No és exagerat afirmar que, avui dia, el principal element de projecció de la ciutat de Manchester al món són els seus equips de futbol. Tant el City com el United, tot i que aquest darrer no es trobi en el moment més triomfant de la seva història, se situen entre el selecte grup de clubs que més afeccionats apleguen arreu del planeta.
Així i tot, Manchester és molt més que el seu futbol. Entre moltes altres coses, aquesta ciutat situada al nord-est d’Anglaterra pot presumir de ser un dels bressols de la Revolució Industrial i del ferrocarril, un dels principals mitjans de transport sorgits fruit del procés de transformació de la societat que la industrialització va comportar.
Una de les lliçons que s’expliquen en pràcticament tots els llibres d’història és que el primer trajecte interurbà en tren va ser el que va unir, el 15 de setembre de 1830, les ciutats de Liverpool i de Manchester propiciant la creació de la Liverpool and Manchester Railway (LMR), la companyia que administrava aquesta via que apropava dues ciutats que estaven separades per una cinquantena de quilòmetres de distància.
Arran d’aquesta efemèride que va transformar per sempre més el transport de persones i de mercaderies, el ferrocarril es va convertir en un dels elements que va propiciar la consolidació de Manchester com un dels epicentres de la industrialització britànica. El nou tren necessitava empreses siderúrgiques que construïssin les seves vies i que fabriquessin les seves locomotores i els seus vagons i moltes d’aquestes companyies estaven ubicades als voltants de la ciutat.
A més, la ràpida consolidació del tren va propiciar la creació d’empreses que oferien nous trajectes entre les quals cal destacar la Lancashire and Yorkshire Railway (LYR), una companyia ferroviària que enllaçava les principals ciutats del nord d’Anglaterra entre les quals podem destacar la mateixa Manchester, però també Liverpool, Blackpool, Blackburn, Bradford, Leeds, Sheffield o Hull.
Mapa de la xarxa ferroviària de la Lancashire and Yorkshire Railway (LYR) Foto: Mike Peel
Més enllà de les vies de la Lancashire and Yorkshire Railway, totes les ciutats que acabem d’esmentar també comparteixen un important passat industrial i també una passió desaforada pel futbol. De fet, és als territoris de Lancashire i Yorkshire on cal anar a buscar l’origen de l’esport rei. Sense anar més lluny, el primer club de la història va néixer en un d’aquests territoris, en concret, al comtat de Yorkshire del sud. Va ser el Sheffield Football Club, creat el 1857, al qual van succeir, durant les dècades següents, multitud de nous equips que demostren com el nord d’Anglaterra no només ha de ser considerat com el bressol de la industrialització sinó també del futbol tal com el coneixem en els nostres dies.
D’entre els molts clubs sorgits en aquesta zona fortament industrialitzada i amb l’aleshores xarxa de ferrocarrils més important del món, cal destacar l’actual Manchester United. Curiosament, però, els actuals Red Devils, sens dubte un dels equips més populars del planeta, no es van fundar al centre de la ciutat de Manchester ni duien inicialment el famós nom de United.
En concret, aquest mític club anglès va néixer a Newton Heath, una important àrea industrial situada al nord-est del centre de Manchester, i ho va fer batejat amb el nom de Newton Heath LYR Football Club. La raó d’aquesta denominació era evident, el nou club, creat el 1878, havia nascut sota l’empara de la Lancashire and Yorkshire Railway. Més concretament, del seu departament de carruatges i de vagons. Ho demostra que el superintendent responsable d’aquesta secció de la companyia, Frederick Attock, es va convertir en el seu primer president.
L’actual Manchester United va sorgir, doncs, com el club corporatiu d’una de les seccions d’una companyia ferroviària. Així, doncs, en els seus primers temps l’equip estava finançat per la LYR que, entre d’altres, pagava el lloguer del seu terreny de joc, ubicat a North Road, molt a prop de la seu de la companyia ferroviària. Els integrants de l’equip eren els treballadors de la secció de vagons d’una empresa que ja comptava amb un altre club de futbol a les seves files, el que havien impulsat els membres de la seva secció de força motriu i que era popularment conegut com a Newton Heath Loco.
Inicialment, els partits del nou Newton Heath LYR tenien com a rivals els integrants d’altres equips de ferroviaris davant dels quals els treballadors de la Lancashire and Yorkshire Railway lluïen orgullosos els colors verd i groc que identificaven la seva companyia de trens.
Més enllà dels partits inicials contra equips corporatius, el Newton Heath LYR es va fer un nom competint en diverses lligues locals i el 1888 va intentar participar en la creació de la Football League, l’origen de l’actual Premier League, malgrat que la seva petició d’integrar-s’hi va ser finalment rebutjada.
No seria fins al 1892 quan el Newton Heath s’integraria en aquest sistema de competició després d’haver passat per The Combination, una lliga regional fallida, i per la Football Alliance, que finalment es fusionaria amb la Football League.
Imatge de la plantilla del Newton Heath de la temporada 1892-93 Foto: The Graphic
Arran del seu ingrés en aquesta darrera lliga, el Newton Heath va abandonar el seu vincle amb la Lancashire and Yorkshire Railway i les sigles LYR van desaparèixer del seu nom alhora que es convertia en una societat anònima amb un capital de dues mil lliures. El club va abandonar fins i tot el seu terreny de joc de North Road, a Newton Heath, que havia pagat fins aleshores la LYR, i es va traslladar a Bank Street, en una altra zona de la ciutat de Manchester situada a la barriada de Clayton.
Tot i el canvi d’escenari, el nou decorat en què transcorrien els partits del Newton Heath era relativament semblant a l’anterior, ja que el terreny de joc es trobava també ubicat en un espai industrial, concretament al costat d’una planta química, una circumstància que va motivar la llegenda que, quan l’equip local anava per darrere al marcador, la fàbrica expulsava uns fums irritants amb l’objectiu de perjudicar l’equip rival.
La nova etapa a Bank Street no va acabar de ser del tot exitosa pel Newton Heath que va veure com, gairebé una dècada després d’haver-s’hi instal·lat, el club fregava la bancarrota. De fet, el 9 de gener de 1902, l’aleshores president, William Healey, va arribar a sol·licitar l’ordre de liquidació del club que va aconseguir salvar-se in extremis gràcies a la contribució de quatre empresaris locals que van aportar les dues mil lliures que van permetre salvar-lo.
Aquesta circumstància va canviar per sempre més la història del club. Els nous propietaris, constatant que l’entitat ja havia abandonat Newton Heath i que ja no mantenia cap vincle amb la Lancashire and Yorkshire Railway van decidir modificar-ne el nom i els colors. Així, doncs, després d’un intens debat que va estar a punt de batejar el club amb el nom de Manchester Celtic o de Manchester Central, finalment es va adoptar l’ara popular designació de Manchester United alhora que es decidia renunciar als colors verd i groc de la companyia ferroviària per adoptar els mítics vermell i blanc.
Éric Cantona lluint la samarreta del Manchester United amb els històrics colors del Newton Heath en una imatge de la temporada 1992-93 Foto: @AlvaroRam1rez
Enrere quedava l’origen industrial i ferroviari d’un club que havia nascut entre trens, vies, vagons i locomotores. Un origen que el club va voler homenatjar el 1992 adoptant de nou els colors verd i groc per a la seva tercera samarreta. Uns colors associats per sempre a la història del United i que els seus afeccionats han utilitzat sovint com a mecanisme de protesta contra els gestors moderns d’una entitat que té el seu origen en una companyia ferroviària del Manchester industrial de finals del segle XIX. Un club, doncs, carregat d’història.