05
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:04h
L'aprovació per pràctica unanimitat de la llei catalana d'igualtat va suposar una fita del feminisme, el 2015. L'ampli aval del Parlament a la norma -només amb vots contraris parcials d'Unió, PP i Cs- feia preveure un canvi d'etapa, ja que l'ambiciós nou marc havia d'encaminar les polítiques públiques cap a l'erradicació de la discriminació de la dona en tots els àmbits de la societat. Tot i això, un informe sobre els cinc primers anys d'aplicació elaborat per l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) és molt crític amb la seva implantació, detectant "resistències" institucionals i personals i identificant només mesures puntuals i simbòliques.
Aquest consorci públic, constituït per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la UPF, ha avaluat l'aplicació de la llei fins al 2020 a partir d'entrevistes i grups de discussió de tipus qualitatiu amb experts i representants de l'administració i de les entitats d'aquest àmbit, i complementàriament amb una anàlisi quantitativa de diferents indicadors d'igualtat de gènere. I el resultat no és massa satisfactori, fins al punt que la impressió general dels implicats és que "el Govern no s'ha pres el desplegament de la llei prou seriosament".
Malgrat les expectatives, la conclusió és que la contribució de la norma "al canvi estructural és modesta" i que "les resistències institucionals i individuals han generat un context que ha afavorit un canvi de discurs, però que no ha anat acompanyat d'un canvi de fons". La sensació general és que ha faltat compromís institucional i polític, s'han prioritzat mesures parcials i simbòliques per damunt dels canvis de fons i sobretot la societat civil lamenta que el text "s'ha quedat en una declaració d'intencions".
Algunes de les causes d'aquesta implantació defectuosa seria la manca de recursos propis, d'una estructura responsable amb suficient poder (se n'encarregava l'Institut Català de les Dones, sense prou pes ni estructura), la incapacitat de l'administració per aplicar polítiques transversals o la no aplicació del règim sancionador contemplat. La priorització inicial del consens, a més, va evitar que la llei incorporés mesures concretes prou detallades, cosa que també en va dificultar l'efectivitat posterior, si bé algunes de les propostes estrella existents, com el distintiu d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat, han quedat en paper mullat.
Per evidenciar l'escassa ambició en el recorregut efectuat, l'informe d'Ivàlua contrasta les diferències en el desenvolupament de la llei d'igualtat amb el de la llei de transparència, d'accés a la informació i bon govern, aprovada només un any abans i que sí que ha impactat en bona part dels processos de l'administració. I és que, tot i que el Parlament ho va debatre diversos cops, la llei no s'ha desenvolupat amb un reglament que permetés concretar-ne més l'aplicació.
Malgrat que les accions de sensibilització tenien bona acollida, després aquestes no desembocaven en canvis de fons precisament per les resistències posteriors. A nivell institucional, aquestes s'evidenciaven amb la manca de pressupost i òrgans encarregats d'aplicar els objectius de la llei. I a més, a títol individual, directius i funcionaris feien "servir la manca de formació com a excusa per no implicar-se", a la vegada que no assistien a les formacions organitzades per la Generalitat, que eren voluntàries. La sensació és que els passos que sí que es feien eren gràcies als esforços personals de treballadors públics preocupats per aquesta problemàtica i per l'empenta de les entitats feministes.
Una altra mancança és que no s'ha fet cap seguiment del desplegament de la llei. No se sap quantes formacions s'han realitzat, quantes clàusules d'igualtat s'han incorporat a contractes o quantes sancions s'han imposat. Pel que fa a les multes, però, en serien poques i en àmbits molt concrets, com el de la publicitat. Serien insignificants en els mitjans amb abordatge sexista de les informacions o els mateixos ajuntaments -molts no compleixen les quotes de paritat-. En relació a la Generalitat mateixa, l'informe apunta que la llei ha permès vèncer reticències i posar el debat de la igualtat en primer pla, però no fins al punt de situar-lo com una política d'abordatge transversal. Els experts participants lamenten fins i tot algunes campanyes sexistes del Govern.
L'informe sí que assenyala alguns elements sectorials positius, com el programa Coeduca't, a Educació, o altres mesures en salut o esports, així com la implantació de quotes en òrgans col·legiats o la coordinació amb entitats feministes. Les entrevistes, a més, han evidenciat expectatives amb la creació del nou Departament d'Igualtat i Feminismes, capitanejat per Tània Verge, el qual hauria de resoldre problemes com la manca de pressupost propi i de lideratge de suficient rang al Govern i l'avenç cap a la transversalitat de les polítiques. Alguns canvis han arribat, per exemple, amb el nou informe de perspectiva de gènere inclòs ja en els pressupostos del 2022.
Un dels àmbits en què encara hi ha més diferència és el de la salut, on les dones tenen una percepció pitjor del seu estat i, malgrat viure més anys, en passen més en mala qualitat. I encara més clar, en relació a la càrrega de les cures, com en el cas de la responsabilitat dels fills i filles, fins al punt que el 92,5% del total de les excedències per aquest tipus de cures del 2019 van ser sol·licitades per dones i només el 7,5% restant, per homes.
Quant s'ha reduït la bretxa de gènere en cada camp, entre 2014 i 2019?
El percentatge positiu indica disminució de la bretxa i el negatiu vol dir que creixen, i les dades concretes apareixen en clicar o passar el cursor per damunt de cada barra
Després d'aquesta anàlisi de cinc anys de la llei catalana d'igualtat, Ivàlua recomana, entre d'altres aspectes, desplegar-la reglamentàriament, aplicar el règim sancionador, recollir indicadors per a un millor seguiment i establir com a obligatòries les formacions en clau de gènere a l'administració. Tot i això, admet també mancances a l'hora d'elaborar aquest estudi -ja previst en l'articulat de la mateixa llei per al cap de cinc anys-, per la manca de dades suficients i pel contingut ampli i poc concret de l'articulat.
L'escassetat de mesures concretes n'ha dificultat l'avaluació, motiu pel qual aquesta ha estat sobretot qualitativa. El context tampoc no ha ajudat, ja que el període d'estudi ha inclòs la tardor del 2017 i el posterior 155, uns mesos de poca normalitat institucional, així com ha impactat també la quarta onada del feminisme i l'inici de la pandèmia de Covid. Quins èxits han estat gràcies a la llei i quines limitacions no es deuen a la convulsa actualitat? Com sempre que cal dirimir causalitats, aquest és un dels elements més difícils de concretar.
Aquest consorci públic, constituït per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la UPF, ha avaluat l'aplicació de la llei fins al 2020 a partir d'entrevistes i grups de discussió de tipus qualitatiu amb experts i representants de l'administració i de les entitats d'aquest àmbit, i complementàriament amb una anàlisi quantitativa de diferents indicadors d'igualtat de gènere. I el resultat no és massa satisfactori, fins al punt que la impressió general dels implicats és que "el Govern no s'ha pres el desplegament de la llei prou seriosament".
Malgrat les expectatives, la conclusió és que la contribució de la norma "al canvi estructural és modesta" i que "les resistències institucionals i individuals han generat un context que ha afavorit un canvi de discurs, però que no ha anat acompanyat d'un canvi de fons". La sensació general és que ha faltat compromís institucional i polític, s'han prioritzat mesures parcials i simbòliques per damunt dels canvis de fons i sobretot la societat civil lamenta que el text "s'ha quedat en una declaració d'intencions".
Algunes de les causes d'aquesta implantació defectuosa seria la manca de recursos propis, d'una estructura responsable amb suficient poder (se n'encarregava l'Institut Català de les Dones, sense prou pes ni estructura), la incapacitat de l'administració per aplicar polítiques transversals o la no aplicació del règim sancionador contemplat. La priorització inicial del consens, a més, va evitar que la llei incorporés mesures concretes prou detallades, cosa que també en va dificultar l'efectivitat posterior, si bé algunes de les propostes estrella existents, com el distintiu d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat, han quedat en paper mullat.
Per evidenciar l'escassa ambició en el recorregut efectuat, l'informe d'Ivàlua contrasta les diferències en el desenvolupament de la llei d'igualtat amb el de la llei de transparència, d'accés a la informació i bon govern, aprovada només un any abans i que sí que ha impactat en bona part dels processos de l'administració. I és que, tot i que el Parlament ho va debatre diversos cops, la llei no s'ha desenvolupat amb un reglament que permetés concretar-ne més l'aplicació.
Malgrat que les accions de sensibilització tenien bona acollida, després aquestes no desembocaven en canvis de fons precisament per les resistències posteriors. A nivell institucional, aquestes s'evidenciaven amb la manca de pressupost i òrgans encarregats d'aplicar els objectius de la llei. I a més, a títol individual, directius i funcionaris feien "servir la manca de formació com a excusa per no implicar-se", a la vegada que no assistien a les formacions organitzades per la Generalitat, que eren voluntàries. La sensació és que els passos que sí que es feien eren gràcies als esforços personals de treballadors públics preocupats per aquesta problemàtica i per l'empenta de les entitats feministes.
Una altra mancança és que no s'ha fet cap seguiment del desplegament de la llei. No se sap quantes formacions s'han realitzat, quantes clàusules d'igualtat s'han incorporat a contractes o quantes sancions s'han imposat. Pel que fa a les multes, però, en serien poques i en àmbits molt concrets, com el de la publicitat. Serien insignificants en els mitjans amb abordatge sexista de les informacions o els mateixos ajuntaments -molts no compleixen les quotes de paritat-. En relació a la Generalitat mateixa, l'informe apunta que la llei ha permès vèncer reticències i posar el debat de la igualtat en primer pla, però no fins al punt de situar-lo com una política d'abordatge transversal. Els experts participants lamenten fins i tot algunes campanyes sexistes del Govern.
Més visibilitat, però no canvis laborals
On sí hauria reeixit la llei és en atorgar visibilitat i reconeixement a les dones i en situar-ne més en llocs de presa de decisions, tot i que no està clar que això hagi revertit en un canvi de valors socials i trencament d'estereotips de gènere. Més negativa és la valoració en l'àmbit laboral, si bé aquest està condicionat pel fet que el Tribunal Constitucional va anul·lar diversos articles que en feien referència. Així i tot, la llei "ha tingut poca incidència i no sembla haver estat un instrument útil per reduir les desigualtats" a la feina i, per exemple, la Generalitat no s'ha dotat de recursos suficients per ajudar a fer plans d'igualtat quan aquests han passat a ser obligatoris per a les empreses a partir de 50 empleats.Els experts tenen l'expectativa que el nou Departament de Feminismes pugui resoldre algunes de les mancances
L'informe sí que assenyala alguns elements sectorials positius, com el programa Coeduca't, a Educació, o altres mesures en salut o esports, així com la implantació de quotes en òrgans col·legiats o la coordinació amb entitats feministes. Les entrevistes, a més, han evidenciat expectatives amb la creació del nou Departament d'Igualtat i Feminismes, capitanejat per Tània Verge, el qual hauria de resoldre problemes com la manca de pressupost propi i de lideratge de suficient rang al Govern i l'avenç cap a la transversalitat de les polítiques. Alguns canvis han arribat, per exemple, amb el nou informe de perspectiva de gènere inclòs ja en els pressupostos del 2022.
La bretxa augmenta o es redueix?
El document d'Ivàlua també inclou una comparativa quantitativa de diversos indicadors sobre bretxa de gènere en diversos camps i la seva evolució, entre 2014 i 2019. La manca de dades desagregades per gènere n'ha impedit incloure d'àrees rellevants com la cultura, els mitjans, el medi ambient, l'educació i la justícia, però la sensació general és que les diferències van reduint-se lentament però progressiva. Allà on més millora és en el camp del reconeixement social, amb més premis atorgats a dones, tot i que s'empitjora pel que fa presència de dones dirigint empreses o amb personal a càrrec.El camp de les cures és un dels que presenta encara més desigualtat: un 92,5% de les excedències per cuidar fills són per a dones
Un dels àmbits en què encara hi ha més diferència és el de la salut, on les dones tenen una percepció pitjor del seu estat i, malgrat viure més anys, en passen més en mala qualitat. I encara més clar, en relació a la càrrega de les cures, com en el cas de la responsabilitat dels fills i filles, fins al punt que el 92,5% del total de les excedències per aquest tipus de cures del 2019 van ser sol·licitades per dones i només el 7,5% restant, per homes.
Quant s'ha reduït la bretxa de gènere en cada camp, entre 2014 i 2019?
El percentatge positiu indica disminució de la bretxa i el negatiu vol dir que creixen, i les dades concretes apareixen en clicar o passar el cursor per damunt de cada barra
Després d'aquesta anàlisi de cinc anys de la llei catalana d'igualtat, Ivàlua recomana, entre d'altres aspectes, desplegar-la reglamentàriament, aplicar el règim sancionador, recollir indicadors per a un millor seguiment i establir com a obligatòries les formacions en clau de gènere a l'administració. Tot i això, admet també mancances a l'hora d'elaborar aquest estudi -ja previst en l'articulat de la mateixa llei per al cap de cinc anys-, per la manca de dades suficients i pel contingut ampli i poc concret de l'articulat.
L'escassetat de mesures concretes n'ha dificultat l'avaluació, motiu pel qual aquesta ha estat sobretot qualitativa. El context tampoc no ha ajudat, ja que el període d'estudi ha inclòs la tardor del 2017 i el posterior 155, uns mesos de poca normalitat institucional, així com ha impactat també la quarta onada del feminisme i l'inici de la pandèmia de Covid. Quins èxits han estat gràcies a la llei i quines limitacions no es deuen a la convulsa actualitat? Com sempre que cal dirimir causalitats, aquest és un dels elements més difícils de concretar.