L'exadministradora de la ILC també apunta Borràs: va idear contractar Herrero i ell enviava tots els pressupostos

Testimonis importants aquest dimecres al judici per la gestió de Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Per davant del tribunal ha passat la funcionària Assumpta Pagespetit, que va treballar entre els anys 2011 i 2016 a la ILC i va exercir les funcions d'administradora. La testimoni ha parlat de la contractació a la Institució i ha explicat que, poc després d'arribar Borràs a la direcció, els va dir en diverses reunions que tenia la voluntat d'impulsar una nova pàgina web, que seria "un abans i un després" i que tenia intenció de contractar els serveis d'Isaías Herrero per elaborar el nou portal. "Borràs ens el va presentar", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. La dirigent independentista els va fer aquest anunci abans d'obrir el procés de contractació, i la funcionària ha admès que li va sorprendre que aquesta tasca no la fessin els informàtics del Departament de Cultura.

Com a administradora de la ILC, Pagespetit rebia tots els pressupostos i ja va veure algunes dinàmiques dubtoses. "Rebia tots els pressupostos per part d'una única persona, del senyor Herrero", ha explicat. Això a ella no li va agradar, perquè sí que havia de rebre els pressupostos, però no pas per part d'una persona que n'enviava tres, sinó per part de tres empreses diferents. "Vaig demanar no rebre'n més", ha dit a preguntes de la fiscal Teresa Duerto. La funcionària ha explicat que es rebien diversos pressupostos de cooperatives que tenien relació amb Herrero i que era ell qui feia totes les feines. "Adjudicaven contractes a empreses diverses per fer tasques del portal web, però totes les feines les feia l'Isaías", ha afirmat, i ha admès que això sorprenia a tothom a la Institució de les Lletres Catalanes.
 

Borràs no volia un contracte negociat

La funcionària va traslladar a Borràs els seus dubtes per la gestió. "Vaig dir que s'havia de gestionar d'una altra, amb un contracte negociat, un contracte global", ha explicat. Herrero exercia, a la pràctica, com l'expert amb informàtica, i els treballadors sempre interlocutaven amb ell per qualsevol dubte sobre el portal web. "Quan vaig veure que el portal era un tema d'envergadura i que era d'un pressupost determinat, li vaig fer veure a la directora que això havia de ser un contracte negociat, a principis de 2013", ha dit. Borràs li va dir que eren projectes diferents, no pas un de gran, i que no faria un pressupost negociat per a aquell encàrrec. "Ella deia que eren temes diferents que havien de fer persones amb especialitats diferents", ha dit. No es podia adjudicar, deia Borràs, a una única empresa.

Quan l'administradora va veure com anava el 2013, va demanar el 2014 fer un contracte negociat per "complir amb el marc legal i tots els requisits". "Vaig dir que el 2014 això havia de ser un contracte negociat", ha remarcat. En aquest sentit, Pagespetit va organitzar una reunió amb el responsable de contractació del Departament de Cultura, Joan Muñoz, que també ha declarat com a testimoni, per reforçar la tesi que el contracte havia de ser negociat. "Vaig preparar un plec que el portava cada setmana a les reunions que fèiem amb la directora Borràs, però no va prosperar. Borràs va dir que no i que s'havia de fer com es feia", ha reblat.

 

Les interventores van avisar

La funcionària ha explicat que en una reunió de 2014, abans d'agafar la baixa, dues interventores de la Generalitat van advertir Borràs que es podia estar produint fraccionament de contractes, però ella ho va negar perquè "eren temes diferents". "Deien que això havia de ser un contracte negociat, però la directora insistia que eren feines diferents", ha dit. La testimoni també ha admès que Borràs i Herrero es comunicaven amb correus electrònics que no eren els oficials de la feina. "Jo els vaig dir que volia que m'enviessin els correus a través del mail de la feina", ha dit. "No m'agradava el que estava passant", ha insistit. En aquest context, a mitjans de juny 2014 va agafar una baixa i torna l'abril de 2015. Qui va fer la seva feina va ser Roger Espar. En tot aquest temps no es va fer cap contracte negociat com volia Pagespetit. "Les irregularitats que es feien a la Institució de les Lletres Catalanes no m'agradaven i no volia que es perpetuessin", ha reblat.
 

Tres pressupostos? La llei no ho diu

La declaració ha tractat sobretot de contractació. Tant Assumpta Pagespetit com el primer testimoni, Joan Muñoz, que treballava a la direcció de serveis del Departament de Cultura, han explicat que la llei no ordena que s'hagin de presentar tres pressupostos en el cas dels contractes menors (de 3.000 euros amb IVA fins a 18.000 euros sense IVA). Ara bé, sí que hi havia instruccions del secretari general del Departament de Cultura de 2011 i de 2015 que recomanaven que s'havien de presentar tres pressupostos. "Jo estava obligada a seguir les instruccions del secretari general, estava obligada a respectar els tres pressupostos. Ho deien les instruccions explícites i jo, i tot el Departament de Cultura, estàvem obligats a obeir", ha detallat a preguntes de la defensa de Borràs. 

Hi ha una excepció en matèria de contractació, que estableix que es pot adjudicar un contracte de manera directa en cas que la persona beneficiària és "única" i només ella pot dur a terme l'encàrrec. No era el cas d'Herrero, segons la testimoni. "El portal l'hauria pogut fer un bon informàtic o un equip d'informàtics, no calia que fos un expert en literatura digital", ha explicat. Ara bé, ha admès que ella no és experta en literatura digital. La defensa de Borràs sosté que Herrero era l'única persona que podia fer aquesta feina. L'advocada Isabel Elbal ha volgut rebaixar la duresa de la declaració de Pagespetit contra Borràs, tot recordant declaracions prèvies que la funcionària havia fet durant la instrucció i que no van ser tan vehements. "No vaig voler posar més llenya al foc", ha admès la testimoni.
 

Borràs va recriminar a un funcionari per no avisar-la de l'escorcoll dels Mossos

El testimoni Roger Espar ha explicat davant del tribunal que Borràs li va recriminar a través d'un àudio de WhatsApp que no l'hagués avisat d'un escorcoll dels Mossos el dia 7 de febrer de 2018. En aquell registre els agents van demanar una sèrie de factures a nom d'Herrero i el testimoni i va facilitar-les, així com d'altres a nom d'altres empreses. "Ho associava; Herrero responia per a aquestes cooperatives", ha explicat. També ha explicat que a principis de 2018, quan ja no era directora de la ILC, Borràs va convocar una reunió amb l'equip de la ILC per presentar-los dues persones, de nom Marina i Jaume, que es farien càrrec del portal de la ILC, que seguia en funcionament. "La reunió va ser surrealista perquè Borràs ja no era directora i s'havia aplicat el 155, no podíem decidir res", ha explicat. La presidenta de Junts va enviar un altre àudio a Espar instant-lo a pagar una factura a Herrero que quedava pendent. La defensa de Borràs ha acusat Espar de difondre els àudios. 

La investigació dels Mossos

Una desena de Mossos han declarat a la tarda. Els primers agents han explicat com va anar la investigació. Primer s'investigava Herrero per un cas de tràfic de drogues i falsificació de moneda, però a partir d'una trucada intervinguda a l'informàtic van trobar indicis per altres possibles delictes de falsedat documental per la relació laboral d'Herrero amb la Institució de les Lletres. No va ser fins més endavant, el novembre de 2018, que la investigació s'amplia a Laura Borràs, quan ja era consellera de Cultura i, per tant, aforada. Un agent dels Mossos ha reconegut que van buscar al correu electrònic d'Herrero paraules clau com "Institució", "18.000 euros" o "Laura Borràs". "Vam demanar buscar Borràs perquè era la directora de la ILC i perquè es coneixia amb Herrero", ha explicat. 

La defensa de Borràs i la Fiscalia han mirat d'acreditar la seva tesi, especialment pel que fa als correus. Boye ha volgut demostrar que els Mossos no tenien autorització per accedir-hi i que es va trencar la cadena de custòdia, però un dels testimonis li ha respost que l'autorització judicial incloïa obtenir informació en suport "físic, digital o de qualsevol tipus", cosa que permetria també intervenir els correus. La Fiscalia insisteix que els correus són legals i que no es van modificar. Per això ha aportat tècnics informàtics dels Mossos que, en qualitat de testimonis-pèrits, han explicat que van aportar una eina forense que permetia als investigadors copiar arxius de manera que no es poguessin alterar i que no es van modificar els correus electrònics.
 

Nova enganxada de Boye i Barrientos

El protagonisme de la vista l'han tingut la Fiscalia i la defensa de Borràs, perquè la resta d'advocats no han intervingut. De fet, Boye s'ha enganxat amb el president del tribunal, Jesús María Barrientos, perquè el magistrat l'ha interromput diverses vegades per la poca concreció de les preguntes als testimonis. "Estem repetint la deriva del dia d'ahir en què vostè limita els interrogatoris", ha afirmat el lletrat. "Potser el problema és com està fent l'interrogatori", li ha respost el magistrat, que també ha llançat retrets a la Fiscalia per centrar l'interrogatori en la investigació dels Mossos. "Aquí no s'està fent un judici a la investigació dels Mossos", ha dit Barrientos.