16
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
9:50h
Els promotors del projecte Barcelona Mar, una proposta per construir una pista del Prat sobre el mar, van presentar dimarts les línies metres de la iniciativa, que ha reobert el debat sobre l'ampliació de l'aeroport i ha rebut tot tipus de respostes. Els principals impulsors han iniciat una intensa ronda de contactes aquests dies per clarificar detalls de la iniciativa a les principals forces polítiques del Parlament que ho han sol·licitat.
Una proposta que els seus impulsors qualifiquen d'"idea" o proposta estructurada més que de projecte tancat, ja que de tirar endavant s'hauria d'elaborar un estudi molt més aprofundit. Però d'on sorgeix la iniciativa? En quin moment els seus promotors es plantegen elaborar una proposta que recuperi el projecte d'una quarta pista que superi el bloqueig entre el pla d'Aena i l'oposició d'un sector important de la societat catalana? Aquesta n'és la intrahistòria.
Fill d'un pilot d'aviació que va morir en un accident aeri i apassionat de l'esport d'aventura, ell mateix va dissenyar el veler de competició amb el qual un dia ja molt llunyà va creuar l'Atlàntic i va ser premiat. Amb el mateix veler, Gudrum IV, va travessar el món a inicis dels anys 80. Però potser més arriscat que això va ser la mediació feta amb un reduït grup d'empresaris per intentar resoldre el conflicte polític l'octubre del 2017, amb la intervenció del lehendakari Íñigo Urkullu, en un intent perquè el president Carles Puigdemont convoqués eleccions i evitar l'aplicació del 155. Coello té bones connexions a Euskadi, ja que va presidir l'Associació de Fabricants Bascos de Material Aeroespacial. Aquella operació, però, no va anar bé.
Van ser quatre dels seus integrants, Andreu Mas-Colell, Joaquim Coello, Guillem López-Cassanovas i Miquel Puig, els qui van començar a posar en comú les seves reflexions. Si no era segur que els fons europeus poguessin suposar el desplegament que requeria l'economia catalana, calia recuperar la gran infraestructura bandejada pel bloqueig de la proposta d'Aena, que el govern espanyol va paralitzar el setembre del 2021.
Coello i la resta de promotors van començar a elaborar una possible alternativa. Asseguren que "des del més desinteressat dels interessos i pensant en la importància de les infraestructures en el futur del país", van mantenir un seguit de reunions de treball amb experts dels diferents àmbits tècnics que tenien molt a dir sobre la infraestructura aeroportuària. Coello i Mas-Colell va abocar-se en el sector tecnòleg. López-Casasnovas va interlocutar especialment amb economistes i ambientalistes, com l'ecòleg Joandomènec Ros. Coello va escoltar el criteri de nombrosos enginyers, el seu ram. Fruit d'aquestes sessions de treball, es va descartar la possibilitat d'una pista sobre una illa superficial, pels problemes de sedimentació que pot originar a llarg termini. La idea d'una plataforma sobre pilons es va anar obrint camí.
Els promotors de la infraestructura repeteixen aquests dies que mai s'han plantejat una ampliació del Prat perquè vinguin més turistes. Es té clar que l'economia catalana està, com totes, en un tombant, i que necessita la connectivitat perquè Barcelona entri de ple en els circuits dels nous sectors emergents, des del xip europeu a les bateries elèctriques. Saben que la governança (qui mana a Aena) i com es gestiona el Prat són igualment importants. Però sense la infraestructura de país que suposi la segona pista intercontinental veuen el futur magre. Que la seva proposta tiri endavant, però, pot ser més difícil que culminar la volta al món en veler.
Una proposta que els seus impulsors qualifiquen d'"idea" o proposta estructurada més que de projecte tancat, ja que de tirar endavant s'hauria d'elaborar un estudi molt més aprofundit. Però d'on sorgeix la iniciativa? En quin moment els seus promotors es plantegen elaborar una proposta que recuperi el projecte d'una quarta pista que superi el bloqueig entre el pla d'Aena i l'oposició d'un sector important de la societat catalana? Aquesta n'és la intrahistòria.
Joaquim Coello, l'estratega
El nom clau de Barcelona Mar és Joaquim Coello. Hi ha tingut un paper capital. Empresari i enginyer naval, no és una figura negligible en moltes de les coses que han passat a Catalunya els darrers anys. Ha exercit càrrecs rellevants en empreses com Bazán, on va ser cap del programa de submarins Daphne a les drassanes de Cartagena, abans de liderar el programa de portaavions i fragates FFG al Ferrol. Va ser director general de Gamesa Eòlica. També va presidir també Eurojet, multinacional dedicada a fabricar el motor EJ 200 per al caça europeu Eurofighter. I ha estat degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Navals d'Espanya i president del Port (2004-06). Més recentment, el 2016, va assumir la presidència d'Anesco, l'associació espanyola d'estibadors i consignataris de vaixells.Fill d'un pilot d'aviació que va morir en un accident aeri i apassionat de l'esport d'aventura, ell mateix va dissenyar el veler de competició amb el qual un dia ja molt llunyà va creuar l'Atlàntic i va ser premiat. Amb el mateix veler, Gudrum IV, va travessar el món a inicis dels anys 80. Però potser més arriscat que això va ser la mediació feta amb un reduït grup d'empresaris per intentar resoldre el conflicte polític l'octubre del 2017, amb la intervenció del lehendakari Íñigo Urkullu, en un intent perquè el president Carles Puigdemont convoqués eleccions i evitar l'aplicació del 155. Coello té bones connexions a Euskadi, ja que va presidir l'Associació de Fabricants Bascos de Material Aeroespacial. Aquella operació, però, no va anar bé.
Dels Next Generation a recuperar l'ampliació
El Govern va crear l'octubre del 2020 el Consell Assessor Catalunya-Next Generation, amb l'impuls de l'aleshores conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès. L'organisme havia d'impulsar els projectes de transformació econòmica que la Generalitat volia que rebessin finançament dels fons. Fins aquell moment, es creia que seria Brussel·les qui gestionaria els fons, però finalment es van trossejar entre els diferents estats. La Moncloa es faria així amb el control dels Next Generation. Dins del Consell Assessor, aviat es va comprendre que a Catalunya no li correspondria més que el que Pedro Sánchez repartís seguint criteris de quotes territorials i en funció de les negociacions entre els grups parlamentaris al Congrés.Van ser quatre dels seus integrants, Andreu Mas-Colell, Joaquim Coello, Guillem López-Cassanovas i Miquel Puig, els qui van començar a posar en comú les seves reflexions. Si no era segur que els fons europeus poguessin suposar el desplegament que requeria l'economia catalana, calia recuperar la gran infraestructura bandejada pel bloqueig de la proposta d'Aena, que el govern espanyol va paralitzar el setembre del 2021.
"Aena només vol un hub"
Segons expliquen fonts properes al projecte de la pista sobre el mar, "el rebuig generalitzat a la proposta d'Aena ja li anava bé a l'Estat, que va poder dir que van ser les divisions a Catalunya les que van arraconar l'ampliació del Prat. Va quedar clar que Aena només volia un hub intercontinental a Madrid, i que la resta d'aeroports de l'Estat estaven condemnats als excedents de les ciutats aeroportuàries".J. Ros, E. Alonso, F. Hermosilla, A. Mas-Colell, J. Coello o G. López-Casasnovas en l'acte de presentació. Foto: ACN
Coello i la resta de promotors van començar a elaborar una possible alternativa. Asseguren que "des del més desinteressat dels interessos i pensant en la importància de les infraestructures en el futur del país", van mantenir un seguit de reunions de treball amb experts dels diferents àmbits tècnics que tenien molt a dir sobre la infraestructura aeroportuària. Coello i Mas-Colell va abocar-se en el sector tecnòleg. López-Casasnovas va interlocutar especialment amb economistes i ambientalistes, com l'ecòleg Joandomènec Ros. Coello va escoltar el criteri de nombrosos enginyers, el seu ram. Fruit d'aquestes sessions de treball, es va descartar la possibilitat d'una pista sobre una illa superficial, pels problemes de sedimentació que pot originar a llarg termini. La idea d'una plataforma sobre pilons es va anar obrint camí.
Una reunió al Consell de Política Econòmica...
El gener passat, en una reunió celebrada del Consell Assessor de Política Econòmica del Govern, el seu president, Guillem López-Casasnovas, va plantejar sense embuts la idea gestada per a Barcelona Mar. En aquella ocasió, la majoria dels que hi eren presents van mostrar receptivitat a la proposta de construir una quarta pista sobre el mar. Un fet que va donar ànims als impulsors. També per alguns va semblar que era interessant disposar d'una nova carta de cara a reobrir el debat.... I una trobada a Palau amb Aragonès
Fa uns dies, tres d'ells van explicar la idea al president de la Generalitat. En la trobada hi van anar l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, l'enginyer Joaquim Coello i l'economista Guillem López-Casasnovas. Els interlocutors eren Pere Aragonès, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Juli Fernández, i un assessor. Tots tres van escoltar amb respecte. L'actitud del Govern davant aquesta iniciativa és considerada pels seus promotors com a adequada: "És la que correspon: estudiar la proposta".Els promotors de la infraestructura repeteixen aquests dies que mai s'han plantejat una ampliació del Prat perquè vinguin més turistes. Es té clar que l'economia catalana està, com totes, en un tombant, i que necessita la connectivitat perquè Barcelona entri de ple en els circuits dels nous sectors emergents, des del xip europeu a les bateries elèctriques. Saben que la governança (qui mana a Aena) i com es gestiona el Prat són igualment importants. Però sense la infraestructura de país que suposi la segona pista intercontinental veuen el futur magre. Que la seva proposta tiri endavant, però, pot ser més difícil que culminar la volta al món en veler.