Rodalies acumula 115 dies amb incidències imputables a Renfe i Adif en els últims sis mesos

Des de la caiguda del sistema informàtic del 9 de setembre, les companyies estatals han sumat un mínim de 16 dies per mes amb retards atribuïbles a la seva gestió; Renfe recorda que el percentatge de puntualitat se situa en el 93% dels serveis

Un panell amb les afectacions a Rodalies, durant l'avaria general del 9 de setembre passat
Un panell amb les afectacions a Rodalies, durant l'avaria general del 9 de setembre passat | ACN
07 de març del 2023
Actualitzat el 07 de març del 2024 a les 16:38h

Rodalies va deixar de funcionar el matí del 9 de setembre de l'any passat. Tres hores sense trens i retards acumulats en la represa posterior de la circulació. En el transcurs d'una operació d'actualització rutinària del software del sistema de comunicacions entre el Control de Trànsit Centralitzat (CTC) i els trens, la xarxa va caure. El disc dur del sistema de comunicacions va quedar malmès i l'avaria va comportar una afectació completa de les línies de Rodalies. L'episodi va generar indignació entre els usuaris que esperaven a les estacions i queixes del Govern de la Generalitat, que va reactivar la reivindicació del traspàs integral del servei. Des d'aquella jornada funesta de setembre hi ha hagut 115 dies amb incidències a la xarxa ferroviària, amb retards imputables a l'actuació de Renfe i Adif. Aquest és el recompte que ha fet Nació de les comunicacions fetes per l'operador i el gestor d'infraestructures, ja siguin avaries de trens, problemes a la catenària o altres afectacions. 

En els darrers sis mesos -181 dies compresos entre principis de setembre i finals de febrer-, s'han produït incidències setmanals amb trasllat en els horaris de circulació. La mitjana és de 4 dies d'alteracions per setmana. Segons el recompte fet per aquest diari, Renfe i Adif han sumat un mínim de 16 dies cada mes amb retards originats per afectacions que són de la seva responsabilitat. El setembre, tot i registrar-se l'avaria més greu -que va aturar el trànsit al conjunt de la xarxa-, va ser el mes amb menys jornades d'alteracions imputables a les companyies públiques estatals (16). Per exemple, el 16 de setembre va haver-hi demores de més de 45 minuts a l'R2 i l'R2 Sud, així com retards de més de 60 minuts a l'R13, l'R14, l'R15, l'R16 i l'R17 per una avaria a les instal·lacions ferroviàries entre Vilanova i Sant Vicenç de Calders.

Aquell mes es van produir 9 dies sense incidències i 5 jornades amb retards comptabilitzats per causes alienes al titular dels trens i les vies. Dos exemples d'aquestes incidències indirectes: el dia 20 es va produir una aturada al servei de l'R13 incendi pròxim a les vies del tren en el tram entre Valls i Salomó; i el dia 29 es va registrar un atropellament a l'R4 entre Martorell i Manresa, i una afectació a la catenària per la caiguda d'un arbre a l'R3. La resta de jornades (16 en total), va haver-hi afectacions responsabilitat de qui executa el servei i de qui controla les vies. 
 

 


En el darrer trimestre de l'any passat, el còmput va ser pitjor que el del setembre. A l'octubre va haver-hi 23 dies amb incidències atribuïbles a Renfe i Adif. En tot el mes, la xarxa de Rodalies només va funcionar amb normalitat plena 2 dies (el dissabte 8 i el diumenge 9). En 6 dies més es van produir incidències indirectes, com actes vandàlics a l'estació de Cerdanyola del Vallès (dia 11) o afectacions a les línies R15, R16 i R17 per l'atropellament d'una persona (dia 20).

El recompte del mes de novembre no va ser gaire millor: 22 jornades amb retards imputables a l'operador o el gestor d'infraestructures. Tan sols va haver-hi 2 dies de normalitat en el servei (el dimecres 16 i el dissabte 19), amb l'afegit de dues jornades més de vaga. L'any es va tancar amb 17 dies d'afectacions atribuïbles a Renfe i Adif comptabilitzats en el mes de desembre. De les 5 jornades sense retards, tres van ser en dissabte (els dissabtes 10, 17 i 24), quan el volum de passatgers és sensiblement menor.  

L'arrencada del 2023 suma registres similars. Durant el més de gener va haver-hi 17 dies amb afectacions imputables a les companyies estatals i només 8 jornades sense incidències, cinc de les quals en dissabte i diumenge. Dos exemples: el 18 de gener es van registrar retards de més de 40 minuts a l'R13, l'R14, l'R15, l'R16, l'R17 i l'R2 Sud per una avaria en un tren entre l'estació de França i el Passeig de Gràcia; i el 31 de gener es van comptabilitzar retards de fins a 30 minuts a l'R1 derivats de problemes en les instal·lacions d'Adif entre Vilassar de Mar i Mataró. 

Aquest darrer mes de febrer, dels 28 dies amb servei disponible, en 20 es van produir retards vinculats a afectacions de l'operador i el gestor de les vies. Un exemple concret: les demores registrades a l'R2, l'R2 Sud i l'R2 Nord, que superaven els 20 minuts, per una avaria a les instal·lacions d'Adif al Prat de Llobregat. Només en 2 dies no va haver-hi problemes de circulació a la xarxa i en 6 jornades es van registrar incidències indirectes, dels quals 4 tenen origen atropellaments (el dia 4 a l'R1; el dia 14 a l'R16; el dia 15 a l'R1 i l'R4; i el dia 20 a l'R13, l'R14, l'R16, l'R17 i l'R2 Sud, vinculat a l'incident de Cunit).
 

 

Renfe i les dades de puntualitat

Renfe reclama contextualitzar el volum d'incidències a Rodalies. Portaveus de la companyia consultats per Nació recorden que diàriament circulen per la xarxa de proximitat un miler de trens i que la puntualitat se situa en el 92%-93% dels serveis. Renfe fa públiques a les xarxes aquelles incidències que provoquen retards de més de 15 minuts, tot i que el barem de la companyia és considerar impuntual un comboi amb una demora superior als 3 minuts. Si són inferior a un quart d'hora, però, els endarreriments de combois no es publiquen. En cinc mesos han circulat uns 160.000 trens a la xarxa de Rodalies. "Qualsevol sistema de transport amb aquest volum de mobilitat i de circulacions és impossible que no tingui una incidència al dia", apunten portaveus de Renfe. A petició d'aquest diari, Adif ha evitat valorar les estadístiques recollides perquè no té com a protocol "valorar dades que no són oficials". 

Renfe, més extensa que Adif en les seves explicacions, subratlla que Rodalies és un sistema amb més de 1.200 quilòmetres de via en el qual hi circulen serveis de viatgers i mercaderies, i que el desembre passat es va recordar el 100% de la demanda, després dels anys de pandèmia. La companyia insisteix que aquesta realitat cohabita amb reprogramacions "importants" del servei coordinades amb la Generalitat, titular del servei, arran de les obres que estan en marxa. En el marc del pla Transformem Rodalies, estan operatives "grans actuacions" que "poden comportar irregularitats puntuals al servei", detalla la companyia.

Quines són aquestes obres? L'execució del corredor mediterrani, el soterrament del tram de Sant Feliu de Llobregat, el canvi de recorregut de vies a Sant Andreu -ja es va estrenat la nova estació al desembre-, la millora de l'accessibilitat a les estacions de Mollet Sant Fost, Molins de Rei, Vilafranca, Vacarisses o Llinars; les millores al sistema de senyalització Terrassa-Manresa; la reconfiguració de vies a Sants, la nova estació de Santa Perpètua de Mogoda, el desdoblament de l'R3 entre Parets i la Garriga; la digitalització dels sistemes d’informació i les millores en els sistema de seguretat vinculats a la implementació de la Renfe Smart Security Station.
 

El traspàs de Rodalies, aturat com la comissió bilateral

La comissió bilateral Estat-Generalitat es va reunir per última vegada el 18 de febrer del 2022, ara fa poc més d'un any. Des d'aquella reunió a Palau -en la qual va ser present la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez-, l'espai de negociació pensada per discutir-hi traspassos i discussions tècniques no s'ha tornat a convocar. I, segons fonts governamentals, no hi ha tampoc data per a una nova sessió de treball. El parèntesi es continuarà allargant.

En l'última reunió de la bilateral Estat-Generalitat ja en va quedar el marge el debat sobre el traspàs integral de Rodalies. En aquella cita de principis del 2022 es va segellar el preacord per tal que el Govern gestionés l'ingrés mínim vital en convivència amb la renda garantida de ciutadania, es va pactar el traspàs de la B-23, es van constituir tres grups de treball -per beques, per assegurances escolars i per gestions judicials- i es va negociar el canvi de titularitat d'edificis com el del Registre Civil a Barcelona o l'estació meteorològica del Turó de l'Home. Però no es va parlar de Rodalies. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, sí que va tractar la carpeta ferroviària amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en la reunió discreta que hi va mantenir a finals del mes passat.