10
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
19:01h
L'activista Marcel Vivet serà el número tres de la llista Guanyem Badalona en les eleccions municipals de 2023, que tornarà a estar encapçalada per Dolors Sabater, exalcaldessa del municipi i diputada de la CUP-NGC al Parlament. Així ho han decidit les bases de la formació sobiranista a través d'un procés de primàries, segons ha pogut saber Nació. Guanyem preveu fer-ho públic aquest dimarts al migdia en roda de premsa.
Vivet, veí de Badalona i vinculat a Guanyem des dels seus inicis, també és militant de La Forja, organització juvenil vinculada a l'esquerra independentista, i membre del casal popular badaloní Antoni Sala i Pont. És professor de secundària i també treballa a Plataforma per la Llengua. Es va fer conegut per ser un dels molts activistes represaliats del procés. Exactament, va ser condemnat a cinc anys de presó per desordres públics i atemptat contra l'autoritat després d'assistir a la manifestació de 2018 conta el sindicat de la policia espanyola Jusapol. La sentència va estar envoltada de polèmica.
Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir el maig de l'any passat rebaixar la condemna a un any i mig de presó. La sentència del TSJC, però, també fixa una pena de tres anys d'inhabilitació per al sufragi passiu, és a dir, que damunt la llei, Vivet no pot concórrer a unes eleccions. A la pràctica, això podria suposar que un cop Guanyem presenti la seva llista electoral, es pugui obrir un litigi amb la Junta Electoral si aquest òrgan decideix tombar la candidatura del jove badaloní.
S'enceti o no un litigi amb l'òrgan que ja ha apartat polítics independentistes com l'expresident de la Generalitat Quim Torra o l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, l'objectiu d'incorporar Vivet té una clara voluntat per part de Guanyem de visibilitzar que la repressió contra el moviment independentista continua ben vigent.
Els advocats de l'administració, que exercien com a acusació particular en defensa de l'agent dels Mossos, van impulsar el procediment demanant penes elevades de presó. En cap moment van rebaixar la petició de pena durant la vista oral. Després de la sentència, i amb els canvis al Departament d'Interior, els advocats van interposar un recurs d'apel·lació en contra dels arguments que ells mateixos havien defensat davant del tribunal. L'agent dels Mossos va decidir canviar d'advocat i, per tot plegat, la Generalitat va acabar expulsada del procediment.
En les eleccions de 2019, Guanyem i ERC es van presentar conjuntament i van aconseguir ser segona força, amb set regidors, mentre que el PP en va obtenir 11. Va ser el PSC d'Àlex Pastor, però, qui va aconseguir guanyar l'alcaldia fins al 2020, quan va ser detingut per conduir begut en plena pandèmia. En aquell moment Albiol -davant de la falta d'acord entre les esquerres- va ser investit, però els papers de Pandora el van tornar a apartar. Des de llavors, l'alcalde del municipi és el socialista Rubén Guijarro.
Abans d'això, però Sabater ja no era al consistori. El va deixar després de les eleccions del 14-F, en les quals va encapçalar la candidatura de la CUP. Contra tot pronòstic, el mes d'octubre de 2021 Guanyem anunciava que Sabater tornaria a encapçalar per tercera vegada la candidatura. L'objectiu que té és forjar "majories àmplies", i s'erigeix en la "millor recepta per aturar el feixisme i el racisme" que, segons ells, representa Albiol. La incorporació de Vivet és el primer anunci sobre els noms que acompanyaran la cap de llista, i se'n preveuen de nous aviat.
Vivet, veí de Badalona i vinculat a Guanyem des dels seus inicis, també és militant de La Forja, organització juvenil vinculada a l'esquerra independentista, i membre del casal popular badaloní Antoni Sala i Pont. És professor de secundària i també treballa a Plataforma per la Llengua. Es va fer conegut per ser un dels molts activistes represaliats del procés. Exactament, va ser condemnat a cinc anys de presó per desordres públics i atemptat contra l'autoritat després d'assistir a la manifestació de 2018 conta el sindicat de la policia espanyola Jusapol. La sentència va estar envoltada de polèmica.
Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir el maig de l'any passat rebaixar la condemna a un any i mig de presó. La sentència del TSJC, però, també fixa una pena de tres anys d'inhabilitació per al sufragi passiu, és a dir, que damunt la llei, Vivet no pot concórrer a unes eleccions. A la pràctica, això podria suposar que un cop Guanyem presenti la seva llista electoral, es pugui obrir un litigi amb la Junta Electoral si aquest òrgan decideix tombar la candidatura del jove badaloní.
S'enceti o no un litigi amb l'òrgan que ja ha apartat polítics independentistes com l'expresident de la Generalitat Quim Torra o l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, l'objectiu d'incorporar Vivet té una clara voluntat per part de Guanyem de visibilitzar que la repressió contra el moviment independentista continua ben vigent.
Una sentència amb polèmica pel paper de la Generalitat
La sentència contra Vivet, emmarcada en les protestes post-sentència, va estar envoltada de polèmica pel paper proactiu que va tenir la Generalitat en tot el procediment contra el jove de Badalona. La defensa, per la seva banda, va denunciar que l'agent dels Mossos que va acusar l'activista tenia una altra acusació idèntica contra un altre manifestant, Adrià Catasús, a qui demanaven fins a vuit anys de presó pels mateixos fets i que finalment va acabar absolt.Els advocats de l'administració, que exercien com a acusació particular en defensa de l'agent dels Mossos, van impulsar el procediment demanant penes elevades de presó. En cap moment van rebaixar la petició de pena durant la vista oral. Després de la sentència, i amb els canvis al Departament d'Interior, els advocats van interposar un recurs d'apel·lació en contra dels arguments que ells mateixos havien defensat davant del tribunal. L'agent dels Mossos va decidir canviar d'advocat i, per tot plegat, la Generalitat va acabar expulsada del procediment.
Front comú contra Albiol
Sabater va encapçalar en les eleccions municipals del 2015 la coalició integrada per la CUP, Procés Constituent i Podem, que amb cinc regidors va obtenir la segona posició per darrere dels deu del PP. Va formar govern amb ERC i ICV -amb el vot favorable del PSC i CiU en la investidura per apartar Xavier García Albiol-, però va perdre l'alcaldia l'any 2018. Els socialistes van presentar una moció de censura encapçalada per Àlex Pastor, que va prosperar el juny d'aquell any. El PSC havia retirat la confiança a la candidata de Guanyem per haver-se situat al costat del procés sobiranista.En les eleccions de 2019, Guanyem i ERC es van presentar conjuntament i van aconseguir ser segona força, amb set regidors, mentre que el PP en va obtenir 11. Va ser el PSC d'Àlex Pastor, però, qui va aconseguir guanyar l'alcaldia fins al 2020, quan va ser detingut per conduir begut en plena pandèmia. En aquell moment Albiol -davant de la falta d'acord entre les esquerres- va ser investit, però els papers de Pandora el van tornar a apartar. Des de llavors, l'alcalde del municipi és el socialista Rubén Guijarro.
Abans d'això, però Sabater ja no era al consistori. El va deixar després de les eleccions del 14-F, en les quals va encapçalar la candidatura de la CUP. Contra tot pronòstic, el mes d'octubre de 2021 Guanyem anunciava que Sabater tornaria a encapçalar per tercera vegada la candidatura. L'objectiu que té és forjar "majories àmplies", i s'erigeix en la "millor recepta per aturar el feixisme i el racisme" que, segons ells, representa Albiol. La incorporació de Vivet és el primer anunci sobre els noms que acompanyaran la cap de llista, i se'n preveuen de nous aviat.