Macroprojectes, el debat necessari

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Amb el lema "Defensem la terra, construïm el futur", dissabte a la tarda s'ha convocat una manifestació al centre de Barcelona. Sindicats, partits d'esquerres, ecologistes i entitats de diversa índole secunden una convocatòria que carrega contra els macroprojectes que han monopolitzat el debat polític al nostre país arran del pacte pels pressupostos. Els convocants, que avui explicaran els detalls de la marxa, són contraris al Hard Rock, al Quart Cinturó i a l'ampliació de l'aeroport del Prat.

Els dos darrers projectes ja semblaven descartats, però la insistència del PSC i de sectors econòmics ha fet que, de nou, es posin damunt la taula i que l'executiu de Pere Aragonès i ERC hagin hagut de rectificar la seva posició en contra a canvi dels vots socialistes als comptes. Si més no, en el cas de l'anomenada ronda del Vallès, que només té consens en alguns dels seus trams. Aquest diumenge milers de persones es van manifestar a Sabadell contra una infraestructura que la Generalitat hauria d'executar per delegació de l'Estat i que té l'aval dels sectors econòmics i d'una majoria política a la comarca. Ahir, els comuns van dir que es despenjaran dels pressupostos si s'atenen determinades esmenes de Junts, presentades amb afany de marcar perfil però també de posar en problemes el govern d'Aragonès. Els socialistes, que tenen molts punts de connexió amb els postconvergents en el model de país, no semblen per ara disposats a fer-los el joci ERC insistia ahir en el missatge que no es mouran del que tant els va costar acordar. Tot plegat, jocs tàctics.

Totes aquestes grans infraestructures no es poden posar al mateix sac, però sí que tenen un comú denominador: no són el millor que li pot passar al clima. Sabem que el paisatge enfarinat d'ahir i d'avui a cotes baixes i el fred hivernal és cada cop més excepcional al nostre país. D'aquí que ens cridi tant l'atenció i en parlem tant. La ribera del Mediterrani és un dels llocs del món on més impacte té la crisi climàtica. Les temperatures pugen i ens familiaritzem amb fenòmens extrems com la forta sequera -ara la patim, de fet, i avui el Govern pot anunciar restriccions- o els temporals.

De fet, de projecte en faltaria un quart: els Jocs d'Hivern. La tossuderia de l'Aragó posant bastons a les rodes al projecte amb Catalunya va fer decaure la candidatura del Pirineu el 2030, que comptava amb el suport entusiasta del PSC i de Junts i, finalment, també del d'ERC. Veurem què passa amb els Jocs de 2034, però, més enllà de l'impacte puntual, tal vegada caldria plantejar-se si val la pena invertir a fomentar esports d'hivern al Pirineu quan els estudis científics més recents ens diuen que en 30 anys tindrem més calor i la meitat de neu a la serralada. Les projeccions dels científics prediuen per 2050 un descens del 50% del gruix del mantell nival als 2.000 metres, cota mitjana de la majoria d'estacions d'esquí. No sembla que sigui la millor cistella per posar-hi tots els ous d'un territori que mereix una oportunitat per resoldre problemes com el despoblament.   

El capitalisme és un sistema que, per sobreviure, necessita el creixement constant i el progrés econòmic és difícilment compatible amb el decreixement. Però el progrés econòmic ha de ser també social i sostenible per tenir un impacte positiu sòlid. I per ser sostenibles, per no accelerar la crisi climàtica i les seves conseqüències, cal avaluar amb més rigor i menys urgències quin és el model de creixement, cap a on encarem la nostra economia. Fer una carretera pensada als anys seixanta, en ple desenrotllisme, i deixar de banda la línia orbital ferroviària del Vallès per vertebrar el territori metropolità segurament és el més barat i ràpid, però no sembla ajustat als temps que vivim. Tal vegada passa que, si parlem de carreteres per a cotxes i camions, no cal que ho fem de la lamentable situació de la xarxa de trens de rodalia al nostre país fruit de la manca d'inversió i la deficient gestió, de l'escassa aposta pel transport públic o del corredor mediterrani, una infraestructura que avança a pas de puça i que clama al cel de tan urgent com és. 

Apostar pel Hard Rock i per ampliar l'aeroport és, fins que es demostri el contrari i per més que sigui una solució que abracin determinats sectors econòmics, apostar pel turisme, un sector de molt poc valor afegit en comparació amb la indústria tradicional, deficitari socialment pels baixos sous que paga i que ha tingut efectes molt nocius a Barcelona per la gentrificació de molts barris i els seus efectes en temes com l'habitatge, la seguretat, el paisatge urbà i fins i tot la salut del català. És evident que Catalunya no es pot instal·lar en el no a tot i els discursos reactius, que cal avançar, atendre moltes necessitats i mirar-s'ho amb una actitud constructiva i positiva. Però el progrés i el futur de benestar i sostenible que anhelen la majoria de catalans difícilment es pot construir des del sí a tot, les velles idees i les ocurrències que beneficien a una minoria. Cal assumir més complexitat en un debat que va de model econòmic i de país.    
 

---

Avui no et perdis

» La neu s'estendrà aquest dimarts: 10 comarques en alerta.

» Rumbes i flors: Sembla que ha nevat; per Paula Carreras.

» Alerta per possibles restriccions d'aigua de boca a finals d'any: «S'han trencat tots els pronòstics».

» Crònica: Borràs s'ho juga tot a la validesa dels correus i a l'aval dels funcionaris als contractes menors; per Oriol March i Bernat Surroca.

»Un any sense Pablo González: què sabem del periodista basc empresonat a Polònia?; per Lluís Girona.

» Opinió: «Tamames»; per Jaume Barberà.

» Crònica: Ayuso es presenta com a salvadora de Catalunya davant del Círculo Ecuestre: «No esteu sols»; per Carme Rocamora.

» Opinió: «La ultradreta global i la política catalana (i 2)»; per Enric Marín i Otto.

» L'impost estatal no fa mal a BBVA i Santander: són els b bancs més rendibles d'Europa; per Lluís Girona.

» Per què Xavier Trias va visitar la Kings League?; per Víctor Rodrigo.

» Descobert el primer text de la història escrit íntegrament en català.

» Opinió: «Inventar el present»; per Carme Vidalhuguet.

» Els diaris de paper segueixen a la baixa: «El Periódico» i l'«Ara», els més malparats.

» Opinió: «Aplaudiments a Lleida»; per Josep Vallverdú.
 

---

 El passadís

Aquest cap de setmana us explicàvem que Laura Borràs està cada cop més aïllada a la cúpula de Junts. Mentre la majoria de dirigents intenten reconstruir l'espai de l'antiga CDC, també en calçotades amb Jordi Pujol, ella està, lògicament, immersa en la seva defensa. Ahir era el dia més transcendent per ella en el seu judici per la seva gestió a la Institució de les Lletres perquè era l'última sessió i declarava. Ho va fer amb contundència i a l'atac. Però es va fer evident la seva soledat política. A fora, només cinc persones l'esperaven. Va arribar acompanyada del seu marit i la seva filla. Del partit, a la sala, i malgrat que hi havia força cadires buides, només hi havia els seus col·laboradors més estrets: el diputat Francesc de Dalmases, el conseller nacional i treballador del partit Rai López Calvet i els seus assessors Salvador Esteve i Pep Elias. Ni Jordi Turull ni Albert Batet o cap altre membre de la direcció o diputat van atansar-se a fer-li costat, cosa que, per exemple, era ben habitual a les sessions del judici de l'1-O al Tribunal Suprem.     

Vist i llegit

Els ventres de lloguer són motiu de controvèrsia. Parelles d'homes homosexuals o que es troben amb dificultats per adoptar o acollir recorren a aquest mètode, que inclou una transacció econòmica, per aconseguir un fill en algun país estranger. Ucraïna és d'un d'aquests i, paradoxalment, la guerra ha augmentat la demanda "perquè ara saben de què som capaços i les nostres dones són guapes". A La Marea ha visitat BioTexCom, una clínica que es dedica a aquest negoci a Kíiv. Expliquen que des del maig només han entregat set nadons i que ara volen tornar a la xifra de 450, però la guerra i les seves conseqüències en forma de refugiats i desplaçats fa que hi hagi menys dones disponibles. "Estem buscant dones a les exrepúbliques soviètiques perquè, lògicament, han de ser de llocs més pobres que els nostres clients. No he conegut a una sola dona amb una bona situació econòmica que hagi decidit passar per aquest procés per amabilitat", admet el metge que gestiona el centre a Patricia Simón en aquest reportatge. Cobren entre 39.900 i 64.900 euros en funció dels intents de fecundació i només venen els nadons a parelles heterosexuals.  

 L'efemèride

El 28 de febrer del 2013, avui fa 10 anys, es va produir un fet veritablement històric: un papa decidia posar punt final al seu mandat. Benet XVI, amb pràcticament 86 anys i una situació de "manca de forces" que l'afectava en el dia a dia, va renunciar al càrrec i es va posar en marxa tot el mecanisme per trobar-li un successor. L'escollit va ser Jorge Mario Bergoglio, que va triar Francesc com a nom per regnar sobre l'Església.

De perfil molt més progressista que Benet XVI, ha fet passos per obrir la institució i adaptar-la al moment present, però no se n'ha acabat de sortir. El paper de la dona a l'Església i, sobretot els abusos sexuals -coneguts, tolerats o encoberts en funció del cas- han estat els reptes per a Francesc. Benet XVI va morir fa uns mesos després d'anys arrossegant problemes de salut. La seva desaparició ha provocat un cert rearmament conservador i ha airejat draps bruts. La pel·lícula Los dos papas va retratar el "traspàs". En podeu veure el tràiler.

 L'aniversari

És conegut per fer edificis que evoquen vaixells, per les estructures ondulants i per l'ús mal·leable dels metalls a l'hora de resoldre construccions. Frank Gehry, un dels arquitectes més reconeguts de les últimes dècades, compleix 94 anys. Nascut a Toronto amb el nom de Frank Owen Goldberg, de jove va desplaçar-se a París per estudiar l'obra de Le Corbusier. Compta amb edificis i instal·lacions repartides arreu del món, com ara la Dancing House de Praga, els museus Guggenheim de Bilbao i d'Abu Dhabi i el peix metàl·lic que hi ha al Port Olímpic de Barcelona. En aquest vídeo breu del New York Times detalla els fonaments de la seva trajectòria artística.

 ​Fes clic aquí per rebre'l