01
de març
del
2023
Actualitzat
a les
11:58h
La nova llei catalana de memòria democràtica inicia el seu tràmit parlamentari. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, i el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, han explicat aquest dimecres l'avantprojecte, que harmonitzarà tot el conjunt de textos legals vigents vinculats a les polítiques de memòria, com la llei de fosses, la llei del Memorial Democràtic i la de reparació jurídica.
Són aspectes destacats del nou projecte la introducció de la memòria democràtica en els currículums educatius i formatius, i l'obligatorietat, per primer cop, de la retirada de símbols franquistes encara presents en els espais públics, que s'haurà de fer en dos anys. Aquest fet afectaria el monument franquista commemoratiu que encara hi ha a Tortosa. La consellera ha estat clara quan ha dit que la nova llei "interpel·la aquest monument" i dona més força a la seva retirada en un moment en què el monument està judicialitzat. La llei preveu actualitzar un cens de simbologia de la dictadura en l'article 48.
La consellera Gemma Ubasart ha qualificat el projecte d'"ambiciós", gestat durant els mandats de les conselleres Ester Capella i Lourdes Ciuró, i s'ha mostrat confiada en què el text pot trobar un "ampli consens" al Parlament. La consellera ha explicat la necessitat d'un nou projecte legislatiu en un moment de canvi generacional, quan els joves no han viscut etapes importants del passat col·lectiu. La llei integrarà els principis essencials dels drets humans en la llei i regularà aspectes de les polítiques de memòria pel que fa a l'accés a tots els arxius o obertura de fosses, ampliació de tipologia de víctimes.
Ubasart ha destacat de la nova llei la possibilitat d'abordar la memòria de l'esclavisme i el colonialisme, eradicant el pòsit racista, i amplia els terminis establerts fins ara a la llei per actuar en matèria de memòria, que estan compresos fins ara en els anys 1931-80, i obre la porta a explicar i divulgar actuacions de reconeixement de lluites obreres i catalanistes anteriors i posteriors a aquest període.
La llei declara no només la nul·litat de les sentències dels tribunals franquistes, sinó que estableix que la Generalitat exercirà un paper actiu en la seva persecució. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha explicat que la llei lliga amb els principis del dret internacional sobre memòria, com són els de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Ha subratllat la rellevància del nou cens de víctimes, que inclourà les persones que van patir treball forçat o van veure confiscades les seves propietats.
Pel que fa a la prefectura de la policia espanyola a Via Laietana, centre de repressió i tortura durant la dictadura, el director general ha recordat que el Govern "continua treballant" per a la seva resignificació com a espai de memòria, tot i que l'edifici està sota la titularitat de l'estat espanyol.
La llei catalana suposarà un pas endavant respecte de la llei espanyola de memòria. S'ampliarà el cens de monuments franquistes, que no està del tot definit en el cas de l'estat espanyol, alhora que s'amplia el llistat de víctimes també respecte al text espanyol.
Són aspectes destacats del nou projecte la introducció de la memòria democràtica en els currículums educatius i formatius, i l'obligatorietat, per primer cop, de la retirada de símbols franquistes encara presents en els espais públics, que s'haurà de fer en dos anys. Aquest fet afectaria el monument franquista commemoratiu que encara hi ha a Tortosa. La consellera ha estat clara quan ha dit que la nova llei "interpel·la aquest monument" i dona més força a la seva retirada en un moment en què el monument està judicialitzat. La llei preveu actualitzar un cens de simbologia de la dictadura en l'article 48.
La consellera Gemma Ubasart ha qualificat el projecte d'"ambiciós", gestat durant els mandats de les conselleres Ester Capella i Lourdes Ciuró, i s'ha mostrat confiada en què el text pot trobar un "ampli consens" al Parlament. La consellera ha explicat la necessitat d'un nou projecte legislatiu en un moment de canvi generacional, quan els joves no han viscut etapes importants del passat col·lectiu. La llei integrarà els principis essencials dels drets humans en la llei i regularà aspectes de les polítiques de memòria pel que fa a l'accés a tots els arxius o obertura de fosses, ampliació de tipologia de víctimes.
Ubasart ha destacat de la nova llei la possibilitat d'abordar la memòria de l'esclavisme i el colonialisme, eradicant el pòsit racista, i amplia els terminis establerts fins ara a la llei per actuar en matèria de memòria, que estan compresos fins ara en els anys 1931-80, i obre la porta a explicar i divulgar actuacions de reconeixement de lluites obreres i catalanistes anteriors i posteriors a aquest període.
Un nou cens de víctimes
La llei reconeix com a víctimes a col·lectius nous com els infants separats de les famílies per raons polítiques, els privats de llibertat per la seva oposició al règim, les persones psiquiatritzades pel règim franquista per motius ideològics, les minories ètniques o els membres dels col·lectius homosexual o trans. Preveu també commemorar oficialment les dates de la proclamació de la Segona República, el 14 d'abril, i de la constitució de l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre.La llei declara no només la nul·litat de les sentències dels tribunals franquistes, sinó que estableix que la Generalitat exercirà un paper actiu en la seva persecució. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha explicat que la llei lliga amb els principis del dret internacional sobre memòria, com són els de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Ha subratllat la rellevància del nou cens de víctimes, que inclourà les persones que van patir treball forçat o van veure confiscades les seves propietats.
Pel que fa a la prefectura de la policia espanyola a Via Laietana, centre de repressió i tortura durant la dictadura, el director general ha recordat que el Govern "continua treballant" per a la seva resignificació com a espai de memòria, tot i que l'edifici està sota la titularitat de l'estat espanyol.
La llei catalana suposarà un pas endavant respecte de la llei espanyola de memòria. S'ampliarà el cens de monuments franquistes, que no està del tot definit en el cas de l'estat espanyol, alhora que s'amplia el llistat de víctimes també respecte al text espanyol.