10
de març
del
2023
Actualitzat
el
11
de març
a les
8:33h
L'eufòria del Govern de Pere Aragonès, que ha aconseguit aquest divendres al matí tirar endavant els primers pressupostos en solitari, no s'ha acabat de trencar quan els republicans han vist frustrat el seu intent d'aprovar l'assignació per a la prova pilot de la renda bàsica universal (RBU) en la llei de mesures fiscals, coneguda com la llei d'acompanyament. Com ja s'havia previst -va succeir la setmana passa en la comissió d'Economia del Parlament- el PSC, de la mà de Junts, ha aconseguit tombar aquesta mesura i demostrar als republicans que només podran tirar endavant allò que estigui estrictament pactat amb ells. Malgrat això, ERC ho ha entomat amb optimisme: "Ens quedem amb el got mig ple", ha proclamat la diputada republicana Raquel Sans en l'última intervenció de la jornada.
La prova pilot era una de les mesures estrella que la CUP -amb un ampli suport del tercer sector social- havia posat damunt la taula quan els anticapitalistes van negociar amb ERC la investidura d'Aragonès. D'aquell pacte, fruit també de la majoria independentista que van originar les urnes el 14-F, gairebé no en queda res, i els republicans han tastat amb la renda bàsica el preu que hauran d'assumir si volen mantenir-se al capdavant del Govern en els dos anys que queden de legislatura: renúncies i contradiccions. Però no ho fan amb laments, perquè l'oxigen que els dona l'aprovació dels comptes compensa tota la resta. D'aquesta manera, Sans s'ha limitat a criticar el PSC per no donar suport a la renda bàsica i autodenominar-se "d'esquerres". Més enllà d'això, ha demanat acabar la jornada amb un to "positiu" i ha aprofitat per agrair a comuns i socialistes l'aprovació dels pressupostos: "Volem acabar amb alegria", ha reblat.
El debat sobre la renda bàsica ha estat, d'aquesta manera, suau. Però sí una mostra de com podran ser els debats de futur d'aquest Govern en "minoria". Aquesta ha estat una de les paraules estrella que han fet servir en reiterades ocasions els nous socis d'ERC. Per què el PSC ha votat a favor dels pressupostos, però ha obligat a canviar la llei d'acompanyament? Segons els socialistes, el pacte era únicament per als comptes i no per a la llei que els acompanya: "No ens sembla bé destinar diners a fer una prova", s'ha limitat a constatar el diputat socialista Jordi Riba. El Govern sosté que es tractava d'un procediment tècnic, i no el donen per mort.
Per part dels comuns, primer al matí s'han defensat de les crítiques de la CUP per votar a favor d'uns pressupostos que inclouen el compromís d'impulsar macroprojectes. Els d'Albiach han recordat que no hi ha ni "un sol euro" en els comptes per impulsar-los i han celebrat l'aprovació d'aquests comptes que avançaran en la "transformació" i "protecció" de les persones. No han fet sang sobre la renda bàsica universal, més enllà d'un retret indirecte al PSC, recordant-li que la llei pressupostos i la d'acompanyament formen un "tot conjunt" i que, per tant, la coherència implica votar de manera conjunta en els dos projectes.
Davant d'aquesta negativa dels socialistes, que ERC sabia des de fa setmanes, tampoc és que els republicans s'hi hagin posat en cos i ànima per intentar canviar el vot. Aquest matí, en una entrevista a TV3, la portaveu Marta Vilalta ha assegurat que ja miraran de destinar recursos a la renda "en un futur". Abandonant la renda bàsica i donant llum verda a uns pressupostos amb macroprojectes inclosos, els republicans materialitzen també el trencament absolut amb la CUP. L'anticapitalista Eulàlia Reguant ha evidenciat també en la seva intervenció que la reconciliació és impossible, després que l'executiu, amb aquests pressupostos, hagi demostrat un "gir a la dreta". Si el "nou tripartit" qualla o no, dependrà de més xocs com el de la renda bàsica.
La prova pilot era una de les mesures estrella que la CUP -amb un ampli suport del tercer sector social- havia posat damunt la taula quan els anticapitalistes van negociar amb ERC la investidura d'Aragonès. D'aquell pacte, fruit també de la majoria independentista que van originar les urnes el 14-F, gairebé no en queda res, i els republicans han tastat amb la renda bàsica el preu que hauran d'assumir si volen mantenir-se al capdavant del Govern en els dos anys que queden de legislatura: renúncies i contradiccions. Però no ho fan amb laments, perquè l'oxigen que els dona l'aprovació dels comptes compensa tota la resta. D'aquesta manera, Sans s'ha limitat a criticar el PSC per no donar suport a la renda bàsica i autodenominar-se "d'esquerres". Més enllà d'això, ha demanat acabar la jornada amb un to "positiu" i ha aprofitat per agrair a comuns i socialistes l'aprovació dels pressupostos: "Volem acabar amb alegria", ha reblat.
El debat sobre la renda bàsica ha estat, d'aquesta manera, suau. Però sí una mostra de com podran ser els debats de futur d'aquest Govern en "minoria". Aquesta ha estat una de les paraules estrella que han fet servir en reiterades ocasions els nous socis d'ERC. Per què el PSC ha votat a favor dels pressupostos, però ha obligat a canviar la llei d'acompanyament? Segons els socialistes, el pacte era únicament per als comptes i no per a la llei que els acompanya: "No ens sembla bé destinar diners a fer una prova", s'ha limitat a constatar el diputat socialista Jordi Riba. El Govern sosté que es tractava d'un procediment tècnic, i no el donen per mort.
Per part dels comuns, primer al matí s'han defensat de les crítiques de la CUP per votar a favor d'uns pressupostos que inclouen el compromís d'impulsar macroprojectes. Els d'Albiach han recordat que no hi ha ni "un sol euro" en els comptes per impulsar-los i han celebrat l'aprovació d'aquests comptes que avançaran en la "transformació" i "protecció" de les persones. No han fet sang sobre la renda bàsica universal, més enllà d'un retret indirecte al PSC, recordant-li que la llei pressupostos i la d'acompanyament formen un "tot conjunt" i que, per tant, la coherència implica votar de manera conjunta en els dos projectes.
Jéssica Albiach, David Cid i Salvador Illa. Foto: Kike Rincón / EP
Junts furga en el "tripartit" i la CUP s'acomiada
La contundència ha arribat, en canvi, de la mà dels exsocis. Aragonès, malgrat l'aprovació dels pressupostos sense Junts, ha insistit en la seva mà estesa. Però els de Laura Borràs i Jordi Turull no en volen sentir parlar i prefereixen centrar les energies a preparar la seva oposició a ERC. La paraula que més han repetit els juntaires durant la jornada contra el pacte pressupostari ha estat "tripartit". D'aquesta manera, s'han erigit en l'única formació que podrà conduir a la independència. Malgrat haver carregat amb força contra el pacte amb els socialistes, finalment han acabat aliats amb ells per tombar la renda bàsica, tot i que Junts havia donat el vistiplau en l'acord de Govern de l'inici de legislatura, ara fa dos anys. "Junts no està a favor ni en contra del pla pilot de la renda bàsica universal. Estem en contra de com s'ha tramitat", ha expressat el diputat Joan Canadell. Així mateix, ha assegurat que "només en una Catalunya independent" es podria finançar una iniciativa d'aquestes magnituds.Davant d'aquesta negativa dels socialistes, que ERC sabia des de fa setmanes, tampoc és que els republicans s'hi hagin posat en cos i ànima per intentar canviar el vot. Aquest matí, en una entrevista a TV3, la portaveu Marta Vilalta ha assegurat que ja miraran de destinar recursos a la renda "en un futur". Abandonant la renda bàsica i donant llum verda a uns pressupostos amb macroprojectes inclosos, els republicans materialitzen també el trencament absolut amb la CUP. L'anticapitalista Eulàlia Reguant ha evidenciat també en la seva intervenció que la reconciliació és impossible, després que l'executiu, amb aquests pressupostos, hagi demostrat un "gir a la dreta". Si el "nou tripartit" qualla o no, dependrà de més xocs com el de la renda bàsica.