El judici a Borràs l'aïlla encara més dins de Junts

Les mostres públiques de suport escassegen en la segona setmana de vista oral, marcada pels testimonis que acrediten mala praxi a les Lletres Catalanes; sectors de la direcció traslladen a Turull el malestar per la situació

Laura Borràs, en una convenció municipalista de Junts.
Laura Borràs, en una convenció municipalista de Junts. | Junts
25 de febrer del 2023
Actualitzat el 01 de març a les 10:41h

A finals de juliol, quan es va obrir judici oral contra Laura Borràs i quedava clar que s'activarien els mecanismes per suspendre-la com a presidenta del Parlament, membres de la direcció de Junts van traslladar al secretari general, Jordi Turull, la conveniència de substituir-la en el càrrec per no perdre la representació institucional. "No pot ser que deixem el segon lloc més important del país en mans d'ERC", assenyalaven les veus partidàries que Borràs fes un pas al costat. Turull, que sempre ha prioritzat la unitat del partit en tots els episodis crítics que ha viscut al capdavant de la maquinària de la formació, va defensar la presidenta de Junts i va demanar que es respectés la presumpció d'innocència, malgrat que dirigents del seu entorn ja feien circular el nom d'Anna Erra, l'encara alcaldessa de Vic, per substituir Borràs. Mig any després, Turull recepciona el malestar de sectors del partit i de la direcció que es troben incòmodes davant del judici a Borràs, en el qual aquesta setmana la resta d'acusats i testimonis clau han acreditat les males pràctiques al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que sosté la Fiscalia.

"Està sent un escàndol", manté una de les veus amb ascendència consultades per Nació. "Hi ha malestar. Per això tothom està callat", assenyala un altre dirigent consultat, que posa de manifest que aquesta setmana ja només Francesc de Dalmases, diputat i fidel suport de Borràs, l'acompanya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Les mostres públiques d'afecte han escassejat des de la primera jornada del judici, un procediment que pot marcar la precampanya cap a les eleccions municipals. La presidenta ha disminuït l'activitat pública -elèctrica abans de la vista oral-, i només fa tuits al vespre amb el hashtag #lawfare acompanyats de frases pronunciades durant les sessions al TSJC que li són favorables o bé que indueixen a la crítica cap al paper de la Fiscalia o del tribunal. Tampoc en els grups telemàtics de missatgeria més concorreguts de Junts està gaire activa. Està previst que declari dilluns, el mateix dia que intervindran els pèrits. Unes figures clau per determinar si els correus electrònics que l'incriminen tindran o no validesa a l'hora de formar part de la sentència.

En tot cas, la incomoditat sobre el cas Borràs plana sobre el partit des de fa mesos. Els més allunyats dels seus plantejaments -tant en el pla polític com en la manera de fer al capdavant del partit, com es va demostrar en la gestió del cas Dalmasesdesprés de l'episodi al FAQS- es pregunten si Turull podrà "apartar-la" de la presidència de la formació. En el congrés del juliol, poc abans que s'apliqués el reglament del Parlament -el botó de la suspensió el van prémer ERC, el PSC i la CUP-, la militància va avalar que en casos de lawfare no es fes plegar un càrrec del partit condemnat per delictes de corrupció. Si arriba una sentència negativa i és confirmada pel Tribunal Suprem, què passarà? L'última paraula l'hauria de tenir la comissió de garanties del partit, amb la qual Borràs es va enemistar durament quan s'hi va dirimir el cas Dalmases. La seva mà dreta va acabar cedint a la pressió -va plegar de vicepresident- després que l'informe redactat per Magda Oranichconstatés que la periodista del FAQS s'havia sentit intimidada.

"Hi ha gent que li té ganes", assenyala un coneixedor directe de l'episodi, que va comportar una acusació directa de Borràs a membres de la direcció de "voler sang". En alguna reunió de l'executiva, de fet, fonts presencials consultades per Nació ressalten que la presidenta de Junts va donar per "trencat" el pacte amb Turull rubricat al juliol. "Tot això passa per no substituir-la al Parlament en el seu dia", reflexiona de manera lacònica un dirigent consultat. Que l'aplicació del 25.4 no era una línia vermella per a Junts pel que fa a la relació amb ERC ho demostra el fet que, malgrat les discrepàncies entre socis, ningú va sortir -perquè així es va pactar prèviament- a demanar sortir del Govern. L'abandonament de l'executiu es va produir perquè els republicans no van complir amb les condicions exposades per Junts, marcades pels compromisos adquirits en el pacte de legislatura del maig del 2021, però no pel que havia passat al Parlament.
 

Laura Borràs, en el judici al TSJC. Foto: Europa Press


El pacte de fa dos anys va arribar després de mesos de negociacions, i va tenir una primera part que va portar Borràs a la presidència del Parlament. L'acord estipulava, en aquest sentit, que Junts tindria el lideratge a la cambra i que la presidència de la Generalitat correspondria a Pere Aragonès. "Si ara Borràs és condemnada en ferm i ha de deixar l'escó, podem garantir que podrem proposar un substitut o substituta?", es pregunta un dirigent de la formació. Borràs va ser escollida en segona volta amb els 65 vots que sumen ERC i Junts, però en el context actual -el PSC acaba de pactar els pressupostos amb els republicans, per exemple- es podrien arribar a contemplar majories alternatives. De moment, en tot cas, és Alba Vergés qui actua en funcions de presidenta de la cambra en un ambient de calma relativa. O, si més no, amb un dia a dia marcat per la interinitat però amb menys friccions que en el primer tram de legislatura.

 
La tria del candidat i els equilibris interns

Una de les derivades rellevants de la resolució judicial del cas Borràs és si podrà tornar a ser la candidata a la presidència de la Generalitat. Quan va ser escollida a finals del 2020 com a cap de cartell travessava el seu pic de popularitat a la formació, al mateix nivell que el de Carles Puigdemont, amb qui va fer tàndem i amb qui ha mantingut una relació ambivalent. Les pròximes eleccions catalanes encara no tenen data -els nous comptes, que s'aprovaran el 10 de març, faciliten a Aragonès esgotar la legislatura o acostar-s'hi-, però està previst que la maquinària de Junts s'activi passades les municipals. No es prendrà cap decisió ni es convocarà cap procés de primàries fins que arribi el 2024, un any que estarà molt marcat què passa als comicis del 28-M i també a les espanyoles de finals d'any. Un dels dirigents sobre els quals hi ha moltes mirades dipositades és Jaume Giró, a qui beneficiaria un triomf de Xavier Trias a Barcelona perquè enfortiria el sector pragmàtic. Sense oblidar que Josep Rull, gràcies a la reforma del codi penal, ha vist com remetia del tot la inhabilitació imposada pel Suprem.

Borràs, de moment, només ha parlat uns pocs segons al judici. Ho va fer per clarificar que no havia comès cap de les irregularitats de què se l'acusa. Va ser en la tercera jornada de la vista oral. Ja hi va arribar sense seguici, en el qual sempre han estat actius Dalmases i Aurora Madaula, els dos únics dirigents de primer nivell que es van posar la seva fotografia de perfil a Twitter abans de l'arrencada del judici. Tampoc han passat desapercebudes de portes endins les trucades que va fer Turull a representants de Junts per tal que fessin costat a Borràs abans del primer dia de la vista oral. Al final només hi va ser Jordi Puigneró, i en les absències s'hi van comptar Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Violant Cervera. Tampoc hi era Trias. Un termòmetre de la incomoditat de la situació i, també, d'una creixent solitud dins la formació.