02
de març
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a la
13:35h
"Hem de tenir, per treure'ns les oposicions, el puto C1 de català". Aquesta frase pronunciada per una infermera de la Vall d'Hebron ha despertat, de nou, la polèmica pel dèficit de professionals que parlen català al sistema sanitari públic de Catalunya. Els sindicats UGT i la Intersindical han tancat files ràpidament subratllant la importància del requisit del català i el conseller Manel Balcells ha anunciat que s'expedientarà la infermera en qüestió. "Declaracions com aquestes són intolerables en una servidora pública", ha escrit en un tuit en què ha defensat que el sistema sanitari ha de "garantir" l'atenció en la llengua pròpia de Catalunya. També el Departament de Salut, preguntat per Nació, insisteix que el coneixement de les llengües oficials és "indispensable" per a poder comunicar-se amb els pacients: "És la garantia que podran ser atesos adequadament".
La pandèmia de la Covid-19 ha agreujat una manca de professionalssanitaris que, a casa nostra, ja ve de lluny. I anirà a més. Actualment, sobretot, com va admetre l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon al Parlament, falten infermers i infermeres. La demanda no ha parat de créixer i alguns dels que acaben els estudis marxen a l'estranger per cobrar més. Catalunya està per sota de la mitjana europea en nombre de professionals de la infermeria amb una ràtio de sis professionals per cada 1.000 habitants, segons dades del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).
"No hi ha ningú a la borsa de treball d'infermeres". Aquesta afirmació que va fer en el seu moment Argimon està estretament relacionada amb la contractació directa que els hospitals catalans fan a la resta de l'Estat o a l'estranger per poder cobrir les ràtios d'infermeria. Bona part de les contractacions —majoritàriament de professionals andalusos, com dues de les protagonistes del vídeo viral— es va dur a terme la tardor del 2021 amb l'emergència de la pandèmia, però la dinàmica s'ha mantingut amb un resultat clar: els hospitals catalans contracten professionals que no tenen coneixements de llengua catalana. De fet, un 18% dels col·legiats al COIB el 2022 —297 de 1.640— provenien de fora de Catalunya.
A l'èxode de sanitaris catalans s'hi sumen, segons que explica el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), les jubilacions. Aquestes accentuaran el dèficit de professionals en els pròxims quatre anys: fins a un 20% del total de col·legiats a Barcelona ho farà entre ara i el 2026 perquè la franja entre els 60 i 64 anys és la que més metges acumula. Aquest buit, i tenint en compte la tendència a l'alça dels darrers anys, és possible que s'alleugi amb la col·legiació de professionals de fora de Catalunya. Només el 2021, el 47% dels nous membres del COMB eren estrangers; d'aquests, el 80,8% procedien de països l'Amèrica Llatina i el Carib. Només el 29% de nous col·legiats són catalans. El 23% restant són d'altres territoris de l'Estat.
Segons la normativa de la Generalitat, els professionals que treballen amb plaça estable per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Quan es tracta de personal interí i laboral temporal, però, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari, com és el cas de la infermera de la polèmica a la Vall d'Hebron. És a dir, s'ha d'acreditar el català sempre que es treballi per a l'administració pública, però en queden exempts els professionals que es contractin sense passar per una convocatòria de selecció de personal, com ara les oposicions. Tampoc hi ha requisit de llengua en el cas dels metges residents, que, com recorda Salut, els gestiona el Ministeri de Sanitat.
El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, en una entrevista a aquest diari la tardor del 2021, reconeixia que un dels problemes més grans que a hores d’ara té el català és al departament de Salut. "Hi ha personal que ni parla ni entén la nostra llengua. En principi, la gent que treballa al sistema públic ha d'acreditar el nivell C1 si no són contractats d'emergència", afirmava Francesc Xavier Vila. "Cada vegada és més difícil morir-se en català, hi ha personal d'atenció hospitalària o de residències que no l'entenen". Preguntada per on s'hauria de focalitzar la immersió lingüística, Carme Junyent també denunciava la greu situació de la llengua catalana en l'àmbit de la salut. I ho va recordar també en un article pòstum.
El Govern, davant la davallada de l'ús social del català, va presentar el novembre passat cent mesures destinades a tallar l'hemorràgia en tots els fronts possibles. També al sistema sanitari. La idea és aquesta: "Incrementar la sensibilització, el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de la salut". Entre les actuacions que es preveien hi ha el desplegament de la figura del "referent lingüístic" a cada centre de salut. També cursos de català per a professionals que inclouen "proporcionar formació bàsica" als residents sanitaris provinents de fora de Catalunya i "sensibilitzar" els professionals de la salut dels drets lingüístics dels pacients, perquè siguin atesos en català. Aquest dimarts, en el debat de política general del Parlament, el president Aragonès ha anunciat que el Govern està ultimant un pla perquè tothom pugui ser atès en català al metge.
La pandèmia de la Covid-19 ha agreujat una manca de professionalssanitaris que, a casa nostra, ja ve de lluny. I anirà a més. Actualment, sobretot, com va admetre l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon al Parlament, falten infermers i infermeres. La demanda no ha parat de créixer i alguns dels que acaben els estudis marxen a l'estranger per cobrar més. Catalunya està per sota de la mitjana europea en nombre de professionals de la infermeria amb una ràtio de sis professionals per cada 1.000 habitants, segons dades del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).
"No hi ha ningú a la borsa de treball d'infermeres". Aquesta afirmació que va fer en el seu moment Argimon està estretament relacionada amb la contractació directa que els hospitals catalans fan a la resta de l'Estat o a l'estranger per poder cobrir les ràtios d'infermeria. Bona part de les contractacions —majoritàriament de professionals andalusos, com dues de les protagonistes del vídeo viral— es va dur a terme la tardor del 2021 amb l'emergència de la pandèmia, però la dinàmica s'ha mantingut amb un resultat clar: els hospitals catalans contracten professionals que no tenen coneixements de llengua catalana. De fet, un 18% dels col·legiats al COIB el 2022 —297 de 1.640— provenien de fora de Catalunya.
A l'èxode de sanitaris catalans s'hi sumen, segons que explica el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), les jubilacions. Aquestes accentuaran el dèficit de professionals en els pròxims quatre anys: fins a un 20% del total de col·legiats a Barcelona ho farà entre ara i el 2026 perquè la franja entre els 60 i 64 anys és la que més metges acumula. Aquest buit, i tenint en compte la tendència a l'alça dels darrers anys, és possible que s'alleugi amb la col·legiació de professionals de fora de Catalunya. Només el 2021, el 47% dels nous membres del COMB eren estrangers; d'aquests, el 80,8% procedien de països l'Amèrica Llatina i el Carib. Només el 29% de nous col·legiats són catalans. El 23% restant són d'altres territoris de l'Estat.
Segons la normativa de la Generalitat, els professionals que treballen amb plaça estable per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Quan es tracta de personal interí i laboral temporal, però, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari, com és el cas de la infermera de la polèmica a la Vall d'Hebron. És a dir, s'ha d'acreditar el català sempre que es treballi per a l'administració pública, però en queden exempts els professionals que es contractin sense passar per una convocatòria de selecció de personal, com ara les oposicions. Tampoc hi ha requisit de llengua en el cas dels metges residents, que, com recorda Salut, els gestiona el Ministeri de Sanitat.
Prioritat sanitària?
La pandèmia de la Covid -sumada al dèficit estructural del sector- va ser l'excusa definitiva perquè el Departament de Salut aprovés aquesta contractació d'urgència. "El fet que els diferents proveïdors del sistema de Salut de Catalunya hagin aconseguit atraure personal qualificat d'altres parts de l'estat i contractar directament gràcies a unes oportunitats i condicions laborals superiors és un fet que reconeixem i celebrem", van explicar llavors fonts de Salut a Nació: "Tot i que atendre en català és un factor de normalitat i qualitat en la prestació del servei, Salut prioritza l'atenció sanitària". I, en conseqüència, la llengua catalana va quedar desplaçada a posicions inferiors. Repreguntat per aquest diari, el Departament de Salut no ha donat resposta de si aquesta prioritat sanitària pandèmica encara ara es manté a l'hora de contractar professionals.El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, en una entrevista a aquest diari la tardor del 2021, reconeixia que un dels problemes més grans que a hores d’ara té el català és al departament de Salut. "Hi ha personal que ni parla ni entén la nostra llengua. En principi, la gent que treballa al sistema públic ha d'acreditar el nivell C1 si no són contractats d'emergència", afirmava Francesc Xavier Vila. "Cada vegada és més difícil morir-se en català, hi ha personal d'atenció hospitalària o de residències que no l'entenen". Preguntada per on s'hauria de focalitzar la immersió lingüística, Carme Junyent també denunciava la greu situació de la llengua catalana en l'àmbit de la salut. I ho va recordar també en un article pòstum.
El sistema de salut ofereix formació gratuita en català pels seus professionals perquè l’objectiu final és sempre el benestar del ciutadà i garantir els drets dels pacients. Comprendre el pacient és clau per la seva seguretat.
— Manel Balcells (@manelbalcells) March 2, 2023
El Govern, davant la davallada de l'ús social del català, va presentar el novembre passat cent mesures destinades a tallar l'hemorràgia en tots els fronts possibles. També al sistema sanitari. La idea és aquesta: "Incrementar la sensibilització, el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de la salut". Entre les actuacions que es preveien hi ha el desplegament de la figura del "referent lingüístic" a cada centre de salut. També cursos de català per a professionals que inclouen "proporcionar formació bàsica" als residents sanitaris provinents de fora de Catalunya i "sensibilitzar" els professionals de la salut dels drets lingüístics dels pacients, perquè siguin atesos en català. Aquest dimarts, en el debat de política general del Parlament, el president Aragonès ha anunciat que el Govern està ultimant un pla perquè tothom pugui ser atès en català al metge.