07
de març
del
2023
Actualitzat
el
09
de març
a les
19:38h
Només el 16,8% dels llocs directius en empreses espanyoles estan ocupats per dones. El percentatge disminueix a la meitat en el cas de les directores generals: únicament un 8,8% de les posicions tenen una dona al capdavant, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística(INE). Tot i la tendència a l'alça que s'havia observat durant la pandèmia -del 16,4% del 2020 al 18,8% el 2021-, el retorn a la normalitat ha comportat el restabliment d'homes al capdavant de les organitzacions durant l'últim any. D'aquestes xifres se n'extreu una conclusió evident: encara hi ha una gran desigualtat de gènere en el lideratge de les empreses.
Entre els obstacles que dificulten la igualtat efectiva en l'àmbit laboral es pot trobar el factor ambició. Històricament, les dones han estat penalitzadesa la feina per la seva condició física -el fet de quedar embarassades, que implica una baixa més o menys llarga- i, a més, es considera que amb l'edat redueixen els seus objectius professionals. És a dir, que perden llocs de poder de les empreses perquè no els volen. Però, tal com demostra l'estudi Eliminant els mites de la 'bretxa d'ambició' de gènere, del Boston Consulting Group, aquesta afirmació no és certa.
"Les dones comencen la seva carrera amb tanta ambició com els homes", asseguren els autors de l'estudi, elaborat a partir de 200.000 enquestes. De fet, el cert és que els nivells d'ambició de les dones varien amb el pas dels anys, però no ho fan per l'estatus familiar sinó per les condicions de l'empresa on estan treballant. Així, el text detalla que no és que les dones siguin menys ambicioses que els homes, sinó que quan mostren el desig de créixer, són penalitzades i estigmatitzades, fet que els complica encara més escalar fins a les posicions de lideratge.
En aquest sentit, l'experta en sociologia del treball i professora de la UOC Elsa Santamaría, consultada per Nació, creu indispensable que les empreses creïn i promocionin una cultura organitzativa que sigui "realment integradora i inclusiva" en tots els nivells. És a dir, les companyies han d'abolir els privilegis que actualment tenen uns pocs i que "perpetuen" els rols masculins. Uns deures que, alhora, fa extensius a la societat en general: "És clau treballar per erradicar les desigualtats de gènere en tots els àmbits". I trencar el sostre de vidre és l'objectiu de la nova llei de paritat anunciada pel govern espanyol: mínim un 40% de dones al consell de ministres i als consells d'administració i llistes cremallera en la llei electoral.
L'ambició femenina és percebuda com un tret positiu, tal com passa quan aquesta és masculina? Segons Santamaría, la resposta és no. I és que l'ambició laboral tradicionalment s'ha vist com un valor associat al gènere masculí. "En ells, ser ambiciosos és positiu, perquè és un tret que, amb la competitivitat, defineix un tipus generalitzat de lideratge molt estès", detalla l'experta en sociologia del treball. En el cas de les dones, s'espera que elles representin altres valors, però no l'ambició, "que es penalitza, com si fos una cosa que no els correspon". En la mateixa línia es pronuncia Mireia Cabero, professora de psicologia a la UOC i directora del programa Cultura Emocional Pública, que assegura que l'interès de les dones a créixer i escalar posicions "genera perill, desconeixement, inseguretat i desconfiança" al poder.
Aquesta desigualtat, de fet, comença molt abans d'arribar a un lloc rellevant dins d'una empresa. Segons dades recollides als estudis de gènere d'institucions com Harvard s'observa que, abans de ser escollides, durant els processos de selecció les dones ja són penalitzades si es mostren fermes a l'hora de negociar les seves condicions o tenen pretensions laborals molt altes. I un cop dins l'empresa, el desig de progressar disminueix perquè, entre altres coses, les dones directives tarden més a ser respectades pels seus treballadors perquè les veuen menys agradables que als líders homes, com demostra l'estudi Women in the Workplace.
"Les dones volent ocupar espais que fins ara han ocupat només homes amenacem el poder, el control i l'status quo de qui fins ara ha estat privilegiat", assegura Cabero. I és que encara avui es poden observar reaccions "proteccionistes" dels homes davant l'amenaça de perdre el seu "territori" de poder. Així, tot i els avenços socials fets fins ara, encara no hi ha una convicció social ferma. "Les adaptacions al canvi, quan estan plenes de pors, inseguretats, desconfiances i percepció de perill, són lentes i amb reticència", sentencia Cabero.
Entre els obstacles que dificulten la igualtat efectiva en l'àmbit laboral es pot trobar el factor ambició. Històricament, les dones han estat penalitzadesa la feina per la seva condició física -el fet de quedar embarassades, que implica una baixa més o menys llarga- i, a més, es considera que amb l'edat redueixen els seus objectius professionals. És a dir, que perden llocs de poder de les empreses perquè no els volen. Però, tal com demostra l'estudi Eliminant els mites de la 'bretxa d'ambició' de gènere, del Boston Consulting Group, aquesta afirmació no és certa.
"Les dones comencen la seva carrera amb tanta ambició com els homes", asseguren els autors de l'estudi, elaborat a partir de 200.000 enquestes. De fet, el cert és que els nivells d'ambició de les dones varien amb el pas dels anys, però no ho fan per l'estatus familiar sinó per les condicions de l'empresa on estan treballant. Així, el text detalla que no és que les dones siguin menys ambicioses que els homes, sinó que quan mostren el desig de créixer, són penalitzades i estigmatitzades, fet que els complica encara més escalar fins a les posicions de lideratge.
En aquest sentit, l'experta en sociologia del treball i professora de la UOC Elsa Santamaría, consultada per Nació, creu indispensable que les empreses creïn i promocionin una cultura organitzativa que sigui "realment integradora i inclusiva" en tots els nivells. És a dir, les companyies han d'abolir els privilegis que actualment tenen uns pocs i que "perpetuen" els rols masculins. Uns deures que, alhora, fa extensius a la societat en general: "És clau treballar per erradicar les desigualtats de gènere en tots els àmbits". I trencar el sostre de vidre és l'objectiu de la nova llei de paritat anunciada pel govern espanyol: mínim un 40% de dones al consell de ministres i als consells d'administració i llistes cremallera en la llei electoral.
Les dues cares de l'ambició
Tot i que la teoria tombi els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'adjectiu ambiciosa no significa exactament el mateix que ambiciós. Posant el qualificatiu darrere el nom d'un home o d'una dona es pot observar com tenir un "desig gran d'aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l'amor propi" -segons la definició que en fa l'IEC- s'interpreta de manera diferent. En síntesi, la societat no tradueix amb el mateix significat si l'ambició respon a les aspiracions polítiques de Xavier Trias o Pablo Iglesias o a les d'Àngels Chacón o Yolanda Díaz.L'ambició femenina és percebuda com un tret positiu, tal com passa quan aquesta és masculina? Segons Santamaría, la resposta és no. I és que l'ambició laboral tradicionalment s'ha vist com un valor associat al gènere masculí. "En ells, ser ambiciosos és positiu, perquè és un tret que, amb la competitivitat, defineix un tipus generalitzat de lideratge molt estès", detalla l'experta en sociologia del treball. En el cas de les dones, s'espera que elles representin altres valors, però no l'ambició, "que es penalitza, com si fos una cosa que no els correspon". En la mateixa línia es pronuncia Mireia Cabero, professora de psicologia a la UOC i directora del programa Cultura Emocional Pública, que assegura que l'interès de les dones a créixer i escalar posicions "genera perill, desconeixement, inseguretat i desconfiança" al poder.
Aquesta desigualtat, de fet, comença molt abans d'arribar a un lloc rellevant dins d'una empresa. Segons dades recollides als estudis de gènere d'institucions com Harvard s'observa que, abans de ser escollides, durant els processos de selecció les dones ja són penalitzades si es mostren fermes a l'hora de negociar les seves condicions o tenen pretensions laborals molt altes. I un cop dins l'empresa, el desig de progressar disminueix perquè, entre altres coses, les dones directives tarden més a ser respectades pels seus treballadors perquè les veuen menys agradables que als líders homes, com demostra l'estudi Women in the Workplace.
"Les dones volent ocupar espais que fins ara han ocupat només homes amenacem el poder, el control i l'status quo de qui fins ara ha estat privilegiat", assegura Cabero. I és que encara avui es poden observar reaccions "proteccionistes" dels homes davant l'amenaça de perdre el seu "territori" de poder. Així, tot i els avenços socials fets fins ara, encara no hi ha una convicció social ferma. "Les adaptacions al canvi, quan estan plenes de pors, inseguretats, desconfiances i percepció de perill, són lentes i amb reticència", sentencia Cabero.