07
de març
del
2023
Actualitzat
a les
14:57h
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs de Vox i revisarà la reforma del codi penal, que deroga la sedició i modifica la malversació. El partit d'extrema dreta sosté que la nova llei podria ser inconstitucional per la manera com es va aprovar -per la via d'urgència- i, alhora, defensen que els canvis en el codi penal serien contraris a diversos articles de la Constitució. D'aquesta manera, el TC analitzarà la nova legislació que va entrar en vigor a finals de l'any passat i ha obligat el Tribunal Suprem a revisar les condemnes dels líders independentistes i readaptar també la persecució dels exiliats.
El Constitucional, d'altra banda, ha rebutjat les recusacions plantejades per Vox contra el president, Cándido Conde-Pumpido, i els magistrats Juan Carlos Campo, María Luisa Segoviano i Laura Díez, tots ells del sector progressista que ara domina l'alt tribunal. Els arguments van des de la pèrdua de la finalitat de la recusació fins a les possibles afectacions del quòrum necessari al TC. "Suposarien una paralització inacceptable de les funcions del Tribunal", argumenta el ple. Un dels reptes de l'alt tribunal és posar-se al dia amb els diversos assumptes que té pendents de resoldre des de fa temps.
Pel que fa a la reforma del codi penal, el TC l'analitzarà, però encara no ha pres cap decisió sobre el fons de la qüestió. Aquesta nova llei ha tingut efectes desiguals. D'una banda, ha permès la derogació de la sedició, amb conseqüències positives per als líders de l'1-O condemnats només per aquest delicte, que han quedat ja sense cap pena per complir, i també pel que fa a Clara Ponsatí i Marta Rovira, perseguides ara només per desobediència, i que podrien tornar a Catalunya sense risc d'entrar a presó. Ara bé, pel que fa a la malversació, els efectes no han estat els desitjats per ERC.
Els republicans, que van acordar la reforma del codi penal amb el PSOE, confiaven que revertint la reforma impulsada pel PP l'any 2015 i definint un tipus lleu de malversació aconseguirien rebaixar la pressió sobre els condemnats i els perseguits per l'1-O. Això no ha funcionat. Tant la Fiscalia com el Suprem han interpretat la nova llei de tal manera que els dirigents condemnats pel procés continuen amb penes elevades, igual que els exiliats. Els alts càrrecs perseguits per l'organització del referèndum també s'enfronten a la malversació més greu, amb penes de fins a set anys de presó per a Josep Maria Jové.
El Constitucional, d'altra banda, ha rebutjat les recusacions plantejades per Vox contra el president, Cándido Conde-Pumpido, i els magistrats Juan Carlos Campo, María Luisa Segoviano i Laura Díez, tots ells del sector progressista que ara domina l'alt tribunal. Els arguments van des de la pèrdua de la finalitat de la recusació fins a les possibles afectacions del quòrum necessari al TC. "Suposarien una paralització inacceptable de les funcions del Tribunal", argumenta el ple. Un dels reptes de l'alt tribunal és posar-se al dia amb els diversos assumptes que té pendents de resoldre des de fa temps.
Pel que fa a la reforma del codi penal, el TC l'analitzarà, però encara no ha pres cap decisió sobre el fons de la qüestió. Aquesta nova llei ha tingut efectes desiguals. D'una banda, ha permès la derogació de la sedició, amb conseqüències positives per als líders de l'1-O condemnats només per aquest delicte, que han quedat ja sense cap pena per complir, i també pel que fa a Clara Ponsatí i Marta Rovira, perseguides ara només per desobediència, i que podrien tornar a Catalunya sense risc d'entrar a presó. Ara bé, pel que fa a la malversació, els efectes no han estat els desitjats per ERC.
Els republicans, que van acordar la reforma del codi penal amb el PSOE, confiaven que revertint la reforma impulsada pel PP l'any 2015 i definint un tipus lleu de malversació aconseguirien rebaixar la pressió sobre els condemnats i els perseguits per l'1-O. Això no ha funcionat. Tant la Fiscalia com el Suprem han interpretat la nova llei de tal manera que els dirigents condemnats pel procés continuen amb penes elevades, igual que els exiliats. Els alts càrrecs perseguits per l'organització del referèndum també s'enfronten a la malversació més greu, amb penes de fins a set anys de presó per a Josep Maria Jové.