17
de febrer
del
2023
“No hem de tornar a la normalitat, ni la nova normalitat ha de ser la d’abans”, sentencia José Manuel López, president de l’Associació de veïns i veïnes del barri del Maresme, un any després del confinament. Amb l’experiència de la pandèmia de la Covid-19, assegura que “hem après que ens hem d’organitzar millor, que hem de ser més solidaris, i que hem de viure l’espai urbà d’una altra manera, s’ha de dissenyar d’una altra manera”. “Hem descobert que als nostres habitatges no s’hi pot viure, ho hem vist quan ens han fet viure confinats, perquè abans anàvem a treballar i hi tornàvem per dormir, i per això amb 50 metres quadrats ja n’hi havia prou”, assenyala l’activista veïnal, que reivindica espais verds i de trobada a la zona del 22@. “Ja que a casa no pots estar, almenys hem de poder sortir fora i viure espais de carrer, que és una cosa que ens falta a Barcelona, perquè és una ciutat que si la mires des de dalt, és tot asfalt”.
Per Joana Bregolat, activista ecologista de Fridays for Future, el confinament ha estat el moment de la seva vida en què més s’ha adonat de la seva classe social, justament per “adonar-me que visc en una casa petita i que els meus pares havien de currar perquè si deixaven de currar, havíem de marxar d’allà”. Però més enllà de la vivència personal, assegura que “si no escoltem quines són aquelles coses que fins ara no funcionen i que ens estan dificultant i precaritzant la vida, difícilment podrem arribar a unes solucions o a un horitzó més il·lusionant del que tenim ara mateix”. “Hem d’aprendre que som interdependents, ecodependents i vulnerables; necessitem altres persones, necessitem un entorn sa on relacionar-nos, i acceptar que vindran més pandèmies i mil coses més i que no passa res per ser vulnerables”, reivindica. “Si ens adaptem a les necessitats i als recursos que hi ha, possiblement trobarem solucions més reals i més a llarg termini que qualsevol pegat”.
Els testimonis de José Manuel López i de Joana Bregolat formen part del projecte Memòries de la pandèmia, que busca no només recollir les vivències de veïns i veïnes de Barcelona, sinó també indagar en allò que hem après amb la pandèmia i en quins futurs ens ha fet imaginar o desitjar. Aquest proper dimarts 21 de febrer a les 18h un diàleg, obert a tothom que hi vulgui participar, intentarà respondre a la pregunta “Què estem aprenent de la pandèmia?”. Ho farà tenint presents testimonis com el de la Joana i el José Manuel i d’altres persones especialistes en diferents àmbits. La pandèmia ens ha obligat a aprendre molt i constantment sobre realitats que desconeixem per intentar respondre a tot allò que succeïa. Les nostres experiències durant la pandèmia, tot allò viscut, també són font d’aprenentatges i reflexions. Què estem aprenent? Què hem hagut d’aprendre? Hem canviat des de l’inici de la pandèmia fins ara?
En el segon diàleg dedicat a com hem arribat a patir una pandèmia com aquesta hi va haver un consens sobre la necessitat de fer estudis externs que avaluïn com les administracions han respost amb la voluntat de poder analitzar què es va fer bé, què s’hauria de millorar i que no es pot repetir. Aquests processos encara no s’estan fent com caldria i especialistes en ecoepidemiologia com Jordi Serra Cobo, en salut pública com Carme Borrell i en el sistema d’atenció primària de salut com la Nani Vall-llosera ho consideren imprescindible. No tindria cap sentit que no aprofitem al màxim tot el coneixement que ens ha obligat a desenvolupar la pandèmia i que no el posem al servei de la preparació de la nostra societat en tots els àmbits que s’han vist afectats en aquesta pandèmia i que molt probablement ho tornaran a estar quan arribi la propera.
En aquest tercer diàleg de dimarts 21 de febrer comptarem amb Mercè Darnell (cap del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas), Salvador Macip (catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester), Milagros PérezOliva (periodista a El País) i Marta Tafalla (professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona), i tothom que hi vulgui assistir. El diàleg començarà a les 18 h a la Model (carrer d’Entença 155, Barcelona).
Salvador Macip, autor del llibre Lliçons d'una pandèmia. Idees per fer front als reptes de salut planetària (Anagrama, 2021), ens ha acompanyat durant tota la pandèmia per fer-nos entendre allò que estava passant. Hem après moltes coses de les quals no en teníem cap idea gràcies a les seves explicacions i ara és un bon moment per aprofundir en tot allò que hem d’extreure, analitzar i utilitzar per preparar-nos millor pels reptes que tenim i tindrem. Mercè Darnell ha sigut una veu imprescindible per reivindicar la necessitat d’atendre realitats poc ateses pels mitjans de comunicació, les administracions i el conjunt de la societat pel que fa a les necessitats bàsiques d’amplis sectors de la nostra societat. Aquesta pandèmia ha merescut molta atenció en el seu àmbit hospitalari, però poca en d’altres com poden ser les polítiques socials que convé desenvolupar per respondre a l’emergència social viscuda i que encara es viu. Milagros Pérez Oliva ha treballat sobre totes aquestes qüestions, i altres relacionades amb la pandèmia, des de la seva tasca com a periodista en diferents mitjans. Una veu i una escriptura que ha servit de guia per a moltes persones i que ara ens ha d’oferir també la mirada sobre els aprenentatges necessaris. Finalment, la quarta convidada és Marta Tafalla. És doctora en filosofia i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el seu darrer llibre porta per títol Filosofía ante la crisis ecològica. Una propuesta de convivencia con las demás especies: decrecimiento, veganismo y rewilding (Plaza y Valdés, 2022). La seva és una veu amb una gran legitimitat per plantejar reflexions necessàries sobre els aprenentatges que hauríem d’assumir d’aquesta crisi per tenir-los molt presents per altres que han de venir o que ja tenim com és la crisi ecològica.
La nostra societat no es pot permetre no aprendre d’allò viscut, d’allò patit, i extreure les ensenyances que ens facin ser millors persones, millor col·lectivitat, per no tornar a repetir errors i avançar cap a una vida pròspera per tothom.
João França i Jordi Mir són comissaris del projecte Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes.
Per Joana Bregolat, activista ecologista de Fridays for Future, el confinament ha estat el moment de la seva vida en què més s’ha adonat de la seva classe social, justament per “adonar-me que visc en una casa petita i que els meus pares havien de currar perquè si deixaven de currar, havíem de marxar d’allà”. Però més enllà de la vivència personal, assegura que “si no escoltem quines són aquelles coses que fins ara no funcionen i que ens estan dificultant i precaritzant la vida, difícilment podrem arribar a unes solucions o a un horitzó més il·lusionant del que tenim ara mateix”. “Hem d’aprendre que som interdependents, ecodependents i vulnerables; necessitem altres persones, necessitem un entorn sa on relacionar-nos, i acceptar que vindran més pandèmies i mil coses més i que no passa res per ser vulnerables”, reivindica. “Si ens adaptem a les necessitats i als recursos que hi ha, possiblement trobarem solucions més reals i més a llarg termini que qualsevol pegat”.
Els testimonis de José Manuel López i de Joana Bregolat formen part del projecte Memòries de la pandèmia, que busca no només recollir les vivències de veïns i veïnes de Barcelona, sinó també indagar en allò que hem après amb la pandèmia i en quins futurs ens ha fet imaginar o desitjar. Aquest proper dimarts 21 de febrer a les 18h un diàleg, obert a tothom que hi vulgui participar, intentarà respondre a la pregunta “Què estem aprenent de la pandèmia?”. Ho farà tenint presents testimonis com el de la Joana i el José Manuel i d’altres persones especialistes en diferents àmbits. La pandèmia ens ha obligat a aprendre molt i constantment sobre realitats que desconeixem per intentar respondre a tot allò que succeïa. Les nostres experiències durant la pandèmia, tot allò viscut, també són font d’aprenentatges i reflexions. Què estem aprenent? Què hem hagut d’aprendre? Hem canviat des de l’inici de la pandèmia fins ara?
En el segon diàleg dedicat a com hem arribat a patir una pandèmia com aquesta hi va haver un consens sobre la necessitat de fer estudis externs que avaluïn com les administracions han respost amb la voluntat de poder analitzar què es va fer bé, què s’hauria de millorar i que no es pot repetir. Aquests processos encara no s’estan fent com caldria i especialistes en ecoepidemiologia com Jordi Serra Cobo, en salut pública com Carme Borrell i en el sistema d’atenció primària de salut com la Nani Vall-llosera ho consideren imprescindible. No tindria cap sentit que no aprofitem al màxim tot el coneixement que ens ha obligat a desenvolupar la pandèmia i que no el posem al servei de la preparació de la nostra societat en tots els àmbits que s’han vist afectats en aquesta pandèmia i que molt probablement ho tornaran a estar quan arribi la propera.
En aquest tercer diàleg de dimarts 21 de febrer comptarem amb Mercè Darnell (cap del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas), Salvador Macip (catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester), Milagros PérezOliva (periodista a El País) i Marta Tafalla (professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona), i tothom que hi vulgui assistir. El diàleg començarà a les 18 h a la Model (carrer d’Entença 155, Barcelona).
Salvador Macip, autor del llibre Lliçons d'una pandèmia. Idees per fer front als reptes de salut planetària (Anagrama, 2021), ens ha acompanyat durant tota la pandèmia per fer-nos entendre allò que estava passant. Hem après moltes coses de les quals no en teníem cap idea gràcies a les seves explicacions i ara és un bon moment per aprofundir en tot allò que hem d’extreure, analitzar i utilitzar per preparar-nos millor pels reptes que tenim i tindrem. Mercè Darnell ha sigut una veu imprescindible per reivindicar la necessitat d’atendre realitats poc ateses pels mitjans de comunicació, les administracions i el conjunt de la societat pel que fa a les necessitats bàsiques d’amplis sectors de la nostra societat. Aquesta pandèmia ha merescut molta atenció en el seu àmbit hospitalari, però poca en d’altres com poden ser les polítiques socials que convé desenvolupar per respondre a l’emergència social viscuda i que encara es viu. Milagros Pérez Oliva ha treballat sobre totes aquestes qüestions, i altres relacionades amb la pandèmia, des de la seva tasca com a periodista en diferents mitjans. Una veu i una escriptura que ha servit de guia per a moltes persones i que ara ens ha d’oferir també la mirada sobre els aprenentatges necessaris. Finalment, la quarta convidada és Marta Tafalla. És doctora en filosofia i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el seu darrer llibre porta per títol Filosofía ante la crisis ecològica. Una propuesta de convivencia con las demás especies: decrecimiento, veganismo y rewilding (Plaza y Valdés, 2022). La seva és una veu amb una gran legitimitat per plantejar reflexions necessàries sobre els aprenentatges que hauríem d’assumir d’aquesta crisi per tenir-los molt presents per altres que han de venir o que ja tenim com és la crisi ecològica.
La nostra societat no es pot permetre no aprendre d’allò viscut, d’allò patit, i extreure les ensenyances que ens facin ser millors persones, millor col·lectivitat, per no tornar a repetir errors i avançar cap a una vida pròspera per tothom.
João França i Jordi Mir són comissaris del projecte Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes.