaritat. Aquesta segona opció implica que la part del salari que queda per sobre de la base màxima, que ara està exempta de cotització "contribueixi a la sostenibilitat del sistema". La quota serà de l'1% el 2025 i anirà augmentant 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045. Pel que fa a l'increment de les bases màximes, es farà entre 2024 i 2050 sumant a la quantia anual de l'IPC una de fixa d'1,2 punts percentuals. Les pensions màximes també es revaloraran, però a menor ritme. Se'ls sumarà l'IPC anual i un increment addicional de 0,0115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050.
Pel que fa a les pensions mínimes contributives, s'estableixen mesures perquè la quantia s'aproximi al 60% de la renda mitjana prenent com a referència l'evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, que assoliria entre 2024 i 2027 el 60% de la renda mitjana corresponent a una llar de dos adults. Per a les no contributives s'estableix un procés similar fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.
Un altre element és l'ampliació de l'aplicació del mecanisme d'equitat intergeneracional fins al 2050. Es tracta del mecanisme que substitueix el factor de sostenibilitat que havia estat vigent des del 2013, que enguany ja suposa una cotització addicional del 0,6% per garantir la sostenibilitat del sistema davant l'increment de pensionistes de la generació del baby boom.
En matèria de gènere, es millora la compensació de les llacunes de cotització de les dones treballadores per compte d'altri a partir del mes 49 de buit i fins al mes 60 (el cinquè any) amb una compensació del 100% de la base mínima i del 80% entre el mes 61 i el 84 (del cinquè al setè any). A més, el complement de bretxa de gènere tindrà un increment del 10% addicional a la revalorització anual en el bienni 2024-2025.
Aval dels sindicats, oposició de la patronal
CCOO i UGT han valorat positivament la proposta en un comunicat difós després de la trobada. Els sindicats expliquen que ara hauran d'analitzar "amb detall" el text que han rebut per contrastar que "respon correctament al contingut de les negociacions mantingudes en els últims mesos".En un altre comunicat, la CEOE ha rebutjat la proposta "Mostrem la nostra més frontal oposició", afirma la patronal, que la veu "populista" i denuncia "voracitat recaptatòria" de l'executiu de Pedro Sánchez. "El sosteniment del sistema es fa recaure en els treballadors i les empreses del país mitjançant un augment generalitzat de cotitzacions que minvarà els salaris de tots els treballadors i incrementarà els costos laborals posant en perill la creació de llocs de treball", afirma l'organització empresarial.
Unides Podem dona per fet l'acord
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha destacat en una piulada a Twitter que la reforma "reforça les pensions més baixes, que afecten especialment a les dones". "Per aconseguir-ho, millorem la cobertura de les llacunes de cotització que es deriven de la inestabilitat laboral", afirma. Segons Díaz, l'acord serveix per "protegir les pensions i reforçar el caràcter redistributiu del sistema". "Ho fem incrementant els ingressos que aportaran les empreses pels salaris més alts i protegint més les pensions més baixes".Hemos alcanzado un acuerdo para proteger las pensiones y reforzar el carácter redistributivo del sistema.
— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) March 10, 2023
Lo haremos incrementando los ingresos que aportarán las empresas por los salarios más altos y protegiendo más las pensiones más bajas.
La líder de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, també ha celebrat l'acord amb el PSOE que plantejaran als agents socials, que ha estat "molt treballat" i "amplia drets als pensionistes garantint la sostenibilitat del sistema gràcies a l'augment d'ingressos".