17
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
8:06h
La setmana ha estat prolífica en decisions vinculades a les causes judicials del procés. Va arrencar, dilluns, amb la revisió de penes del Tribunal Suprem d'acord amb la reforma del codi penal, que no va servir per atenuar les inhabilitacions d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa per la interpretació que feia Manuel Marchena sobre el delicte de malversació. I s'ha tancat aquest divendres amb les peticions de presó —entre sis i set anys— i d'inhabilitació —fins a 32 anys— contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l'1-O. Entremig, s'ha conegut la identitat de l'empresari a qui es va encarregar el ciberatac contra el 9-N, i una vegada més Pedro Sánchez i els seus ministres han menystingut el Parlament, on no compareixeran per explicar-se sobre el Catalangate. Cinc dies que han servit per exhibir tots els límits del diàleg amb l'Estat impulsat pel Govern a l'espera que s'elevi una proposta per pactar un referèndum d'acord amb l'acord de claredat que impulsa Pere Aragonès.
Quan dilluns es va conèixer la interpretació del Suprem sobre la reforma del codi penal —que permet, això sí, que Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Josep Rull puguin tornar, si així ho desitgen, a la política institucional—, a la seu d'ERC i a la seu de Junts, en permanent contacte amb els equips d'advocats, van emetre un posicionament conjunt en privat: "Jové i Salvadó ja es poden preparar". El pronòstic s'ha demostrat encertat, perquè la Fiscalia ha optat per la franja alta dels delictes i no obtindran cap benefici —almenys per ara— de la modificació legal pactada entre el PSOE i ERC. Decaiguda la sedició, la malversació continua sent un maldecap per als dirigents independentistes que encara estan pendents de judici. La Fiscalia no fa res més que seguir la línia marcada pel Tribunal Suprem i el Fiscal General de l'Estat, favorable a aplicar la malversació més dura a l'1-O.
Aquests dos delictes, la sedició i la malversació, van estar damunt la taula des del primer moment que es va començar a parlar —de manera discreta, pràcticament en paral·lel a la negociació que va comportar l'indult als condemnats pel referèndum concretat el juny del 2021— de la reforma del codi penal. Amb la sedició es podia argumentar —especialment per la part del PSOE, pressionat pel PP fins al punt que aquesta carpeta va impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)— que s'adequava el codi penal al context europeu, però la malversació era especialment delicada, davant del risc que polítics corruptes sortissin de la presó o veiessin rebaixades les seves penes. Si es fa el balanç de la setmana, Sánchez pot argumentar que, contra el que deia el PP per erosionar la Moncloa, la modificació penal no ha servit per despenalitzar l'1-O. La interpretació que fan els jutges de la reforma permet continuar perseguint el procés per la via de la malversació.
Ho demostra com ha valorat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, la petició de penes de la Fiscalia contra Jové i Salvadó: "És una prova més que els fets de 2017 encara són delicte". Aquesta és una visió clarament contraposada a la que exhibeix la Generalitat, on s'ha apostat a fons pel diàleg i s'ha presentat la reforma del codi penal com una via per obtenir els "efectes" de l'amnistia. La queixa que expressen a ERC és que s'està deixant en "paper mullat", com va assenyalar Marta Vilalta aquesta setmana. Altres dirigents del partit, com ara Gabriel Rufián, admeten que la modificació legal era per a "generacions futures", i que no es podia "canviar" el poder judicial. Des d'abans de la tardor del 2017, un dels límits de la política —i també de l'activitat parlamentària— els ha acabat marcant la justícia de l'Estat.
Revisions de penes i peticions de Fiscalia al marge, la setmana també ha servit per comprovar que hi ha aspectes en què la impunitat a l'hora de frenar el procés continua sent una divisa habitual. El diari El País va publicar que Tal Hanan, empresari i exmilitar israelià, estava al darrere del ciberatac encarregat —es desconeix oficialment per qui, però se sap que només pot ser un govern qui fes la petició i això situa l'Estat en la diana— per afectar la jornada del 9-N. I un altre cas vinculat a l'ús de la tecnologia per frenar el procés, el Catalangate, no es dirimirà com esperaven els grups independentistes al Parlament quan van demanar la compareixença de Sánchez i ministres per preguntar-los sobre l'ús de l'eina Pegasus. El president del govern espanyol, amb la destitució de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), va donar per tancat el capítol de dimissions vinculat al cas d'espionatge.
Després d'això, les relacions entre el Govern i la Moncloa es van reprendre, i ERC va acabar aprovant els pressupostos generals de l'Estat a la tardor. La moneda de canvi va ser la reforma del codi penal, amb la derogació de la sedició com a mesura estrella i el retoc de la malversació com la carpeta més punxeguda. Aquesta segona part és la que ha servit al poder judicial per evidenciar els límits de la desjudicialització impulsada a través de la taula de diàleg: Junqueras i Turull continuen inhabilitats, i el sottogoverno que va fer possible l'1-O afronta penes de presó rellevants i peticions d'inhabilitació que sumen dècades. I, en cas que Sánchez no repeteixi a la Moncloa la propera legislatura, la perspectiva d'un indult que tombi futures condemnes és més desdibuixada.
Quan dilluns es va conèixer la interpretació del Suprem sobre la reforma del codi penal —que permet, això sí, que Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Josep Rull puguin tornar, si així ho desitgen, a la política institucional—, a la seu d'ERC i a la seu de Junts, en permanent contacte amb els equips d'advocats, van emetre un posicionament conjunt en privat: "Jové i Salvadó ja es poden preparar". El pronòstic s'ha demostrat encertat, perquè la Fiscalia ha optat per la franja alta dels delictes i no obtindran cap benefici —almenys per ara— de la modificació legal pactada entre el PSOE i ERC. Decaiguda la sedició, la malversació continua sent un maldecap per als dirigents independentistes que encara estan pendents de judici. La Fiscalia no fa res més que seguir la línia marcada pel Tribunal Suprem i el Fiscal General de l'Estat, favorable a aplicar la malversació més dura a l'1-O.
Aquests dos delictes, la sedició i la malversació, van estar damunt la taula des del primer moment que es va començar a parlar —de manera discreta, pràcticament en paral·lel a la negociació que va comportar l'indult als condemnats pel referèndum concretat el juny del 2021— de la reforma del codi penal. Amb la sedició es podia argumentar —especialment per la part del PSOE, pressionat pel PP fins al punt que aquesta carpeta va impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)— que s'adequava el codi penal al context europeu, però la malversació era especialment delicada, davant del risc que polítics corruptes sortissin de la presó o veiessin rebaixades les seves penes. Si es fa el balanç de la setmana, Sánchez pot argumentar que, contra el que deia el PP per erosionar la Moncloa, la modificació penal no ha servit per despenalitzar l'1-O. La interpretació que fan els jutges de la reforma permet continuar perseguint el procés per la via de la malversació.
Ho demostra com ha valorat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, la petició de penes de la Fiscalia contra Jové i Salvadó: "És una prova més que els fets de 2017 encara són delicte". Aquesta és una visió clarament contraposada a la que exhibeix la Generalitat, on s'ha apostat a fons pel diàleg i s'ha presentat la reforma del codi penal com una via per obtenir els "efectes" de l'amnistia. La queixa que expressen a ERC és que s'està deixant en "paper mullat", com va assenyalar Marta Vilalta aquesta setmana. Altres dirigents del partit, com ara Gabriel Rufián, admeten que la modificació legal era per a "generacions futures", i que no es podia "canviar" el poder judicial. Des d'abans de la tardor del 2017, un dels límits de la política —i també de l'activitat parlamentària— els ha acabat marcant la justícia de l'Estat.
Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, després de ser detinguts el 20 de setembre Foto: ACN
Revisions de penes i peticions de Fiscalia al marge, la setmana també ha servit per comprovar que hi ha aspectes en què la impunitat a l'hora de frenar el procés continua sent una divisa habitual. El diari El País va publicar que Tal Hanan, empresari i exmilitar israelià, estava al darrere del ciberatac encarregat —es desconeix oficialment per qui, però se sap que només pot ser un govern qui fes la petició i això situa l'Estat en la diana— per afectar la jornada del 9-N. I un altre cas vinculat a l'ús de la tecnologia per frenar el procés, el Catalangate, no es dirimirà com esperaven els grups independentistes al Parlament quan van demanar la compareixença de Sánchez i ministres per preguntar-los sobre l'ús de l'eina Pegasus. El president del govern espanyol, amb la destitució de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), va donar per tancat el capítol de dimissions vinculat al cas d'espionatge.
Després d'això, les relacions entre el Govern i la Moncloa es van reprendre, i ERC va acabar aprovant els pressupostos generals de l'Estat a la tardor. La moneda de canvi va ser la reforma del codi penal, amb la derogació de la sedició com a mesura estrella i el retoc de la malversació com la carpeta més punxeguda. Aquesta segona part és la que ha servit al poder judicial per evidenciar els límits de la desjudicialització impulsada a través de la taula de diàleg: Junqueras i Turull continuen inhabilitats, i el sottogoverno que va fer possible l'1-O afronta penes de presó rellevants i peticions d'inhabilitació que sumen dècades. I, en cas que Sánchez no repeteixi a la Moncloa la propera legislatura, la perspectiva d'un indult que tombi futures condemnes és més desdibuixada.