06
de març
del
2023
Actualitzat
el
25
de març
a les
16:48h
Barcelona és el principal centre d'interès de les eleccions municipals del 28-M. La capital catalana concentrarà bona part de les mirades la nit electoral, i servirà com a termòmetre per contrastar si les expectatives dels partits han tingut aterratge a l'hora de sumar regidors. Això és tot el que has de conèixer per estar informat sobre com seran les eleccions a Barcelona.
Maragall repeteix com a candidat després de guanyar els comicis de fa quatre anys. Tot i això, no va poder aconseguir l'alcaldia, perquè un pacte entre els comuns i el PSC -sumat als vot de Manuel Valls- li ho van impedir. El cap de cartell dels republicans disposa d'una dilatadíssima experiència a l'Ajuntament -al costat del seu germà Pasqual-, al Govern -ha estat conseller amb els socialistes i amb ERC- i també al Parlament. Pot ser la seva última oportunitat. Les enquestes, almenys per ara, el situen com a quarta força al consistori barceloní.
L'alcaldessa aspira a la reelecció, que suposaria l'obtenció d'un tercer -i previsiblement últim- mandat al capdavant de l'Ajuntament. Acumula el desgast de les dues etapes consecutives a consistori, però conserva un grau de popularitat considerable i les enquestes la situen en el podi de competidors al costat del PSC i de Junts. El seu principal argument per continuar és que encara queden per completar part dels projectes que va encetar el 2015.
El candidat del PSC, que fins abans d'arrencar la precampanya formava part del govern municipal, aspira a desbancar l'alcaldessa amb qui ha col·laborat durant bona part dels últims vuit anys. Amb un programa business friendly i el suport de Salvador Illa i Pedro Sánchez, Collboni vol ser el cap de llista socialista que retorni l'Ajuntament al seu partit, on va governar ininterrompudament des del retorn a la democràcia fins al 2011.
Qui va trencar la ratxa del PSC va ser, precisament, Xavier Trias. L'exalcalde, que va perdre davant Colau el 2015, torna com a candidat de Junts després de l'adeu inesperat d'Elsa Artadi. Ho fa amb un discurs pensat per polaritzar amb l'alcaldessa i acompanyat de pesos pesants de l'espai postconvergent, allunyats tots ells de la retòrica de la confrontació. Ja ha dit que no tindrà inconvenient en pactar amb el PSC o amb ERC, i també ha deixat clar que si no és alcalde plegarà. És la seva última oportunitat per convertir-se per alcalde en un segon mandat..jpg)
La diputada de Ciutadans s'ha acabat convertint en la candidata de Ciutadans després d'una legislatura especialment convulsa a les files de la formació taronja, que camina cap a la desaparició. Amb un estil polèmic, Grau té l'objectiu de mantenir la representació al consistori. Fa quatre anys va ser Manuel Valls qui va liderar una plataforma apadrinada per Ciutadans que va acabar fragmentada i que, en l'origen del mandat, va servir per mantenir Colau a l'alcaldia per impedir que hi arribés Maragall. Valls va plegar enmig de la irrelevància a l'Ajuntament..jpg)
El PP, com Ciutadans, arriba a les eleccions sense tenir garantida la representació obtinguda per l'inclassificable Josep Bou. L'encarregat d'afrontar el repte és Daniel Sirera, un històric del PP català a qui han rescatat de València, on exercia com a cap de gabinet de Carlos Mazón, president dels populars a la regió. Sirera va ser diputat al Parlament i va estar al CAC.
Els anticapitalistes es van quedar fora de l'Ajuntament el 2019, i ara volen tornar-hi sota el lideratge de Basha Changue, diputada al Parlament. La CUP va tenir representació entre el 2015 i el 2019, en els anys àlgids del procés, i aspira a tornar a irrompre al consistori.
Candidatures a l'alcaldia de Barcelona
Amb les properes eleccions municipals a Barcelona, és important conèixer les diferents candidatures que es presentaran. Aquí trobaràs informació actualitzada dels candidats a l'alcaldia de Barcelona que ja s'han fet públics. Coneix els aspirants a liderar la ciutat i descobreix qui són els possibles alcaldes de Barcelona.ERC: Ernest Maragall
Maragall repeteix com a candidat després de guanyar els comicis de fa quatre anys. Tot i això, no va poder aconseguir l'alcaldia, perquè un pacte entre els comuns i el PSC -sumat als vot de Manuel Valls- li ho van impedir. El cap de cartell dels republicans disposa d'una dilatadíssima experiència a l'Ajuntament -al costat del seu germà Pasqual-, al Govern -ha estat conseller amb els socialistes i amb ERC- i també al Parlament. Pot ser la seva última oportunitat. Les enquestes, almenys per ara, el situen com a quarta força al consistori barceloní.
Barcelona en Comú: Ada Colau
L'alcaldessa aspira a la reelecció, que suposaria l'obtenció d'un tercer -i previsiblement últim- mandat al capdavant de l'Ajuntament. Acumula el desgast de les dues etapes consecutives a consistori, però conserva un grau de popularitat considerable i les enquestes la situen en el podi de competidors al costat del PSC i de Junts. El seu principal argument per continuar és que encara queden per completar part dels projectes que va encetar el 2015.
PSC: Jaume Collboni
El candidat del PSC, que fins abans d'arrencar la precampanya formava part del govern municipal, aspira a desbancar l'alcaldessa amb qui ha col·laborat durant bona part dels últims vuit anys. Amb un programa business friendly i el suport de Salvador Illa i Pedro Sánchez, Collboni vol ser el cap de llista socialista que retorni l'Ajuntament al seu partit, on va governar ininterrompudament des del retorn a la democràcia fins al 2011.
Junts: Xavier Trias
Qui va trencar la ratxa del PSC va ser, precisament, Xavier Trias. L'exalcalde, que va perdre davant Colau el 2015, torna com a candidat de Junts després de l'adeu inesperat d'Elsa Artadi. Ho fa amb un discurs pensat per polaritzar amb l'alcaldessa i acompanyat de pesos pesants de l'espai postconvergent, allunyats tots ells de la retòrica de la confrontació. Ja ha dit que no tindrà inconvenient en pactar amb el PSC o amb ERC, i també ha deixat clar que si no és alcalde plegarà. És la seva última oportunitat per convertir-se per alcalde en un segon mandat.
Ciutadans: Anna Grau
La diputada de Ciutadans s'ha acabat convertint en la candidata de Ciutadans després d'una legislatura especialment convulsa a les files de la formació taronja, que camina cap a la desaparició. Amb un estil polèmic, Grau té l'objectiu de mantenir la representació al consistori. Fa quatre anys va ser Manuel Valls qui va liderar una plataforma apadrinada per Ciutadans que va acabar fragmentada i que, en l'origen del mandat, va servir per mantenir Colau a l'alcaldia per impedir que hi arribés Maragall. Valls va plegar enmig de la irrelevància a l'Ajuntament.
PP: Daniel Sirera
El PP, com Ciutadans, arriba a les eleccions sense tenir garantida la representació obtinguda per l'inclassificable Josep Bou. L'encarregat d'afrontar el repte és Daniel Sirera, un històric del PP català a qui han rescatat de València, on exercia com a cap de gabinet de Carlos Mazón, president dels populars a la regió. Sirera va ser diputat al Parlament i va estar al CAC.
CUP: Basha Changue
Els anticapitalistes es van quedar fora de l'Ajuntament el 2019, i ara volen tornar-hi sota el lideratge de Basha Changue, diputada al Parlament. La CUP va tenir representació entre el 2015 i el 2019, en els anys àlgids del procés, i aspira a tornar a irrompre al consistori.