La Generalitat no vol ser un espectador en el desenvolupament de l'
energia eòlica marina. Aquest dimecres ha anunciat la voluntat d'
impulsar un parc experimental a la
badia de Roses batejat com a Plemcat, sigles de Plataforma en Energies Marines de Catalunya. La iniciativa, que podria ser una
realitat el 2025, és independent dels
sis projectes que opten a construir una instal·lació comercial en aigües del nord de la Costa Brava.
Un laboratori d'assajos flotant
El
Departament d'Acció Climàtica promou la creació d'aquesta plataforma d'investigació, que se situarà a la badia de Roses. El Plemcat es concep com un laboratori d'assajos flotant per estudiar l'energia marina, posant especial incidència en l'eòlica. Permetrà investigar-ne la seva tecnologia, des dels prototipus d'aerogeneradors fins a la seva entrada al mercat, i també portarà a terme estudis ambientals, climàtics i de biodiversitat.
El projecte es canalitza a través de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que està comptant amb el suport tècnic de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Una primera zona es destinarà a l’
avaluació de materials, components i sistemes per analitzar el comportament en condicions reals marines, i també permetrà fer-hi altres activitats de R+D+i. Una segona zona estarà dissenyada per a l’assaig de prototips de tecnologies de generació d’energia marina. Finalment, per promoure la innovació industrial, hi haurà una zona de validació de tecnologies precomercials de generació eòlica o d’altres energies marines.
Al mateix temps, la plataforma estarà capacitada per
elaborar estudis ambientals vinculats a la interacció d’aquest tipus d’infraestructures amb l’entorn marí i també per esdevenir un observatori del canvi climàtic i de l’evolució de la biodiversitat a la mar Mediterrània.
Independent dels projectes comercials
A la badia de Roses hi ha fins a
sis empreses interessades per
desenvolupar projectes comercials d'energia eòlica offshore, dels quals quatre tenen una potència projectada de 500 MW. La iniciativa de la Generalitat n'és
independent i seria
compatible amb aquell projecte que l'Estat seleccionés.
La gran diferència, a banda de la finalitat i la dimensió, és que el parc experimental podria ser una realitat el 2025, mentre que el comercial, com a molt d'hora, podria entrar en servei el 2030. Segons fonts d'Acció Climàtica, el seu projecte tampoc ha d'esperar els
plans d'ordenació especials marítim (POEM), que l'Estat hauria d'aprovar en breu, com a tret de sortida del desenvolupament d'aquesta energia.
La proposta s'ubicaria a una distància entre
16 i 24 quilòmetres de la costa. Inicialment tindria dos prototips, però ampliable fins a cinc. D'aquesta manera, la potència total seria d'uns
75 MW. I és que mentre els aerogeneradors terrestres de darrera generació poden arribar a 5-6 MW, els offshore se situen al voltant dels 15 MW de potència.
El projecte, segons el Govern, es desenvoluparà en dues fases. La primera fase estarà centrada en tota l’activitat vinculada amb els assajos de prototips, components i altres actuacions de R+D+i, mentre que en una segona fase s’habilitarà la zona destinada a sistemes precomercials.
Fonts d'Acció Climàtica expliquen a
Nació que les empreses interessades a ser usuàries de la plataforma hauran de presentar els seus projectes amb l'objectiu de
provar les seves tecnologies en condicions ambientals reals, com a pas previ a futurs projectes comercials.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor