Omella es converteix en el català més influent al Vaticà les darreres dècades

La designació de l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, per formar part del Consell de Cardenals que ha d'assessorar el Papa en el govern vaticà ha causat impacte tant a l'Església espanyola —on Omella presideix la Conferència Episcopal— com més enllà d'ella. Perquè es tracta d'un nomenament de gran transcendència, que converteix Omella en el català més influent al Vaticà de les darreres dècades. I un dels cardenals espanyols més rellevants també dels darrers temps. Vegem-ne la significació.

El Consell de Cardenals va ser creat poc després de l'elecció de Francesc, el 2013. Abans dels conclaves, es fan unes reunions entre els cardenals (les Congregacions Generals), on es passa revista a la situació de l'Església al món. Són trobades crucials, ja que molts cardenals intervenen, i en alguns casos serveixen per posicionar candidats al papat. En les reunions prèvies al conclave es va parlar de la necessitat que els cardenals poguessin tenir accés al Papa per aconsellar-lo en el govern de l'Església, sense haver de passar per la secretaria d'Estat. Un cop elegit, Francesc va decidir crear el Consell de Cardenals, format per un restringit grup de prelats de tots els continents, amb la finalitat de fer més col·legial el seu pontificat.

Des d'aleshores, l'organisme ha anat variant de composició. El nou Consell, que ha estat renovat, està format pels següents prínceps de l'Església: Pietro Parolin, el secretari d'Estat, número dos del Vaticà; Fernando Vérgez, governador de la Ciutat del Vaticà i membre de Legionaris de Crist; Fridolin Ambongo Besungu, arquebisbe de Kinshasa, al Zaire; Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; Séan Patrick O'Malley, arquebisbe de Boston; Gérald Lacroix, arquebisbe del Quebec; Jean-Claude Hollerich, de Luxemburg;  Sérgio da Rocha, de Salvador de Bahia, al Brasil, el bisbe Marco Mellino, com a secretari. I Omella.

Rodrigo Moreno, corresponsal de Catalunya Cristiana a Roma i bon analista del que passa al Vaticà, subratlla la importància de la presència d'Omella en el Consell: "Ell i el luxemburguès Hollerich són els dos europeus no italians. Pensem que els membres del Consell han de fer d'enllaç entre els episcopats del seu continent i el Papa". Però com apunta un altre coneixedor de les interioritats vaticanes, Hollerich hi és en bona part com a president de les conferències episcopals europees. És evident que Omella ha estat una decisió molt personal del Papa, el que indica la confiança que li té.

Una posició amb pocs precedents

Cal remuntar-se a molts anys enrere per trobar un català amb tant d'accés al Papa. Els anys del Concili n'hi va haver, com l'eclesiàstic i jurista Bonet i Muixí, proper a Pau VI, o el cardenal i monjo de Montserrat Anselm Albareda. O l'abat Escarré, que era escoltat per Pau VI. Però tots ells van morir els anys seixanta. Entre els espanyols, caldria anar als anys vuitanta, quan Eduardo Martínez Somalo va ser número dos de la secretaria d'Estat. I més enrere, amb el cardenal Merry del Val, un home proper a l'integrisme que va ser secretari d'Estat amb Pius X. Però d'això fa més de cent anys. La inclusió d'Omella al Consell de Cardenals també suposa un suport molt explícit de Roma a qui és en aquests moments el president dels bisbes espanyols. 

Reforma de la cúria i de les finances vaticanes

En les reunions d'abans del conclave, els cardenals van insistir en dues grans reformes pendents: la renovació de la cúria per fer-la més àgil i moderna, i una reforma profunda de les finances vaticanes. El Consell de Cardenals és l'instrument per garantir que el Papa complirà aquests "deures". De fet, els defensors de Francesc sempre han dit que el Papa es limita a complir amb les exigències de reforma exigides pels cardenals. Rodrigo Moreno assenyala canvis produïts en l'estructura vaticana: "Els cardenals amb més de 75 anys ja no poden dirigir els dicasteris, que són els ministeris vaticans. I per primer cop, alguns laics han assumit responsabilitats rellevants. Com l'espanyol Maximino Caballero, prefecte per a l'Economia. I han estat designades dones en llocs sensibles, com Antonella Sciarrone, a la sotssecretaria d'Educació i Cultura, una dona casada".  

Amb Francesc, les dones han començat a ocupar llocs de comandament en àrees fins ara monopolitzades per homes. La dona més poderosa a la Santa Seu és, probablement, la franciscana Raffaella Petrini, secretària general de la Ciutat del Vaticà i membre de la Congregació dels Bisbes, el dicasteri que selecciona els candidats a ocupar l'episcopat. En tots aquests canvis, molt tímids vistos des de fora de l'Església, hi han tingut un paper rellevant el grup de cardenals més afí a Francesc, entre ells Omella.

En l'àmbit de les finances vaticanes, que havien estat sacsejades pels escàndols entorn l'Institut per a les Obres de la Religió (IOR), Francesc ha fet canvis sensibles, com va ser crear una secretaria per a l'Economia, desposseint la secretaria d'Estat (el símbol del poder curial) del control financer i col·locant persones de llarga trajectòria en institucions econòmiques, cas de l'esmentat Maximino Caballero. La darrera mesura adoptada ha estat establir la fi dels lloguers gratuïts de cardenals i càrrecs curials en immobles propietat del Vaticà. 

Als seus 86 anys, havent superat els primers deu de pontificat, Francesc continua dirigint la barca de Pere. Amb algunes dificultats de mobilitat, el Papa no dona mostres d'abatiment i va desmentint els rumors d'un final d'etapa. Rodrigo Moreno explica que no hi ha senyals de conclave a l'horitzó i que encara "hi ha Francesc per estona".